Dins la XIV Mostra d’arts i oficis d’Ascó, que acull en aquesta edició una catorzena d’artesans, i una de les dinou fires genuïnament artesanes de Catalunya, es celebrarà la jornada tècnica titulada “Jornada de Patrimoni Cultural Immaterial i Artesania”. Hi participaran l’antropòleg Marc Ballester a la sessió titulada “L’artesania, el patrimoni immaterial que ens lliga al territori”, i a la sessió “L’ofici de margenador de pedra” Ramon Gironés, Marc Gatano i Jordi Colat; els dos darrers faran també una sessió de demostració pràctica de l’ofici. Té per objectiu promocionar l’artesania i els productors locals, amb la voluntat de promoure el creixement econòmic i contribuir a la difusió del patrimoni cultural, les tradicions locals, i de fomentar la cohesió social. També es celebraran dues taules rodones protagonitzades pel col∙lectiu artesà.
Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés. A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.
El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.
L’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) inclou l’element patrimonial “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, producció de sal, destinada a diferents usos culinaris i industrials, que es desenvolupa a les Salines de la Trinitat, les úniques salines marines de Catalunya, i d’antiga tradició.
Des de fa unes dècades, diferents pràctiques artístiques i culturals han inclòs en la seva agenda qüestions ecològiques, mediambientals i també patrimonials; i també han introduït el concepte de ruralitats. D’aquest paradigma general parteix l’exposició “El valor de la sal”, una mostra que recull el treball de vuit artistes, nacionals i internacionals, i de molt diverses generacions, sobre la importància dels salobrars tant des del punt de vista antropològic i cultural, com en la generació d’hàbitats de gran biodiversitat. L’exposició està comissariada per Juan Guardiola , historiador de l’art, exdirector del Centro de Arte y Naturaleza (CDAN) d’Osca i actual director de la fundació Díaz Caneja de Palencia.
Organitzen: Salines de la Trinitat. Infosa, Lo Pati Centre d’Art, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta i Diputació de Tarragona
Dates:del 25 de febrer fins al 30 d’abril de 2023.
Lloc: Sala d’exposicions de Lo Pati Centre d’Art. Amposta
Horaris de visita: de dimecres a dissabte de 17h a 20h, i diumenges i festius: d’11h a 14 h.
Més informació: Lo Pati. Centre d’Art – Terres de l’Ebre. Plaça Mari Chordà s/n. Tel. 977 709 400
Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés. A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.
El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.
Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h
Lloc: Museu del Ter, Manlleu.
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), per tal de contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre. Més tard, el 2019 les tres institucions van acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li aplicacions.
El Museu de les Terres de l’Ebre ha anat ampliant el nombre d’elements culturals immaterials inclosos a l’Inventari i creant, a partir d’alguns dels elements inventariats, aplicacions destinades al públic infantil, a realitzar en àmbits escolars i lúdics.
El Museu suma ara a la web de l’IPCITE dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”, resultat de l’encàrrec de dos treballs de recerca, realitzats amb metodologia etnològica (IPEC) i treball de camp.
Són els elements 103 i 104 de l’Inventari: “L’ofici de mestre d’aixa, a la Ràpita”, recerca feta per Antoni Cartes Reverté, i “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, recercada per Enric López Vidal.
La memòria d’e’aquestes recerques, escrita pels autors, i les corresponents fitxes de l’IPCITE, inclouen informació patrimonial inèdita i significativa sobre l’actualitat d’aquestes dos antigues activitats, a més a més de dades històriques i etnogràfiques, fotografies, entrevistes orals i recursos documentals, que fan referència directa a aquests dos antics oficis a les Terres de l’Ebre, han estat validades pel Museu de les Terres de l’Ebre.
L’Isabel Casadevall i la Nuri Pujol van al safareig a rentar la roba. Elles són les protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres” que en aquest cas mostra amb calma, senzillesa i sensibilitat l’ofici i destresa de les dones que acudien als safareigs a rentar la roba. Un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats que es fixen en la destresa i patrimoni gestual de l’ofici de bugaderes.
La sessió, és la darrera de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i combina filmacions amateurs antigues, com és el cas, amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. Les bugaderes Isabel Casadevall i Nuri Pujol en són un bon testimoni
La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament aFlix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.
La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.
Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).
La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.
Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.
Conferència a càrrec de l’historiador Enric López Vidal, que clou el Cicle Cultura Viva 2022 del Museu de les Terres de l’Ebre, i que és també una activitat inclosa dins el cicle de conferències “Històries de la Mar de l’Ebre”, que fa difusió de temàtiques relacionades amb el mar i la costa de la Mar de l’Ebre. L’autor coneix a fons el tema, que ha recercat per encàrrec del Museu de les Terres de l’Ebre aquest 2022. Es tracta d’una recerca etnològica duta a terme, en treball de camp, tant a la Ràpita i com dins les pròpies salines de la Trinitat, en el marc del programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. El procés d’extracció de la sal al delta de l’Ebre ha estat des d’antic una important activitat productiva al Delta, que actualment només es desenvolupa en aquestes salines, les úniques marítimes de Catalunya. Entrada gratuïta.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Museu de la Mar de l’Ebre, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, i Ajuntament de la Ràpita
Data: 11 de novembre de 2022.
Lloc: Sala d’actes del Museu de la Mar de l’Ebre. Plaça Agustí Vizcarro, s/n
Població: la Ràpita
Horari: 19h
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. Carrer Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat Tel. 977 702 954 i de la Mar de l’Ebre
El patrimoni gestual progatonista d’una nova sessió de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada des del Museu del Ter en el marc de l’’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Enguany es celebra la 12ª Mostra i des de fa unes edicions té caràcter multiseu i combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.
En aquest cas, el documental gira al voltant d’en Pep i en Jan Madrenas. En Pep va estudiar a l’escola Massana de Barcelona on es va graduar en l’especialitat de ceràmica artística l’any 1975. Des de llavors, el seu món ha girat al voltant de la ceràmica. Amb taller a Vic, des de fa uns anys el seu fill Jan continua amb la mateixa passió i afició. Ells són els protagonistes d’un nou capítol de la sèrie “mans destres”, amb guió de Cinto Torrents i realització de Jordi Crusats.
En el marc del Festival Orígens, projecció del documental “Llars de llum”, de 50 minuts, dissenyat com a un Treball de Fi de Grau per quatre joves estudiants de Periodisme a la URV, que és fruit de nou mesos de treball durant el 2021, i té per objectiu, més enllà de ser un producte acadèmic, el de posar en valor l’evolució de l’ofici dels faroners, amb la finalitat d’impulsar el reconeixement del Patrimoni marítim i històric de la província de Tarragona.
La peça dibuixa el trànsit que va existir per passar de la mà humana a la tecnologia, i sobre quin paper tenen els faroners actualment i en el seu futur immediat. Encara avui hi ha dos faroners a la costa tarragonina que hi viuen als fars, a Salou i la Ràpita.
Així, l’audiovisual de Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raül Rodríguez, directors, productors i responsables del documental, produït amb el suport del Port de Tarragona, fa, així, un recorregut pel passat, el present i el futur dels fars de la província de Tarragona, que es troben sota la responsabilitat del Port de Tarragona; amb els canvis que ha produït l’automatització al sector.
Inclou, entre d’altres testimonis, persones expertes en seguretat marítima, responsables dels patronats de turisme i dels museus del territori, i de dos dels protagonistes de la història dels fars, els faroners del Port de Tarragona, Juanjo Heredero, Carlos Moral i Jose Maria Moral, ja jubilat de l’ofici.
Organitza: Festival Orígens. Ajuntament de la Ràpita.
