Etiqueta: oficis

Objectes que ens parlen

Museu de la MediterraniaDeixa un comentari

Amb el pas dels anys, hi ha molts oficis que han anat desapareixent: l’espardenyer, l’esparter, el baster, el boter, el carreter, el mitjoner… i d’altres han sofert un canvi radical en seva manera de realitzar-se: el fuster, l’apicultor, el ferrer, el forner… De tots aquests oficis, al fons de reserva del Museu de la Mediterrània en tenim objectes relacionats. Malauradament, moltes d’aquestes eines ens són desconegudes o en tenim poca informació.

Ara el Museu de la Mediterrània impulsa un nou projecte de recerca enfocat a obtenir informació i dades rellevants dels objectes que es salvaguarden en el Fons de Reserva del museu i que estan relacionats amb aquests antics oficis.

L’objectiu de l’activitat és trobar persones que ens puguin ajudar a identificar i documentar bé aquests elements a través de sessions temàtiques centrades en un ofici en concret. En el transcurs de l’activitat es mostrarà part del material que guardem al fons de reserva amb la intenció que ens ajudeu a obtenir la major quantitat possible d’informació. Així “Objectes que ens parlen” pretén recuperar la memòria d’eines d’oficis antics a través de la col·laboració ciutadana.

Aquest treball ens aportarà una millor catalogació del fons de reserva que ens permetrà millorar la informació etnològica que tenim dels objectes tant per a investigadors com per a centres relacionats amb l’educació de tots els nivells i també pel públic en general. A la vegada, serà una manera d’apropar aquesta informació a la població de Torroella de Montgrí i del Baix Ter, ja que la gran majoria de les eines d’oficis que hi ha al Fons de Reserva del Museu de la Mediterrània provenen del territori.

La primera sessió serà el dijous 29 de setembre a les 17h i treballarem objectes relacionats amb eines de fuster.

.

Dos nous elements amplien els oficis tradicionals inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner van desenvolupar, entre el 2015 i el 2017, el projecte de l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE); un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre, que va inventariar 100 elements.

Per tal de donar-li continuïtat, les mateixes tres institucions vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE), del que el Museu n’ha estat responsable i promotor, per tal d’ampliar i difondre l’IPCITE, i cercar-li aplicacions, per a l’escola, el turisme, la festa, la gestió del paisatge, etc.

Ara el Museu hi suma dos nous elements patrimonials a la Categoria 1 de l’Inventari: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són: “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador, al Baix Ebre i el Montsià” i “L’ofici dels constructors de figures festives, a les Terres de l’Ebre”.

Són el resultat de l’encàrrec de treballs de recerca, realitzats en treball de camp de metodologia antropològica, a la investigadora Ingrid Bertomeu Cabrera, del seguiment tècnic realitzat des del Museu per la conservadora M. Carme Queralt Tomás, i dels treballs d’ampliació a la web de l’Inventari d’Eva Garcia Lleixà.

Les fitxes d’aquests tres antics oficis inclouen informació patrimonial inèdita, dades històriques i etnogràfiques, fotografies i entrevistes orals realitzades en treball de camp, fitxes d’informants i recursos documentals (bibliogràfics, electrònics, etc.) seleccionats només entre els que fan referència directa als oficis en l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre.

L’IPCITE es pot consultar a www.ipcite.cat. Abasta 104 fitxes, més de 1.500 manifestacions, més de 2.000 fotografies, 40 audiovisuals i gairebé un miler de recursos documentals sobre les Terres de l’Ebre.

L’extracció de sal a la Ràpita, Patrimoni Etnològic i Immaterial

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Ha finalitzat la recerca “L’extracció de la sal, a la Ràpita”, encarregada pel Museu de les Terres de l’Ebre (dins el programa Ajut a la recerca etnològica a les Terres de l’Ebre 2022) a l’historiador rapitenc Enric López Vidal, per tal de documentar, en treball de camp etnogràfic, el Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial associat a l’extracció de la sal, a les Salines de la Trinitat, ubicades ala badia dels Alfacs, concretament a la punta de la Banya, al terme municipal de la Ràpita. Són les úniques salines marines que es conserven avui en actiu a Catalunya.

Es tracta d’una activitat productiva avui industrial, que manté però un procés de producció arrelat a l’activitat extractiva tradicional, de caràcter manual, que els saliners van desenvolupar durant molts segles en diferents punts del delta de l’Ebre, especialment durant l’edat mitjana i la moderna. La recerca ha seguit la metodologia establerta per la del Departament de Cultura, per a la recerca en projectes de Patrimoni Cultural Etnològic i Immaterial.

S’ha concretat en diferents materials i suports: la redacció d’una memòria explicativa, l’enregistrament i la transcripció de les entrevistes orals fetes a diferents persones (tres homes i una dona), directament vinculats amb el treball a l’interior de les instal·lacions de les Salines de la Trinitat (tant; la localització de fotografies històriques particulars; un reportatge fotogràfic fet ara per l’investigador en treball de camp; i una selecció de recursos bibliogràfics, que fan referència directa a aquestes Salines del delta de l’Ebre. Les fotografies històriques aplegades mostren com era la vida quotidiana a les Salines, fa unes dècades, quan s’hi vivia permanentment, i han estat cedides per particulars, com fotografies. No va ser fins a  mitjans del s. XX que hi van arribar aspectes tant importants com ara la mecanització, la llum elèctrica i les comunicacions per terra.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Col·laboració: Departament de Cultura, l’Ajuntament de la Ràpita i el Museu de la Mar de l’Ebre.

L’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès i l’Anoia

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès, a càrrec de l’antropòleg Abraham Guillén. És una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la Biblioteca d’Igualada, fins el 21 de maig.

Data: dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda.

Lloc: Biblioteca Central d’Igualada (plaça de Cal Font, s/núm.). Igualada.

Més informació: Institut d’Estudis Penedesencs.

Activitat del programa Cultura Viva de l’Observatori del patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Un banc de pedra seca

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Activitat de construcció d’un banc amb la tècnica de la pedra seca en un espai públic. Un treball comunitari que comptarà amb la participació d’un equip de persones voluntàries membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del Centre Excursionista del Penedès, del Centre d’Estudis de Subirats i de l’Associació Drac Verd. El banc es construirà en forma de mitja lluna i l’acabat de la part superior serà en sardinell. Aquesta és una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el 9 de gener.

Data de l’activitat: dimecres 19 de desembre, de 10h a 13h.

Lloc: camí de la la Riera de Llitrà (carrer 131), al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca el Penedès.

Tothom que el dia 29 passi per la zona de treball serà obsequiat amb una bossa (fins que s’exhaureixin) de la campanya Emociona’t a canvi que es pugi n les seves fotos a les xarxes socials indicant l’activitat i incloent els hashtag de la campanya #RegalaEmocions #ComparteixCultura.

Pedra a pedra

Institut d'Estudis PenedesencsDeixa un comentari

Activitat familiar per a descobrir la tècnica de la pedra seca, a càrrec dels antropòlegs Abraham Guillén i Montserrat Traver. Es tracta d’un taller teòric i pràctic, utilitzant argila en lloc de pedra, pensat per apropar el coneixement sobre la tècnica de la pedra seca als infants. És una activitat complementària a l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, que es pot visitar a la capella del Vinseum (plaça Jaume I, s/núm.) de Vilafranca del Penedès, fins el dia 9 de gener de 2022.

Data del taller: dimecres 29 de desembre, de 10h a 11h.

Lloc: camí de la Riera de Llitrà (carrer 131) , al costat de l’aparcament del complex aquàtic de Vilafranca del Penedès.

Taller gratuït. Edat a partir de 6 anys. Cal reserva prèvia a: entrades.vinseum.cat.

Activitat dins la campanya Emociona’t #RegalaEmocions #ComparteixCultura

El documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”, disponible al canal de youtube del Museu del Ter

museudelterDeixa un comentari

El passat dijous 25 de novembre es va presentar el documental “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”. La sessió formava part de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. Durant la sessió, Jordi Grané, historiador i tècnic de patrimoni del Museu del Ter, va fer una exposició del procés de realització de l’audiovisual, així com un breu resum històric dels protagonistas del mateix, els germans Caballeria. El documental actual, amb muntatge de Guillem Roma, és fruit d’un treball realitzat l’any 1987 de la mà de Joaquim Albareda, Assumpta Tort i Imma Domènech, historiadors, que varen entrevistar els germans Caballeria per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech. L’acte va comptar amb la presencia de la majoria dels protagonistes que van fer posible el documental. “Els germans Caballeria, corders de Manlleu”  ja es pot veure a través del canal de youtube del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els germans Caballeria, corders de Manlleu, protagonistes de la Mostra de Cinema Etnogràfic

museudelterDeixa un comentari

Els germans Caballeria eren uns coneguts corders i espardenyers de Manlleu. L’any 1987 en Joaquim Albareda, l’Assumpta Tort i l’Imma Domènech, historiadors, els varen entrevistar per documentar-ne l’ofici. Amb filmacions de Josep M. Roma i fotografies de Joan Domènech, varen documentar aquest ofici que passats més de 30 anys recuperem en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic. El muntatge audiovisual actual és obra de Guillem Roma.

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

Data: Dijous 25 de novembre de 2021 a les 20h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: http://www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter

Activitat gratuïta. Cal reserva prèvia clicant a l’enllaç https://bit.ly/3oC6FSt, trucant al 938515176 o enviant un correu electrònic a info@museudelter.cat

“Maria Masoliver, planxadora de blanc”, protagonista d’una nova sessió de la Mostra de Cinema Etnogràfic

museudelterDeixa un comentari

La Maria Masoliver va entrar al planxador de can Bajona quan tenia set anys. Des de llavors, aquest ha estat el seu ofici. El documental forma part del projecte “Mans destres, una etnografia del gest” que posa l’accent en el patrimoni gestual vinculat a oficis i activitats humanes. El documental és una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc. La filmació i muntatge ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

La Mostra, organitzada des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb diverses entitats, entre aquestes el Museu del Ter, combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció actuals, sempre amb el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En l’edició d’enguany, la temàtica seleccionada és “La mirada de gènere” i és que la història l’expliquen els vencedors, i la societat els homes. Aquestes han estat dues màximes aplicables fins fa ben poc a les ciències socials i a tots els mitjans de comunicació o interpretació. Per sort, però sobretot gràcies a l’esforç de moltes dones implicades, aquest panorama va canviant a poc a poc. També passa al cinema etnogràfic, on cada cop més s’escolten les veus de les dones, els seus testimonis, i on progressivament va guanyant terreny una nova mirada que supera el paradigma patriarcal. El documental “Maria Masoliver, planxadora de blanc” n’és un bon exemple.

Data: Dijous 18 de novembre a les 20h. Entrada gratuïta!

Lloc: Teatre Municipal de Manlleu. Carrer del Pont, 9. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 “Mans destres” a Folgueroles

museudelterDeixa un comentari

El projecte té un format audiovisual, amb la producció d’una sèrie amb capítols monogràfics sobre un ofici o activitat. Les filmacions volen donar la oportunitat a l’espectador de copsar les destreses dels artesans, de la gent que treballa amb les seves mans utilitzant eines manuals, incidint directament sobre la matèria a transformar, acompanyat de les seves explicacions tècniques. Aquesta sessió està dedicada a dos artesans de Folgueroles: Jaume Bruguera, bosquerol i Joan Farré, cisteller.

“Mans destres, una etnografia del gest” és un projecte audiovisual, que de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i el realitzador Jordi Crusats posa l’accent en el patrimoni gestual vinculat a oficis i activitats humanes. Les mans i braços dels humans evolutivament han passat de ser dues extremitats dedicades a la locomoció a estar alliberades d’aquesta funció i amb capacitat  d’interacció amb el medi. Mans destres que realitzen gestos específics amb l’objectiu d’obtenir una determinada transformació de la matèria per fer feines o crear objectes útils per a la supervivència i confort dels grups humans.

Data: Divendres 15 d’octubre a les 20h

Lloc: Centre Cultural de Folgueroles. Carrer de la Rambla, 17

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat