En els Tallers de memòria oral d’aquest any volem posar en relleu la feina de les dones que van treballar a Can Jocavi.
Can Jocavi, fundada com a sastreria l’any 1820 a Arbúcies,va ser una de les empreses pioneres en introduir els pantalons texans a l’Estat durant la dècada de 1970. Va ser l’última empresa del sector tèxtil activa a Arbúcies, i va tancar les seves portes l’any 2019, gairebé dos segles després de la seva fundació.
El Museu Etnològic del Montseny, el proper 22 d’octubre a les 5 de la tarda, obre les seves portes a antigues treballadores de Can Jocavi per participar en una jornada de record i de trobada per compartir les vivències i experiències del dia a dia a dins i fora la fàbrica, així com aportar fotografies o records materials per enriquir la memòria col·lectiva de la vila d’Arbúcies.
Organitza: Museu Etnològic del Montseny i Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya
El darrer diumenge d’octubre tindrà lloc a la Terra Alta, concretament a la Fatarella, el I Aplec decampaners i les campaneres de la diòcesi de Tortosa, amb un programa d’activitats que s’iniciarà amb un toc de repic de benvinguda al públic en general, la rebuda dels campaners i les campaneres assistents a l’Ajuntamenti una visita guiada pel centre històric de la població. Més tard, a la Plaça Major tindrà lloc la conferència “Encara tiquen les campanes?” a càrrec de Francesc Llop Bayo, i el passi del documental titulat “El llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de campanes de Catalunya”, seguit del debat entorn del “Present i futur dels tocs de campanes i els campaners”, en el que intervindran Jaume Leon (secretari de la Confraria de campaners i les campaneres de Catalunya), Josep Teruel (d’Esparreguera), Rosó Rios (del Masroig) i Adrià Basco (Campaners de la Fatarella). Tancaran el programa una demostració dels tocs de campana a càrrec de Campaners de la Fatarella, la presentació dels nous repics de campanes, a càrrec d’ Adrià Basco, i un dinar de germanor.
Es tracta d’una jornada organitzada amb el patrocini de l’Ajuntament de la Fatarella i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Escola Municipal de Música de la Fatarella i la Confraria de campaners i les campaneres de Catalunya.
Organitza: Espai de So i Campaners de la Fatarella.
Lloc: La Fatarella.
Data: Diumenge 26 d’octubre de 2025.
Horari: 10.00h fins 14.00h
Més informació: Espai de So. Telèfons de contacte: 616.410.254 (Lluís) i 658.46.37.06 (Sergi).
L’any 1977, Lluís Maria Xirinacs es va presentar com a candidat independent a les eleccions del 15 de juny al Senat. Durant la seva campanya va fer parada a Taradell amb una caravana electoral, acompanyat per Teresa Carreras i Enric Gomis, que més endavant es van instal·lar al municipi.
La visita de Xirinacs, va ser seguida per molta gent i va omplir La Plaça en el seu míting. La projecció va ser conduïda per Josep Aumatell “El Camat” i després hi va haver una tertúlia.
Imatges: Ramon Reig Any: 1977 10′
Data: Dijous 16 d’octubre a les 19h
Població i lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font. Carretera de Balenyà, 101, Taradell.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat
El diumenge 24 d’agost de 2025 es va presentar públicament el llibre “Memòries de Salo. Vivències d’aquestes contrades al llarg del segle XX”. La publicació és el resultat del treball de recuperació de la memòria popular de la vida a Salo, i s’afegeix a les publicacions de memòria popular ja editades sobre Sant Mateu de Bages.
Amb la voluntat de reivindicar el territori i posar en valor el paisatge des d’una mirada social, cultural i ecològica, aquest projecte col·lectiu ha implicat el veïnat en la construcció d’un relat compartit sobre la vida i la història del poble de Salo. A través de tallers, trobades i entrevistes, s’ha teixit una reconstrucció viva i participativa de la quotidianitat i la memòria del darrer segle, per donar veu a veïns i veïnes i preservar el llegat de tota una comunitat. Així, s’han realitzat entrevistes d’història de vida a més de quaranta testimonis, nascuts entre el 1913 i el 1971. Alguns d’ells han mort els darrers anys i no han pogut veure la culminació de tot aquest treball.
El llibre és la culminació d’un treball iniciat fa deu anys, quan es va realitzar la primera de les entrevistes. Des de llavors, l’han seguit èpoques de feina més intensa i d’altres de menys, fins arribar a l’actualitat, amb aquest recull de més de quaranta entrevistes. Tot i que la coordinació l’ha duta a terme la cooperativa L’Arada – Creativitat Social, conjuntament amb la Comissió de Festes de Salo, el treball realitzat és fruit d’una feina coral, en què moltes persones han pres part en el procés, realitzant entrevistes i recopilant fotografies, així com altra informació d’interès per documentar el llibre. Igualment, l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages hi ha donat suport i ha estat promotor de la iniciativa des dels inicis i de la mà de la Comissió de Festes de Salo.
Pel que fa al contingut, la publicació compta amb quaranta testimonis, ordenats per data de naixement, que comparteixen els seus records i vivències al voltant de la vida al poble, com ara l’escola, les festes i tradicions, les relacions socials i familiar, i la vida a pagès, entre d’altres. De forma intercalada s’hi situen càpsules de diferents temàtiques, com ara la biografia del cronista Eduard Girbal Jaume, el Camí de la Sal, les Caramelles, els focs dels anys noranta o el futbol femení, que ajuden a emmarcar i entendre millor el context que ens relaten els testimonis. Tot això, després dels pròlegs i la introducció, seguida d’una aproximació històrica centrada als inicis del segle XX, la Guerra Civil i la postguerra, per donar coherència històrica.
Memòries de Salo és el tercer llibre fruit del procés de recuperació de la memòria popular iniciat a Sant Mateu de Bages l’any 2014. També s’han publicat “Memòries de Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages” el 2017, i “Memòries del jovent d’ahir. Història popular i relats de vida al poble de Sant Mateu de Bages” el 2019.
Data: Dijous 30 d’octubre de 2025, de 10.00h. a 19.15h. Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (IEC). Carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure (no cal inscripció prèvia).
Pràctiques i rituals neopagans, performances futbolístiques que interpel·len l’àmbit d’allò que és religiós, cercles de dones i altres espiritualitats de caràcter clarament femení i feminista, rituals de neteja en llocs abandonats, aparicions d’esperits lligades a la memòria dels espais, que esdevenen fets socials… Tot això conforma un conjunt de posades en escena de creences de la cultura popular a Catalunya que mereixen ser considerades, malgrat desenvolupar-se fora de les vies institucionals. Durant la jornada s’abordarà l’exposició i la difusió d’aquesta part del patrimoni etnològic català que massa vegades ha quedat invisibilitzat. També comptarà amb una exposició adjacent de les fotografies i materials audiovisuals de les recerques etnogràfiques presentades.
PROGRAMA
10:00-10:15: Benvinguda i presentació de la Jornada a càrrec de Sara Pastor Talboom (UNED, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA) i Victòria Badia Giménez (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA)
10:15-11:15: Virginia Fons Renaudon (UAB, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). “Metodologia d’anàlisi dels rituals”
11:15-12:15: María Zoila Tapia González (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). “El fútbol com a religió i mística de barri: La U.E.S.A i el Sant Andreu”
12:30-13:30: Victòria Badia Giménez (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). “Llocs encantats i rituals de desencantament a Catalunya: el cas d’un restaurant català”
15:30-16:30: Anaïs Madera-Roldán (GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). “Natura, divinitats i altres mons. La Roda de l’Any i rituals estacionals al paganisme contemporani”
16:30-17:30: Isabel Gómez Ara (GREMHER/UB). “‘La ferida històrica de Tarragona’. Una aproximació des de l’antropologia visual a les aparicions del Preventori de la Savinosa”
17:45-18:45: Sara Pastor Talboom (UNED, GREMHER/UB, GIRRPO/ICA). “Ritualidad y espiritualidad femenina: el caso de los círculos de mujeres”
18:45-19:15: Debat de cloenda a càrrec de les ponents
Organitzen: Grup d’Investigació Religió Ritual i Poder (GIRRPO/ICA), Grup de Recerca en Mística i Heterodòxies Religioses (GREMHER/UB). Col·labora: Grup d’Estudis sobre Cultura i Dominació (GECID/UB), Centre d’Imatges Tarragona/L’Arxiu, Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).
En el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic impulsada per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, l’Institut Català d’Antropologia (ICA) i el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC), organitzen tres sessions de projeccions i debats:
Programa 16 d’octubre de 2025, a les 18.00 h Projecció i debat: Boiling point (El chef/Hierve) Presenta: F. Xavier Medina (Director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament, Catedràtic d’Antropologia de l’Alimentació a la UOC).
22 d’octubre de 2025, a les 18.00 h Projecció i debat dels documentals: Agrilogistics Director: Gerard Ortín Castellví. 2022, 21′ Idioma: sense diàlegs Bliss Point Director: Gerard Ortín Castellví. 2023, 26′ Idioma original: Anglès i espanyol Presenta: Arantza Begueria (Antropòloga especialista en alimentació i cinema, membre de l’Associació Observatori de l’Alimentació, ODELA).
29 d’octubre de 2025, a les 18.00 h Projecció i debat: Los llamamos a todos. Mesa de difuntos Directora: Silvia G. Alvarez Litben. 2020, 75’ Idioma original: Espanyol Intervindrà: Silvia G. Alvarez Litben (Directora del documental, intervenció online).
Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-seu Montcada (C. Montcada 12, Barcelona). Entrada lliure.
El documental presenta el dia a dia dels forners de Mas Corcó (Manlleu), que desenvolupen una activitat agroalimentària basada en el cultiu de cereals propis, la transformació en farina i l’elaboració de pa artesà. El projecte integra tot el cicle productiu, des del camp fins al forn, i posa en valor pràctiques tradicionals vinculades al territori. L’enregistrament documenta els processos tècnics, les eines emprades i l’organització del treball, tot destacant la continuïtat d’un ofici en el context contemporani.
Guió: Jacint Torrents. Realització: Jordi Crusats. Producció: Museu del Ter. 19’. Any 2025.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i l’Ajuntament d’Ascó organitzen la segona celebració del Dia de les Dones Rurals de la Ribera d’Ebre, que tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre a la Plaça del Riu d’Ascó.
L’objectiu d’aquest esdeveniment és posar en relleu la contribució essencial de les dones en el món rural, destacant el seu paper clau en el desenvolupament i manteniment del territori, sovint invisibilitzat i poc reconegut.
Les dones rurals han contribuït des de sempre com a motor de canvi i transformació de les zones agrícoles i rurals. Aquesta jornada vol donar-los veu i mostrar els reptes i oportunitats amb què s’han trobat i es troben.
En aquesta jornada tindreu l’oportunitat de conèixer la labor de grans artistes i joves emprenedores del territori. Ho podreu fer a través de l’exposició de productes de la fira artesana, del taller d’estampació conduït per l’artista i professora d’art Roser Gay, o de la taula rodona dinamitzada per Nàdia Contreras, CEO & Founder de l’empresa de software Nemon.
Un recorregut pel passat i el present de la indústria del ferro i el carbó a la comarca del Ripollès, a través de la veu de diversos experts i de testimonis lligats a aquesta indústria. El patrimoni industrial que es conserva actualment a la comarca (fargues, armes de foc, mines de carbó, ferrocarril, etc.) permet resseguir l’evolució d’aquesta indústria, que encara es manté en l’actualitat en el sector metal·lúrgic.
La projecció va anar acompanyada d’una presentació.
Documentals del MNACTC. Producció: Coleo Comunicación. 15’. Any 2025.
Data: Divendres, 26 de setembre a les 19 h
Població i lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça de l’Abat Oliba, 2.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter han convocat la XV edició dels Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa, uns guardons que tenen com a objectiu fomentar l’estudi i el coneixement del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter.
Els premis estan oberts a investigadors i investigadores, tant a títol individual com en equip, que presentin projectes sobre el nostre territori. Hi ha dues modalitats: ciències socials i ciències naturals, cadascuna amb una dotació econòmica de 4.000 euros.
Al llarg dels anys, aquests guardons han permès impulsar treballs de gran valor que han ajudat a entendre millor la història, la cultura, el patrimoni i la riquesa natural del Baix Ter. A més, els treballs premiats es poden publicar dins la col·lecció Recerca i Territori, cosa que en garanteix la difusió i l’accés a tota la ciutadania.
