A finals dels anys setanta, en Francesc Fortí i la Francina Suriñach van fundar El Racó d’en Binu a Argentona, un restaurant d’alta gastronomia francesa que va obtenir dues estrelles Michelin, un fet insòlit fora de Barcelona. El documental retrata la trajectòria d’aquest projecte singular, des de l’esplendor fins a l’oblit, i mostra com la fidelitat a una manera de fer esdevé acte de perseverança. Amb una mirada íntima, la peça reflexiona sobre el pas del temps, la memòria i la resistència quotidiana.
Guillem Cabra i Mar Clapés (Catalunya).
81’. Any 2023
Data: Dimarts, 4 de novembre a les 20 h
Població i lloc: Espai ETC Vic. Passeig de la Generalitat, 46. Vic
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515178 – info@museudelter.cat
El 15 de juliol d’enguany un acord del Govern de la Generalitat va concedir aquesta distinció a un conjunt de forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre. Aprofitant aquest fet es van reunir els representants dels indrets que, anteriorment, havien rebut aquest reconeixement.
Prèviament s’havia concedit a:
– Barri de les Adoberies de Vic (17 de febrer de 2009)
– El massís de les Gavarres (30 d’agost de 2011)
– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (19 d’abril de 2016)
– Coeteres del Delta (14 de març de 2017)
– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Bages) (12 de juny de 2018)
– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (10 de maig de 2022).
Cadascun d’aquests indrets fou representat per:
– Barri de les Adoberies de Vic (Elisenda Foradada)
– El massís de les Gavarres (Maria Piferrer)
– Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp (Martí Rom)
– Coeteres del Delta (M. Carme Queralt)
– Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau (Josep Canals)
– Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses (Mario Urrea)
– Forns d’oli de ginebre de Riba-roja (Marina Prats i Cèlia Mallafré)
Aquest acte fou coordinat per Elena Espuny de l’Institut Ramon Muntaner.
L’acte va consistir en una breu explicació de cadascun dels set indrets i una anàlisi de la repercussió que ha tingut aquesta distinció.
A Riba-roja també hi havia una exposició sobre els forns d’oli de ginebre i una demostració de la seva destil·lació tradicional.
El proper dissabte 8 de novembre, dins el marc de la 41a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 26a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals.
Les comunicacions que es presentaran enguany són:
Rafel Mitjans, Teresa Soler: Notícia del flabiolaire Mateu de la Vileta.
Àngel Vallverdú (coord): Els «flabiols gallecs» de la torneria Reig de Torelló.
Pere Jordà-Manaut (coord): El flabiol d’en Perich del Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
El documental retrata l’activitat ramadera i formatgera de l’Esquellot del Montseny, ubicat a la finca de la Sala, als peus del Matagalls. El projecte, impulsat per la Núria i en Moi, combina la cria d’ovelles amb la producció de formatge artesà a partir de llet crua. La peça mostra el cicle complet: pastura diària en camps i boscos de l’entorn, cures del ramat i elaboració del producte. El documental mostra la continuïtat d’un ofici tradicional vinculat al paisatge, a la cultura rural i a la gestió sostenible del territori.
Guió: Jacint Torrents. Realització: Jordi Crusats. Producció: Museu del Ter. 17’. Any 2025.
Del 3 al 8 de novembre torna una nova edició de la Setmana de l’Antropologia!. Una setmana d’activitats gratuïtes per apropar l’antropologia a la societat: taules rodones, conferències, visites guiades, rutes…
La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia que compta amb la participació i col·laboració de grups de treball i recerca, associacions, entitats, museus, universitats, estudiants i professionals.
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya. Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El proper 13 de novembre de 2025, el Museu de la Mediterrània i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter acolliran una nova edició de la Jornada Parcs Naturals i Museus, que enguany arriba a la seva vuitena edició.
Des de la seva creació, l’any 2017, aquesta trobada s’ha consolidat com un espai de diàleg i cooperació entre els professionals dels museus i els espais naturals protegits, amb la voluntat de teixir complicitats i construir una visió compartida del patrimoni natural i cultural del territori.
La memòria oral, protagonista de l’edició 2025
Sota el títol “Memòria oral i patrimoni als espais naturals protegits”, la jornada posarà el focus en la memòria oral com a eina clau per reforçar els vincles entre comunitats, museus i gestors d’espais naturals.
A través de les veus de les persones i les seves experiències, la memòria oral permet recuperar coneixements, pràctiques i relats que contribueixen a una millor comprensió del territori i dels seus valors. Aquesta mirada, que combina el coneixement científic i l’experiència de vida, esdevé fonamental per planificar un futur sostenible i arrelat.
Un programa amb veus del territori
La jornada s’iniciarà amb la ponència marc de la doctora Camila del Mármol, directora del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, que reflexionarà sobre les oportunitats que ofereix la memòria oral per a la recerca local i la gestió del territori.També comptarà amb la participació de Salvador Palomar, de Carrutxa – Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, que presentarà el projecte Montsant: patrimoni cultural i espai de memòria.
Durant el matí es desenvoluparan dues taules d’experiències on es presentaran projectes i recerques que aborden la memòria oral en diversos espais naturals del país: des dels reptes climàtics de la pesca a la Costa Brava fins a la memòria dels grans carnívors a l’Alt Pirineu, passant per les trementinaires del Cadí-Moixeró o els oficis tradicionals dels pastors del Pirineu.
A la tarda, una taula dedicada a experiències de gestió del patrimoni cultural en espais naturals protegits presentarà exemples de col·laboració entre museus i parcs naturals del Delta de l’Ebre, la Garrotxa, les Gavarres i la serra de Llaberia.
Podeu consultar tot el programa de la jornada aquí
Una iniciativa per teixir ponts entre cultura i natura
Les Jornades Parcs Naturals i Museus són una iniciativa conjunta que reafirma el compromís d’ambdues institucions per impulsar espais de treball compartits, on la cultura i la natura dialoguin i cooperin en la conservació, documentació i difusió del patrimoni, tant natural com immaterial.
📅 Data: Dijous 13 de novembre de 2025 📍 Lloc: Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí 🕓 Horari: De 10.00 a 16.30 h 🔗 Inscripcions:Formulari d’inscripció
L’associació Amics de Riba-roja d’Ebre organitza l’1 i 2 de novembre la VIII Festa de l’Oli de Ginebre a Riba-roja. Se celebrarà la declaració de diversos forns d’oli de ginebre Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Zona d’Interès Etnològic de Catalunya. Aquest acte comptarà amb la presència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, acompanyada de la directora general de Cultura Popular, Carol Duran.
La festa d’enguany oferirà un programa que combina reflexió, divulgació i activitats populars. Durant la jornada es destil·larà en sec oli de ginebre, es podrà visitar el Centre d’Interpretació, taula rodona amb representants de les diferents Zones d’Interès Etnològic de Catalunya, dinar i balls populars de diferents indrets, acabant amb la jota de Riba-roja.
Pel que fa a Jornada sobre les Zones d’Interès Etnològic (ZIE) de Catalunya, cal destacar que reunirà per primer cop els representants dels set espais reconeguts amb aquesta categoria i el Departament de Cultura per debatre què implica aquest reconeixement, tant per als municipis com per a la ciutadania.
La sessió serà moderada per Elena Espuny, tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner, i comptarà amb la participació de representants dels set espais ZIE:
Adoberies de Vic: Elisenda Foradada i Mireia Noguera
Consorci de les Gavarres: Maria Pifarré Saurí
Barraques de pedra seca de Mont-roig: Martí Rom
Coeteres del Delta de l’Ebre: Carme Queralt
Tines entre vinyes del Bages: Josep Canals
Construccions de pedra seca d’abastament i explotació d’aigua de Torrebesses: Mario Urrea
Forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre: Marina Prats i Cèlia Mallafrè
Per part del Departament de Cultura hi intervindrà Rafel Folch.
La jornada es planteja com un espai pioner de trobada i debat entre institucions, experts i comunitats locals.
Des de l’edat mitjana, el teatre festiu ha estat un element essencial de les celebracions de Reus, amb representacions com la comèdia de Sant Pere o el Ball de la Mare de Déu. Al segle XIX, Antoni de Bofarull destacava la importància de Reus com a centre difusor dels balls populars del Camp de Tarragona.
En el marc de les activitats actuals sobre la història de les festes reusenques, hem organitzat unes jornades dedicades al teatre popular festiu, centrades especialment en el paper de la dona. Tradicionalment, als balls parlats la figura femenina havia estat representada de manera negativa (exceptuant els personatges religiosos), com a causant de mals, pecats o desgràcies en un reflex del context social i polític del moment.
Avui, amb una nova consciència d’equitat de gènere, el teatre popular recupera força com a eina de crítica i reivindicació social. Alguns balls parlats es reinterpreten des d’una òptica femenina, revisant els rols tradicionals, i per això, aquestes jornades volen ser un espai de trobada i reflexió sobre l’evolució del paper de la dona en aquestes manifestacions teatrals i dansades.
El pròxim dimecres 19 de novembre de 2025, a les 9h, l’Espai Provença de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) acollirà una jornada singular que posa el focus en un capítol poc conegut de la nostra història: la depuració de responsabilitats polítiques de les dones treballadores als ferrocarrils després de la Guerra Civil.
Amb el títol provocador Castiguem les dones, l’activitat vol recuperar la memòria del col·lectiu femení que va formar part de l’empresa ferroviària durant el conflicte bèl·lic, posant sobre la taula la repressió i el càstig que va patir per part del règim franquista, en un context de violència institucional i de depuració ideològica. A través de l’estudi històric i documental, les recerques donen veu a aquestes treballadores, sovint invisibilitzades en els relats oficials.
La jornada comptarà amb sis comunicacions i una taula rodona final, on es debatran les implicacions patrimonials d’aquesta memòria silenciada. Es tracta d’una oportunitat per reflexionar sobre el patrimoni immaterial vinculat al món laboral femení i la seva representació en els imaginaris col·lectius, així com per visibilitzar les experiències de resistència i supervivència en contextos de repressió.
L’activitat està organitzada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA) i compta amb el suport del Memorial Democràtic i la col·laboració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). És oberta a tothom.
Lloc: Espai Provença FGC. Carrer del Rosselló, 219. Barcelona Data i hora: 19 de novembre a les 9h
Fotografia: Imatge propagandística d’una dona ferroviària. Octubre de 1937. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. AFB-134, C1-005-092-24.
El documental recull testimonis sobre el consultori mèdic de la colònia de Borgonyà, un espai sanitari actiu durant gran part del segle XX. Situat al cor de la colònia, va oferir atenció mèdica continuada tant als treballadors de la fàbrica com als veïns de la colònia. Les entrevistes posen en valor la memòria d’un servei essencial dins la història sanitària de Borgonyà.
