El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a la 14a Festa de la Jota. Enguany se celebrarà a la vila de Ginestar, on podreu gaudir d’una tarda plena de música, dansa i tradició. En aquesta edició hi participaran els Xeremiers de Llucmajor, que portaran el ritme i l’alegria de la jota mallorquina. També podreu gaudir de la bona música de la banda La Ginesta, una entitat referent al territori i amb molta tradició.
Dia: 27 de setembre
Lloc: Auditori del DHub (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38) Barcelona
Hora: 10:00
Els audiovisuals “Elogi a la cistelleria” i “Spirales”, sobre les exposicions homònimes de producció pròpia del Museu de la Pauma, han estat seleccionats per a la Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania. que enguany arriba a la setena edició. Organitzada pel Govern per mitjà del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del Departament d’Empresa i Treball, aquesta mostra vol ser un punt de trobada entre el sector artesà i l’audiovisual amb l’objectiu d’impulsar la creació de productes audiovisuals de qualitat en què l’artesà i la seua obra són els protagonistes.
El dissabte 27 de setembre el CCAM, amb el suport del Disseny Hub Barcelona, ha organitzat a l’auditori del DHub (Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38) la preestrena de la Mostra, en format gala, que comptarà amb els i les protagonistes d’aquesta edició.
Segons la web: “Es programen18 films nacionals i internacionals, tots inèdits, que exploren la memòria, la innovació i la poètica de la creació artesanal. La Mostra es podrà visionar del 29 de setembre al 12 d’octubre a través de la plataforma FILMIN; i a partir del 13 d’octubre totes les peces estaran disponibles en aquesta plana web. Posteriorment, els films es podran veure arreu de Catalunya amb el projecte Mostra On the Road, una iniciativa que té per objectiu fer arribar la Mostra, l’artesania i els seus audiovisuals al territori”
La Familiar de Sant Pere de Torelló: història d’una cooperativa centenària (1920–2025) és una nova publicació en línia, fruit de la recerca de l’historiador Joan Torrents Juncà i editada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i el Museu del Ter dins del projecte El fil de la cooperació.
L’obra recupera la història de la cooperativa La Familiar, fundada el 1920 per un grup d’obrers amb l’objectiu d’accedir a productes de qualitat i a millor preu. Amb el temps, van ampliar serveis amb un bar, mutualitat i préstecs. El 1939, amb la fi de la Guerra Civil, fou incautada i il·legalitzada, i no va reobrir fins al 1964. La cooperativa continua activa avui dia.
El llibre es basa en fonts documentals diverses (arxius, premsa local, testimonis veïnals) i també contextualitza el moviment cooperatiu local, com la Cooperativa Sanperense. Aquesta publicació posa en valor el patrimoni històric i social del cooperativisme a Osona i la Catalunya Central.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
El passat diumenge 21 de setembre, en el marc de la 28ena edició de la Festa de la Sal, es presentà a l’Alfolí de la Sal- Museu de l’Escala, el cinquè volum d’aquesta col·lecció que va neixer l’any 2021 amb el primer títol, dedicat a la feina del nansaire.
La col·lecció “Els oficis de la Festa de la Sal” es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els origens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tans anys hagin esdevingut actualment peces de museu.
Aquest cinquè volum no parla d’un ofici en concret però sí d’una activitat molt vinculada com la mateixa cuina dels pescadors. El seu autor, Manel Montià i Blanch prové d’una família de pescadors de Roses. El seu pare i el seu avi patern provenien de Vinaròs i eren pescadors del bou, d’arrossegament. Es varen desplaçar vers els ports del nord de Catalunya per a trobar bons caladors. L’avi matern era pescador de sardinal de Roses. Es pot dir que porta la mar i la cuina marinera a la sang. Coneix el peix, tant perquè l’ha pescat com perquè el cuina i ho fa amb la tradició heretada d’una família de pescadors. Així, durant anys, ha recopilat el menjar casolà dels homes i dones de la mar.
Aquesta col·lecció s’originà amb la Festa de la Sal i la voluntat d’aquest esdeveniment de cara a salvaguardar la memòria oral i fer-ne difusió, com també l’altra col·lecció de publicacions vinculada a la festa com és la col·lecció “Cultura, música i danses del món”.
RESPIRA és l’acrònim amb què es coneix el projecte internacional REvitalización Sostenible y profesional de Patrimonios Interconectados RurAles, que ha estat concedit a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) i del qual s’ha iniciat recentment la primera fase. Pertany al programa europeu de cooperació INTERREG SUDOE i, juntament amb l’ICRPC, en formen part vuit socis més*.
RESPIRA té per objectiu principal treballar en la revitalització de les zones rurals mitjançant la posada en valor del seu patrimoni. Així, a partir del concepte de patrimoni territorial –una visió holística del terme que comprèn les dimensions culturals, naturals i memorials-, es planteja identificar i analitzar els elements que configuren la singularitat de cada territori per tal de vehicular-los com a recursos per al desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat. Els resultats, orientats a les autoritats públiques, es traduiran en estratègies, plans d’acció, accions formatives i proves pilot.
L’ICRPC durà a terme, amb la col·laboració dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una prova pilot a la Vall de Ribes, al Ripollès. Es tracta d’un projecte de patrimonialització entorn del tren cremallera i de l’ascensió al santuari de Núria, que preveu un treball col·laboratiu amb els agents implicats que n’incorpori la memòria, les històries, les pràctiques i els coneixements locals. Així doncs, el patrimoni cultural immaterial n’és una part transversal. La iniciativa pretén incidir en els elements tangibles i intangibles d’aquest indret per tal de reconèixer-los com a recurs cultural i, alhora, com una eina de cohesió i dinamització territorial.
La reunió de llançament del projecte RESPIRA tindrà lloc a Salies-de-Béarn (França) els dies 14 i 15 d’octubre, i comptarà amb la representació de tots els socis participants.
Per a més informació sobre el projecte, podeu visitar la pàgina https://interreg-sudoe.eu/proyecto-interreg/respira/.
* Entitats públiques: Pôle Métropolitain du Pays de Béarn (França), Communauté de Communes Pyrénées Haut Garonnaises (França), Diputació de Terol (Espanya), Agrupamento Europeu de Cooperação Territorial do Rio Minho (Portugal), Municipío de Barcelos (Portugal); centres de recerca en l’àmbit del patrimoni: Universidad Pública de Navarra, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, CIRDOC-Institut Occitan de Cultura; una associació: Asociación Ibérica de Municipios Ribereños del Duero.
Trobada d’artesans i artesanes de la fusta del Pirineus
Ripoll, 20 de setembre (Museu Etnogràfic de Ripoll) / Esterri d’Àneu, 11 d’octubre (Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu)
Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les escudelles, etc.
Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu , i als estudiosos i interessa en el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar tècniques, experiències i bones pràctiques. És un espai de formació i intercanvi entre artesans/es de la fusta del Pirineu català, aragonès i francès.
Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic, poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir del treball de la fusta.
INSCRIPCIONS
Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb l’artesania de la fusta.
Places limitades. Inscripció gratuïta.
Organitzen: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnogràfic de Ripoll, Artesania de Catalunya, IDAPA, OPEI, Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de Catalunya.
En aquesta sessió, l’antropòloga Arantza Begueria, ens presenta els resultats d’una recerca sobre pràctiques de fermentació a la ciutat de Barcelona.
Data: Dijous 18 de setembre de 2025 a les 19.00h. al Centre cívic El Sortidor (Pl. del Sortidor, 12, Barcelona). Entrada lliure.
En els últims anys, la fermentació ha sorgit en contextos urbans occidentals com una tendència entre xefs, gourmets i gurús de la salut individual, però també entre artistes, dissenyadors, activistes alimentaris i ciutadans que usen aquesta tècnica com a forma d’inspiració creativa, experimentació culinària i treball comunitari per reivindicar la sobirania alimentària ciutadana, per una banda, i per adreçar els reptes ecològics de l’Antropocè, per una altra. En aquest context, i gràcies a l’enorme potencial metafòric del procés de fermentació, sorgeixen discursos que relacionen aquesta tècnica culinària amb l’activisme anti-sistema. En aquesta presentació s’analitzaran aquests discursos polítics associats a la fermentació i es proposaran qüestions per a un possible debat al respecte.
La presentació comptarà d’una part pràctica on elaborarem juntes diverses receptes d’alls fermentats. Porteu els vostres pots de casa!
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). En el marc del programa “Cultura Viva” de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.
El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre us convida a assistir al pròxim “Fem Safareig” que tindrà lloc el diumenge 21 de setembre a Riba-roja d’Ebre. L’activitat començarà a les 11.30 h als safarejos de la població (carrer calvari s/n). Serà una jornada divertida i, sobretot, molt dolça!
La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.
Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.
La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.
Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya
Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.
Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.
Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.
Un reconeixement al treball col·lectiu
Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.
Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:
Forn de Sant Francisco
Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.
Forn de Mariano Agustí de Ca Balances
Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.
Forn de Rosildo
En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.
Forn de les Cadolles de Carlets
Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.
Forn del Racó de les Fosses
Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.
Forn de la Vall de Valera
En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.
Forn de la Vall del Metxut
En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.
Forn de Quimet del Recader
Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.
Forn de Miquel del Sim
De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.
Forn de Valldeporcs de Catxap
Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.
El Museu del Ter acull fins al 25 de gener de 2026 l’exposició temporal Darrere el taulell. Memòria del comerç a Manlleu, un projecte col·lectiu que recupera la història de seixanta establiments de la vila a través de testimonis, documents, fotografies i objectes. La mostra neix de l’activitat participativa “Fem memòria de Manlleu: botigues d’abans”, impulsada pel Casal ASVAT, i convida a reflexionar sobre com el comerç configura el paisatge humà, social i cultural de la ciutat. El projecte s’ha desenvolupat amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició s’estructura en tres grans blocs: la memòria de seixanta establiments recollida a partir de testimonis, documents i fotografies; una sèrie de binomis d’objectes antics i actuals que permeten observar l’evolució dels hàbits de consum i les formes de vida; i un documental que dona veu als protagonistes per explicar en primera persona què ha significat viure “darrere el taulell”. La mostra convida a remenar, escoltar i observar, tot preservant un patrimoni local que sovint resta invisible però que és essencial per entendre el teixit social de la ciutat.
Documental “Darrere el taulell”
Data: Fins el 25 de gener de 2026
Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
