7 d’agost al Castell de les Pallargues i 13 d’agost a la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera
El Museu de Cervera conjuntament amb el Consell Comarcal de la Segarra hem sumat esforços per oferir-vos dos dies de projeccions.

Dijous 7 d’agost, a les 20h, podràs visitar el castell de les Pallargues per tot seguit veure el documental La cuina dels homes de Sílvia Subirós (2022), qui a mesura que explica la història de la seva família, retrata la diferenciació de gènere a la cuina: les dones s’ocupen de la cuina privada, domèstica, o de petits establiments de menjar popular i humils, una feina invisibilitzada, mentre que els homes es dediquen a la cuina pública de renom i prestigi, en establiments de restauració col·lectiva.
Dimecres 13 d’agost, a les 20h, a la terrassa de la Casa Museu Duran i Sanpere de Cervera, projectarem la pel·lícula danesa Babettes gæstebud (El Festín de Babette) (1987), que ben segur no et deixarà indiferent.
De la mà de la cerverina Gal·la Pipó, professional del sector gastronòmic, descobrirem i comentarem aquest film maridat ex professo amb un tastet gastronòmic de formatges i vi.
Preu: 5 euros. Adquireix el teu tiquet al Museu en l’horari habitual; l’aforament és limitat.
Organitza: El Consell Comarcal de la Segarra i Museu de Cervera



Es posposa la sessió que s’havia de celebrar a Torelló el divendres 18 d’octubre per la vaga en protesta per la sentència del Procés. La projecció es farà el divendres 25 d’octubre a les 19h.
Un dels fotògrafs que millor va captar el Manlleu de la transició va ser en Carles Molist (Manlleu, 1949-1997). Amb la càmera sempre a punt, en Carles va captar amb fotografies i filmacions la quotidianitat d’aquells anys. Aficionat al teatre, en Carles té molts enregistraments que mostren l’activitat teatral de Manlleu, especialment del Teatre Centre. Obres, assaigs i el dia a dia d’una de les entitats més emblemàtiques de Manlleu. Les filmacions d’en Carles seran presentades i comentades per Joan Roura, actor i director teatral manlleuenc.
A la dècada dels trenta del segle passat una criadora de rens del poble sami somnia amb una altra vida. Aquest anhel li exigeix superar un camí ple d’obstacles i racisme, a més de sacrificar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura. L’opera prima de la cineasta d’origen sami Amanda Kernell és una història fascinant sobre la identitat en un context històric dur, que ha seduït festivals d’arreu del món. Una història d’emancipació i de lluita individual per alliberar-se de la subjecció de les arrels identitàries. Etnografia i cinema en estat pur.
L’any 2005 la Universitat de la Sorbona de París va realitzar un estudi amb una mostra de 24.000 poblacions de fins a 500.000 habitants d’arreu del món. La vila de Ripoll va convertir-se en la població amb l’esperança de vida més elevada de tot Catalunya.