En el marc dela 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic el grup de recerca en Etnobotànica dels Països Catalans EtnoBioFiC us convida a participar en passi de dos documentals i posterior debat sobre el paper del coneixement tradicional i de l’etnobotànica en la pandèmia de la covid i les perspectives de futur que aquest sotrac sanitari i social obre.
Dia: 15 novembre Hora: 16h Lloc: Sala Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona
La projecció al Penedès serà “La cura importa” de Dolors Comas d’Argemir (2021). Es tracta de diferents càpsules que mostren les afectacions que ha tingut la crisi sanitària en la cura a les llars de gent gran i dependents, com s’han reorganitzat els serveis d’atenció domiciliària, assistència personal o serveis residencials, com s’ha vist afectat l’ocupació de llar i cures, i com s’han generat o reforçat iniciatives comunitàries.
L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és la pandèmia de covid19 que ha marcat les nostres vides els darrers anys d’una manera notòria i generalitzada.
Mostra de produccions audiovisuals relacionades amb la recerca i el patrimoni etnològic en general que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, totes sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Alhora, la mostra també pretén il·lustrar com en les últimes dècades l’audiovisual ha penetrat en l’etnografia i vol posar en relleu com la recerca etnològica s’ha servit de l’audiovisual per documentar i explicar allò que ha investigat. Tot seguit us presentem la programació que hem preparat a casa nostra.
Es posposa la sessió que s’havia de celebrar a Torelló el divendres 18 d’octubre per la vaga en protesta per la sentència del Procés. La projecció es farà el divendres 25 d’octubre a les 19h.
En Josep Rifà i Benet, germà del conegut pintor torellonenc Joan Rifà i fill de torner, ha estat torner de professió tota la seva vida. Va aprendre a tornejar amb la gúbia a Can Rosset i, amb el seu company Joan Oller, varen muntar torneria pròpia amb el nom de torneria RIOLL. Josep Rifà es va aficionar a filmar als anys vuitanta i noranta tot allò que més l’atreu: el romànic, la natura i, concretament, els ocells migratoris a la Vall del Ges. També ha filmat viatges (castells càtars, Egipte…) i algun esdeveniment pròpiament local. El seu arxiu permet seguir hores i hores de filmació amateur. Ell mateix o amb l’ajuda d’algun company expert, li permetien fer els diferents muntatges finals que projectava amb els seus companys i amics. Amb “Josep Rifà, de la gúbia a la càmera de vídeo” reviurem alguns d’aquests instants.
Un dels fotògrafs que millor va captar el Manlleu de la transició va ser en Carles Molist (Manlleu, 1949-1997). Amb la càmera sempre a punt, en Carles va captar amb fotografies i filmacions la quotidianitat d’aquells anys. Aficionat al teatre, en Carles té molts enregistraments que mostren l’activitat teatral de Manlleu, especialment del Teatre Centre. Obres, assaigs i el dia a dia d’una de les entitats més emblemàtiques de Manlleu. Les filmacions d’en Carles seran presentades i comentades per Joan Roura, actor i director teatral manlleuenc.
A la dècada dels trenta del segle passat una criadora de rens del poble sami somnia amb una altra vida. Aquest anhel li exigeix superar un camí ple d’obstacles i racisme, a més de sacrificar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura. L’opera prima de la cineasta d’origen sami Amanda Kernell és una història fascinant sobre la identitat en un context històric dur, que ha seduït festivals d’arreu del món. Una història d’emancipació i de lluita individual per alliberar-se de la subjecció de les arrels identitàries. Etnografia i cinema en estat pur.
L’any 2005 la Universitat de la Sorbona de París va realitzar un estudi amb una mostra de 24.000 poblacions de fins a 500.000 habitants d’arreu del món. La vila de Ripoll va convertir-se en la població amb l’esperança de vida més elevada de tot Catalunya.
SRI-POLL és un viatge pels secrets que fan d’aquesta petita població dels Pirineus la que gaudeix de més longevitat de tot Catalunya… Atletes de més de 70 anys, joves amb insensibilitat tèrmica, avis que ostenten rècords de constipats, malalties que no han estat mai vistes en cap altre punt de Catalunya, una catedral que diuen que en realitat és un monestir, i fins i tot polítics que no es tiren els plats pel cap!
L’estiu de 1882, Jacint Verdaguer va resseguir el Pirineu a peu i de cap a cap. Estava començant a escriure el que seria un dels seus millors poemes: Canigó. Més de 130 anys després, recorrem l’itinerari original per rescatar de l’oblit una gran gesta de la nostra història pirinenca. La primera gran travessa d’alta muntanya fins el cim de l’Aneto protagonitzada per un català il·lustre. Maleïda 1882. L’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto explica com el gran poeta romàntic emprèn, el 1882, el somni de conquerir la muntanya. Sabrem, al llarg de la història, si allò que l’empeny al cim és l’anhel de superar els reptes més imponents o la recerca d’allò diví que el poeta plasma en el seus escrits.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
Organitza: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya; Museu del Ter i Casa Museu Verdaguer de Folgueroles
L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.
El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.
La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.