Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Casal de Vila-rodona
Avinguda d’Enric Benet, 6 Vila-rodona
Exposició del 21 de gener al 5 de març de 2023

Del dissabte 21 de gener al diumenge 5 de març de 2023, al Casal, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el dissabte 21 de gener  a les 7 de la tarda.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 39 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp) i Cervelló (Baix Llobregat).

Actualment s’està fent a Mura (Bages).

A continuació, en el 2023: Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental).

Són 52 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Tot un any de fibres vegetals

Museu de la Pauma

de Mas de Barberans

Clavell, 52

El Centre de Desenvolupament Rural. Museu de la Pauma del Mas de Barberans ja té enllestida la programació per al 2023i les inscripcions a través de la web estaran obertes a partir del 12 de gener a les 17 hores. Es poden fer les inscripcions a la pàgina web del Museu a la secció d’activitats, a la mateixa secció també es pot consultar la programació. S’han programat 15 cursos que permetran a les persones participants experimentar d’una manera creativa amb les fibres vegetals. Unes activitats diverses pel que fa als materials i a les tècniques a les quals cal afegir, cada primer i últim divendres de mes, el taller específic de margalló A llatar, impartit per les artesanes del Museu.

El primer curs de l’any serà, el mes de febrer, l’Aplic Bosc, un taller impartit per l’artesana Marta Penina que proposa lligar un reguitzell de palets de vímet, olivera o qualsevol altra espècie arbòria a una carcassa metàl·lica. El seguirà el mes de març un element de l’artesania més utilitària i tradicional: un canyís, a càrrec de Pau Trepat. El canyís era aquella peça que es posava als sostres enguixats a mode d’aïllant i que també s’utilitzava per assecar tota mena de fruita. I gairebé tant tradicional i utilitari com el de Pau Trepat serà el taller que impartirà Joan Clop, al juny: un tamboret amb cul de bova, sens dubte la fibra vegetal més utilitzada a la zona del delta de l’Ebre per encordar les cadires.

La cistelleria marinera amb espart, a càrrec de l’artesana Elvira Serra o el famós cistell Perigord de l’artesà francès Corentin Laval fet amb la tècnica de “bouyricou”, també estaran presents en la programació del 2023 del Museu de la Pauma, sense deixar d’esmentar el taller nadalenc d’Artpauma que passarà per erigir uns originals arbrets de Nadal. Ara bé, especialment interessant serà el taller Pintem i tenyim fibres cistelleres a càrrec de Montse Catalán que s’impartirà en part a la seua residència dels Reguers i que permetrà als participants aprofundir en les principals plantes tintòries i les diferents maneres de fixar el color amb mordents minerals i tanins, una manera de tenyir 100% natural.

Com a novetat important s’ha previst una ampliació del Fibrescampus. La pauma que sempre té molt protagonisme per Setmana Santa amb el monogràfic que ofereixen les artesanes locals d’Artpauma, enguany encara guanyarà més pes posicionant-se al Fibrescampus. Així una de les novetats més remarcables de la programació del 2023 del Museu de la Pauma és l’ampliació d’aquest espai de formació de caire internacional, on es passa de quatre a sis cursos de dos dies cadascun, dos dels quals estaran dedicats a la pauma:  el primer, el 28 i 29 de juliol, anirà a càrrec  d’Antonio Rodríguez que proposarà fer un recipient amb pauma trenada Plainting amb pauma i flors de pauma. I l’altre tindrà lloc els dies 7 i 8 d’agost just l’endemà del Racó dels Artesans. La fira monogràfica de les fibres vegetals. L’impartiran les artesanes d’Artpauma i consistirà en elaborar un cistell de piscina.

Els altres cursos del Fibrescampus 2023 seran els dos de les artesanes escandinaves (30 de juliol i 1 d’agost). Enguany incorporem matèries primeres d’altres latituds amb l’objectiu que els amants de les fibres puguin explorar noves textures i maneres de fer. És el cas de l’escorça de bedoll, molt present en l’artesania nòrdica i que irromprà en la programació del 2023 de la mà una artesana escandinava: la sueca Emma Dahlqvist. Tant l’Emma com la finlandesa Anelma Savolainen van presentar peces a l’exposició Lookout del 2020 i aquest 2023 viatjaran presencialment al Mas a oferir dos dels cursos del Fibrescampus. Emma Dahlqvist ensenyarà com plegar i cosir l’escorça de bedoll amb tècniques semblants a l’origami per crear peces contemporànies i un recipient, mentre que Anelma Savolainen farà servir la mateixa tècnica però substituint l’escorça per paper reciclat per fer una bossa. Els altres dos cursos giraran al voltant de l’espart: un impartit per Simone Simons, que proposa crear diversos contenidors en trenat en diagonal i en trenat d’arna; i l’altre una cesta cebera, una peça tradicional típica de la zona de la Mancha elaborada amb espart cru i espart picat amb diverses tècniques esparteres i sota la batuta de l’artesà José Fajardo coordinador del projecte de la Universidad Popular de Albacete. (2 i 3 d’agost).

Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 4 tallers dels 15 que hi ha programats, sense comptar els de A llatar. I una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a 8 tallers dels 16 que hi ha previstos de A llatar.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

Ateneu Santfeliuenc
C. Vidal i Ribas, 23-25 Sant Feliu de Llobregat
Exposició del 13 de gener al 26 de febrer de 2023

Del divendres 13 de gener al diumenge 26 de febrer de 2023, a l’Ateneu Santfeliuenc, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració es farà el divendres 13 de gener a les 7 de la tarda a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 38 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), l’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell) i Pla de Santa Maria (Alt Camp).

Actualment s’està fent a Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

A continuació, en el 2023: Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cogul (Les Garrigues), Cervià (Les Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental).

Són 52 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

Col·loquis del Flabiol 2021

Comissió de la Festa del Flabiol (ed.) Col·loquis del flabiol 2022. Ajuntament d’Arbúcies, 2021

Aquesta publicació és el recull de les comunicacions presentades als 22ens Col·loquis del Flabiol l’any 2021. Els Col·loquis del flabiol els convoca l’Ajuntament d’Arbúcies en conveni de col·laboració amb el grup de recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB.

Aquesta publicació conté les comunicacions:

– Comissió Festa del Flabiol “en record de Jeremy Montagu”

– Rafel Mitjans i Teresa Soler “Genealogia del bombo dels flabiolaires catalans”

– Edmon Ribatallada “Sabadell 1592, Joanet 1704, Arbúcies 1916. tres petites històries de flabiolaires”

– Àngel Vallverdú “Andreu Comajuncosas Pla, flabiolaire del ball de bastons de Gelida”

-Pere Jordà-Manaut “Primer facsímil d’un flabiol d’Arbúcies: el Pops nº II”

– Nil Rider “Lo tamborion (…) refilant a la plassa de Badalona. Presència de flabiolaires entre els segles XVIII i XXI”

–  Rafel Mitjans i Teresa Soler “Presentació del llibre Les cobles de flabiolaires a dues mans. 1860-1960: un segle de músiques populars del Maresme i el Vallès”

– Àngel Vallverdú “exòtic a casa? Els flabiol i la comparsa de Gegants de la Ciutat de Barcelona. Una continuïtat paradoxal”

– Kepa Pinedo “El baile público con txistu en la llanada oriental de Álava (Agurain, Araia y Zalduondo)”

Podeu accedir als Col·loquis del Flabiol anteriors a través de l’enllaç www.raco.cat/index.php/ColFlab

Cultura Viva 2022: Agricultura i natura al Delta de la Tordera. Nous Reptes i expectatives en un context de canvi climàtic

Data. 29 de desembre de 2022 a les 18.00h.

Lloc: Biblioteca Comarcal de Blanes

Presentació dels resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Meritxell Sucarrat i Josep Lluís Lancina (responsables de la recerca i membres de l’ICA).

L’objectiu general d’aquesta recerca va ser documentar etnogràficament la relació entre la pràctica agrícola al delta de la Tordera i el reconeixement de la seva singularitat com una zona d’alt valor natural. Les diferents visions que avui en dia coexisteixen entorn de l’agricultura i la relació contradictòria entre els pagesos i els representants d’un creixent moviment ecologista a la zona justificarien aquest interès. Si per una banda es considera que l’agricultura contribueix al valor natural del delta, per una altra es sosté que és una amenaça per a la salvaguarda de la biodiversitat local, com posa de manifest el discurs que irromp amb força per legitimar la patrimonialització del medi natural.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Biblioteca Municipal de Blanes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Gaudim la pedra seca a Cervelló

Aquest és un llibre, tipus foli, de 215 pàgines, que fa un recull d’algunes de les 290 barraques, 11 pous i 19 forns de calç del municipi. Cal remarcar l’excel·lència de les fotografies publicades. Degut a que moltes d’aquestes construccions estan fetes amb pedres anomenades sauló (Buntsandstein, gres vermell), les fotografies adquireixen un viu color roig que contrasta harmònicament amb el seu entorn, els matolls i arbres verds i el terra marronós.

La incidència del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein crea formes estranyes i sorprenents, petites o mitjanes cavitats, que en el seu conjunt, són sovint properes a una certa expressió artística. Com a conseqüència, les barraques s’esdevenen impregnades d’un roig violent que atrau la mirada. Si, a més, a la seva part superior hi ha una fina capa d’herba verda o aquells bonics lliris de Sant Josep, el contrast és, senzillament, magnífic, d’una bellesa extraordinària. Al recórrer el llibre, com si ho fessis realment per aquelles contrades, pots copsar sensacions delicadíssimes. És una pedra seca gairebé sublimada, poetitzada.         

L’alcalde, José Ignacio Aparicio, en la presentació del llibre “Gaudim la pedra seca a Cervelló” escriu, lloant la feina del grup “Gaudim Cervelló”: “Un grup d’ànimes escodrinyadores, remenen i regiren el present i el passat sobre mapes antics per albirar la riquesa de la pedra seca de les nostres contrades… Són Gaudim Cervelló, guardians de la pedra seca a Cervelló. La llavor d’un demà immediat coneixedor de la riquesa que tenim a les nostres mans. Gràcies per aquest gran regal que feu a Cervelló amb la vostra admirable tasca”.

Carles Checa, del grup “Gaudim Cervelló”, parla que aquest llibre és fruit de “les experiències que hem viscut la gent de Gaudim Cervelló mentre descobríem, desbrossàvem, catalogàvem i reconstruíem el patrimoni de pedra seca del nostre municipi… Gaudim la pedra seca, compartint-la i sobretot respectem-la, perquè només respectant la història i la natura, la història i la natura ens respectaran a nosaltres”.     

Tancament de la 3a edició de la Setmana de la Pedra Seca

La pedra seca ha estat la protagonista un cop més aplegant propostes de descoberta, divulgació i aprenentatge arreu de Catalunya, les Illes Balears, la Comunitat Valenciana, la Catalunya Nord i Andorra.

La tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca ha superat novament totes les previsions i ha assolit la xifra total de 121 activitats al voltant d’aquesta tècnica i patrimoni. S’han fet 51 activitats de divulgació, 38 de descoberta del territori i 32 d’aprenentatge, formació i reconstrucció. El gruix de les activitats ha tingut lloc a Catalunya, tot i que també s’han recollit nombroses propostes a la Catalunya Nord, Andorra, Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Entre les activitats hi ha hagut exposicions, presentacions de llibres i inventaris, cursos i tallers de reconstrucció de marges i barraques, xerrades, activitats de voluntariat, caminades de descoberta i rutes acompanyades de tastos de productes locals. Centenars de persones han participat en les propostes per a totes les edats organitzades per administracions, entitats, associacions, col·lectius i voluntaris amb l’únic objectiu de recuperar, mostrar i difondre el patrimoni de la pedra seca; ja siguin construccions concretes, l’ofici o la tècnica constructiva.

Des de l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses es fa una valoració molt positiva de la tercera edició de la Setmana de la Pedra Seca. Mario Urrea, president de Micropobles i alcalde de Torrebesses, ha destacat especialment “la tasca d’entitats i col·lectius que han fet possible l’èxit de la Setmana però que al llarg de tot l’any treballen de manera incansable i desinteressada per donar valor a aquest patrimoni”.

La 3a Setmana de la Pedra Seca, celebrada entre el 25 de novembre i el 4 de desembre, ha coincidit amb el 4rt aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Des de l’organització es manté el compromís de seguir treballant-hi per assegurar la continuïtat i creixement de la iniciativa.

El documental “Las Chicas de la Saphil”, rep el premi especial de patrimoni dels premis Bonaplata

El passat 30 de novembre al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya a Barcelona es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Bonaplata 2022 de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya. El Museu del Ter conjuntament amb el Museu Etnogràfic de Ripoll  va rebre el Premi Especial de Patrimoni, en la categoria difusió i accions relacionades amb el patrimoni industrial, tècnic i científic i a la reivindicació de la memòria històrica social i industrial pel documental “Las chicas de la Saphil”. El guardó el van recollir la historiadora, autora de la recerca i guionista del documental, Maria Aguilà; la Yolanda Cambón en representació de “las chicas de la Saphil” i en Carles García, director del Museu del Ter.

El projecte, és fruit d’una col·laboració entre el Museu del Ter i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i va comptar amb la participació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya en el marc de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i es va presentar en el marc de l’11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic l’any 2021. Podeu veure al documental clicant aquí

Per a més informació: www.museudelter.cat

Joguets per navegar

L’exposició recull els coneixements populars i tradicionals de construcció de vaixells de joguet, que s’han transmès d’una generació a l’altra. Testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc infantil i d’adults, i en molts casos iniciar-se o apropar-se a la construcció de bastiments marítims i fluvials, i també a la navegació.

L’objectiu principal  de l’exposició és preservar aquest patrimoni, molt sovint efímer, que ans depenia de la transmissió oral, posant en valor la memòria sobre la seva construcció i la manera de jugar-hi dels infants d’un temps passat com a document històric i etnològic.  

L’entrada a l’exposició és gratuïta; i l’exposició anirà acompanyada de diversos tallers infantils,on construir embarcacions amb diferents materials, que completaran les explicacions sobre els models i joguets exposats.

L’àmbit geogràfics dels joguets de la mostra es limita a Catalunya i les illes Balears, dos territoris que tenen un entorn natural i una tradició lúdica, pel que fa als joguets, molt similars, a més a més, compten amb diversos etnògrafs i estudiosos que han estudiat i recollit informació sobre el tema, i també tenen col·leccionistes, que han aplegat, conservat, i en ocasions també reproduït, els propis joguets navals, amb objectes quotidians i en general senzills.

Organitza: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament de la Ràpita, Museu Marítim de Barcelona, Xarxa de Museus Marítims de la costa Catalana

Lloc: Sala d’activitats temporals del Museu de la Mar de l’Ebre. 

Població: La Ràpita.

Dates: del 2 de desembre de 2022 fins al 29 de gener de 2023.

Horari: De dimecres a diumenge d’11.00h a 14.00 h i de 16.00 h a19.00h

Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre, telèfon: 673 522 901

Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967


Exposició sobre la figura del mestre Joan Tomàs i Parés que va recollir milers de melodies populars catalanes, cançons, jocs, tonades, danses… per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Fou un músic molt actiu que va fer una aportació al patrimoni cultural català insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.

L’exposició fa un recorregut per les diferents facetes en les que Joan Tomàs va destacar donant a conèixer així la seva figura, obra i mestratge. Es mostren imatges de fotografies i documentació, algunes inèdites fins ara i fruit del treball de recerca fet per l’ocasió. També hi ha enllaços a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el discurs de l’exposició

Comissariat de l’exposició: Liliana Tomàs i Roch.

Podreu veure l’exposició fins el 12 de desembre al Museu Etnològic del Montseny. Major 6 Arbúcies (Selva)

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.