Novetat editorial ‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.

El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

De moment hi ha previstes les següents presentacions:

Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)

Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)

Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.

Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.

El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.

Edició: Brau edicions.

Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.

ISBN: 978-84-18096-39-6.

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

El Cant de la Sibil·la: conferència i interpretació a Poblet

Basílica de Santa Maria de Poblet
Diumenge 29 de desembre de 2019
Conferència “El cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques“. 12.00 h
Interpretació del Cant de la Sibil·la, a càrrec de Tornaveus. 18.00 h

El grup de polifonia tradicional del Mediterrani, Tornaveus, encapçalat pel musicòleg i director del Museu de la Música, Jaume Ayats, serà l’encarregat de conduir la conferència. La xerrada explicarà el perquè d’algunes de les lletres del repertori de Nadal català i es fixarà en el seu caràcter desenfadat i de tabola, interpretant-ne alguns fragments. També s’hi abordarà la tradició i l’origen del Cant de la Sibil·la, així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al Monestir de Poblet. La interpretació d’aquest cant a l’església de Santa Maria de l’esmentat monestir anirà a càrrec de les veus de Tornaveus: Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop.

El Cant de la Sibil·la és un cant que versa sobre el judici final i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. Es va prohibir durant el Concili de Trento, però a Mallorca i a l’Alguer es van continuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona.

El Cant de la Sibil·la de Mallorca fou inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, l’any 2010.

Feu clic damunt de la imatge per accedir al dossier de premsa complet confeccionat pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Cordes de muntanya

DIM 2019bEntre les activitas que es realitzen arreu amb motiu del Dia Internacional dels Museus, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu presenta sota el títol Cordes de Muntanya, un seguit d’activitats que s’emmarquen en la tasca de recuperació i difusió de la música i els instruments tradicionals que es desenvolupen des de l’Ecomuseu, en col·laboració de l’Escola Folk del Pirineu i del lutier Josep Cruells.

Dissabte 18 de maig, a les 19:30 h
El rabec, presència al Pirineu. A càrrec de Josep Cruelles, lutier.
Concert de Dani García de la Cuesta (entomusicòleg asturià).

Diumenge 19 de maig, a les 12:00 h
Taller de rabecs, a càrrec de Dani García de la Cuesta .

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Presentació del llibre “El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix”

Teatre Municipal (Llar del Poble). C. de Lleida, s/n, Artesa de Lleida
Dissabte 13 d’abril, 20.00 h

Diversos autors (2019). El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix. Artesa de Lleida, Agrupació Cultural la Femosa.

Mossèn Isidoro Iglesias Beà va escriure un petit cançoner anomenat Recull de Cançons Catalanes. Conté seixanta-cinc cançons recollides a la vila d’Artesa de Lleida i fou recollit, transcrit i compilat durant el primer terç del segle XX. Mossèn Iglesias va copiar aquestes cançons a partir d’haver escoltat la cantadora Maria Solé Batlle, la Maria del Peix. Aquest recull és el primer d’alguns més apareguts a Artesa i altres pobles del voltant.

Editat per l’Agrupació Cultural la Femosa i coordinat per Jordi Cebolla Mor, ara es presenta a Artesa de Lleida el llibre titulat El fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix, amb la participació dels coautors Montserrat Canela i Grau, musicòloga, Josep Gallart i Fernàndez, historiador, Elena Tugues i Cases, lingüista, i Xavier Orriols i Cendra, folklorista i autor del pròleg.

Durant l’acte es cantaran algunes peces del fons a càrrec dels grup Krregades de Romanços i de Nenes i Nenes de l’escola Els Til·lers.

Materials inèdits de la missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Pitiüses (1928)

Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47, Barcelona
Divendres 29 de març, 19.00 h

L’estiu de l’any 1928, visitaven les illes Pitiüses el musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, integrants de la missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de recollir tota la informació possible sobre les cançons i les músiques tradicionals. Addicionalment, van aplegar altres dades interessants sobre les danses tradicionals i una important col·lecció fotogràfica de personatges, costums, escenes de la vida d’aquell temps i cases de camp –ja que la recerca també participava de l’estudi sobre la masia catalana, patrocinat, com l’Obra del Cançoner, per la mateixa Fundació Rabell que administrava el mecenes Rafael Patxot.

Josep Massot i Muntaner havia donat a conèixer la memòria d’aquesta missió de recerca l’any 2000, en el volum X de la magnífica col·lecció dels Materials de l’Obra del Cançoner que han editat modèlicament les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Tot i això, una part molt important –centenars de cançons i fotografies— dels materials aplegats l’any 1928 per Samper i Morey a Eivissa i Formentera romania inèdita.

Durant la presentació intervindran el conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura, Esports i Joventut del Consell d’Eivissa, David Ribas i Ribas; la Dra. Carme Oriol, del Grup d’Estudis Etnopoètics de la societat Catalana de Llengua i Literatura; i els curadors dels dos primers volums, Isidor Marí i Cati Marí Serra, que oferiran una mostra dels materials als assistents.

 

Cliqueu damunt de la imatge per veure’n bé el contingut.

Presentació a Igualada del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Basílica de Santa Maria d’gualada. Carrer de Santa, 9, Igualada
Dijous 7 de març, 18.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue son una de les fonts més valorades pels intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc i altres moments de l’any, com el Corpus.

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context estrictament eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX. Els llibres son una font de coneixement i d’estudi sobre el repertori popular local de l’època.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Els Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat i organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit, el Llibre d’orgue de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.

La presentació s’inclou en els actes del Festival Internacional d’orgue d’Igualada i anirà acompanyada de la interpretació de diverses mostres de melodies extretes del llibre a càrrec de l’organista Hèctor París.

Presentació del llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)

Sala Polivalent. Carrer del Ravalet, 31. Els Prats de Rei
Diumenge 24 de febrer, 13.00 hores

Vilarrúbias, Daniel (a cura de) (2018) El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 20), 108 p.

Els llibres o quaderns d’orgue són una de les fonts més valorades per als intèrprets de música tradicional catalana històrica. La raó és que transmeten per la via escrita un corpus de músiques que al seu temps foren d’abast popular, ja que eren executades com una prerrogativa dels organistes en determinades solemnitats del cicle festiu nadalenc (del 24 de desembre al vespre fins al dia de Reis).

Com que no eren músiques pròpiament litúrgiques però sonaven en un context totalment litúrgic i eclesial, es considerava que l’organista s’havia permès una llibertat o, com se sol dir, que havia tocat una llibertat d’orgue. Aquest costum es va iniciar després del Concili de Trento i va tenir un auge molt considerable a Catalunya durant tot el segle XIX.

El present manuscrit, copiat pel prevere calafí Domingo Monfort l’any 1843, s’ha d’ubicar en el context de l’orgue i culte de la parròquia de Prats de Rei (Anoia), on Monfort servia com a beneficiat organista des de 1829. La seva enorme extensió, la qualitat de la seva còpia i la varietat de les músiques que transcriu, afegit al fet de poder-lo ubicar geogràficament i de comparar-ne el contingut amb el seu germà petit de Calaf, ja publicat en aquesta mateixa col·lecció, el fan especialment rellevant.