7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, a Barcelona (Gràcia)

Gracia.2017Dates: Dimarts, 5, 12 i 19  de setembre de 2015, a les 20 h.
Lloc: Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia ( Carrer Maspons, 6),  Barcelona.

7ª Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya a Barcelona (Gràcia):

Dimarts 5 de setembre 20 h (Catalunya)
100 ANYS DE CINEMA A LA RECERCA D’UN CINEMA CATALÀ Dir. Jordi Vall Escriu, 2001

Del 5 al 19 de setembre: Exposició CANÇONS DE PANDERO
Les cançons de pandero o cançons de tambor a càrrec de dones van ser molt presents a finals del segle XIX i principis del XX. Amb la col·laboració del Museu Etnològic de Barcelona.

Dimarts 12 de setembre 20 h (Cultura convidada Galícia)
ROMERIA DA MORT Dir. Alberto Estevéz Piña, 1974
Documental sobre un ritual de la mort amb una processó de caixes de mort amb persones vives dins.
MULLERES DA RAIA Dir. Diana Gonçalves, 2009
Documental sobre el contraban local i l’emigració clandestina a cavall de Galícia i el nord de Portugal sota els règims dictatorials ambdós països.

Dimarts 19 de setembre 20 h (Gràcia)
SOTA ELS ULLS DEL CAMPANAR, LA REVOLTA DE LES QUINTES. Dir. Chiara Palladino i Teodoro J. Cesar, 2015.

Organitza: Taller d’Història de Gràcia. Centre d’Estudis, Centre de Cultura Popular La Violeta
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu Etnològic de Barcelona, Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, Cases de la Festa-Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia-Ajuntament de Barcelona   i Institut Ramon Muntaner
Per a més informació: Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis Tel. 932 196 134, Centre de Cultura Popular La Violeta Tel. 937 060 881,
Institut Ramon Muntaner 977 40 17 57
Web:  tallerhistoriagracia.cat, http://www.lavioleta.cat, http://www.irmu.cat
e-mail: tallerhistoriagracia@gmail.com, administracio@lavioleta.cat, carles@irmu.org

 

‘Diàspores i rituals’, novetat editorial de Temes d’Etnologia de Catalunya

in_diaspores_8201760271La col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya acaba de publicar una nova monografia, Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, de Jordi Moreras, Marta Alonso, Ariadna Solé, Alberto López i Khalid Ghali. El llibre és el resultat d’una investigació desenvolupada per aquest grup d’antropòlegs entre 2007 i 2010 en el marc de les recerques de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC).

En els propers dies el llibre ja estarà a la venda a diverses llibreries, entre elles la Llibreria de la Generalitat de Catalunya.

Sinopsi | Les comunitats musulmanes presents a Catalunya desenvolupen ritus col·lectius en un context minoritari i de diàspora. Els autors de la monografia han resseguit el cicle anual festiu musulmà, especialment en el cas de col·lectius procedents del Marroc, Pakistan i Senegal, fixant-se en les quatre principals celebracions (el dejuni durant el mes del ramadà, la festa del sacrifici, la commemoració del martiri d’Alí i la festa del naixement del profeta Muhàmmad), com a estratègia per poder observar com uns col·lectius heterogenis en molts sentits interactuen en contextos socials determinats mitjançant la pràctica ritual. Aquesta pràctica, viscuda des de la pertinença comunitària, s’incorpora dins d’una societat progressivament diversa.

Rera les petjades del colonialisme espanyol

Aixelà i Cabré, Yolanda. Tras las huellas del colonialismo español en Marruecos y Guinea Ecuatorial. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas [Biblioteca de dialectología y tradiciones populares]. 2015,    251 p.

El treball que aquí es presenta clarifica el grau de responsabilitat que va tenir la colonització espanyola al Marroc i Guinea Equatorial respecte a la gestió de la diversitat cultural i analitza la influència dels migrants transnacionals marroquins i guineoequatorians establerts a Espanya sobre el futur sociopolític dels seus països i sobre la gestió dels seus complexes i riques identitats culturals.
El llibre, dividit en dues grans seccions, segueix en la seva primera part les petjades d’ imazighen i àrabs del Protectorat espanyol, analitza els discursos colonials i l’agència nativa bubi a l’illa de Bioko, i aborda la construcció de l’indígena en els territoris espanyols del golf de Guinea. A la segona part es reflexiona sobre si els imazighen estan en els marges de la història, s’estudia el fracàs en la formació d’elits per la independència a Guinea Equatorial, es recuperen els llegats colonials i lingüístics dels imazighen europeus, es proposa una anàlisi discursiu dels silencis imposats per als guineoequatorians i s’observa si les herències de la dominació van poder tenir lloc a través del control dels rituals islàmics durant el Protectorat espanyol al Marroc.

Passat i present de la comunitat xinesa a Chiapas

Lisbona Guillén, Miguel. Alli donde lleguen las olas del mar. Pasado y presente de los chinos en Chiapas. Mèxic D.F.: UNAM, 2014, 284 p.

Miguel Lisbona és un antropòleg català, llicenciat per la Universitat de Barcelona. Les seves recerques el van portar fins a Mèxic , on actualment dirigeix el Centro Peninsular en Humanidades y Ciencias Sociales (CEPHCIS) de la UNAM, a Mérida, Yucatán.

Aquesta obra no té la pretensió de  ser un tractat teòric sobre la historia de la immigració, ni resoldrà tots els dubtes existents sobre l’origen i la conformació del que es coneix com “colònia xinesa”o “comunitat xinesa” a Chiapas. Això no impedeix afirmar que en aquest llibre  el lector trobarà informacions noves sobre el tema, que haurien de donar peu a altres anàlisis acadèmiques que aprofundeixin aspectes tractats en aquest estudi o, simplement, que localitzin documentació que no fou trobada o consultada en el decurs de la recerca.

El llanto de la gacela

Diumenge 16 de novembre de 2014, 18.00 h

Projecció de la versió en castellà d’aquest film de Maritza García, dins del cicle Casa Asia Film Week 2014. La documentalista mexicana va rebre l’any 2005 una beca del Departament de Cultura per a la realització— d’una recerca sobre el patrimoni etnolò˜gic de Catalunya, gràcies a la qual va començar la seva immersió en la comunitat pakistanesa de Barcelona. D’aquella experiència, que es va allargar quasi 10 anys, va sorgir aquest document singular. La mateixa directora moderarà després del passi un col·loqui sobre el film.

14 d'octubre, nova data de cloenda de la 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Filmoteca de Catalunya. Sala Laya
Pl. de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona

Dimarts 14 d’octubre de 2014, 18.30 h

La data de projecció d’El plor de la gasela, documental que clourà la 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya, s’ha mogut a a les 18.30 h del dimarts 14 d’octubre.  El film mostra com una copisteria esdevé el cau on tres immigrants del Punjab arribats a la ciutat l’any 2003 construeixen els seus somnis, curen les seves desil·lusions i es confessen a través de les poesies urdús (gaseles), que ells mateixos componen. La pel·lícula és el resultat de nou anys d’immersió de la documentalista mexicana Maritza García en la comunitat pakistanesa de Barcelona, el temps que ha passat des que va rebre una beca del Departament de Cultura per a la realització— d’una recerca sobre el patrimoni etnolò˜gic de Catalunya. La presentació anirà a càrrec de l’autora i de Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

La 4 Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, però, encara no ha finalitzat. Vegeu aquí informació de les sessions pendents de projecció.

Vegeu aquí més informació sobre El plor de la gasela.

El pescador que volia anar al país dels blancs

Lambal, Patrick; Tomàs, Jordi.  El pescador que quería ir al país de los blancos. Barcelona, Ediciones Barataria, 2014,  144 p.

Un dia, després d’anys de fer l’ofici de pescador, Patrick Ejosa Lambal decideix provar sort com a clandestí i embarcar-se cap a Europa. Gràcies a la seva experiència és contractat com a membre de la tripulació d’una piragua i, per tant, viu de primera mà totes les etapes de la travessia, des de la preparació de l’embarcació fins a l’arribada a les Canàries, passant per la compra de carburant i d’aliments, la recerca de clients, els rituals per protegir-se de les penúries del viatge i les enormes trifulgues de passatgers i tripulants a alta mar. Patrick farà tres vegades el mateix viatge, en què patirà accidents, detencions i conviurà amb la mort a mar obert.Aquesta història de vida, recollida per l’antropòleg i escriptor Jordi Tomàs, ens mostra una altra cara de les migracions africanes i ens descobreix l’origen, la vida i els valors d’un de tants il·legals, veritables emprenedors i aventurers dels nostres temps. Una mirada nova i propera al fenomen dels clandestins.

Mediació i conflictes urbans

Mercè Zegrí. Mediación y conflictos urbanos. Análisis de experiencias de mediación en espacios públicos con jóvenes, comunidades de vecinos y comercios. Barcelona, Editorial Icaria, 2014.

En aquest treball s’analitzen intervencions de mediació comunitària sobre conflictes que han estat significatius d’aquests últims anys, amb la finalitat d’aportar elements per a la seva comprensió, i facilitar eines d’intervenció local per a la millora de la convivència urbana, les relacions humanes i socials i, en definitiva, per aprofundir en la democratització i qualitat de vida de les nostres ciutats. La perspectiva transformativa amb què els conflictes comunitaris han estat abordats permet desgranar-los, per donar llum sobre les seves diferents causes, obrint escenaris d’oportunitat que interpel·len a tots els agents implicats -siguin veïns/es, comerciants, organitzacions o administracions públiques-, convidant-los a dialogar i a replantejar qüestions de fons que enterboleixen la convivència.

Mercè Zegrí és llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona i treballa a la Cooperativa Desenvolupament Comunitari SCCL , una entitat d’iniciativa social fundada pels ex-trabajadores/as de la Fundació Desenvolupament Comunitari com a projecte d’auto-ocupació . FDC treballa l’àmbit de les polítiques públiques. Entre les publicacions de la FDC destaquen : La mediació intercultural: un pont per al diàleg; Seminari d’investigació sobre convivència Veïnal en barris receptors d’ immigració; Diversitat cultural i Globalització: nous Reptes per al Moviment associatiu.

El plor de la gasela

Canal 33
Dissabte 17 de maig, a les 22,00 h

Des de 2005, quan va rebre una beca del Departament de Cultura per a la realització— d’una recerca sobre el patrimoni etnolò˜gic de Catalunya, la documentalista mexicana Maritza García s’ha endinsat en la comunitat pakistanesa de Barcelona per conèixer la vida de tres immigrants del Punjab arribats a la ciutat l’any 2003. El documental mostra com una copisteria esdevé el cau on construeixen els seus somnis, on curen les seves desil·lusions i on es confessen a través de les poesies urdús (gaseles), que ells mateixos componen -el seu mitjà catàrtic per excel·lència-. Per aquest canal, els tres despullen els seus sentiments sobre la immigració, la seva cultura, la cultura occidental i l’amor. En aquest temps que recull “El plor de la gasela”, alguns han anat fent el seu propi camí, complex i sorprenent, cap a la llibertat. El documental recull aquest llarg procés i mostra els seus triomfs i els seus fracassos en la societat occidental en què volen viure; en un barri que es transforma progressivament tant com ells i en una comunitat molt restrictiva com és la pakistanesa.

L'impacte demogràfic, social i etnològic de la immigració a Tàrrega (1874-1930)

Presentació de la publicació de l’estudi on s’analitza l’allau d’immigrants que es van establir a Tàrrega entre l’últim terç del segle XX i el primer terç del segle XX  i la seva implicació en el creixement social i econòmic de la ciutat. Aquesta recerca va acompanyada d’un estudi introductori del professor de la Universitat de Lleida Joaquim Capdevila i Capdevila.

Aquest estudi es va subvencionar a través del pla d’ocupació “La immigració a Tàrrega”, el 2009, pel Departament d’Empresa i Ocupació de la generalitat de Catalunya i la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Tàrrega. L’edició del llibre va a càrrec de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell.

Data: dimecres 18 de desembre del 2013

Lloc: Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega

Hora: 8 del vespre