A partir del projecte “Objectes que ens parlen” el Museu de la Mediterrània impulsa una acció per obtenir informació i dades rellevants dels objectes relacionats amb oficis que es salvaguarden en el fons de reserva del Museu de la Mediterrània.
El dijous 3 d’abril, a les 17.00 h, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, realitzem una nova sessió on els protagonistes seran els exvots i els objectes relacionats amb la indústria de la cera.
Obrirem el nostre fons de reserva i ensenyarem la col·lecció que tenim d’objectes relacionats amb la creació dels exvots, sobretot motlles de diferents formes, i d’exvots. L’objectiu és obtenir informació d’aquestes peces, de la seva fabricació, del què significaven, i quan i com es feien servir. També ensenyarem diferents peces relacionades amb la indústria de la cera.
La voluntat és obtenir la màxima informació possible d’aquestes peces i poder-les tenir documentades. Malauradament, avui dia moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació. No sabem el seu nom, com s’utilitzaven o per a què servien. I això només ho podem aconseguir amb l’ajuda de persones que hagin conegut, treballat o utilitzat aquests objectes. Ens hi ajudes?
La Verneda 1, Allée des Cerisiers 66230 Prats de Molló Exposició del 4 d’abril al 4 de maig de 2025
Del divendres 4 d’abril al diumenge 4 de maig de 2025 es farà a “La Verneda” l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 75 vegades a Catalunya. Des de l’abril de 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès) i Boí (Alta Ribagorça).
S’està fent a Viladecavalls (Vallès Occidental).
A continuació anirà a: Sallent (Bages), Vallbona d’Anoia (Anoia), Vallbona de les Monges (Urgell), Tarragona (Tarragonès), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).
Per ara, fins final de 2025, són 86 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 72 primeres poblacions han passat 40.319 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 560 per població.
El catàleg de l’exposició (10 €) es pot aconseguir a:
El proper divendres 4 d’abril, a les 7 del vespre, tindrà lloc al MASLE la presentació del llibre La Salaó de peix de la col·lecció Quaderns de la Diputació de Girona. La presentació anirà a càrrec de Rosa Hostench, presidenta de la Unió de Saladors Històrics d’Anxova de l’Escala i de l’autora, Lurdes Boix Llonch, historiadora i exdirectora de l’Arxiu i el Museu de l’Escala. Comptarà també amb la presència del regidor de Patrimoni i Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, Martí Guinart, i d’un representant de la Diputació de Girona.
Aquesta publicació fa un repàs a la història d’un element que ha estat importantíssim per a la història de la humanitat com és la sal i la seva utilitat en la conservació dels aliments. La pesca i la salaó de peix blau a la costa gironina van ser molt actives en el conjunt de la costa catalana fins a mitjan segle xx. El peix blau, bàsicament l’anxova i la sardina, ha passat de ser la proteïna dels pobres a esdevenir un producte de luxe, a causa, entre altres factors, de la contaminació i la sobrepesca.
En el transcurs de l’acte també tindrà lloc la inauguració de l’exposició temporal «Salaó és nom de dona». Aquesta exposició de fotografies mostra com des de temps immemorials, les dones de l’Escala han treballat als antics salins o fàbriques de salaó d’anxova i sardina. Esganyar (treure el cap i les vísceres), embarrilar, fer el brou o salmorra, fer pots o galledes i, fins i tot, carregar caixes plenes de peix, són feines que, amb una saviesa ancestral, s’han anat transmetent de mares a filles a l’Escala, el poble amb més tradició ininterrumpuda de salaó de peix de Catalunya i de la Mediterrània occidental.
El Museu de l’Anxova i de la Sal de Escala vol homenatjar amb aquesta exposició les treballadores de les fàbriques de salaó d’ahir, d’avui i de sempre.
El Museu del Ter acull l’exposició temporal “El cos de les dones”. L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir, si així es desitja, com un motiu de reflexió sobre el tractament que s’ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s’ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. L’exposició ha estat produïda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el comissariat de l’antropòloga Gemma Casal i Fité. La mostra conté alguns objectes, fotografies i documents procedents de les col·leccions del Museu del Ter.
Les dones del Ter i activitats al voltant de l’exposició Aquesta exposició enllaça amb la voluntat del Museu del Ter d’apropar-nos a la realitat cultural del nostre entorn més enllà del patrimoni tradicional. La mirada sobre el patrimoni del Museu del Ter incorpora des de fa molts anys la mirada de gènere tant en la recerca com en els projectes de divulgació. En el nostre cas hem reivindicat la memòria de les treballadores del tèxtil del Ter com a part important de la nostra història contemporània i del nostre patrimoni cultural.
Des del Museu del Ter, i mentre hi hagi l’exposició hem programat les següents activitats: . Divendres 28 de març a les 19.30h. Conferència: Les «coses de dones» en la vida i la cultura popular. A càrrec de Gemma Casal, comissària de l’exposició. Acte seguit, es farà una visita guiada a l’exposició. . Dijous 10 d’abril a les 19.30h. Conferència: La dona com a transmissora de remeis populars. El cas del Lluçanès. A càrrec de M. Àngles Bonet i Roser Reixach . Dimarts 29 d’abril a les 18h. Teixint la memòria: trobada de dones per a un patrimoni col·lectiu en femení. Taula rodona conduïda per Marta Rosell, antropòloga i directora del documental: “El fil conductor. Els aixovars de núvia a Osona. Dones patrimoni i memòria”
El taller, dinamitzat per l’antropòleg Marc Ballester, oferirà un espai de diàleg i reflexió sobre la tradició i la renovació de les danses de Falset, així com sobre el seu significat cultural i social. Els participants compartiran les seves experiències i records, i es projectaran imatges i documents històrics.
Des del 2015, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) ha impulsat aquest inventari conjuntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu de les Terres de l’Ebre. Des del 2017 l’IRMU també forma part de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, que entra en funcionament amb l’objectiu ampliar i difondre l’inventari, així com de cercar-hi aplicacions que reverteixin en la ciutadania. Aquest és, doncs, el marc d’aquesta acció d’actualització de l’inventari, que s’ha materialitzat amb l’encàrrec de les corresponents recerques a l’antropòleg Marc Ballester.
Els continguts d’aquests dos nous elements inclouen informació inèdita i actualitzada sobre el rem i la pesca fluvial a les Terres de l’Ebre, dos pràctiques patrimonials i vives vinculades en aquest cas al riu Ebre i han estat validats per l’Institut Ramon Muntaner.
Fonts de les imatges: Baixada en caiac per reivindicar aportacions de sediments a l’Ebre, organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre l’any 2023. Autoria: Susana Ferreres. Fons: PDE.
Concurs de pesca a l’Ebre, en embarcació, al Pantà de Riba-roja d’Ebre. 2024. Fons: Federació Catalana de pesca i càsting de Catalunya.
Reus. Dimecres 2 d’abril, a les 7 de la tarda Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus Presentació de la recerca «La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»
El proper dimecres 2 d’abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.
Iniciat com un programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d’ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d’una manifestació festiva que presenta característiques singulars en poblacions del Baix Camp i al Priorat, pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó, lli i altres fibres. Una pràctica continuada durant més de dos segles que és plenament vigent en l’actualitat, i que es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.
El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI, de propietat particular, i incorpora també l’estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.
Si en el passat bona part dels vestits es llogaven en establiments especialitzats en indumentària teatral i festiva, també se’n confeccionaren per encàrrec, sobretot durant el segle xx. A Reus, des del 1981, ja tancats aquests establiments i després d’una renovació absoluta quant a la composició social del ball, el costum de procurar-se un vestit propi per sortir amb el ball ha continuat, de forma que, durant prop de mig segle, fins avui, s’han confeccionat nombrosos vestits, sempre a partir de la tècnica històrica, que mostren l’evolució en la forma i el simbolisme de les decoracions.
En aquest sentit, molts vestits incorporen símbols i formes d’acord amb les preferències de les persones que els porten, esdevenint elements d’identitat, com ha quedat reflectit en les entrevistes orals realitzades amb la col·laboració de persones que han participat en el ball de diables en les últimes dècades. Un referent d’identitat que s’accentua en l’elaboració de vestits que comporten un considerable treball artesà i que es vinculen, sobretot, amb la participació en actes tan emblemàtics com la Baixada al santuari de Misericòrdia, cada 25 de setembre, en el cas de Reus.
També estem treballant sobre el ball i l’evolució d’aquesta indumentària en poblacions com les Borges del Camp, amb una presència centenària dels diables a les festes de la Mare de Déu de la Riera, o Falset, a la festa de l’Encamisada, entre altres.
En paral·lel, estem revisant la documentació d’arxiu i altres fonts, com les hemeroteques, per tal d’intentar definir com es configura històricament el que avui denominem ball de diables de participació individual, i aplegant material fotogràfic de les festes en què han participat els diables.
Una recerca, per tant, que ens apropa a la cultura material —la indumentària— i a la immaterial —el simbolisme i la festa— a partir de fons documentals, gràfiques i orals. Com a objectiu, entre altres iniciatives de divulgació, hi ha l’edició d’un llibre a la tardor d’aquest 2025.
El Museu de la Mediterrània commemora el centenari del naixement del músic Max Havart, el compositor de música per a cobla més rellevant de la Catalunya Nord, amb una conferència de Jaume Nonell el divendres 28 de març a les 18 h.
Havart va ser un home molt prolífic en el món de la la música. A més de compositor va ser instrumentista de tible de diverses cobles orquestres del Rosselló. I també va exercir de professor d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà el 1967, fet que el va portar a escriure nombroses obres per a l’ensenyament del tible i la tenora.
Entre tot el material del fons, cal destacar la sardana “Campanes del Vallespí”, de l’any 1947, la primera sardana que va escriure; la suite per a cobla i timbales “Retaule rossellonenc”, estrenada al Palau de la Música el 1981, o el vals-jota “Bisbalenc” dedicat a la Cobla La Principal de la Bisbal.
El 2023 els fills del compositor varen fer entrega al Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània d’un arxiu que conté més de 400 obres entre sardanes, danses per a orquestra i cobla, i harmonitzacions i instrumentacions de ballets.
Lloc: Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)
El paper dels museus com a agents de canvi social no és un element nou en els discursos dels professionals de la museologia. No obstant això, durant els últims anys estem assistint a un nou impuls de la presentació del museu com una institució capaç d’aportar i transformar la societat des d’una varietat de perspectives creixent. El camp de la salut i el benestar n’és una.
En el recent informe del 2022, Culture’s Contribution to Health and Well-Being, dut a terme pel consorci CultureForHealth, s’afirma que a la Unió Europea hi ha una conscienciació cada vegada més àmplia sobre la funció de la cultura i les arts en la millora de la salut i el benestar, tant a escala individual com col·lectiva.
Així mateix, se sosté que els museus i els espais culturals poden exercir un paper fonamental a l’hora de promocionar aquest camp de col·laboració entre la cultura i la salut. Entre les recomanacions que proposen, basades en la investigació que s’ha dut a terme, s’apunta al fet que les autoritats politicoadministratives secunden o facilitin programes que promoguin, impulsin i consolidin els vincles entre els sectors culturals i sanitaris. Cal recordar que l’OMS definix la salut com un «estat de complet benestar físic, mental i social, i no simplement l’absència de malalties o afeccions», de manera que fonamenta fermament la salut en la societat i la cultura.
Prenent aquest marc com a base, aquestes jornades perseguixen un doble objectiu:
Proporcionar una visió panoràmica i actualitzada de les formes de col·laboració entre el camp de la salut i el dels museus en diferents països i regions
Activar un debat que reflexioni sobre els reptes i les oportunitats de la col·laboració entre dos camps tan diversos i complexos com la salut i la cultura
Durant l’acte hi haurà una presentació institucional a càrrec de:
Sr. Martí Vila, regidor de Cultura i Catalanitat de l’Ajuntament de Ceret.
Sra. Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’Institut Ramon Muntaner.
Sr. Oriol Lluís, director del Museu de la Música de Ceret.
Aquesta presentació es portarà a terme el proper dissabte 5 d’abril, a les 15.30 hores, al