Taller de memòria oral: Festes de la verema, de la collita i del most al Penedès

festes_antigues

Testimonis de diferents poblacions i generacions, a través de la narració dels seus records, ens permetran conèixer les celebracions del final de la collita del raïm al Penedès. També explicaran com van anar sorgint les actuals festes de la verema i el most a les comarques penedesenques. Els resultats d’aquest taller serviran per a complementar la recerca de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès i també per a donar a conèixer aspectes tradicionals i singulars que poden contribuir a enriquir les celebracions actuals.

El taller és obert a tothom.

Data: diumenge 9 d’octubre, a les 12.30 h.

Lloc: Ateneu Agrícola de Lavern (P/ de l’Ateneu, s/núm. cantonada C/ Comte de Lavern) – Lavern (Subirats).

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Centre d’Estudis de Subirats. Col·laboren: Ateneu Agrícola de Lavern, Ajuntament de Subirats i Generalitat de Catalunya.

 

 

Homenatge a l’arquitecte Josep Mora

Més d’una trentena d’artistes i entitats relacionades amb l’arquitecte i activista cultural Josep Mora, que va morir l’any 2012, van presentar el passat dissabte 16 de gener a la seva localitat natal, Les Pallargues, la publicació Josep Mora Castellà. Activista de l’art i de l’arquitectura popular, la qual és testimoni de l’any que es va dedicar a la seva persona (2013-2014).

Una iniciativa sorgida del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), on cada artista i entitat aporta la seva obra o escrit en què expressa la relació que va tenir Josep Mora amb el territori. 

Inicialment, al desembre de 2013 es va inaugurar al castell de Concabella l’exposició  Art, natura i arquitectura, que va itinerar per Lo Pardal d’Agramunt, la Biblioteca de Lleida, el Museu Comarcal de l’Urgell, la Fundació Tekhnikós de Verdú, el Museu Comarcal de Cervera, la galeria La Cerverina d’Art i el castell de la Cardosa).

A l’acte també es va presentar el volum corresponent a l’11è curset d’arquitectura popular amb el títol: La modernitat, un projecte mal entès?, a càrrec de la historiadora Carme Bergès.

III Fòrum de Recerca al Baix Ter

El Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí organitza aquest dissabte 14 de novembre a la sala polivalent de Verges (10 h) el III Fòrum de Recerca del Baix Ter. Es tracta d’una activitat que vol convertir-se en un espai de trobada per a investigadors i en un instrument per difondre algunes de les recerques més significatives que s’estan desenvolupant o s’han desenvolupat recentment, en l’àmbit de Baix Ter, moltes d’elles amb el suport del Centre de Documentació. Un fòrum que recull investigacions multidisciplinars i on la recerca etnològica també hi té el seu lloc.

Lloc: Sala polivalent de Verges

Data: Dissabte 14 de novembre, a les 10h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972.75.51.80

Aquesta és una activitat que s’inclou dins el programa Cultura Viva 2015 de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya

Memòria del tèxtil a Mollet

Del 14 de maig al 30 de juny de 2015, al Centre de Serveis El Lledoner (Mollet del Vallès), un seguit d’activitats dedicades a la recuperació i difusió de la memòria del tèxtil a la ciutat:

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:
Recull fotogràfic de les fàbriques i sobretot de les persones que van treballar al tèxtil a Mollet del Vallès. L’exposició permet veure, a partir d’una quarantena d’instantànies, com eren les fàbriques molletanes, com s’hi treballava i com s’hi convivia. Les fotografies, fetes al llarg de tot el segle XX, corresponen al Cotó, Can Fàbregas, Can Mulà i les Cintes.

PRESENTACIÓ DEL DICCIONARI EN LÍNIA LA INDÚSTRIA TÈXTIL A MOLLET DEL VALLÈS:

A càrrec de Maria Navas, cap de l’Àrea de Recerca i Gestió Terminològica del TERMCAT, i Montserrat Pocurull, responsable del Servei de Català de Mollet (CPNL), i xerrada El tèxtil en la parla popular, a càrrec de Manel Domènech, enginyer tècnic tèxtil i periodista.

ITINERARI URBÀ DESCOBERTA DELS ANTICS ESPAIS FABRILS TÈXTILS DE LA CIUTAT

A càrrec dels membres del CEM Jordi Bertran, Carme Macià, Rosa Maria Securún i M. Àngels Suárez.

Inscripció: Centre de Serveis El Lledoner (Pl. Cinco Pinos, 1 – tel. 935 790 966 – ellledoner@molletvalles.cat)

Organitza: Ajuntament de Mollet del Vallès; Centre d’e4studis Molletans; CPNL; Termcat.

 

 

La vinya i el vi a Catalunya

Museu de la Vida Rural
Ctra. de Montblanc, 35, l’Espluga de Francolí
Divendres 6 de març de 2015, 19.00 h

Llavina, Jordi (2015) La vinya i el vi a Catalunya. Barcelona, Angle Editorial (Catalunya en blanc i negre; 11), 240 pàg.

Presentació d’aquest llibre, que proposa un recorregut històric per l’univers humà, social, econòmic i cultural entorn del conreu de la vinya i la producció del vi al país. Es tracta d’una publicació de gran format, que mitjançant una selecció de fotografies extraordinària, farcides per les explicacions de Jordi Llavina, fa un retrat de la història de la vinya entre finals del XIX i el segle XX. Una centúria que arrenca amb la plaga de la fil·loxera, que veu el naixement de les cooperatives agrícoles, l’arribada de la industrialització al camp, la substitució dels animals pels tractors, l’aplicació dels mètodes d’elaboració del xampany, la mecanització dels processos i labors manuals… La presentació anirà a càrrec del cavista Bernat Andreu i de l’autor del llibre.

Autobiografia d’un «grifota» (reedició del llibre d’Oriol Romaní)

ACTES DE PRESENTACIÓ:

9 de març, 18.00h. Sala de Graus de Campus Catalunya URV (av. Catalunya, 35, Tarragona). L’acte, que serà presidit pel director del DAFITS, Dr. Àngel Martínez, comptarà amb les intervencions del Dr. Joan Prat, catedràtic emèrit d’antropologia de la URV, i del propi autor.

11 de març, 19.00h. Llibreria La central del Raval (c. Elisabets, 6, Barcelona). Presentarà l’acte Manuel Delgado, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Història de l’Art i professor titular d’antropologia religiosa al Departament d’Antropologia Social de la UB.

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografía de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta sorgeix a partir d’una de les autobiografies orals que va formar part d’una tesi universitària sobre Antropologia Cultural, i que l’autor, Oriol Romaní, va presentar a la Universitat de Barcelona el 1982. La història arrenca en algun moment de 1937, i en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​ens va relatant en primera persona i en el seu personalíssim argot, les peripècies de la seva accidentada vida, des de la seva primerenca incursió en el món de la droga i dels grifotas del Barri Xino fins a la Barcelona dels 70 i els seus jipis, convertit ja el Botas en tot un camell.

El Botas, murri, legionari tatuat, desertor, atracador ocasional, presidiari, pròfug vocacional, rebel a tota autoritat, «pirata» al lloro de qualsevol possible bisnes, tatuador, cuiner, jipi «sempre cargao de droga, per dins i per fora» , macarra quan ho exigeix ​​el guió … supervivent, en definitiva. A tumba abierta transita per Barcelona, ​​el Marroc, el desert del Sàhara, Suècia,

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografia de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta surge a partir de una de las autobiografías orales que formó parte de una tesis universitaria sobre Antropología Cultural, y que el autor, Oriol Romero, presentó en la Universidad de Barcelona en 1982. La historia arranca en alguno Durante 1937, y en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​nos va relatando en primera persona y en su personalísimo argot, las peripecias de su accidentada vida, desde su temprana incursión en el mundo de la droga y los grifotas del Barrio Chino hasta la Barcelona de los 70 y sus jipis, convertido ya el Botas en todo un camello.

El Botas, pícaro, legionario tatuado, desertor, atracador ocasional, presidiario, prófugo vocacional, rebelde a toda autoridad, «pirata» al loro de cualquier posible Bisnis, tatuador, cocinero, jipi «siempre cargas de droga, por dentro y por fuera» , macarra cuando lo exige el guión … superviviente, en definitiva. A tumba abierta transita por Barcelona, ​​Marruecos, el desierto del Sahara, Suecia,

Llegeix més »

Recuperem l'Ateneu Enciclopèdic Popular

Dilluns 26 de gener a les 19 h -coincidint amb el 76è aniversari de la caiguda de Barcelona en mans dels feixistes- us esperem a la Seu del Districte de Ciutat Vella (Pl. Bonsuccés, 3) per donar el toc d’inici, a peu de carrer, de la campanya que des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i amb la col·laboració d’altres col·lectius i indivudalitats de la ciutat i d’arreu del món, tirem endavant per recuperar la dignitat de la nostra institució. L’Ajuntament es va comprometre l’any 2009 a retornar-nos el local que des d’aquell infaust gener de 1939 ens va ser brutalment arrabassat. I ja és hora que cumpleixi la seva paraula. L’acte, serà conduït per Xavier Theros i comptarà amb la presència, entre d’altres, de:

Antonina Rodrigo, Ferran Aisa, Manuel Delgado,  i Pere Solà

Les poesies de Enric Cassasses, Gerard Horta i Joan Rodríguez

Les cançons de DesaCORd

I la intervenció de membres d’espais avui ben vius, emparentats amb l’esperit de l’Ateneu Enciclopèdic Popular com Can Vies, Can Batlló, La Base, L’Ateneu Popular de Nou Barris, L’Assemblea del Raval, o la campanya El Segle XX és del barri.

+ infowww.laveudelateneu.org

"Inmaterial. Patrimonio y memoria colectiva"

Del 17 d’octubre de 2014 al 15 de febrer de 2015


Un evocador recorregut pel patrimoni immaterial a través de noranta-tres instantànies d’alguns dels fotògrafs documentalistes espanyols i estrangers més importants de la història: des de Jean Laurent, Mariano Moreno, Baltasar Cue o Otto Wunderlich, fins Escobar López o Cristina García Rodero a l’actualitat. Les fotografies procedeixen dels fons de l’Instituto de Patrimonio Cultural de España i altres institucions, entre les quals la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ens traslladen a situacions del passat que avui ens segueixen resultant comprensibles i en què podem rastrejar i imaginar els coneixements tècnics necessaris per a una activitat laboral, sentiments afectius o lúdics, o les regles socials que regeixen les relacions humanes.

Tota la informació d’aquesta exposició en aquest web del Ministeri de Cultura.

Els aplecs de Paretdelgada

Els aplecs de Paretdelgada de la Selva del Camp de 1959 a 1964 van formar part del cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu municipal de Reus. En aquella ocasió es va transmetre com els aplecs varen ser un espai de llibertat i com van voler recuperar elements culturals que el franquisme pretenia anorrear.

Aquest mes de maig el Centre d’Estudis Selvatans, amb la col·laboració de Carrutxa, organitza dues xerrades coincidint amb el cinquanta aniversari de l’últim Aplec de Paretdelgada, a la Selva del Camp.

Dijous, 8 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada (1959-1964), una mirada històrica,
a càrrec d’Isidre Fonts i Joaquim Masdéu

Dijous, 15 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada, cinquanta anys després
a càrrec d’Isidre Fonts, Mireia Massana i Agnès Toda

Les xerrades tindran lloc al Castell (Pl. de les Pletes, s/n)  a les 8 del vespre.

Fem memòria

FEM MEMÒRIA és un projecte de participació ciutadana (‘crowdsourcing’) que vol recollir, conservar i fer conèixer una mostra de la memòria familiar de Catalunya. Aquest patrimoni col·lectiu, testimoni de la vida quotidiana d’una societat, complementa el patrimoni que custodien les institucions de la memòria, i que sovint resta “amagat”. El projecte, que es desenvoluparà en campanyes de 3 mesos, consistirà en la digitalització de la documentació gràfica i escrita familiar que els ciutadans vulguin posar a disposició de tota la societat. Els documents digitalitzats es publicaran al repositori de la Memòria Digital de Catalunya.

La primera campanya, dedicada als oficis antics, és a dir, a oficis que ja no existeixen, començarà el dia 1 d’abril i finalitzarà el 30 de juny. Compta amb la participació de 34 biblioteques i 46 arxius de tot Catalunya. El projecte compta amb la col·laboració de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, mitjançant la participació de les biblioteques públiques i dels arxius.

+ info: a les biblioteques i els arxius participants o bé a biblioteques@gencat.cat