Etiqueta: identitat

h5a Mostra de Cinema Etnogràfic a Amposta. L'arròs al delta de l'Ebre

xarxesDeixa un comentari

S’inaugura a Amposta la 5ª Mostra de Cinema Etnogràfic, 2015, amb la presentació i estrena  del documental L’arròs. El cicle de la vida al delta de l’Ebre, amb la intervenció de Pau Bertomeu Faus, productor i realitzador del documental, amb l’empresa audiovisual Delta produccions.

Es tracta d’una mostra multiseu, realitzada a diverses poblacions catalanes, amb l’objectiu de difondre el cinema i els documentals etnogràfics, que a Amposta es centrarà, de forma monogràfica, en el passi de documentals que tenen per protagoniste l’arròs del delta de l’Ebre, a partir d’aspectes molts diversos, entre els quals el seu conreu i la seva cuina popular i tradicional.

A partir de la seva implantació a finals del segle XIX, el cultiu de l’arròs ha transformat el delta de l’Ebre, configurant una cultura, una economia, una ecologia, etc. que, tal i com es copsarà en aquesta edició de la Mostra, configuren -de forma indestriable- les formes de vida de la població deltaica.

L’arròs del delta de l’Ebre és un producte amb DOP, produït, elaborat i envasat al Delta, on actualment ocupa unes 20.400ha, el 83% de la superfície total conreada al Delta. És, sens dubte, el producte que més caracteritza i personalitza la cuina i la gastronomia de la zona, és per això que aquest any la Mostra s’inclou en les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs, que es celebren a Amposta de l’1 al 31 d’octubre.

 

Organitzen: Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta i Xarxa OPEI

Dates: 2 i 3 d’octubre de 2015

Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: divendres a partir de les 19h 30’ i dissabte a partir de les 17 h

Més informació i programa: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

Lo dia que els peixos han començat a pescar

xarxesDeixa un comentari

Tret de sortida de la 5a Mostra de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter. Per aquesta sessió, el Museu del Ter compta amb la col·laboració del Cineclub Vic i Òmnium Osona. La Mostra s’inicia amb el passi del documental alguerès: Lo dia que els peixos han començat a pescar. De Giovanni Collu, Jordi Llorella i Ines Veiga. Any 2014, 50′.

Luciana Sari, cantant de l’Alguer dels anys 60, recorda el seu moment de glòria quan, durant una gira per Catalunya, va emocionar el públic amb les cançons alguereses, sons d’una llengua germana d’un poble, el català, que tenia restringit l’ús públic la seva llengua, a causa de les prohibicions de la dictadura franquista.

La ciutat de l’Alguer, al seu torn, ha de fer balanç de la pròpia memòria històrica, si es tenen en compte les inevitables transformacions que la modernitat comporta. Aquests canvis estan posant a prova la identitat d’una realitat cultural ben particular com és l’algueresa, i que porta als seus habitants a preguntar-se pel futur de possibilitat d’una minoria cultural catalana en un context d’economia turística globalitzada.

Presentació a càrrec de Jordi Llorella i Inés Veiga (directors) i Joan Elies Adell (representant de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer)

Dia: Dimarts 22 de setembre de 2015 a les 22h

Lloc: Espai ETC (passeig de la Generalitat, 46. Vic)

Per a més informació: Museu del Ter. www.museudelter.cat – 938515176

Més informació sobre la 5a Mostra de Cinema Etnogràfic – Museu del Ter

Veure tràiler

Hip-Hop, cultura i participació

xarxesDeixa un comentari

Martins Martins, Rosana. Hip-hop, cultura y participación. La visibiidad de la juventud de las perférias urbanas. Barcelona: Ed.UOC, 2015, 256 p.

La  cultura hip-hop va sorgir en els guetos de Nova York (Estats Units) en la dècada de 1970. Es tracta d’un producte col·lectiu, que abasta diferents manifestacions artístiques, música (rap i DJs), arts visuals (grafit) i ball (break). Però hi ha un altre element més en joc, el compromís polític. Amb forta influència dels moviments negres de la dècada de 1960 i de la cultura del carrer, el Hip-Hop és la síntesi radical d’una producció cultural de base africana que proposa noves anàlisis de la realitat a través de la denúncia del racisme. Les enormes desigualtats socials i la discriminació soferta pels individus (pel color de la seva pell, l’aparença física, la forma de vestir-se, el lloc de residència), major en el cas de les dones, són qüestions abordades pels joves de les perifèries urbanes mitjançant el Hip-Hop

Faixa Roja, Faixa Blava. La Pilota Valenciana

xarxesDeixa un comentari

Dates: del 10 juny al 27 juliol de 2015; de dimarts a diumenge, de 10.00 a 20.00 h

Lloc: Museu Valencià d’Etnologia. C. de la Corona, 36, València.

Coproduïda pel Museu de Pilota de Genovés i l’ Ajuntament de Genovés, on es va exposar amb èxit de públic els anys 2013 i 2014, ara itinera i es pot visitar al Museu Valencià d´Etnologia. L’exposició, comissariada por David Sarasol, director del Museu de la Pilota-Genovés, explica aquest joc popular esdevingut esport tradicional, Llegeix més »

Fets i personatges. La nostra història de la mà dels seus protagonistes

xarxesDeixa un comentari

Dilluns 18 de maig a les 20h | Museu Comarcal de Cervera

Presentació d’aquest nou projecte que pretén atansar els grans fets històrics a partir de petites històries de vida de personatges que, d’una o altra manera, van jugar un paper important i, sovint, poc conegut en el desenvolupament de la història de casa nostra.

Iniciem la col·lecció amb dos noms propis: Agustí Duran i Sanpere, que ens parlarà de la Cervera de finals de segle XIX i inicis del XX i que, a manera de “cicerone”, ens permetrà anar descobrint la resta de personatges que poblen aquest projecte de difusió. Samuel Cavaller, rabí i metge jueu documentat a la Cervera del segle XV, que ens parlarà de l’antic call jueu a través de la seva experiència vital.

El dia de la presentació es lliurarà als assistents la carpeta del col·leccionable.

Més informació: www.museudecervera.cat

 

Una aproximació etnogràfica a la pràctica del sexe anònim entre homes

xarxesDeixa un comentari

Langarita, Jose Antonio. En tu árbol o en el mío. Una aproximación etnográfica a la práctica del sexo anónimo entre hombres. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2015, 253 p.

En aquest llibre s’analitzen les relaciones de sexe anònim entre homes en espais públics. Al marge dels discursos sancionadors, les prediccions apocalíptiques i la crida al nou ordre cívic, es pretén discutir sobre el sexe anònim des d’un punt de vista rigurós, però posicionat. Al llarg de les seves pàgines es profunditza en les formes de producció dels espais de sexe anònim, en les seves implicacions socials i econòmiques, i en les normes i jerarquies que regulen la interacció sexual. En realitat és una aposta teòrica, metodològica i política que s’adscriu en les formes emergents d’Antropologia de la Sexualitat amb la finalitat de convertir-se en una contribució que permeti avançar en el entesa de la diversitat sexual des de la seva indiscutible complexitat.

Jose Antonio Langarita és doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona, diplomat en Treball Social per la Universitat de Saragossa i actualment és professor en la Universitat de Girona.

El conreu de l'arròs i les colles d'ampostins i valencians a l'EscalaEl cultivo del arroz i el papel de ampostinos y valencianos en l'Escala, Ampurdán

xarxesDeixa un comentari

Es tracta de les VI Jornades locals, que en aquesta ocasió es centren en el conreu de l’arròs, tant a l’Empordà com a l’Escala, amb conferències que mostraran la seva evolució des del segle XVI fins al segle , un documental i diverses visites guiades a alguns dels espais arrossers locals més significatius. S’iniciaran amb la presentació del llibre i el DVD titulats El conreu de l’arròs i les colles d’ampostins i valencians a l’Escala amb els textos històrics i amb la memòria oral de la postguerra, durant la qual aquesta activitat va ser cabdal per sortir de la misèria.

Organitza: Centre d’Estudis Escalencs

Col·labora: entre d’altres entitats el Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: 6, 7, 20 i 21 de març, 17, 18, 24 i 25 d’abril del 2015

Horari: a partir de les 19h les sessions de tarda i de les 10h les dels matins

Lloc: Sala d’actes del Museu de l’Anxova i de la Sal.Av. Francesc Macià, 1. 17130 L’Escala

Més informació i programna: Museu de l’Anxova i de la Sal. T.  972 77 68 15 museu@lescala.cat http://museudelanxovaidelasal.blogspot.com.es/2015/02/vi-jornades-del-centre-destudis.html

Festa i turisme: ètica, estètica i pertinença

xarxesDeixa un comentari

Festa i turismeLloc: Sala de Lectura del Castell de la Geltrú.
Plaça de Font i Gumà, 1,   08800 – Vilanova i la Geltrú.

Data: 27 de febrer de 2015, a 2/4 de vuit del vespre.

Tertúlia al voltant de la relació, de l’ús i l’abús, del turisme i la festa.

La festa d’una localitat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial.

Vella lluna de BilbaoVieja luna de Bilbao

xarxesDeixa un comentari

Zulaika, Joseba. Vieja luna de Bilbao. Crónicas de mi generación. Donosti: Nerea, 2014, 349 p.

Vella lluna de Bilbao és un llibre de memòries, una etnografia del desig, un assaig que rastreja la consciència d’una generació, un manifest per a una nova ciutat i un nou subjecte després del naufragi. Aquestes cròniques contenen una sèrie de personatges, inclòs el del propi autor, que no s’ajusten a models ideals: són més aviat figures amenaçades per la desintegració, i que, per tal de sobreviure, necessiten transformar-se. Els esdeveniments que es narren aquí són factuals, reals els personatges, però el determinant en aquest relat, amb Bilbao com a epicentre són les fantasies fonamentals i conversions subjectives d’una generació sotmesa a “la passió de la realitat”.Aquesta generació formada en els anys seixanta -marcada en el seu origen pel trauma d’ETA, el socialisme, el Maldan Behera (Pendent baix) de Aresti, el basc, l’ateisme, l’art d’Oteiza i

Zulaika, Joseba. Vieja luna de Bilbao. Crónicas de mí generación. Donosti: Nerea, 2014, 349 p.
Vieja luna de Bilbao es un libro de memorias, una etnografía del deseo, un ensayo que rastrea la conciencia de una generación, un manifiesto para una nueva ciudad y un nuevo sujeto tras el naufragio. Estas crónicas contienen una serie de personajes, incluido el del propio autor, que no se ajustan a modelos ideales: son más bien figuras amenazadas por la desintegración, y que, para sobrevivir, necesitan transformarse. Los acontecimientos que se narran aquí son factuales, reales los personajes, pero el determinante en este relato, con Bilbao como epicentro son las fantasías fundamentales y conversiones subjetivas de una generación sometida a “la pasión de la realidad” .Esta generación formada en los años sesenta -marcada en su origen por el trauma de ETA, el socialismo, el Maldan Behera (Pendiente bajo) de Aresti, el vasco, el ateísmo, el arte de Oteiza y
Llegeix més »