“Las Chicas de la Saphil” és un documental centrat en els testimonis i per tant en la memòria oral. Són les protagonistes les que ens expliquen, en primera persona, com van viure aquesta experiència tan singular i que ha tingut molta importància al Ripollès. En aquesta comarca i des de mitjans del segle XIX, s’hi van instal·lar una quinzena de colònies. Una d’elles, és la colònia de Santa Maria, o també coneguda com el Roig. L’any 1920 la va comprar la “Societat Anomnima de Peinaje e Hilatura de Lana”, la SAPHIL, una empresa tèxtil amb seu a Terrassa. A partir dels anys seixanta aquesta fàbrica va fer una important renovació de maquinària que requeria a la vegada d’u increment notable del nombre de treballadors. A partir d’aquí va néixer el projecte anomenat “Centro experimental de enseñanza media de la empresa Saphil”. Aquest projecte consistia a buscar noies de 14 o 15 anys, que volguessin treballar i estudiar per fer el BUP, el Cou o cursos de formació professional. També havien de netejar i cuinar a la residència on vivien. La residència-escola era gestionada per un grup de dones seglars i l’escola tenia un director. Aquest projecte va néixer l’any 1963 i va acabar l’any 1986, durant aquests vint-i-tres anys hi van passar més de 900 noies, la majoria provinents de províncies del nord d’Espanya, principalment de Lleó.
El documental, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Entogràfic de Ripoll, amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i es projecta en el marc de la 11a Mostra de Cinema Etnogràfic. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. El documental “Las chicas de la Saphil” n’és un bon exemple.
El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.
L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.
Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.
Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.
En el marc dels 13ns Tallers de Memòria Oral, organitzats per l’Observatori del Patrimoni Etnològic de Catalunya, des de Carrutxa presentarem, aquest dimecres dia 24 de novembre, la recerca “Els usos de l’aigua a la comarca del Priorat”.
A través de diferents testimonis, parlarem sobre aquest recurs natural que han tingut les persones que han habitat i habiten la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant, preuat al tractar-se d’una comarca de secà.
L’aigua, que s’ha usat per a diferents àmbits de la vida quotidiana (com ara el regadiu, l’abeurament dels animals o les diferents tasques domèstiques), ha estat i segueix sent un element primordial per a la vida i un tema d’absoluta continuïtat.
Aquest cop ens centrarem en com els veïns de la comarca s’abastien d’aquest bé abans de l’arribada de l’aigua als pobles i a les cases i com, posteriorment, s’incrementava el seu ús. També parlarem dels períodes de sequera i de les fonts dels pobles que avui, més que punts d’aigua, són espais emblemàtics per als seus municipis.
L’acte tindrà lloc, el dimecres dia 24 de novembre, a les 19 h, al local de Carrutxa.
L’objectiu d’aquest taller és documentar les llegendes que coneix la gent i que es mantenen vives a la vegueria del Penedès. Les llegendes són narracions orals o escrites, d’aparença més o menys històrica, amb una proporció variable d’elements imaginaris o mitològics. Intervindran el folklorista Bienve Moya i l’estudiós Gener Aymamí, la conducció del taller anirà a càrrec d’Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès. Aquest taller de memòria oral és obert a tothom.
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs, en conveni amb l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.
S’obre el registre per a inscripcions al 2n Congrés Català d’Antropologia, #COCAGirona22 que se celebrarà els dies 27, 28 i 29 de gener a Girona. Enguany, tindran lloc un total de 45 sessions, entre simposis, rutes, taules rodones, exposicions i presentacions de llibres.
El període d’inscripcions finalitzarà el 31 de desembre de 2021.
Els germans Caballeria eren uns coneguts corders i espardenyers de Manlleu. L’any 1987 en Joaquim Albareda, l’Assumpta Tort i l’Imma Domènech, historiadors, els varen entrevistar per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech, varen documentar aquest ofici que passats més de 30 anys recuperem en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic. El muntatge audiovisual actual és obra de Guillem Roma.
La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
Activitat gratuïta. Cal reserva prèvia clicant a l’enllaç https://bit.ly/3oC6FSt, trucant al 938515176 o enviant un correu electrònic a info@museudelter.cat
Maria Masoliver va entrar al planxador de can Bajona quan tenia set anys. Des d’aleshores, el de planxadora ha estat el seu ofici. En el documental, de 17 minuts, la Maria ens mostra la seva destresa en aquest ofici.
“Mans destres” és una producció del Museu del Ter a partir d’una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc, sobre el que ha realitzat i publicat diversos treballs de recerca i documentació. Torrents es també un dels històrics impulsors del projecte Xarxa del Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat a Osona. La filmació i muntatge del documental ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.
Aquest documental és el tercer del projecte “Mans destres. Una etnografia del gest”, una sèrie de documentals que posaran l’accent en la destresa adquirida per les mans d’homes i dones dels oficis més variats de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i amb la realització de Jordi Crusats. El projecte està produït pel Museu del Ter en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Tant aquest capítol dedicat a la planxadora Maria Masoliver, com els dos capítols anteriors dedicats al bosquerol Jaume Bruguera i al cisteller Joan Farré, es poden veure al canal de youtube del Museu del Ter.
Entre els mesos de juny i juliol de 2021, Dos Punts Documentació i Cultura, SL d’acord amb l’Ajuntament d’Abrera, ha rehabilitat el pou de glaç d’en Margarit al torrent Gran d’Abrera. La intervenció realitzada per Víctor Mata i Jordi Sánchez ha permès restaurar les parets que envolten el pou amb la tècnica de pedra en sec i quan no ha estat possible amb consolidant de calç. S’han arranjat els paraments exteriors, la coberta i els dos marges que hi conflueixen. El condicionament de la paret que envolta el pou, a manera de pantalla exterior que no afecta l’estructura del pou, rescata físicament i visualment de l’oblit una construcció per emmagatzemar el gel que abastia el mercat local d’Abrera almenys des de 1751 i probablement fins a finals segle XIX. Arran de la rehabilitació, l’Ajuntament d’Abrera l’ha declarat Bé Cultural d’Interès Local.
Diàmetre exterior: 7 m. Diàmetre interior: 5 m. Profunditat: desconeguda. Alçada exterior: 2,70 m – 4 m.
L’any 2018 Víctor Mata va erigirCaramell, instal·lació d’art amb la natura concebuda com una intervenció plenament integrada al seu emplaçament dins un camp d’oliveres i tributària al pou de glaç d’en Margarit, a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. Les característiques conceptuals de Caramell originen la seva forma troncocònica que recorda els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. Per celebrar la inauguració de la unitat de paisatge que inclou les dues construccions s’ha celebrat el Happening I 2021 Món de Gel.
Longitud: 10,50 m. Alçada màxima: 1,50 m. Amplada màxima: 2,20 m
Les Decennals de Valls acolliran el 10è Simposi Casteller de Catalunya i la 10ª Fira Castells
Inclusió, dona, pandèmia, patrimoni de la Humanitat i enogastronomia, estructuren les temàtiques del Simposi
Especialistes de les Falles de València, el Sant Joan de Ciutadella, la Setmana Santa de Sevilla, el Misteri d’Elx o les Falles del Pirineu, convidats
La música serà la protagonista de la inauguració amb Vicent Torrent, cantant de la mítica formació valenciana Al Tall
Carme Ruscalleda, la cuinera amb major projecció internacional, en farà la cloenda
A més dels ponents, també s’hi podran exposar comunicacions lliures
La FiraCastells se situa a la plaça del Quarter i el carrer Germans de Sant Gabriel
Multiplica les seves activitats familiars fins arribar-ne a la vintena, a més de 16 expositors
Foto: Guía Repsol
Les Festes Decennals de Valls 2021 + 1 faran honor a l’ADN de la ciutat i la convertiran el primer cap de setmana, entre divendres 28 i diumenge 30 de gener, en un territori d’alt voltatge casteller. El Simposi Casteller de Catalunya i la Fira Castells arriben a la seva desena edició. Mentre el Simposi serà l’actiu més important del dissabte 29 en l’equipament cultural del Convent del Carme i també, com a nou espai, en la Cooperativa Agrícola situada just al davant, la Fira Castells, amb 20 activitats de dinamització i participació i també 16 expositors, s’inaugurarà divendres 28 a primera hora de la tarda i mantindrà la seva activitat fins al vespre del diumenge 30 també estrenant una nova ubicació, concretament la plaça del Quarter, l’Institut Serra de Miramar i el carrer Germans de Sant Gabriel. Aquestes activitats compten amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, dependent de la Generalitat, i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
El 10è Simposi Casteller de Catalunya comptarà amb una inauguració i una cloenda d’alta rellevància. Així la conferència inaugural anirà a càrrec deVicent Torrent, musicòleg i cantant de la mítica formació valenciana Al Tall, de manera que la vinculació de la música amb els castells serà per primer cop protagonista en aquesta convocatòria. Pel que fa a la cloenda, serà la cuinera Carme Ruscalleda, la de major projecció internacional, la que dissertarà sobre la relació entre els castells i la cuina, centrant-se en els esmorzars de forquilla, els quals el Simposi ha posat en valor en diferents edicions.
Tres àmbits
El Simposi s’ha estructurat en tres àmbits: el social, el tècnic i l’enogastronòmic, que es desenvoluparan de manera simultània de forma que la convocatòria amplia la capacitat d’absorció d’assistents. Durant el matí hi haurà taules rodones amb ponents convidats, mentre que a la tarda els àmbits social i tècnic esdevindran espai de presentació de comunicacions i de debat. Aquetes comunicacions podran tenir una durada entre 5 i 10 minuts, i caldrà formalitzar-ne la comunicació a través de l’email simposicasteller@decennalsvalls.cat
Foto: Enderrock
En l’àmbit social, es tractaran dues temàtiques: la dels castells com a manifestació al servei de la inclusió, i la de la represa post pandèmia de les festes patrimonials. El factor inclusiu s’abordarà des de les perspectives de la immigració, l’àmbit universitari, la del col·lectiu LGTBIQ+, i la de com arriba una colla a la seva comunitat local. Hi prendran part les colles Castellers de Barcelona, Castellers de Tortosa, Marrecs de Salt, Nens del Vendrell i Trempats de la Universitat Pompeu Fabra. En la de la represa post pandèmia tindran el protagonisme algunes de les grans celebracions patrimonials, com les Falles de València, les Festes de Sant Joan de Ciutadella, la Semana Santa de Sevilla i la muixeranga del País Valencià com a antecedent dels castells.
En l’àmbit tècnic, també es profunditzarà en dues temàtiques. Per una banda, es parlarà de l’aportació de dona al vessant tècnic dels castells, amb la participació de castelleres de les colles Bordegassos de Vilanova, Minyons de Terrassa, Xiquets de Tarragona i de les dues dels Xiquets de Valls. La segona anàlisi se centrarà en discernir els avantatges i els inconvenients que generen les declaracions de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. En aquest debat participaran estudiosos coneixedors de manifestacions que tenen aquest rang com el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la de l’illa de Mallorca, les Falles del Pirineu, el flamenc i els mateixos castells. Les moderadores del Simposi seran la comunicadora visual Marta Ferré i les periodistes Judit Benages, Aina Mallol i Cristina París, totes de les localitats de Valls i Vilafranca del Penedès.
Espai enogastronòmic
Foto cedida
El tercer àmbit del 10è Simposi Casteller serà l’enogastronomia. Al llarg de la jornada hi haurà quatre showcookings a càrrec de Ramon Martí del Restaurant El Llagut de Tarragona, Josep M. Tules “Pitu Mosquits” de la Colla Xiquets del Serrallo, els cuiners de la Colla del Bou de Reus, i l’equip del paleontòleg Eudald Carbonell de la Universitat Rovira i Virgili. Tots posaran en valor la vinculació de la cuina i els castells, com una part indissociable de la vida de les colles castelleres i també el rol que juga en les diades castelleres de llarga tradició.
Paral·lelament, hi haurà dues activitats enogastronòmiques amb la presentació del Cava de les Decennals 2021 + 1 per part d’Adernats, de Nulles a l’Alt Camp, i la conferència tast “La geografia castellera segons el vi·, en la qual l’enòleg i professor del Màster Europeu en Innovació Enoturística de les universitats Rovira i Virgili, Bordeus i Porto, Antoni Sánchez Ortiz, interrelacionarà les principals denominacions d’origen catalanes i algunes grans places castelleres.
La 10ª Fira Castells, espai marcadament familiar
La desena edició de la Fira Castells, coorganitzada entre la Fundació de les Decennals i la Revista Castells, s’ubicarà en la plaça del Quarter, en l’Institut Serra de Miramar i en el carrer Germans de Sant Gabriel. S’hi accedirà pels carrers del Teatre i Anselm Clavé. Per primer cop els continguts familiars i les activitats de dinamització han estat dissenyats per la Fundació En Xarxa, que també hi aportarà el gruix del monitoratge. També hi haurà la clàssica zona d’estands d’exposició. L’horari serà divendres de 16 a 20.30 h, mentre que dissabte i diumenge al matí de 10 a 14.30 h i a la tarda de 15.30 a 20.30 h, de manera, doncs, pràcticament continua.
Les activitats s’han estructurat en cinc àmbits, cadascun dels quals responen a un dels conceptes del lema casteller per excel·lència –força, equilibri, valor i seny– així com al del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En aquest sentit, els estands de les dues colles dels Xiquets de Valls oferiran activitats vinculades a altres manifestacions de torres humanes del món que també gaudeixen d’aquesta distinció, com els acròbates del Magrib i la muixeranga valenciana, de manera que des del quilòmetre zero casteller es potenciarà el caràcter mediterrani i internacional d’aquestes construccions. Les nenes i nens que assisteixin a aquests dos tallers s’enduran un zoòtrop amb imatges d’aquestes arquitectures humanes, el mecanisme antecedent del cinema esdevingut l’icònic premi de la Nit de Castells que anualment se celebra a Valls.
La vintena d’activitats les complementaran les parets d’escalada, el parc d’agilitat de fusta, la zona d’equilibris, la pista, les esferes, “Construïm” –activitat d’experimentació de construccions–, Kappla –altres construccions senzilles, complexes i gairebé impossibles–, un minirocòdrom, un rocòdrom inflable, dos rocòdroms amb pont i tirolina de 30 metres, els Xics del Xurrac –la colla castellera dels jocs de fusta–, el joc del seguici cerimonial de Valls, un 3 en ratlla Joves/Vella amb taps de suro esdevinguts castelleres i castellers, així com tallers de confecció de clauers amb taps de suro, d’imants de nevera emulant el mocador casteller amb el nom de cada nena o nen, de pinces castelleres de fusta de cap rodó, i de rètols per panys de porta “no molestar” castellers.
L’accés de nenes i nens a les atraccions i activitats de la Fira Castells requerirà adquirir una entrada a preu simbòlic que es bescanviarà per una polsera en l’accés del recinte. L’accés per als menors de 2 anys i l’accés per a adults acompanyants de tota la canalla serà gratuït sense entrada ni polsera. Les entrades seran de migdia –matí o tarda– per facilitar la rotació de les usuàries i usuaris.
Clips visuals dels expositors
La visita als estands d’exposició serà lliure. Oferiran productes de temàtica castellera o vinculada a la cultura popular. El tipus d’estands participants s’estructurarà en diferents tipologies i orientacions: artesania com penjolls, braçalets, estoigs, llibretes o llapis; roba com samarretes, bosses, jerseis o mocadors castellers; decoració com cartells, ninos o material de la llar; llibres d’assaig, ficció, infantil, de difusió o de les colles; i mitjans de comunicació amb les publicacions de temàtica castellera.
De cadascun dels 16 expositors la Revista Castells enregistrarà prèviament un vídeo específic de 90 – 120 segons per veure com elaboren els productes als seus tallers d’artesania per detallar tot el procés de producció i presentació. Per als expositors que no siguin artesans, s’hi mostrarà l’activitat que duen a terme. Els vídeos es publicaran en un canal de YouTube específic de la Fira Castells a partir del 10 de gener. També es publicaran a les xarxes socials (FB, Tw i Instagram), cada dia, des del 10 i fins al 26 de gener de 2022, un de diferent. També es penjaran en format Reels, per aconseguir un impacte destacat. Durant la Fira estaran visible en format loop en una pantalla a l’estand de la Revista Castells.
“inVISIBLES” és un dispositiu d’arts escèniques i visuals itinerant. El dispositiu converteix al públic en protagonista de l’experiència perquè empatitzi amb la desigualtat i es convertixi en activista del canvi. Una experiència col·lectiva on els assistents es posen a primera línia per ser part del canvi. Apel·la a la col·lectivitat per fer front a la desigualtat.
La proposta de la companyia Anònima es nodreix de les recerques impulsades des del Museu del Ter, en aquest cas i de manera molt especial en aquelles on les dones han estat al centre de la nostra mirada. El Museu fa anys que treballa per visibilizar a les dones del Ter, protagonistes de la història tèxtil de casa nostra i documentals com “Camins de dones”, “Voltreganeses” o l’exposició “Xinxes, puces i fabricantes”, així com la remodelació de l’exposició permanent “La societat industrial”, o el taller educatiu “Una majoria invisible. Les dones a les fàbriques”, en són només alguns exemples. Els resultats d’unes recerques, de fort component etnològic i que en la majoria de casos han estat possibles gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
“invisibles” segueix el fil de les dones que caminaven juntes per anar a la fàbrica, i té com a objectiu visibilitzar les dones compartir experiències, interessos, preocupacions,… en un context social i polític desfavorable.
Es tracta d’una activitat gratuïta que es podrà veure els dies 20 i 21 de novembre i cal inscripció prèvia. Una estona abans de l’espectacle, el públic rebrà al seu telèfon mòbil una ubicació que serà el lloc on comença el recorregut on haurà de caminar, afinar els ulls i les orelles per fer possible “inVISIBLES”.
Data: 20 i 21 de novembre de 2021 a les 20 i 21.30h
Lloc: Passeig del Ter, Manlleu. Una estona abans de l’espectacle, les persones inscrites rebran al seu mòbil una ubicació “precisa” que serà el lloc d’inici del recorregut.
Activitat gratuïta amb places limitades. Inscripció prèvia: trucant al Museu del Ter de dimarts a divendres de 9 a 14h (93 851 51 76)
