L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball inicial de recerca sobre el tema, realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb finançament de l’Ajuntament d’Amposta, que tindrà continuïtat, pel que fa a les fonts orals, amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. La col·lectivització a Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, els treballadors de la indústria arrossera, la pesca i l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters i els ramaders.
Organitza: Ajuntament d’Amposta, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ).
Inauguració: 15 de setembre, a les 19h30’
Dates: Del 15 de setembre al 12 de novembre de 2017
Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954
Amb aquesta xerrada el Museu de les Terres de l’Ebre encetem el cicle anual de conferències del programa Cultura Viva per al 2017, que forma part del programa anual del Museu com a membre de la Xarxa de l’Observatori del patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). La realitzarà la historiadora de l’art Sabina Colomé, per fer difusió de la seva recerca sobre el tema, duta a terme amb un dels dos Ajuts a la Recerca Etnològica a les Terres de l’Ebre que el Museu de les Terres de l’Ebre i la Direcció General de Cultura popular, Associacionisme i Acció Cultural van atorgar 2016, en el seu cas a proposta de l’Ajuntament d’Amposta. El seu treball de recerca inclou la consulta de diversos arxius històrics, de la premsa de l’època i l’enregistrament de diverses entrevistes de memòria oral, per estructurar un discurs sobre com la incorporació de l’enllumenat elèctric a la ciutat va transformar la vida quotidiana dels veïns, impactant tant en els aspectes domèstics com també en els col·lectius, aturant-se en els canvis socials que va ocasionar.
L’enderroc de bona part de les fàbriques de Gallifa ha suposat la pràctica desaparició d’un dels conjunts industrials més importants del Voltreganès. Amb aquesta exposició es vol recuperar la història centenària d’aquest espai ara abandonat, i que en bona part va marcar el ritme de la vida dels pobles del Voltreganès.
Al llarg de la història, els infants en general i les nenes en particular s’han caracteritzat per la invisibilitat. Si les dones han estat discriminades, les nenes ho han estat doblement: per ser petites i per viure en un cos femení. Malauradament, aquesta situació es repeteix avui en dia, en més o menys mesura, arreu del planeta.
Del 2 de març al 21 de maig de 2017
L’exposició recupera la història i la memòria d’uns espais populars, la major part avui desapareguts, on grans i petits van experimentar sensacions que recorden com alguns dels seus millors moments d’oci i diversió.
L’exposició itinerant “Cent anys del vapor Anita” recupera la memòria gràfica i documental del darrer dels 26 vapors que van navegar per l’Ebre entre el 1857 i el 1929, riu amunt i riu avall, en diferents itineraris, entre Mequinensa i les Goles de l’Ebre. Vapors de transport de passatgers i mercaderies, i també militars.