Un nou capítol de la sèrie Mans Destres dedicat a les bugaderes, tanca la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

L’Isabel Casadevall i la Nuri Pujol van al safareig a rentar la roba. Elles són les protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres” que en aquest cas mostra amb calma, senzillesa i sensibilitat l’ofici i destresa de les dones que acudien als safareigs a rentar la roba.  Un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats que es fixen en la destresa i patrimoni gestual de l’ofici de bugaderes.

La sessió, és la darrera de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i combina filmacions amateurs antigues, com és el cas, amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Les bugaderes Isabel Casadevall i Nuri Pujol en són un bon testimoni

Data: Dijous 3 de noviembre a les 19.30h            

Població i llocManlleu. Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1.

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

Cultura Viva 2022. L’extracció de sal al delta de l’Ebre. Les Salines de la Trinitat.

Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita

Data: 11 de novembre de 2022.

Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n

Població: la Ràpita

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre

“Mans Destres. Pep i Jan Madrenas, ceramistes”

El patrimoni gestual progatonista d’una nova sessió de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i des de fa unes edicions té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

En aquest cas, el documental gira al voltant d’en Pep i en Jan Madrenas. En Pep va estudiar a l’escola Massana de Barcelona on es va graduar en l’especialitat de ceràmica artística l’any 1975. Des de llavors, el seu món ha girat al voltant de la ceràmica. Amb taller a Vic, des de fa uns anys el seu fill Jan continua amb la mateixa passió i afició. Ells són els protagonistes  d’un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats.

Data: Dimecres 19 d’octubre a les 19.30h 

Població i llocVic. Sala Ateneu del Casino (c. Jacint Verdaguer, 5)

Per a més informaciówww.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La oblidat ofici de faroner, a la província de Tarragona.

En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.

La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.

Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector.

Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.

Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.

Data: Dissabte 8 d’octubre de 2022.

Horari: 18.30 h

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. La Ràpita.

Més informació: https://agenda.cultura.gencat.cat/content/agenda/ca/article.html?article=20220928053

Objectes que ens parlen

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter, el mitjoner… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots aquests oficis, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim objectes relacionats. Malauradament, moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació.

Ara el Museu de la Mediterrània impulsa un nou projecte de recerca enfocat a obtenir informació i dades rellevants dels objectes que es salvaguarden en el Fons de Reserva del museu i que estan relacionats amb aquests antics oficis.

L’objectiu de l’activitat és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements a través de sessions temàtiques centrades en un ofici en concret. En el transcurs de l’activitat es mostrarà part del material que guardem al fons de reserva amb la intenció que ens ajudeu a obtenir la major quantitat possible d’informació. Així “Objectes que ens parlen” pretén recuperar la memòria d’eines d’oficis antics a través de la col·laboració ciutadana.

Aquest treball ens aportarà una millor catalogació del fons de reserva que ens permetrà millorar la informació etnològica que tenim dels objectes tant per a investigadors com per a centres relacionats amb l’educació de tots els nivells i també pel públic en general. A la vegada, serà una manera d’apropar aquesta informació a la població de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, ja que la gran majoria de les eines d’oficis que hi ha al Fons de Reserva del Museu de la Mediterrània provenen del territori.

La primera sessió serà el dijous 29 de setembre a les 17h i treballarem objectes relacionats amb eines de fuster.

.

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

L’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès i l’Anoia

Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. És una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la Biblioteca d’Igualada, fins el 21 de maig.

Data: dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.). Igualada.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Un banc de pedra seca

Activitat de construcció d’un banc amb la tècnica de la pedra seca en un espai públic. Un treball comunitari que comptarà amb la participació d’un equip de persones voluntàries membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del Centre Excursionista del Penedès, del Centre d’Estudis de Subirats i de l’Associació Drac Verd. El banc es construirà en forma de mitja lluna i l’acabat de la part superior serà en sardinell. Aquesta és una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el 9 de gener.

Data de l’activitat: dimecres 19 de desembre, de 10h a 13h.

Lloc: camí de la la Riera de Llitrà (carrer 131), al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca el Penedès.

Tothom que el dia 29 passi per la zona de treball serà obsequiat amb una bossa (fins que s’exhaureixin) de la campanya Emociona’t a canvi que es pugi n les seves fotos a les xarxes socials indicant l’activitat i incloent els hashtag de la campanya #RegalaEmocions #ComparteixCultura.