Etiqueta: formes de vida

Cultura Viva 2022. L’extracció de sal al delta de l’Ebre. Les Salines de la Trinitat.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita

Data: 11 de novembre de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n

Població: la Ràpita

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre

Projecció i debat: «El otro confinamiento»

Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Demà dimecres 26 d’octubre a les 18.00h, tindrà lloc la darrera sessió de cinema etnogràfic organitzada per l’Institut Català d’Antropologia (ICA) i el Museu Etnològic i de Cultures del Món. En el marc de la 12a la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El otro confinamiento
Dir. Luiza Schultz, 2021

El documental tracta sobre el confinament viscut entre persones sense llar a la ciutat de Madrid.

Sessió conduïda per: Josep M. Comelles (GRAIC/ICA; M.D.; Ph.D MARC-URV), Raquel Barneda Fernández (GRAIC/ICA), Anaïs Madera Roldán (GRAIC/ICA, GREMHER/UB i GIRRPO/ICA).

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món, carrer Montcada 12, Barcelona. Entrada lliure.

5a Festa de l’oli de ginebre

APSATDeixa un comentari

Riba-roja d’Ebre
4-6 de novembre de 2022

Riba-roja d’Ebre acull la 5a “Festa de l’oli de Ginebre”. La festa, organitzada per l’associació “Amics de Riba-roja”, se celebrarà del 4 al 6 de novembre amb un programa d’activitats que inclou una destil·lació d’oli de ginebre, la visita guiada a un forn, conferències, mostra d’artesania, actuacions musicals i un dinar popular.

En el marc de la festa es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu Interreg Sudoe Livhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

L’exposició “La Mequinensa de Jesús Moncada” un recull de fotografies fetes per l’autor de Camí de Sirga abans que el poble quedés submergit per les aigües del pantà de Riba-roja, completarà el programa.

Recerca, pedagogia i salvaguarda de l’elaboració tradicional d’oli de ginebre.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Per cinquè any, Riba-roja d’Ebre celebra la recuperació patrimonial dels forns d’oli de ginebre de la població, amb un format lúdic, festiu i de valorització patrimonial.

La “Festa de l’oli de Ginebre 2022” inclou un extens programa d’activitats, que inclou com en totes les edicions una destil·lació d’oli de ginebre a la manera tradicional i la visita guiada a un dels forns del municipi.

Destaquen en l’actual edició: la creació de la “Maleta pedagògica sobre els forns d’oli de ginebre”, que ja es treballa a l’escola local, com una eina fonamental per transmetre als més petits l’interès pel patrimoni i el paisatge més proper i que ja s’ha començat a treballar en aquest curs escolar; també la creació d’una aplicació de realitat augmentada dels forns, per fomentar bones pràctiques en la salvaguarda del patrimoni immaterial, i en tercer lloc l’obtenció de l’Ajut a la recerca Creu Casas Sicart amb el qual es finançarà un projecte de la Universitat Rovira i Virgili de digitalització, registre i anàlisi dels forns d’oli de ginebre ubicats a Riba-roja d’Ebre.

En el marc de la festa també es presentarà una aplicació de realitat augmentada dels forns d’oli de ginebre, que forma part d’un projecte europeu InterregSudoeLivhes de valorització del Patrimoni Cultural Immaterial.

Organitza: Amics de Riba-roja.

Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament, i Zona d’esbarjo de la Garita.

Població: Riba-roja d’Ebre.

Dates: del 4 fins al 6 de novembre de 2022

Més informació: https://amicsderibaroja.cat/archivos/438

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari 





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.





Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.





El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.





El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.





Edició: Brau edicions.





Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.





ISBN: 978-84-18096-39-6.





Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
La oblidat ofici de faroner, a la província de Tarragona.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.





La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.





Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector. 





Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.





Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.





Data: Dissabte 8 d’octubre de 2022.





Horari: 18.30 h





Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. La Ràpita.





Més informació: https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20220928053

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Petjades de la vida quotidiana al front de l’Ebre.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

El programa de la V Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre vol fer possible la difusió de les experiències i els treballs de recerca realitzats entorn del front de l’Ebre durant la Guerra civil espanyola del 1936, amb l’objectiu de promoure la difusió, la protecció i la conservació del patrimoni cultural que aquesta va generar a les Terres de l’Ebre, especialment en els diversos espais ocupats per la Batalla de l’Ebre.





El programa de la Jornada recull, entre les diverses aportacions que es faran, dos intervencions que tenen interès etnogràfic: la ponència: “Grafiters en lluita. La guerra civil en gargots”, a càrrec d’Enrique R. Gil de Hernández, sobre les inscripcions i grafits realitzats pels soldats en moltes parets i murs de cases i masies situades al front; i  la comunicació “Hoy hemos abandonado el pueblo y acampado en una vieja posición inmediata a éste”, sobre la vida als campaments situats al voltant de la Pobla de Massaluca durant la Batalla de l’Ebre, presentada per Josep Font Piqueras.  





La jornada és gratuïta i està oberta al públic en general, però cal fer una inscripció prèvia, que és obligatòria, abans del 5 d’octubre.





Organitzen:  Departament de Cultura, Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, i el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).





Data: 8 d’octubre de 2022.





Horari: De 9.00h fins a 19.30h





Lloc: Sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa. Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, c/ Jaume Ferran i Clua, 4.





Més informació i inscripció: https://arqueologia.tte.cat/

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Entorn de la transhumància i els camins ramaders catalanas.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






Amb l’objectiu de posar en valor tant la transhumància com la xarxa de camins ramaders existents, amb els reptes que actualment afronten, s’ha organitzat el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, que comptarà amb tres seus seminaris d’experts i més d’una trentena de comunicacions, presentades als tres eixos del Congrés.





La inscripció és oberta a tothom.





Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur, tracta aspectes com ara la situació actual d’aquesta ramaderia, les oportunitats generades per la transhumància, el relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, i la comercialització dels productes. 





Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, gira entorn del seu desenvolupant a escala local i nacional, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació.





Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals, sobre el futur de la ramaderia transhumant catalana, tenint presents els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, l’equipament dels associats, els actuals projectes de valorització i recuperació, i també el marc legal, la gestió i les actuacions de valorització, manteniment i millora.





Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders. Grup de treball de Transhumància i Camins Ramaders.





Dates: es celebrarà durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 al Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.





Més informació: https://transhumancia.com i també @congrestranshumancia_2022





Inscripcions al Congrés:INSCRIPCIONS CONGRÉS

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Modelisme naval a la Mar de l’Ebre.
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			






La mostra té per objectiu homenatjar la figura i l’obra del rapitenc Miquel Ferré Chillida, persona que ha dedicat tota la seva vida a la creació de bastiments amb tècniques de modelisme naval artesanal; una feina minuciosa que ha anat aprenent al llarg dels anys, tal i com ha estat tradicional a la Ràpita entre la gent de mar, és a dir, de forma autodidacta, reproduint a petita escala naus de tipologia local, com ara les muletes de mar, les parelles de bou i els vaixells de tresmall i d’arrossegament, amb restes de fusta i unes poques eines ben senzilles, començant pel dibuix de l’embarcació i les plantilles; només en la confecció de les veles requeria d’ajuda, la de la seva dona, que les elaborava també a casa.





Miguel Ferré té actualment 90 anys, però va començar a crear reproduccions navals a escala des de ben jove, mentre creixia remant i navegant a vela al costat del seu pare. 





L’exposició, que inclou més d’una trentena de maquetes d’embarcacions tradicionals de la zona, està adreçada al públic en general, i permet entendre l’evolució de la construcció naval i dels sistemes de pesca que ha conegut, i practicat, a la costa de la Mar de l’Ebre, en els seus gairebé cent anys.





Organitzen: Museu de la Mar de l’Ebre, Museu de els Terres de l’Ebre i Ajuntament de la Ràpita.





Dates: fins al 9/10/2022





Horaris:  de dimecres a diumenge de 11h – 14h i de 16h – 19h.





Lloc: Espai polivalent del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro,s/n. La Ràpita.





Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Tel. 673 522 901. info@museuterresebre.cat

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
Publicat en línia el núm. 46 de la Revista d’Etnologia de Catalunya
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			








La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha publicat recentment a la seva web el darrer número de la Revista d’Etnologia de Catalunya. El dossier del nou número, coordinat per Alejandra Canals i Mireia Guil, ambdues antropòlogues de la Universitat de Barcelona, duu per títol «Cap a una antropologia de la Covid-19». Us reproduïm tot seguit el sumari general de la revista:





  • Presentació, a càrrec d’Adelaida Moya, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural





Dossier





  • Presentació del dossier: «Cap a una antropologia de la covid-19», per Alejandra Canals i Mireia Guil
  • «Anòsmia i Covid-19: memòria, emocions i territoris olfactius», per Cristina Larrea Killinger
  • «La covid-19 i la crisi sanitària a Catalunya», per Josep M. Comelles
  • «Llars col·laboratives: sostenibilitat, governança i cura en temps de pandèmia», per Marta Pi-Martín, Maria Offenhenden i Yolanda Bodoque-Puerta
  • «Cuidar persones grans en temps de pandèmia: les famílies en la reconfiguració del mosaic de recursos de la cura», per Dolors Comas i Montserrat Soronellas
  • «Gènere, treballs i Covid-19: una mirada de portes endins i de portes enfora», per Sara Moreno
  • «Treballadores essencials sense drets: lluites polítiques i acció comunitària de les treballadores de la llar i les cures durant la pandèmia», per Sílvia Bofill-Poch
  • «Mengem com vivim: menjar en els temps de la covid», per M. Clara de Moares Plata, Amanda Barba, Jesús Contreras, i Carlos Manuel Baptista Lopes
  • «Pandèmia i tendències turístiques: reflexions en clau global i local», per Javier Hernández-Ramírez i Saida Palou
  • «Quan els museus van tancar les portes i van obrir les seves xarxes socials: la digitalització davant el confinament i el postconfinament», per Alejandra Canals i Marta Rico
  • «Festes i Covid-19 a Catalunya: la pandèmia com a punt d’inflexió», per Xavier Roigé, Mireia Guil i Lluís Bellas
  • «Les imatges que mai no veurem: apunts sobre visualitat i pandèmia», per Roger Canals





Dossier: focus





  • «Etnografies d’emergència durant la pandèmia: de la resignificació a l’adaptació», per Teresa Habimana, Ignacio Fradejas-García i José Luis Molina
  • «Castells oberts a tothom? Disjuntives i contradiccions respecte a la participació en les colles castelleres en el context de la pandèmia», per Guillermo Soler
  • «L’afectació de la pandèmia de la Covid-19 en les activitats de les associacions pessebristes de Catalunya», per Jordi Montlló i Albert Dresaire
  • «‘Memòries d’una pandèmia’: una iniciativa de les xarxes de museus de Catalunya per preservar la memòria testimonial», per Laia Ventura
  • «Once upon a time a Catalunya: l’antropologia d’allò sensible en temps de la pandèmia», per Lorena Campo i Virginia Fons





Miscel·lània





  • «Tourist, you are the terrorist: turisme per despossessió, conflicte urbà i mediatització de discursos entorn del terrorisme al ‘teatre de l’hegemonia’ de la ciutat de Mallorca», per Francesc Alemany





Recerques





  • «Global i local: patrimoni i producció de la localitat. Estudi de cas de la tradició artesanal de Catalunya», per Ciriaca Coretti
  • «Dimarts Sant a El Cerro del Águila (Sevilla): procés de construcció d’una imatge d’identificació intralocal», per Carlos García
  • «Les arrels urbanes de l’agroecologia. Sobirania alimentària i nous imaginaris culturals: La Garbiana de Tarroja de Segarra, un cas exemplar», per Marc Verdés
  • «‘Que no et domini el fang’: material i treball entre els canterers de Miravet», per Laura Holguín i Roger Sansi
  • «Renovar la tradició: una nova manera de presentar les exposicions de pessebres», per Enric Benavent-Vallès





Crònica





  • «II Congrés de la Jota als territoris de parla catalana», per Anaís Falcó i Joaquim Manyós
  • «Relatoria de la jornada ‘Gegantes i diablesses: trencant estereotips sexistes en la cultura popular», per Olga Brea, Rosa Canela, Oriol Cendra i Georgina Garcia
  • «L’Any Joan Tomàs dona a conèixer el llegat d’aquest gran mestre i folklorista català», per Liliana Tomàs
  • «En el Centenari de Manuel Cubeles», per Josep Garcia
  • «Joan Manén i el cançoner popular català», per Daniel Blanch
  • «El ferro i la forja, una oportunitat perduda», per Lluïsa Amenós
  • «Sarrià, barri de dues cares. Ressenya del llibre Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada de Sarrià. Temes d’Etnologia de Catalunya, 31″, per Manuel Delgado
  • «Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana. Llibre de les antropòlogues Raquel Ferrero i Clara Colomina (col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana)»
  • «En memòria de Martine Segalen: una llarga cursa antropològica», per Xavier Roigé