La Nit de Castells adapta el catàleg de premis al context actual

Manté els guardons de perfil atemporal i n’incorpora de nous amb motiu de la paralització de l’activitat

L’acte se celebra dissabte 12 de juny a Valls

Els premis que integraran la quinzena edició de la Nit de Castells sumaran, d’una banda, els guardons habituals que distingeixen fets més enllà de la temporalitat del curs casteller i, d’una altra, reconeixements especialment ideats per a l’actual moment de paràlisi de l’activitat com a conseqüència de la irrupció de la Covid-19. L’organització està treballant ja en el disseny i continguts de la Nit, que se celebrarà dissabte 12 de juny a Valls, en una iniciativa de la Revista Castells, en organització conjunta amb l’Ajuntament de Valls i TAC 12.

La Nit de Castells 2021 es presenta com un acte de reafirmació de la condició castellera, davant l’aturada provocada per la pandèmia. Sense una temporada a premiar, l’organització ha optat per mantenir els guardons que no impliquen valoració del curs anterior i sumar-ne de nous com a signe de la pervivència de l’esperit casteller, tot i la paràlisi forçada. En aquesta línia, els premis que es mantenen són el de la Trajectòria, l’Ambaixador de Castells i la Campanya de comunicació. També hi haurà concurs de fotografia, tot i que, en aquest cas, a manca de castells a les places, farà una mirada enrere per a premiar les millors imatges de la dècada prodigiosa que va suposar el període entre 2010 i 2019.

A més d’aquests quatre premis, la Nit de Castells en donarà dos més: el Premi a una Iniciativa social en temps de pandèmia –que reconeixerà l’acció d’una colla l’any 2020 amb l’objectiu de mantenir viu l’esperit dels castells– i el Premi Especial Nit de Castells 2021 –que posarà el focus en una actuació de tipus social que hagi tingut impacte en l’univers casteller.

Aquest 2021 no es lliuraran els premis vinculats a la temporada: Moment casteller de l’any, Colla de la temporada, Plaça de la temporada, Descarregat, Imatge de la temporada i Baròmetre. Aquests premis, però, tornaran al catàleg de la Nit tan bon punt es reprengui la temporada castellera.

La configuració de premis, tot i la reducció de guardons, mantindrà la pluralitat de jurats, amb la intenció de conservar la transversalitat de visions i criteris a l’hora d’efectuar els reconeixements. En total, seran quatre jurats diferents: Consell Assessor de la Revista Castells, cronistes castellers, presidents de les colles de gamma extra i votació popular.

Compromís amb el fet casteller

La 15a Nit de Castells es suma a la línia de suport a l’imaginari casteller que la ciutat de Valls ha activat durant la pandèmia. Així per Sant Joan de l’any passat les dues colles dels Xiquets de Valls van fer sonar el primer toc de castells a les places amb les seves gralles i timbals, a més de mantenir les tradicionals matinades als carrers amb una desena de grups. Per Santa Úrsula un emotiu acte simbòlic recordà a la plaça del Blat les diferents epidèmies, guerres i crisis que ha superat el fet casteller al llarg de la història. També TAC12 va produir i estrenar el documental La cursa del 3 de 9, rememorant els dos tresos de nou sense folre assolits per les colles vallenques l’any anterior, mentre que per la commemoració del desè aniversari de la proclamació com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco es desenvolupava un acte conjunt amb la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la inauguració dels tòtems senyalitzadors de Valls Km0 casteller en les rotondes de les carreteres des d’on els Xiquets de Valls han exportat les seves arquitectures a tot el país.

L’Ajuntament de Valls també va mantenir l’aportació completa a les dues colles dels Xiquets de Valls per garantir el manteniment de les seves seus socials i el seu teixit associatiu, en el quilòmetre zero del món casteller.

Així mateix, durant tot aquest temps d’aturada de l’activitat castellera, la Revista Castells ha mantingut activa l’actualització de continguts, a través de les novetats que oferien les colles i els organismes vinculats a l’activitat castellera o bé generant nous recursos informatius en espais com 40 anys de 9, Grans castells o Gent de plaça.

Premis de la Nit de Castells 2021:

Premi a la trajectòria. Reconeix una figura emblemàtica del món casteller que hagi destacat per la seva sòlida i activa trajectòria fent castells. Atorgat per la Revista Castells.

Premi Ambaixador de Castells. Reconeix una persona o institució que sense formar part del món casteller s’ha distingit per difondre els castells més enllà del seu àmbit natural. Atorgat per la Revista Castells.

Premi a una Campanya de comunicació. Premia una campanya de comunicació durant l’any 2020 realitzada per una colla, o una empresa que tracti sobre castells, i que hagi destacat per la seva originalitat, creativitat i notorietat. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi de fotografia. Patrocinat per Repsol. Premia les millors fotografies de la dècada 2010-19. Té dues categories:

  1. Professional. Atorgat per les colles que han assolit construccions superiors al 3de9f en la darrera temporada.
  2. Per votació popular. Atorgat a través dels vots emesos a la pàgina de Facebook de la Revista Castells.

Premi Iniciativa social en temps de pandèmia. Premia una acció realitzada per una colla l’any 2020 amb finalitats i objectius solidaris. Atorgat pels cronistes castellers.

Premi especial Nit de Castells 2021. Premia una acció de transcendència i impacte en el món casteller realitzada l’any 2020. Atorgat per la Revista Castells.

Valls nomena Francesc Sans com Santjoaner 2021

  • El lliurament del guardó tindrà lloc durant el tret de sortida de Sant Joan
  • La ciutat reconeix la seva aportació en l’àmbit de la música d’arrel
  • L’acord havia estat pres el 2020 però la pandèmia impedí materialitzar-lo

El músic vallenc Francesc Sans i Bonet serà el Santjoaner 2021 i rebrà aquest reconeixement a la trajectòria festiva dissabte 19 de juny, seguint amb la idea de donar visibilitat a la música tradicional com a eix vertebrador de la celebració gran de la capital de l’Alt Camp. Avui l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Farré, li ha comunicat formalment la decisió de la Comissió participativa de seguici cerimonial en una recepció institucional a la casa consistorial. L’acord havia estat pres per la comissió l’any passat, però no es va poder atorgar degut a la pandèmia.

Francesc Sans rebrà el reconeixement en l’acte que donarà el tret de sortida al Sant Joan vallenc. La ciutat reconeix la seva implicació en la festa i l’aportació indiscutible en l’àmbit de la cultura popular i la música d’arrel. Sans va néixer a Valls el 1974. Va iniciar-se en el món de la gralla l’any 1986 i en el del sac de gemecs el 1989. Intèrpret en diferents formacions, des d’un bon principi es va interessar pel context i les funcions pròpies de la música tradicional del nostre país. També es dedica a la investigació del marc festiu i dels instruments des d’un punt de vista històric i organològic i, a la recopilació i reinterpretació de músiques històriques.  Ell mateix ha definit la seva forma de tocar com una síntesi entre la força dels mallorquins i la tècnica dels occitans.

Interpretació i mestratge

Forma part dels grups Bufalodre, en les seves diferents formacions com la cobla de ministrers, la cobla de tres quartans, el grup de grallers o la mitja cobla, pinyol originari creat el 1994; o els Sacaires de Tarragona, als quals dirigeix. També és un dels músics habituals en festes majors patrimonials declarades d’interès nacional, com les l’Arboç, Reus, Sitges, Tarragona o Vilafranca del Penedès. Així, dins el cicle de les festes majors i el Corpus, ha acompanyat un gran nombre de balls i entremesos, com per exemple els ball de pastorets de Vilafranca, el ball de valencians de Tarragona i Reus, el ball de prims de Reus, l’àliga de Valls o el desaparegut ball parlat de Santa Margarida de la Riera de Gaià. Però també participa en el Cant de la Sibil·la de Valls pel cicle nadalenc, o en processons de Setmana Santa i caramelles per la Pasqua.

Ha estat mestre en diverses escoles, com l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya, l’Escola Music Art de Valls, l’Escola de Música Tradicional La Xafigà de Muro d’Alcoi, les escoles de grallers d’Alcover i Puigpelat –a l’Alt Camp–, l’Escola de Música Tradicional del Penedès,  Escola Superior de Música Superior de Catalunya (ESMUC), o l’Escola Municipal de Música de Tarragona. També ha composat les partitures de peces del seguici cerimonial vallenc com el ball dels nans, el bou, el ball dels cercolets o, per la Fira de Santa Úrsula, la baixada de l’arcàngel sant Miquel, així com ha recuperat les tonades tradicionals de la processó del Divendres Sant de Valls. També és autor de la música dels Set Pecats Capitals de Tarragona.

Ha publicat els llibres “Les cornamuses i el sac de gemecs” –coescrit amb Simó Busquets, 1993–,  “Santa Tecla: músiques i tocs de festa” (Arola, 2010) i “A mitges. Quadern de repertori per a sac i tamborino” (Quart minvant, 2013). Entre els enregistraments, va participar a “Concert de Patum. Memorial Ricard Cuadra” (autoeditat, 2002) i “Terços amunt!” (Discmedi, 2003). Molt actiu en temes festius de la ciutat, ha format part de diverses comissions participatives, com la pròpia del seguici cerimonial, o la Comissió per a l’orgue de la ciutat de Valls, estrenat recentment. Actualment és un dels dos delegats de la Comissió de seguici de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, funció que ja va tenir el 2011.

Convocat un Ajut per a la recerca dels orígens de Sant Jaume d’Enveja

L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, amb el suport del Consorci del Museu Terres de l’Ebre, ha convocat un ajut de recerca històrica que, en aquesta primera edició, és sobre els orígens del municipi de Sant Jaume d’Enveja i/o l’onomàstica i la toponímia que aquest inclou.

Es titula “Ajut de recerca Port Fangós”, i està destinat, preferentment, a donar suport d’una manera prioritària a investigadors, en període de formació o en les primeres etapes d’activitat investigadora.

Les sol·licituds hauran de ser individuals i cada candidat només podrà presentar un sol projecte.

La seva dotació és de 2.000 €. i la publicació de l’estudi en una col·lecció que estarà vinculada a aquest Ajut.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 26 de març de 2021.

Totes les presentades seran examinades per una comissió formada per quatre representants, designats per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

Consulteu les bases a: http://www.santjaume.cat/index.php/254-ajut-port-fangos-2021

Més informació i contacte: Av. Catalunya, 22-30. 43877 Sant Jaume d’Enveja. Tels. 977 468 039 i 977 478 056

Convocat el III Premi de recerca local sobre Amposta

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta ha convocat el III Premi de Recerca Jordi Fontanet 2021, amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre la ciutat d’Amposta. Té caràcter biennal i s’atorga al millor projecte de recerca, original i inèdit, referit a estudis de contingut divers: artístic, cientificotècnic, econòmic, etnològic, geogràfic, literari, històric, sociològic… d’especial interès per la ciutat.

Està dotat amb de 3.500€ i hi poden optar les persones investigadores i estudioses que, complint els requisits fixats a la Llei 38/2003, general de subvencions, de manera individual o col·lectiva presentin una recerca d’acord amb aquestes bases, i només s’admet la presentació d’una sola obra per autor.

El termini per a la realització del projecte premiat serà d’un any a partir de la data de la seva concessió sense possible pròrroga.

L’ajuntament d’Amposta publicarà l’obra premiada, tal com ha fet en les dos anteriors edicions del premi que els projectes premiats són ja dos libres editats; reservant-se el dret de fer-ho de forma completa, en format paper i/o en suport digital. L’acceptació del premi comportarà la cessió del drets de l’obra. 

La documentació de sol·licitud i la memòria del projecte es poden presentar en impresos normalitzats, juntament amb el currículum vital, fins el dia 21 de juny de 2021, bé de forma presencial al Registre General de l’Ajuntament d’Amposta (Plaça de l’Ajuntament, 3-4, 43870 Amposta) o també telemàticament a www.amposta.cat/registre.

Més informació: https://www.amposta.cat/ca/registre/premi-ajuntament-amposta-millor-projecte-recerca-local-2019-bases-reguladores

L’Ajuntament de Llers aconsegueix una subvenció per restaurar 8 barraques de pedra seca

L’Ajuntament de Llers (Alt Empordà) ha aconseguit una subvenció de 15.000 € per a la restauració de 8 barraques de pedra seca declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) situades al Paratge de Pla Vinyers, a la Garriga d’Empordà de Llers, en el marc de les “Subvencions per a l’execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural per al trienni 2020-2022” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El projecte, redactat per l’arquitecte tècnic Vicenç Armangué amb l’assessorament de Maite Oliva, regidora de l’Ajuntament de Llers, neix com a primera fase d’un procés de treball i manteniment de la totalitat de BCIL de Llers, així com de divulgació patrimonial i de recuperació de vials, emmarcada en un projecte global de dinamització local, formativa i laboral que impulsi l’ofici de marger a l’Alt Empordà en general i a Llers en particular.

Taller de restauració d’una barraca a Llers, impulsat per Gas Mountain, l’Associació Prat Comú i l’Ajuntament de Llers, en el marc de la Setmana de la Pedra Seca 2020<!–

La concessió d’aquesta subvenció per part de la Generalitat representa també un pas molt important per al manteniment i posada en valor de la pedra seca a Catalunya, ja que és la primera vegada que hi ha una subvenció d’aquestes característiques per a la restauració de construccions de pedra seca declarades BCIL. Així doncs, esdevé un precedent per tal que altres municipis del territori català puguin seguir la mateixa via, alhora que contribuirà a que més municipis declarin el seu patrimoni de pedra seca com a Bé Cultural d’Interès Local per tal de poder-hi optar. Actualment existeixen a Catalunya un miler de construccions de pedra seca declarades BCIL, de les quals 886 corresponen a només 10 municipis.

La Garriga d’Empordà

La Garriga d’Empordà és un ampli territori que conté part dels termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. S’hi troben més de 500 barraques de pedra seca, acompanyades de centenars de quilòmetres lineals de murs i feixes que reticulen camps, olivets, erms i pendents, a les que s’afegeixen nombroses carrerades i murs de gran amplada que constituïen l’antiga xarxa de camins i que configuren un conjunt de gran interès etnològic, històric i paisatgístic. L’any 2014, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va impulsar, gràcies a una iniciativa ciutadana, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) d’un total de 97 barraques, 46 de les quals es troben al terme municipal de Llers.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Beca d’investigació sobre ball, dansa i música populars

L’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) i la secció espanyola del Consejo Internacional de Organizaciones de Festivales de Folclore y de las Artes Tradicionales (CIOFF) convoquen l’edició 2020 de la seva beca de recerca en folklore. La beca d’enguany està dedicada al ball, dansa i música populars (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol de les diferents cultures del territori espanyol.

Per a la valoració de les propostes, els candidats han d’enviar la sol·licitud acompanyada, entre altra documentació, d’una memòria detallada del projecte així com del seu currículum vitae. El treball s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any.

Dotació: 4.500 €.
Termini: 27 de desembre de 2020
Informació: cioff.esp@cioff.es

Bases de la XXVIII Beca de investigación en folklore CIOFF-INAEM

VALLS REMEMORA LA CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DELS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

  • El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars

El 16 de novembre de 2010 s’esdevingué la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes.

Reviu-ho amb les imatges d’aquest vídeo:

Últimes setmanes per presentar treballs al IV Premi CEPAC de treballs de fi de grau i de postgrau de tema casteller

El dia 16 d’octubre acaba el termini per a la presentació dels treballs que vulguin optar al IV Premi CEPAC per a treballs de fi de grau o fi de postgrau de tema casteller, convocat el mes de març passat, i que està dotat 1.000 € per al treball guanyador, i amb 500 € per a un accèsit, a més de la publicació del treball en format paper i/o electrònic.

El premi es convoca amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona/La Biennal de Castells i té l’objectiu de contribuir a generar coneixement a l’entorn del fet casteller. Hi poden participar aquelles persones que hagin presentat un treball d’aquestes característiques a qualsevol universitat de la Xarxa Vives d’Universitats durant el període acadèmic 2019-2020, la qualificació del qual hagi estat com a  mínim d’aprovat. El termini de presentació de treballs s’acabarà el 16 d’octubre del 2020.

Palmarès

La primera edició del premi (2017) va ser guanyada per Pau Roig Arnaus (Universitat de Girona), amb un treball sobre la turistificació del fet casteller. L’accèssit va ser per a Belén Moreno Maurano (Universitat Rovira i Virgili), amb un estudi, des de l’àmbit del dret, sobre els drets d’imatge dels castellers.

La segona edició (2018) la va guanyar Lurdes Quintero Gallego (Fundació URV) amb el treball Mediació castellera, mentre que l’accèssit es va repartir entre els treballs Adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT al públic infantil, de Mariona Arnau Garcia (Universitat Pompeu Fabra), i Avaluació del projecte Iniciació al món casteller. Les colles castelleres com a eina d’inclusió social, de Marta Garcia Yuste (Universitat de Barcelona).

Gina Armengol (Universitat Autònoma de Barcelona) va resultar la guanyadora de la tercera edició (2019) amb el treball “Pla de comunicació per als Castellers de Sabadell. Una mirada creativa al món casteller”, mentre que Núria Lopera (Universitat Pompeu Fabra) va obtenir l’accèssit amb “Internacionalització del món casteller: glossari català-anglès”. 

Per a més informació podeu consultar les bases: http://www.cepac.cat/2020/03/13/bases-de-la-quarta-edicio-del-premi-cepac-per-a-treballs-de-fi-de-grau-o-de-fi-de-postgrau-de-tema-casteller/