Crida a associacions i individus dedicats a la memòria popular per a la creació d’una coordinadora

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Crida a la participació en el naixement de la Coordinadora de Memòria Popular, punt de trobada i de treball compartit

Totes aquelles entitats catalanes i d’arreu, i persones interessades en el treball i l’estudi de la Memòria Popular, són convidades a la participació del naixement de la Coordinadora de Memòria Popular.

L’objectiu és conèixer les tasques i interessos dels grups i de les persones que a títol individual s’hi dediquen, trobar una definició apropiada, concretar-se i reflexionar. Tot plegat sense compromís i amb grans dosis d’escolta per a fer aquest primer pas. Els promotors de la iniciativa compten amb l’experiència de diversos projectes, àmbits, il·lusions, estils, territoris… i consideren que és l’hora de sumar. Demanen que se’ls contacti per tal de poder convocar una primera reunió que està previst que se celebri passat l’estiu; feta una trobada zero, la intenció és explicar-se com engegar i seguir endavant.

Contacte:
cmemoriapopular@gmail.com
Provisionalment els podeu trobar a: https://llibredelavida.wordpress.com/cempac/ 
L’indret web conté les primers persones i entitats adherides

Informació relacionada: 4es Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. La memòria popular (2018)

Acte de cloenda dels 15 anys de l’Institut Ramon Muntaner

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

15_anys_5d0a4b3a1962eData: Dimarts 2 de juliol a les 19 h.
Lloc: Institut d’Estudis Catalans (C/ del Carme, 47)

Acte de cloenda de la commemoració dels 15 anys de l’Institut Ramon Muntaner.

L’acte té com a objectiu cloure la commemoració dels quinze anys de la constitució de l’Institut Ramon Muntaner. En el decurs de l’acte es presentarà la memòria del 2018 que inclou un balanç de l’activitat i projectes de la història de l’IRMU, es presentarà un clip audiovisual que s’ha preparat per a l’efemèride amb l’objectiu de comunicar la missió de l’IRMU a nous públics i s’exposaran les línies estratègiques de futur.

L’Institut Ramon Muntaner, és una fundació el patronat de la qual està integrat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. És membre de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i dona suport, assesora, coordina, convoca ajuts anuals a projectes, publicacions i activitats dels diferents centres d’estudis locals i comarcals de tots els territoris de parla catalana.

Clouran l’acte: el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Excm.i Mgfc. Sr. Xavier Gil, President de la Universitat Internacional de Catalunya i president de la Xarxa Vives, el Sr. Joandomènec Ros, president de l’IEC i la Sra. M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’IRMU”.

Hi esteu tots convidats. Cal confirmar assistència a silviabeso@irmu.org o al 977401757 abans del dia 1 de juliol.

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Muntaner 
Per a més informació: Institut Ramon Muntaner, silviabeso@irmu.org , tel. 977401757.

 

Sardanes a Manlleu, una història de cultura i lleure

museudelterDeixa un comentari

poster-expo-sardanes-amb-audicioEnguany es compleixen noranta anys de la fundació, l’any 1929, de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca. Des de finals del segle XIX a Manlleu les sardanes gaudien del favor popular, com ho demostra la intensa activitat sardanista documentada a la ciutat en les dècades anteriors a la fundació de l’Agrupació. Però no sempre s’havien ballat sardanes a Manlleu. Les modernes sardanes llargues van néixer a l’Empordà en la primera meitat del segle XIX, i des de finals del segle es van estendre impulsades pel catalanisme cultural i polític.

Durant el segle XX la sardana ha estat un espai central de socialització i lleure populars, present en totes les festes. I ha estat, sovint, una escletxa de reivindicació de la cultura catalana, especialment en aquells moments en els quals aquesta va haver de resistir la repressió dels règims dictatorials del segle XX a Espanya. A més de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, vint colles, des de les Flors Camperoles, fins a les actuals colles Encís i 1714, han fet viure les sardanes a la ciutat i han portat el nom de Manlleu per tot Catalunya. Manlleu ha produït també músics, autors de nombroses sardanes, i almenys set cobles o orquestres manlleuenques han interpretat habitualment sardanes.

L’exposició, amb motiu de la celebració de l’aniversari de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca, proposa un viatge pels més de cent anys d’història de la sardana a Manlleu.

També s’han programat altres actes al voltant de la sardana, el primer d’ells tindrà lloc el dijous 4 de juliol a les 19.30h. El Tenora i compositor Jordi Molina i el director del Museu de la Mediterrània Gerard Cruset presentaran al Museu el projecte “Fer de músic”. Un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al món de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya.

La inauguració de l’exposició es farà el divendres 28 de juny a les 20h i comptarà amb la cobla els Lluïsos de Taradell que inauguraran la mostra repetint les sardanes de la primera audició de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca de l’any 1929.

Data: Del 28 de juny al 15 de setembre

Lloc: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

Els forns d’oli de ginebre, una indústria a Riba-roja d’Ebre

APSATDeixa un comentari

Museu Etnològic i de Cultures del Món 
Carrer Montcada, 12, Barcelona
De l’11 de juliol al 13 d’octubre de 2019


Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des de principis del segle XVII. A conseqüència d’aquest fet, el municipi riberenc ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica.

L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus (càdec). Les seves propietats terapèutiques han motivat que s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Hi ha constància del seu ús com a ingredient d’ungüents, cataplasmes i, en forma d’infusió. L’oli de ginebre era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres, motiu pel qual va ser molt utilitzat en veterinària.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 256/ foto de Joan Queralt)

Riba-roja d’Ebre va esdevenir un centre important en aquesta producció de l’època preindustrial. Hi ha documents de principis del segle XVII que demostren ja l’existència d’un comerç consolidat, que podia arribar a Tortosa i Saragossa, seguint el riu Ebre, però també al Pirineu, on es venia als ramaders. 

La mostra us parlarà d’aquest patrimoni etnogràfic del nostre passat: documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli i altres eines tradicionals. Una gran maqueta i ulleres de realitat virtual ens explicaran com es bastien i com eren els grans forns que esquitxen tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. I diversos audiovisuals ens ensenyaran pas a pas com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre.

Forn d’oli de ginebre (Wikipedra 255/ foto de Joan Queralt)

La producció d’oli de ginebre encara és viva avui en dia. Així, un seguit de productes cosmètics i d’higiene personal ens mostraran que actualment l’oli de ginebre, després de tants segles de producció a Riba-roja d’Ebre, continua present a les nostres vides. 

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició Nusos Mariners

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Isabel Banal POSTALEl Museu de la Mediterrània acull l’exposició Nusos Mariners produïda pel Museu de la Pesca de Palamós, del 21 de juny al 15 d’agost, a Torroella de Montgrí.

L’exposició descobreix de forma  pedagògica els 20 nusos més habituals per a la gent de mar, tot explicant el seu ús, la història o les anècdotes relacionades amb cada un d’ells. A més a més, l’exposició repta el visitant a demostrar la seva perícia en l’elaboració de nusos. Al costat de l’explicació de cada nus, pas a pas, un cap solt convida a intentar replicar-lo, tot posant de manifest que hi ha nusos senzills i nusos difícils.

En paral·lel a la mostra s’organitzen tallers familiars de nusos mariners, els dies 5 i 26 de juliol i 7 d’agost, a les 19.00 h al Museu de la Mediterrània. Els interessats han de realitzar inscripció prèvia al telèfon 972 75 51 80 o correu electrònic: museu@torroella-estartit.cat

Llegeix més »

Amical Wikimedia organitza la segona viquimarató de refranys

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Barcelona, 11 de juliol del 2019

El proper 11 de juliol tindrà lloc la segona viquimarató dedicada exclusivament a Viquidites, el projecte germà de la Viquipèdia centrat en citacions, frases fetes i dites populars. Serà organitzada per l’associació Amical Wikimedia al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, amb la col·laboració de la mateixa Direcció General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Cultural Joan Amades.

Les viquimaratons són activitats presencials en les quals diversos voluntaris actualitzen col·laborativament continguts de la Viquipèdia o dels seus projectes associats sobre una temàtica concreta al llarg d’una jornada sencera o durant diverses hores seguides. Són organitzades amb institucions i entitats que proveeixen bibliografia i expertesa als assistents perquè els continguts introduïts siguin de qualitat i verificables. En aquesta ocasió, la viquimarató de refranys de l’11 de juliol estarà enfocada en el projecte Viquidites i amb la voluntat d’introduir conjuntament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

La primera viquimarató de refranys, realitzada el juny de 2017, va comptar amb la presència d’una dotzena d’assistents i més de 400 noves parèmies introduïdes a Viquidites. Enguany, els volums de treball d’aquesta segona edició seran, entre d’altres, el Costumari Català de Joan Amades i diversos fons reservats, com ara els 8 volums del Diccionari Aguiló el qual també va col·laborar en el recull paremiològic de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Tanmateix, la jornada pretendrà fer visible Viquidites com un espai referent en la visibilització del patrimoni etnolinguístic a la xarxa de manera estructurada, així com donar a conèixer aquestes obres preservades a espais públics com ho és el Centre de Documentació de Cultura Popular.

L’acte començarà a les 9:30h i finalitzarà a les 14h. Prèvia a l’edició dels continguts, el recongut paremiòleg, bloguer i lingüista català Víctor Pàmies, autor de diversos llibres sobre refranys, farà una sessió introductòria acadèmica sobre les obres tractades. La resta de la sessió anirà a càrrec d’en Xavier Dengra, administrador de Viquidites i membre d’Amical Wikimedia i, també, de Marcos Yáñez, responsable del Centre de Documentació de Cultura Popular; Quim Mañós, responsable de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i d’Antoni Serés responsable de l’Arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i membre de l’Associació Cultural Joan Amades.

L’acte és obert i gratuït: només és necessària la inscripció a comunicacio@wikimedia.cat i només cal dur portàtil o tauleta. En cas contrari, sol·liciteu-ne un a la inscripció.

Quant a Viquidites

Viquidites (Wikiquote) és el projecte germà de la Viquipèdia dedicat al recull de citacions cèlebres i paremiologia en llengua catalana. Amb versions lingüístiques en 89 idiomes, comparteix el programari wiki i té la mateixa filosofia de treball col·laboratiu i en xarxa que la Viquipèdia. Actualment té prop de 3.500 pàgines de contingut amb gairebé 17.200 citacions cèlebres, 13.300 refranys i més de 2.500 frases fetes. El projecte, que va néixer el 2004 i els darrers 3 anys ha crescut de manera exponencial tant en qualitat com en nombre de voluntaris, complementa la Viquipèdia amb un contingut no enciclopèdic, però essencial de la llengua.

Curs d’estiu “Els Juliols (UB)”: La cultura popular en l’era global.

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Barcelona, del 15 al 19 de juliol

Els darrers anys, el terme sostenibilitat cultural ha aparegut repetidament en l’etnologia, l’etnomusicologia aplicada, la documentació de llengües i altres disciplines similars. El curs La cultura popular en l’era global explora de quina manera els especialistes en patrimoni cultural poden dissenyar i implementar canvis efectius, ètics i sostenibles enfront de les amenaces globals al patrimoni cultural intangible i a les llengües de poca demografia.

L’aproximació al patrimoni cultural intangible es fa entenent-lo com a part d’uns ecosistemes complexos i delicats més que com una sèrie d’artefactes aïllats, com fan molts programes i polítiques culturals. La sostenibilitat cultural és una pràctica que promou les relacions, genera coneixement sobre l’ecologia sociocultural i guia diverses intervencions ètiques que milloren la vitalitat i el benestar de comunitats específiques i/o d’aspectes valuosos de les seves formes d’expressió.

Aquest curs repassa les inspiracions intel·lectuals clau de la sostenibilitat cultural i explora la definició del terme com un àmbit de pràctiques. També estableix una sèrie de principis per avaluar els esforços vers la sostenibilitat cultural i la manera de promoure’ls.

El curs comptarà amb la participació de Michael Mason, director del Smithsonian’s Center for Folklife and Cultural Heritage i també del Smithsonian Folklife Festival, l’esdeveniment que se celebra cada any a l’esplanada de Washington i que l’any passat va tenir Catalunya com a cultura convidada. Dirigeix també el programa Sustaining Minoritized Languages in Europe (SMiLE), un projecte en el qual col·labora el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. El Dr. Mason és un dels grans experts mundials en cultura popular i molt bon coneixedor de Catalunya.

Premi Rafael Patxot i Jubert

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) convoca la 5a edició del Premi Rafael Patxot i Jubert. La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. El premi s’ofereix a un treball de recerca, monografia sobre qualsevol de les temàtiques següents:

A. Cultura popular catalana, particularment la conservació del patrimoni en tots els seus aspectes (etnografia, el rol de la dona, música, arquitectura), l’excursionisme en la descoberta del territori i llengua catalana (estudis filològics, didàctica de la llengua catalana, sociolingüística).

B. Història medieval catalana, història de les ciències a Catalunya, història local de Sant Feliu de Guíxols i dret internacional en la defensa dels drets i valors humans.

C. Astronomia i meteorologia.

Les candidatures, originals i redactades en català, s’han de tramitar telemàticament per mitjà del formulari disponible al web de l’IEC, a l’adreça https://premis.iec.cat/premis/premis.asp, en el qual caldrà adjuntar el PDF del treball. Un exemplar imprès en paper (acompanyat del comprovant de la tramitació telemàtica) s’ha de presentar a la seu de l’IEC.

El termini d’admissió de candidatures finalitza el 29 de novembre del 2019 a les 13 hores.

La dotació del premi, instituït pel Consell Assessor de la Masia Mariona i que aporta la Diputació de Barcelona, és de 5.000 euros. A més, el treball guanyador serà editat per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb les altres institucions representades al Consell Assessor.

Més informació i bases aquí.

Així mateix, Festa, guerra i política: la cultura popular en temps convulsos i la seva utilització política. El cas de la Patum de Berga, d’Albert Rumbo Soler, ha estat la monografia guanyadora del 4t Premi Rafael Patxot i actualment es troba en procés d’edició i publicació.

I Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports

APSATDeixa un comentari

Ecomuseu dels Ports
C. de Picasso, 18, Horta de Sant Joan
6 i 7 de juliol

Cicle de conferències, tallers i activitats a l’entorn de l’arquitectura tradicional i el patrimoni immaterial, un interès derivat del projecte Mas de Burot, recentment reconegut en els premis d’Arquitectura Tradicional Toni Cobos 2018.

Els actes són d’accés lliure i gratuït. El dissabte 6, a l’Ecomuseu dels Ports, es faran diverses xerrades durant el matí i la tarda, on diferents especialistes d’aquest àmbit, vinculats a entitats i institucions, exposaran els seus coneixements i experiències en un context pluridisciplinari amb enfocament arquitectònic i antropològic.

El diumenge dia 7, al Mas de Burot, es desenvoluparà l’activitat anomenada “Los habitants inesperats del Mas de Burot”, on s’identificaran rastres d’animals mitjançant una ruta guiada a l’entorn i a l’interior del mas. També es farà un taller per als més petits.

Inscripcions: Fins al dia 4 de juliol

Direcció, coordinació i inscripcions: Íngrid Bertomeu Cabrera (ingridbertomeu@gmail.com / 632 782 367) o Maite Hernández Sahagún (maiteantropologa@gmail.com / 636 679 969)

Organitzen: Ajuntament d’Horta de Sant Joan i Col·lectiu ANANT (Antropologia i Anàlisi del Territori)

Col·laboren: Parc Natural dels Ports; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Museu de les Terres de l’Ebre; Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècncis i Enginyers d’Edificació de les Terres de l’Ebre; Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports; Construccions Ferrasprats; Escola Montsagre.

Programa detallat de les jornades

Etnobotànica: persones, plantes, cultura i benestar. Situació i perspectiva als Països Catalans.

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Vilanova i la Geltrú ,14 de juny del 2019

Conferència en el marc dels divendres culturals de l’Agrupació Excursionista Talaia, a càrrec de Joan Vallès Xirau, catedràtic del Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona.

El col·loqui tindrà lloc al centre de l’Agrupació Excursionista Talaia, al carrer comerç 4 de Vilanova i la Geltrú.