Mes: març de 2018

Conferència: Els dolços de Pasqua

Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari
Dolços de Pasqua
Cicle Salut i Societat

Conferència: Els dolços de Pasqua

Salvador Garcia-Arbós
31 de març de 2018 a les 18:00

Sala d’actes del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
Monestir, planta 4

Bunyols de vent farcits de crema, de nata, de xocolata, de crema de formatge blau, de brandada, de carbassa… Bunyols de mil maneres, aprofitant que celebrem la Pasqua.
El crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós ens parlarà de l’apassionant món del bunyol, o brunyol com en diem a l’Empordà. Des de la seva base etimològica, la presència al territori, les mil i una combinacions entre dolços i salats, a la seva versatilitat funcional que va des dels postres al berenar o aperitiu… Sense deixar de banda la funció d’activitat social a l’entorn de la qual es reuneixen, encara avui, famílies senceres per a la seva preparació.
La modèstia dels materials que el conformen fan d’aquest element gastronòmic un món en sí mateix, que partint d’una base comuna fa que cada casa tingui la seva recepta particular, cada pastisseria el seu estil propi, cada territori la seva manera de fer i una excepció ben peculiar que és la de Sant Feliu de Guíxols.
Si voleu saber perquè els nostres brunyols són especials, no us perdeu aquesta conferència tant llaminera.

Salvador Garcia-Arbós (Besalú, Garrotxa, 1962) Periodista i crític gastronòmic. va ser el fundador i primer director de Ràdio Besalú. Va estudiar enginyeria tècnica agrícola, però la conjuntura el va portar a la redacció d’El Punt a partir del 1987, on va començar a parlar de la pagesia i de la política econòmica europea. Cronista de política, s’ha decantat més pels temes gastronòmics, de religió i del còmic, especialment en el món de Tintin. Fa crítica de publicacions gastronòmiques a Presència, és l’autor de la secció «Una rega a l’hort», sobre productes vegetals, i fa recerca etnogastronòmica per a la revista Gavarres. És, també, autor i coautor de diversos llibres sobre cuina i gastronomia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom. Entrada lliure. Aforament limitat.

Activitat inclosa dins les activitats del Mercat del Brunyol de Sant Feliu de Guíxols
Totes les activitats del MERCAT DEL BRUNYOL

Altres activitats del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Fonts del Montseny

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

Fonts del Montseny és una exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny i que forma part d’un projecte de recerca i documentació sobre les fonts del Montseny,  portat a terme per Oscar Farrerons, de la Universitat Politècnica de Catalunya i el fotògraf Adrià Corella.

El projecte pretén fer un inventari de totes les fonts que es troben dins els límits dels 18 municipis del Parc Natural del Montseny. El treball de camp, que serveix de base per aquesta exposició encara continua i va recollint i actualitzant en un plànol de Google Maps , les quasi 700 fonts del Montseny que  han estat fotografiades, inventariades i descrites. A més de la situació, l’accés i el seu estat de conservació, el treball i l’exposició també recullen els elements etnològics que hi estan vinculats, com usos, les llegendes i les històries que han arribat fins a nosaltres.

La pauma la protagonista de les vacances

Museu de la PaumaDeixa un comentari

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Museu de la Pauma de Mas de Barberans
C. Clavell, 52

27,28 i 29 de 16 a 20 hores

31 de 10 a 13 hores

El margalló és l’única palmera autòctona d’Europa i és la planta que ens ofereix la primera matèria de l’ofici de llatadora. Durant tot l’any el Museu de la Pauma té una extensa programació de cursos amb diferents fibres vegetals,  reservem els períodes de vacances per fer els monogràfics de pauma.

Amb llata de pauma, roba i els dits de les mans, les artesanes d’Art Pauma ensenyaran com fer una nina granera. És un taller familiar apte per a xiquets i xiquetes de més de 8 anys, sempre acompanyats d’una persona adulta. El farem el dissabte 31 de març de 10 a 13 hores i el preu són 10 euros.

A l’altre taller de Setmana Santa, també a càrrec de les artesanes d’Art Pauma, ensenyarem com confeccionar una panereta per al pa de llata de pauma. El farem del dimarts 27 al dijous 29 de març de 16 a 20 hores i té diferents nivells adaptats als participants. El preu són 25 euros.

 

 

Curs de Conservació de construccions de pedra en sec a La Fatarella

Deixa un comentari
Els dies 20 i 21 d’abril es durà a terme el curs “Conservació de construccions de pedra en sec. Aixoplucs amb fusta I” a la zona de Pontils d’Anreba, de la Fatarella. És el segon curs organitzat entre la Fundació el Solà i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, en el període 2017-2018. Aquest curs continua amb el projecte iniciat al novembre del 2017 i , a més de la restauració d’estructures de pedra en sec, aporta coneixements sobre el cobriment amb fusta d’aquests elements.

imatge-nota-de-premsa-768x540

El curs serà de caràcter pràctic, treballant de forma directa en diferents elements, amb la previsió de continuar treballant-hi en edicions posteriors.

La inscripció es pot realitzar fins el 13 d’abril enviant un correu a elsola@fundacioelsola.org.

Per a més informació es pot trucar als telèfons: 977413902 – 679786990.

El preu de la inscripció són 20 euros, i es disposa d’un material docent complementari amb un preu de 16 euros. En finalitzar el curs, es lliurarà un certificat d’aprofitament, emès per la Fundació URV i la Fundació el Solà.

Entre el celler i la taverna: un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural2 comentaris

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dissabte 7 d’abril de 2018, a les 12.00 h, al Bar-Bodega Can Massana, c. d’Horta, 1, Barcelona. Hi intervindran M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, i els autors del llibre, Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Un llibre sobre l’antic joc de la morra

Museu de les Terres de l'Ebre1 comentari

06quina-morra

Recentment, ha estat presentat a Sant Carles de la Ràpita i ha sortit a la venda el llibre titulat Quina morra! El joc d’estratègia per als nous pirates, dins la Col·lecció l’Ermità, publicada per Edicions Morera.

La morra és un dels cent elements del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que ha estat inventariat dins el programa l’Immaterial. Es donava arreu de la Mediterrània, on encara té presència en diversos indrets, i consisteix en endevinar, al mateix temps, els dos adversaris que s’enfronten el número que sumen els dits de la mà que mostren, encarats i amb l’altra mà darrere l’esquena. A Catalunya encara és viu a diverses poblacions, però té un paper patrimonial molt especial a Sant Carles de la Ràpita.

Els autors del llibre, dels textos Rafa Balagué (membre de l’associació Morràpita) i David G. Caballero, i dels dibuixos, l’il·lustrador FERRO, fan difusió d’aquest antic joc  popular: la morra, un joc d’estratègia que, tot i les seves arrels antiquíssimes, encara avui es juga amb les mans. Els acompanya un pròleg d’Amadeu Carbó.

El llibre tracta dels orígens del joc: com es jugava a la morra en diferents èpoques del passat, i també la seva recuperació, continuant la tradició dels mariners, amb els campionats de Morra es feien als bars del municipi fins que es va crear l’Associació Morràpita, l’any 2007. La dinàmica del joc no és molt complicada, però el llibre explica també les claus per poder jugar-hi.

Format: 14 x 21cm
Pàgines: 80 pàgs.
ISBN: 978-84-944473-5-8

 

Col·loquis d’Etnomusicologia: Noise as a transcultural network

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

dnDivendres 23 de març a les 11.00h.

A càrrec de David Novak

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure

This paper considers experimental music networks — from the transnational circulations of Noise music to a recent local boom in “circuit-bending” and analog synthesis — focal points for the emergence of neoliberal subjects in the recent geopolitical “pivot to Asia.” The emergence of local entrepreneurial “maker spaces” of “DIY” engineering in East and Southeast Asia run counter to views of Asian popular culture as purely imitative of Western forms (e.g. K-pop, J-pop). These networks “recenter” historical processes of globalization (Iwabuchi 2002) by generating new practices of creative work that repurpose electronic music technologies toward a new transcultural creative circuit. In recent years, the connective networks of circuit-bending, hacking, and Noise electronics have begun to bump up against “Eurorack&r dquo; synthesizer formats, and a consumer discourse based in models of individuated creativity. Connecting my past work on the feedback loops of Japanoise with recent ethnographic fieldwork among circuit-benders and synth-builders in Indonesia, I reveal the discourses of Noise’s experimentalism as both an intervention into narrow Euro-American timescales of music-technological innovation, and a mode of transcultural exchange.

+ info: https://barcelonaetnomusicologia.wordpress.com/portfolio/144/

L’editorial vallenca Cossetània publica els dos primers volums de l’Enciclopèdia castellera

Museu Casteller de Catalunya a VallsDeixa un comentari

Enciclopèdia castellera

> El Museu Casteller de Catalunya a Valls i l’Ajuntament de Valls hi han cooperat

> Dimecres 21 es presenta a Barcelona -seu d’Endesa- i divendres 23 a Algemesí -Museu Valencià de la Festa-

L’editorial vallenca Cossetània, amb una llarga experiència en els llibres sobre el món dels castells, presenta el proper dimecres 21 a Barcelona i divendres 23 a Algemesí els dos primers volums de la Enciclopèdia castellera, una obra dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons. El projecte compta, a més, amb l’aportació dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

El primer volum, ‘Història I: dels antecedents al 1939’, compta amb la participació dels estudiosos Jordi Bertran, Joan Bofarull, Xavier Brotons, Jordi Castañeda, Àlex Cervelló , Pere Ferrando i Xavier Güell. Aquest primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendorosa Primera Època d’Or, la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. El volum inclou també l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i sobre la possibilitat que s’intentés o fes un castell de deu pisos.

El segon volum, ‘Història II: del 1939 al 2016’, ha comptat amb la participació dels historiadors i periodistes castellers Alexandre Cervelló, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Santi Terraza, Joan Beumala i Jordi Suriñach. Analitza la història dels castells des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada del 2016. Es tracta, doncs, de la descripció de períodes històrics com la represa de l’activitat castellera després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna per la supremacia entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella de Valls (1969-1980), de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que encara es viu actualment i que té un punt d’inflexió clar en el 2 de 9 carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. Igualment, el volum inclou un estudi dels diferents concursos castellers que hi ha hagut al llarg de la història.

L’acte de presentació a Barcelona tindrà lloc dimecres 21 de març, a les 19 h, a la seu d’Endesa a (C/ Roger de Flor, 38-52), un dels patrocinadors de l’obra, i divendres 23 al Museu Valencià de la Festa, a la vila valenciana d’Algemesí, on s’ha mantingut el ball de valencians origen dels castells catalans. Al llarg dels anys 2018 i 2019 està previst que es publiqui la resta de volums. La ‘Enciclopèdia castellera’ ha nascut amb la voluntat de recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i així esdevenir-ne una obra de referència, gràcies també als estudiosos que han anat sorgint sobre les diferents matèries.

 

4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic: “la memòria popular”. Crida a la presentació de propostes

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari
Fotografia: Dương Trần Quốc (Unsplash)

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural celebrarà el 9 i el 10 de novembre les 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic a la Roca del Vallès, que enguany giraran a l’entorn del Memorialisme Popular. Entenem per Memòria Popular aquella que té a veure amb els records sobre la vida quotidiana i les formes de vida individuals o col·lectives, així com de l’imaginari creat i recreat al seu entorn. La diferenciem, en aquest sentit, de la que gravita a l’entorn d’algun episodi o eix polític.

Les formes més habituals en què es recull aquesta memòria són els diaris personals i les entrevistes individuals o grupals, per bé que no són les úniques: tallers, tertúlies, converses… el ventall és cada cop més ampli, tant com l’interès que desperta aquest tema entre investigadors i gestors comunitaris.

La comissió encarregada de l’organització de les jornades està formada per entitats amb un ampli bagatge en el tema: l’associació El Llibre de la Vida, l’Arxiu de la Memòria Popular de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, el projecte Univers d’Històries d’Europa al Món, la cooperativa l’Arada – Creativitat Social i la pròpia Direcció General de Cultura Popular. Ara aquesta comissió fem una crida perquè ens doneu a conèixer les vostres experiències a l’entorn d’aquesta temàtica. Després en farem una selecció, tenint en compte l’originalitat, complexitat, la temàtica i la diversitat territorial. També volem identificar aquelles persones o equips que hi han reflexionat, que han analitzat el tema i  que per tant poden oferir una mirada àmplia sobre el fenomen així com possibles estratègies de futur. Per a qualsevol de les dues possibilitats, us demanem que ens faciliteu:

  • Nom de la persona, entitat o empresa
  • Títol
  • Resum de l’experiència o de l’anàlisi realitzada

Envieu-les a rcosta@gencat.cat abans del 28 de març.