8 de novembre de 2019, de 9.30 a 14.00h a la Sala de Graus de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.
La jornada pretén ser un espai de debat i reflexió multidisciplinari sobre la Costa Brava.
L’entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.
Organitzen: Institut Català d’Antropologia i Universitat de Girona-Facultat de Turisme.
Amb el suport de: Generalitat de Catalunya- Departament de Cultura, Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Universitat de Girona-Institut de Recerca en Turisme, (INSETUR), Universitat de Girona-Campus de Turisme, ICRPC. Col·labora: Turismegrafies
Societat Recreativa “La llum del dia” Carrer Major, 66 Riba-roja d’Ebre 1 de novembre de 2019
Els Amics de Riba-roja d’Ebre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitzen la 3a Fira de l’Oli de Ginebre, amb un seguit d’actes durant els dies 1, 2 i 3 de novembre.
Al local de la Societat Recrativa “La llum del dia” es faran, a partir de les 19.15 hores unes conferències a càrrec d’en Marc Jardí García i Josep Alió Raduà, relacionades amb la producció i l’ús de l’oli de ginebre.
Abans d’aquestes conferències hi haurà la presentació de l’exposició dels “Forns d’oli de ginebre” que ja va estar exposada a Barcelona i on es pot veure una maqueta del funcionament d’un forn d’oli d’aquesta tipologia, així com eines i documentació relacionada amb aquesta producció pre-industrial.
A través de diversos testimonis i d’un recull de fotografies i filmacions antigues, aportades pels mateixos veïns de la Vall d’en Bas, aquest documental explica de forma senzilla i entrenadora el procés de fusió municipal que va facilitar la concentració parcel·lària i la fundació de la Cooperativa de la Vall d’en Bas, la qual cosa va afavorir la modernització i la racionalització del sector primari en aquest territori.
> Des de demà divendres fins diumenge, una FiraCastells renovada i més compromesa > Dissabte el 9è Simposi Casteller i els concerts, protagonistes > Diumenge a les 12.15 h la Diada castellera mare de totes les diades
La mare de totes les diades castelleres, Santa Úrsula, amb la rivalitat entre les colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls arriba diumenge 27 d’octubre a la plaça del Blat, km0 casteller, precedida d’una cap de setmana amb les torres humanes tractades des de perspectives diverses i amb un to de reivindicació contra la sentència del procés, i en suport als empresonats i exiliats. El concerts revetlla del dissabte 26 amb Miquel del Roig i So Nat –23.30 h, pl. Oli– seran un dels altres moments àlgids en aquest altaveu reivindicatiu de Santa Úrsula.
La novena edició tant del Simposi Casteller de Catalunya com de la FiraCastells, que s’obrirà amb l’Enfaixada de l’escultura El Casteller ubicada al Pati, seran dos dels fils conductors. Així la FiraCastells ha renovat catorze de la vintena d’activitats i estands. Enguany s’incidirà més en aspectes solidaris, com el Gaia Bloc, iniciativa que parla de les alçades a partir d’un rocòdrom rodó concebut en una escola de Rocklands, poblat de Sudàfrica i lloc d’escalada internacional, amb nombroses granges gestionades per l’home blanc i on la comunitat negra treballa en desigualtat. L’empresa catalana Murs Txequi vol dotar els joves d’aquella localitat de recursos i eines perquè ells mateixos construeixin infraestructures que desenvolupin negocis d’escalada per evitar que els estrangers s’aprofitin d’aquesta dinàmica.
Les nenes, nens i famílies que passin per la FiraCastells al Pati descobriran, aprendran i experimentaran a través del joc i la creativitat. Els quatre elements centrals del projecte lúdic, pedagògic i festiu seran la participació, el joc, compartir les experiències i gaudir-ne. Enguany també es veuran altres noves propostes com la creació de la “Llibreta castellera”, una idea de l’empresa Papuxa; els mocadors grocs d’Òmnium Cultural; el foment del reciclatge i la reutilització en activitats com els Cartrotells que estaran als estands de les dues colles vallenques o també en la proposta de l’empresa Fet amb amor; a més, els hàbits saludables adquireixen importància en l’univers casteller i en les mateixes actuacions a plaça, a través l’activitat del Pilar saludable de fruites.
A partir del llibre Fins aquí hem arribat, Amadeu Carbó, vindrà a parlar dels costums, les creences, els rituals, les llegendes, els oficis,… al voltant de la mort i com aquesta forma part inexorable de la nostra cultura des de l’inici dels temps. Un tema del què no se’n parla gaire, tot i que hi ha molt a dir. El llibre és la darrera obra d’Amadeu Carbó i Jordi Cubillos, grans coneixedors de la cultura d’arrel tradicional, i el sisè títol de la Col·lecció l’Ermità.
Una forma original, valenta, curiosa i, i fins i tot, divertida, de parlar sense manies de què fem i com celebrem l’últim adéu. Amadeu Carbó, gran coneixedor de la cultura popular, ens farà veure l’empremta tan profunda que la mort i tot allò que l’envolta ha deixat en la nostra societat en tots els aspectes: costums, expressions populars, patrimoni artístic i cultural,… També ens explicarà els canvis provocats per la globalització i laïcització de la societat actual, que han fet aparèixer noves pràctiques culturals com el necroturisme o han implantat amb força noves celebracions com Halloween.
Parlarem de rituals i de celebracions, de dites i d’acudits, de danses i de representacions i, és clar, de cementiris, de funerals, d’esqueles i d’epitafis. Però que ningú no s’espanti… ho farem en un to amable i divulgatiu, amb curiositats i històries singulars i utilitzant una acurada selecció d’imatges i il·lustracions.
Fins aquí hem arribat forma part de la Col·lecció l’Ermità, impulsada el 2015 per Edicions Morera, amb l’objectiu d’acostar al lector temes relatius a la cultura popular i tradicional, astronòmica o agrària a través de quaderns i petits llibres monogràfics, pràctics i de fàcil lectura. Els títols publicats fins ara són “Cuinar en temps de crisi” (2015, 2 edicions), “Celebrem el Nadal” (2016), “Tornar als remeis de sempre”(2017, 3 edicions) i “Quina morra!” (2018).
Divendres , 25 d’octubre a les 19 h. al Museu de Solsona, us hi esperem!
Conferència inaugural de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) – Curs 2019-2020
A càrrec de Francisco Ferrándiz, antropòleg social – Consejo Superior de Investigaciones Científicas – CSIC.
Dilluns 28 d’octubre a les 19.00h.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Nicolau d’Olwer
carrer del Carme 47, Barcelona.
Entrada lliure
Francisco J. Ferrándiz ((Ph.D Universidad de California en Berkeley, 1996) és investigador científic de l’Instituto de Lengua, Literatura y Antropología (ILLA) del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Des de 2002 investiga les polítiques de la memòria a l’Espanya contemporània, enfocant-se en l’anàlisi multi-situat de les exhumacions contemporànies de fosses comunes de la Guerra Civil (1936-1939). És investigador principal del projecte Subtierro: exhumaciones de fosas comunes y derechos humanos en perspectiva histórica, transnacional y comparada desde 2007 (http://www.politicasdelamemoria.org/). Fins a abril de 2019 ha estat investigador en el projecte europeu H2020 Unsettling Remembering and Social Cohesion in Transnational Europe (UNREST, 2016-2019, http://www.unrest.eu/). Sobre aquest tema ha publicat: El pasado bajo tierra: Exhumaciones contemporáneas de la Guerra Civil (Anthropos/Siglo XXI, 2014, https://www.youtube.com/watch?v=KMeCs5XbqAA), i coeditat, amb Antonius C.G.M. Robben Necropolitics: Mass Greus and Exhumations in the Age of Human Rights (University of Pennsylvania Press, 2015).
Tindrà lloc aquest dimecres 23 d’octubre a les 19 h al Portal 22
Anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i Xavier Brotons
Dins els actes de la Fira de Santa Úrsula de Valls dimecres 23 d’octubre es presentarà “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira. L’acte tindrà lloc al Portal 22, a la plaça del Portal Nou de Valls, a les 19 h, i comptarà amb la participació del director de la col·lecció, de Xavier Brotons que farà la presentació de l’obra, i de l’autor.
La “Breu Història
dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” és el primer treball que
situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat,
la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el
capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix
l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat,
i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.
La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al
Principat. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i
XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els
receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals
del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després
construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en
bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva
experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la
muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País
Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial
de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.
El text remarca algunes efemèrides com les que se
celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les
dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era
moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada:
el dos de vuit amb folre i manilles. El treball també posa en valor la tasca de
diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà
a dirigir el “Diari de Barcelona”, o
el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les
pàgines del rotatiu tarragoní “La
Opinión”. Coetanis de la primera
època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions
mítiques.
Finalment, el treball compta amb il·lustracions i
fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple,
el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una
data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una
il·lustració, en aquest cas de 1786.
Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor
cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni
material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu
Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis
muixeranguers i castellers, com “El ball
de valencians”, o coautor de “Tradicionari”,
“1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat
col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”.
Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de
Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la
Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de
plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016.
> El nou llibre surt a la llum dijous 24 d’octubre
Dijous 24
d’octubre a les 20 h, a la Sala d’actes Institut d’Estudis Vallencs tindrà lloc
la presentació del llibre “Lideratge i valors castellers. 8è Simposi
Casteller”, a càrrec de Maria Cunillera, castellera durant més de
20 anys dels Nens del Vendrell, cap de colla el 2014 i actual presidenta de
l’entitat. El núm. 30 de la col·lecció L’Aixecador de Cossetània Edicions
ofereix reflexions
sobre el lideratge dels caps de colla i la definició dels valors castellers,
emeses per ponents procedents no sols de Catalunya sinó també d’altres
territoris. Fa 50 anys vendrellencs i vallencs van rivalitzar en els primers
folres del segle XX. És un bon moment per convidar una vendrellenca en aquesta
Fira de Santa Úrsula.
Es recullen les aportacions
de Pere Ferrando, historiador casteller de Vilafranca del Penedès; José Miguel
Gallardo, capatàs del pal·li de la «Virgen de la Candelaria» i segon del de les
«Angustias de la Hermandad de los Gitanos», ambdues de Sevilla; Enrique
Casellas, artista, cantant, confrare i pregoner de la Setmana Santa de Sevilla
el 2004; Meritxell Obiols, directora del Màster en Intel·ligència Emocional i
Coaching a l’Entorn Laboral, a Barcelona; Kevin Prados, ex cap de colla dels
Nens del Vendrell; Inés Solé, presidenta de la Coordinadora de Colles
Castelleres de Catalunya; Jordi Andreu, periodista casteller i casteller dels
Xiquets de Tarragona; Juli Blasco, director del Museu Valencià de la Festa,
Algemesí; Josep Ramon Casas, president de la Colla Castellera de Madrid; Josep
Francesc Font, director del complex industrial de Repsol a Tarragona; Pablo
Giori, de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de l’Smithsonian Center for Folklife
and Cultural Heritage, Estats Units; Enric Pujol, periodista casteller i
esportiu de Tarragona; Xavier Graset, periodista i director del programa
Més324; Judit Solé Guasch, del restaurant Ca l’Àngel de Valls; Francesc Ramon,
cap de la Colla Joves Xiquets de Valls; Albert Martínez, cap de la Colla Vella
dels Xiquets de Valls; i Maria Garcia, copresentadora de programa ‘Bojos de
castells’, de La Xarxa.
El Simposi Casteller de Catalunya està adherit al
programa Etnologia en xarxa de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni
Etnològic i Immaterial, organitzat en diferents seus a Catalunya i dependent
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Es posposa la sessió que s’havia de celebrar a Torelló el divendres 18 d’octubre per la vaga en protesta per la sentència del Procés. La projecció es farà el divendres 25 d’octubre a les 19h.
En Josep Rifà i Benet, germà del conegut pintor torellonenc Joan Rifà i fill de torner, ha estat torner de professió tota la seva vida. Va aprendre a tornejar amb la gúbia a Can Rosset i, amb el seu company Joan Oller, varen muntar torneria pròpia amb el nom de torneria RIOLL. Josep Rifà es va aficionar a filmar als anys vuitanta i noranta tot allò que més l’atreu: el romànic, la natura i, concretament, els ocells migratoris a la Vall del Ges. També ha filmat viatges (castells càtars, Egipte…) i algun esdeveniment pròpiament local. El seu arxiu permet seguir hores i hores de filmació amateur. Ell mateix o amb l’ajuda d’algun company expert, li permetien fer els diferents muntatges finals que projectava amb els seus companys i amics. Amb “Josep Rifà, de la gúbia a la càmera de vídeo” reviurem alguns d’aquests instants.
En proximitat a la festivitat de Tots Sants, i dins del marc de les activitats culturals que organitza Cementiris de Barcelona SA, el proper 29 d’octubre es durà a terme una jornada al voltant de l’antropologia de la mort, coorganitzada juntament amb la DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. La jornada consistirà en la visita guiada al Cementiri de Poblenou, la presentació de dues publicacions: Socio-antropología de la muerte. Nuevos enfoques en el estudio de la muerte (Jordi Moreras, ed.), Publicacions de la URV-Col.lecció Antropologia Mèdica, 2018, i “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort” (Jordi Moreras-Ariadna Solé, coordinadors), Dossier de la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC), número 43, 2018. I finalment, Marta Allué oferirà la conferència titulada “Ancorar la memòria. Noves expressions del culte funerari”.
Horari: 17:00 a 17:30 – Visita al Cementiri de Poblenou. 17:30 a 18:00 – Presentació i obertura institucional del acte. Taula formada per:
Maria Àngels Blasco, DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
Xavier Roigé, director de la Revista d’Etnologia de Catalunya.
Àngel Martínez, director de la Col·lecció d’Antropologia Mèdica.
Miquel Trepat, director general Cementiris de Barcelona SA.
18:00 a 18:30 – Presentació de les publicacions.
Ariadna Solé-Jordi Moreras, Dossier REC nº 43 “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort“, i “Socio.antropología de la muerte. Nuevos enfoques en el estudio de la muerte“.
18:30 a 19:30 – Conferència:
Marta Allué, “Ancorar la memòria. Noves expressions del culte funerari” .
8 de novembre de 2019, de 9.30 a 14.00h a la Sala de Graus de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.
A través de diversos testimonis i d’un recull de fotografies i filmacions antigues, aportades pels mateixos veïns de la Vall d’en Bas, aquest documental explica de forma senzilla i entrenadora el procés de fusió municipal que va facilitar la concentració parcel·lària i la fundació de la Cooperativa de la Vall d’en Bas, la qual cosa va afavorir la modernització i la racionalització del sector primari en aquest territori.
Conferència inaugural de l’Institut Català d’Antropologia (ICA) – Curs 2019-2020 
Es posposa la sessió que s’havia de celebrar a Torelló el divendres 18 d’octubre per la vaga en protesta per la sentència del Procés. La projecció es farà el divendres 25 d’octubre a les 19h.
