Col·loquis del Flabiol 2025

El proper dissabte 8 de novembre, dins el marc de la 41a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 26a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals.

Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Rafel Mitjans, Teresa Soler: Notícia del flabiolaire Mateu de la Vileta.
  • Àngel Vallverdú (coord): Els «flabiols gallecs» de la torneria Reig de Torelló.
  • Pere Jordà-Manaut (coord): El flabiol d’en Perich del Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
  • Rafel Mitjans, Teresa Soler: Viciosos, esguerrats, soviètics, folklorístics i trones avall
  • Mikel Aranburu Urtasun: El Txistu vasco, tradición y perplejidad

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 8 de novembre a les 16.00 h.

Podeu consultar el programa sencer de la Festa del Flabiol en aquest enllaç

«Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet» a Vilabertran

Centre Cívic de Vilabertran. Plaçeta del Sindicat,1
Divendres 25 d’octubre, a les 17.30 h

La presentació del llibre Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet arriba a Vilabertran, on Filomena Brugat els va cantar 36 cançons.

Xerrada sobre els reculls de cançons en les missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, i la recol·lecta feta el 1927 a l’Alt Empordà pels músics i mestres Joan Tomàs i Lluís M. Millet.

S’hi desvetllaran anècdotes, personatges, cançons… que es poden trobar al llibre fruit de la investigació i estudi que ha fet la mateixa autora i que l’ha portat a fer-ne aquesta edició. La presentació s’acompanyarà de la projecció de nombroses il·lustracions, documents, fotografies, i exemples sonors i musicals.

+ info: Web del Mestre Joan Tomàs i Parés

24 edició dels Col·loquis del flabiol

El proper dissabte  4 de novembre, dins el marc de la 39a Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 24a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Nil Rider «Lo tamborinyayre», un testimoni clau per entendre la música d’arrel
  • Gerard Verdaguer, Rafel Mitjans i Teresa Soler Arroyo: Els Reig de Torelló, torners músics i músics torners
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Presentació del llibre Els flabiolaires de la tradició oral en el segle XX
  • Àlex Rebordosa i Caterina Manyà: All Foll: el resultat de l’evolució d’ajuntar flabiol & tamborí i acordió diatònic

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 4 de novembre a les 15.30 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny en aquest enllaç i de la 39a Festa del Flabiol en aquest enllaç

En el centenari de Lluís Albert: l’home i la seva obra

La Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
26 d’octubre, a les vuit del vespre

Xerrada a l’entorn de la biografia i l’obra musical del mestre Lluís Albert, compositor, músic i musicòleg a més de dansaire i director musical de l’Esbart Català de Dansaires i de l’Esbart Escalenc de Dansaires. Intervindran a la xerrada, que es desenvoluparà en format de diàleg, Jordi Gallegos, historiador i president de l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu, que comentarà la biografia i Joan Gómez, músic, director musical de l’Esbart Català de Dansaires i historiador de l’art que tractarà l’obra musical.

Novetat editorial ‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ (Editorial Gavarres) de Jaume Nonell Juncosa ens acosta a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines –el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura– buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que «tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l’home i del músic» i que el seu llibre Vida d’en Pep de la tenora seria una «vida novel·lada». Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s’han escrit d’aquest tenora i compositor.

‘Pep Ventura. Del mite a la realitat’ és el fruit d’un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d’informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d’omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla –que és molta– i acceptar o rebutjar el que s’ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d’inèdites.

El llibre veu acomplert l’objectiu d’acostar-se a la figura de Pep Ventura des d’una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l’home que al mite.

De moment hi ha previstes les següents presentacions:

Divendres 17 de març, a les 19h, a l’Auditori Caputxins (Figueres)

Dimecres 19 d’abril, a les 18.30h, a la Casa de la Sardana (Barcelona)

Divendres 21 d’abril, a les 19h, al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí)

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.

Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.

El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.

El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.

Edició: Brau edicions.

Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.

ISBN: 978-84-18096-39-6.

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Beca de recerca en folklore CIOFF – INAEM

Beca per a treballs de recerca sobre ball, dansa i música popular (cançó i instruments musicals), relatius a qualsevol territori de l’estat espanyol. Hi poden optar tant persones a títol individual com equips de treball formats a l’efecte.

Durada: el treball proposat s’haurà de dur a terme en el període màxim d’un any.
Dotació: 4.500 €.
Termini: la documentació necessària per optar a la beca s’ha de lliurar abans del 27 de desembre de 2021

Vegeu tota la informació detallada sobre aquesta beca aquí sota:

El Cant de la Sibil·la: conferència i interpretació a Poblet

Basílica de Santa Maria de Poblet
Diumenge 29 de desembre de 2019
Conferència «El cant de la Sibil·la i les nostres tonades nadalenques«. 12.00 h
Interpretació del Cant de la Sibil·la, a càrrec de Tornaveus. 18.00 h

El grup de polifonia tradicional del Mediterrani, Tornaveus, encapçalat pel musicòleg i director del Museu de la Música, Jaume Ayats, serà l’encarregat de conduir la conferència. La xerrada explicarà el perquè d’algunes de les lletres del repertori de Nadal català i es fixarà en el seu caràcter desenfadat i de tabola, interpretant-ne alguns fragments. També s’hi abordarà la tradició i l’origen del Cant de la Sibil·la, així com la recerca que ha fet el grup Tornaveus abans d’interpretar-lo al Monestir de Poblet. La interpretació d’aquest cant a l’església de Santa Maria de l’esmentat monestir anirà a càrrec de les veus de Tornaveus: Jaume Ayats, Heura Gaya, Anaís Falcó, Iris Gayete i Ester G. Llop.

El Cant de la Sibil·la és un cant que versa sobre el judici final i del naixement de Jesús, posats en boca de la sibil·la Eritrea. Es va prohibir durant el Concili de Trento, però a Mallorca i a l’Alguer es van continuar representant. El segle passat es va recuperar aquesta tradició a la basílica de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i més recentment, el 2013, a la Catedral de Tarragona.

El Cant de la Sibil·la de Mallorca fou inclòs a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, l’any 2010.

Feu clic damunt de la imatge per accedir al dossier de premsa complet confeccionat pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Cordes de muntanya

DIM 2019bEntre les activitas que es realitzen arreu amb motiu del Dia Internacional dels Museus, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu presenta sota el títol Cordes de Muntanya, un seguit d’activitats que s’emmarquen en la tasca de recuperació i difusió de la música i els instruments tradicionals que es desenvolupen des de l’Ecomuseu, en col·laboració de l’Escola Folk del Pirineu i del lutier Josep Cruells.

Dissabte 18 de maig, a les 19:30 h
El rabec, presència al Pirineu. A càrrec de Josep Cruelles, lutier.
Concert de Dani García de la Cuesta (entomusicòleg asturià).

Diumenge 19 de maig, a les 12:00 h
Taller de rabecs, a càrrec de Dani García de la Cuesta .

“A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, dossier monogràfic del número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya

Acaba d’aparèixer publicat en línia el número 43 de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El nou número conté el dossier monogràfic “A l’hora foscant. Mirades sobre la mort”, amb deu articles de profunditat relatius a aquest tema i tres sobre casos específics de Catalunya. El número recull també disset articles més d’altres àmbits, agrupats en els apartats habituals: Miscel·lània, Recerques i Crònica. Podeu consultar-ne el contingut íntegre en català al web de la Revista d’Etnologia de Catalunya.