En el marc de la 14a Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya dedicada a l’Associacionisme i Cooperativisme, el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) i Ponent Coopera (Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida), organitzem un passi documental i col·loqui al voltant del cooperativisme.
Divendres 18 d’octubre
19 h Passi del documental ‘Consum conscient a Catalunya’ (Agència Talaia)
Cada any sorgeixen a Catalunya molts projectes de consum responsable. Un consum conscient de la petjada laboral i ecològica dels productes, en comptes del simple consum més fàcil. Cooperatives de l’economia social i solidària, i persones consumidores i càrrecs tècnics i polítics que treballen per fer d’aquesta economia un model de país.
19.30 h Col·loqui sobre el cooperativisme i l’organització popular com a model de futur
Sergi Seró Tomàs. Cooperativa del Soleràs
Anna Salla Xuclà. L’era del mussol. Cooperativa d’habitatge
De l’1 al 3 de novembre, el poble de Riba-roja d’Ebre celebra la VII Festa de l’Oli de Ginebre, un esdeveniment clau per a la preservació i difusió del seu patrimoni etnològic i industrial. Organitzada per l’associació Amics de Riba-roja, la festa combina tradició i innovació, posant el focus en la destil·lació de l’oli de ginebre, una pràctica artesanal que connecta el municipi amb el seu passat industrial.
La festa d’enguany pretén donar a conèixer l’esforç de preservació del patrimoni dels forns d’oli de ginebre, unes construccions tradicionals que van ser essencials en l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles.
Els forns d’oli de ginebre, construïts amb pedra seca i argila, són un testimoni del passat industrial de la comarca. Aquestes estructures circulars servien per a la destil·lació de l’oli de ginebre, un producte utilitzat per les seves propietats terapèutiques i domèstiques.
Actes més destacats del programa
Sortida etnobotànica al voltant del càdec (ginebre): El dissabte 2 de novembre a les 9h, Anna Català, naturòpata i experta en flora autòctona, guiarà una excursió centrada en el càdec, planta clau per la destil·lació d’oli de ginebre. Aquesta activitat permetrà aprofundir en les propietats i usos d’aquesta planta en el seu entorn natural.
Inauguració del nou forn d’oli de ginebre: A les 11h del mateix dissabte, s’inaugurarà un nou forn dedicat a la demostració del procés tradicional de destil·lació. L’acte, presidit per Victòria Almuni, directora de Cultura dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, és un esdeveniment clau per la recuperació d’aquest ofici artesanal.
Destil·lació en viu de l’oli de ginebre: Aquesta demostració permetrà observar tot el procés de destil·lació, des de l’escalfament dels troncs fins a l’obtenció de l’oli. Un procés antic que s’explicarà detalladament als assistents, mostrant com es transformaven les arrels i troncs en aquest preuat oli.
Presentació del documental del MNACTEC: A les 17h, es projectarà el documental produït pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), titulat «Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Els vestigis d’una destacada indústria ebrenca.» Aquest documental posa en valor la importància històrica i tecnològica dels forns d’oli de ginebre, clau en el desenvolupament econòmic local.
Un patrimoni que necessita ser preservat i un treball conjunt
Els forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre són testimonis vius d’una activitat que va tenir una importància crucial per a l’economia de la Ribera d’Ebre durant segles. Aquestes construccions tradicionals, fetes de pedra seca, estaven dissenyades per destil·lar l’oli de ginebre, conegut per les seves propietats medicinals i per altres usos domèstics. Les arrels i troncs de càdec s’escalfaven dins els forns, i el vapor que s’alliberava es condensava per convertir-se en l’oli, un producte molt preuat a l’època.
Actualment, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat ha iniciat l’expedient per declarar deu forns d’oli de ginebre de Riba-roja com a Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Zona d’Interès Etnològic (ZIE). Aquesta designació suposarà un reconeixement formal de la importància d’aquests forns, un patrimoni indispensable per entendre la història local.
Ens complau presentar una exposició que uneix la passió per l’artesania tradicional del nansaire Paco Pi amb la ceràmica contemporània de Fernando Gallo Pérez. Una combinació que fa dialogar la destresa del llegat mariner i l’expressió artística moderna.
Paco Pi, pescador de tota la vida a Sa Riera (Begur), és un mestre nansaire que manté viva aquesta tradició familiar. A la mostra, s’exposen més de vint peces marineres confeccionades a mà, utilitzant fibres naturals, un reflex de l’experiència i l’ofici heretat de generació en generació. Els visitants podran admirar des de les tradicionals nanses per a la pesca de llagostes i llobregants, fins a delicats models navals fabricants també amb cànem i olivera.
Aquest diàleg entre tradició i innovació es complementa amb les creacions del ceramista Fernando Gallo Pérez, un reconegut mestre de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, les obres del qual – inspirades també en el mar – aporten una visió contemporània al conjunt.
L’exposició forma part del programa Col·leccionant Passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca en la Mostra de Destresa Marinera que es durà a terme al moll de Palamós el pròxim 2 de novembre.
El proper dissabte 12 d’octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, Sils acollirà la XV Trobada d’Entitats Locals de Cultura i Patrimoni de la Selva, organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans, el Consell Comarcal de la Selva i l’Arxiu Comarcal i que compta amb el suport de la Diputació de Girona, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Sils.
La trobada està adreçada a investigadors, responsables d’equipaments patrimonials, món educatiu i universitari i entitats culturals, amb l’objectiu d’intercanviar iniciatives i projectes de l’àmbit. En el marc d’aquesta trobada també es dona a conèixer el resultat del treball guardonat amb la Beca de Recerca la Selva de l’any anterior i s’anuncia el de l’any en curs, en aquesta ocasió es presentaran els resultats de l’any 2024.
Durant la trobada es presentarà el llibre “Viatges i excursionisme a la Selva, al Montseny i a les Guilleries (1770-1936)», Beca de Recerca 2018, amb l’autora Cristina Ribot, i el filòleg i membre del CES Narcís Figueras.
Podeu consultar el programa complet de la jornada en aquest enllaç
Inauguració: Diumenge 13 d’octubre a les 12 del migdia
Exposició a cura de l’antropòleg Eliseu Carbonell i de l’escenògrafa Bibiana Puigdefàbregas, que ens presenta l’exvot en diferents moments de la història i ens empeny a pensar sobre aquestes ofrenes fetes «en compliment d’un vot o prometença fet en el pas d’un tràngol individual o col·lectiu», que són el resultat «d’un pacte sense intermediaris amb el més enllà», segons la definició que ens en fan a l’exposició.
La inauguració comptarà també amb la interpretació d’una polifonia barroca per part de la coral Sant Pol Canta.
L’any 1994 es va inaugurar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un projecte que durant aquests 30 anys ha volgut crear una infraestructura cultural permanent, dedicada a la recerca, gestió i desenvolupament dels recursos patrimonials locals. L’Ecomuseu, des del seu inici, ha vist en el treball amb la comunitat local i el treball en xarxa dos dels seus principals eixos de treball.
Durant aquests 30 anys el país ha viscut crisis econòmiques, processos polítics complexos, una pandèmia i altres canvis convulsos que ens han afectat directament com a espai patrimonial i museu local. Totes aquestes situacions ens han obligat a reinventar-nos constantment, a buscar noves estratègies de gestió i a cercar nous models d’acció.
Amb tota aquesta experiència acumulada, i conscients de com canvien i evolucionen els temps, ens ha semblat interessant commemorar aquests 30 anys a partir de l’organització d’unes jornades que volen reflexionar cap a on van els ecomuseus, museus locals i museus de territori en clau de futur. Quins són els reptes, nous escenaris i grans debats socials en els quals ens veurem abocats com a centres que treballem amb una matèria tant sensible i complexa com és el patrimoni cultural, material o immaterial.
En aquest sentit, us proposem compartir i debatre reflexions, incerteses, posicionaments, estratègies, mirades i experiències per intentar preveure i avançar-nos a com serem els museus locals d’aquí a trenta anys més.
Dates: 24 i 25 d’octubre de 2024
Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Paller de Casa Gassia. Esterri d’Àneu.
INSCRIPCIÓ
Aquesta jornada és gratuïta, per participar-hi només cal apuntar-se a reserves@ecomuseu.com,
Móra la Nova, 14 de novembre de 2024 Arenys de Mar, 21 de novembre de 2024
Leslie Seaton, CC BY 2.0 , viaWikimedia Commons
En un moment en què la humanitat ha posat la sostenibilitat com el gran objectiu per als pròxims anys, amb l’Agenda 2030 com a horitzó comú, esdevé crucial recuperar i revalorar els coneixements que ens han lligat al territori durant segles. La recerca etnològica, amb la seva capacitat de recuperar sabers tradicionals i de mostrar la diversitat de les relacions humanes amb l’entorn natural, té molt a dir en aquest camí cap a un futur més equilibrat. El món rural, l’arquitectura o els oficis ancestrals són clau per entendre com podem afrontar els reptes globals des de l’experiència local.
Amb un programa que inclou temàtiques com la gestió del territori, el medi ambient, l’alimentació i la salut, aquestes jornades es configuren com un espai de reflexió, una plataforma per explorar solucions locals a desafiaments globals en la lluita per un futur més sostenible.
Palau dels Marquesos de la Floresta Carme, 34 Tàrrega Exposició del 18 al 20 d’octubre de 2024
Del divendres 18 d’octubre al diumenge 20 d’octubre de 2024 es farà al Palau dels Marquesos de la Floresta l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 67 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torruella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).
S’està fent a Verdú (Urgell) i El Catllar (Tarragonès).
Durant el que queda del 2024 anirà a: Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat) i Port de la Selva (Alt Empordà).
Per ara, fins final de 2024, són 70 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
El proper dissabte 12 d’octubre a les 5 de la tarda al Centre Cultural Els Forns de Breda tindrà lloc la presentació del llibre “Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana (1950)” de Ramon Violant i Simorra, a càrrec d’Ignasi Ros i Fontana de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, que ha tingut cura de la seva edició.
L’obra, innèdita durant més de 70 anys i publicada el desembre de 2023 per Ecomuseu de les Vall d’Àneu; Garsineu Edicions, conté més de 1500 mots i més de 400 dibuixos de Ramon Noé i Hierro. En el seu pròleg Ignasi Ros explica la visita de l’etnògraf entre 1940 i 1950 a una quarantena de centres terrissers dels Països Catalans on recollí les paraules de l’ofici, de les eines, dels processos i de les peces de la indústria terrissera del moment. A més conté els annexos de Ramon Violant Simorra: «Tamarit de Llitera» (1949) i «El càntir per aigua» (1951). Podeu trobar més informació de l’obra en aquesta entrada del blog i el programa complet de la Fira de l’Olla en aquest enllaç
