La tradició terrissera de Breda

Dins el marc de la Fira de l’Olla 2021 de Breda, el proper diumenge 10 d’octubre tindrà lloc la presentació de la monografia “La tradició terrissera de Breda (s. XV-XX). Terrers, obradors, forns, elaboració i vocabulari”, edició de la recerca realitzada per la geòloga Anna Anglisano i l’historiador Jordi Goñi, guanyadora de la Beca de Recerca de la Selva que convoca anualment el Centre d’Estudis Selvatans i el Consell Comarcal de la Selva. Publicat dins la col·lecció Estudis i Textos que edita el Centre d’Estudis Selvatans, està prologat per Jordi Tura, director del Museu Etnològic del Montseny.

“La tradició terrissera de Breda” és un treball d’aproximació a la història de la terrissa de Breda que recull la història des dels seus inicis fins a l’època de major esplendor al segle XIX i aborda els canvis succeïts en el segle XX. Estudia el procés tradicional de la producció terrissera i aporta un interessant vocabulari sobre la matèria. És una obra que té la voluntat de presentar de manera integral el fenomen terrisser i constitueix una molt bona contribució a la divulgació del patrimoni bredenc.

LLOC: Plaça de la Vila de Breda (Selva)

DATA: Diumenge 10 d’octubre a les 5 de la tarda

ORGANITZA: Ajuntament de Breda

Vilanova i el mar, segona projecció de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic al Penedès

En aquesta segona sessió es projectaran documentals que mostren la vida de la gent de mar i la vessant marinera de Vilanova i la Geltrú. La història i el valuós patrimoni de Baix a Mar amb el documental “Vilanova i el mar. Espai Far de Vilanova” i el treball de les dones amb els vídeos: “Agulles de remendar. Juani Rubio i Montse Ferrer”; “Catúfol o cadup. Antònia Ruíz” i “Màquina de cosir. Gertrudis Lloveras”.

Data: dijous 7 d’octubre de 2021, a les 19 h.

Lloc: a la Casa del Mar (passeig Marítim, 63) de Vilanova i la Geltrú.

Activitat gratuita. Més Informació: Institut d’Estudis Penedesencs

L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Taller de cistelleria de mar al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

Coincidint amb l’exposició temporal “Nanses i pescadors”, inaugurada el passat divendres 9 de juliol al Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala (MASLE), i que podrá ser visitada fins el 21 de febrer de 2022, s’organitza un taller de cistelleria de mar.

Aquest taller està pensat per a que, durant un cap de setmana, els participants aprenguin la técnica de construir nanses de pesca que durant segles han seguit els pescadors de la nostra costa. El taller será impartit per Josep Mercader, cisteller de Torroella de Montgrí i investigador que durant anys ha recollit les diferents maneres de construir nanses dels pescadors d’arreu del litoral mediterrani dels Països Catalans.

En aquest taller es treballarà en la realització d’una cofa de palangre i es proposen dues opcions:

24 i 25 de juliol i 7 i 8 d’agost. El dissabte de 10 a 18 h (amb parada per dinar) i el diumenge de 10 a 13h.

Per més informació contactar amb Josep Mercader al 677 660 781 o a info@tramats.cat – www.tramats.cat

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Novetat editorial sobre els oficis i les tècniques tradicionals del ferro i la forja

Es tracta del llibre El ferro i la forja, editat dins la col·lecció “Eines i feines” per Brau edicions, un llibre molt ben il·lustrat escrit pels especialistes Ruth Garcia i Héctor López, que tracta sobre els oficis del ferro: forjador, manyà, ferrer de tall, llauner, serraller, armer o ganiveter, amb especial atenció a la vessant popular i artesana de l’ofici. Hi trobareu eines, tècniques i peces, entre les quals un antic pany del fons del Museu de les Terres de l’Ebre, que bé pot datar-se al segle XVII.

Un llibre de 147 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals, dins una col·lecció orientada a la recerca, recuperació i divulgació del coneixement que tenim de les antigues tècniques manuals dels oficis artesans tradicionals més populars, i els béns materials que es conserven arreu, i a la qual donen suport diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics.

Edició: Brau edicions

ISBN: 978-84-18096-06-8.

Més informació:http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Els oficis vinculats als arts de pesca han estat inclosos al Repertori d’oficis artesans de Catalunya.

A Catalunya les activitats artesanals no alimentàries estan recollides en el Repertori d’oficis artesans, creat el 2014 pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya del Departament d’Empresa i Coneixement, ens que en regula l’artesanat català.

Aquest document recull l’artesania artística o de creació, la de producció de béns de consum no alimentaris i l’artesania de serveis; i organitza els oficis per Famílies. Ara la Generalitat de Catalunya hi ha integrat també els oficis vinculats als arts de pesca, que s’han convertit en la quincena familia d’oficis reconeguda.

La incorporació parteix de la Memoria que l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, va presentar (a iniciativa de l’Associació d’Artesans de la Ràpita) el 2017 a la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania, qui va resoldre favorablement la seva incorporació al Repertori. Es va publicar al DOGC el dijous 10 de desembre de 2020.

Actualment inclou els oficis de d’armador i de remendadora (adobadors de xarxes), el de nanser o nansera i el de palangrer o palangrera, que tenen una llarga tradició històrica a la població. 

“Mans destres. Jaume Bruguera, bosquerol”

Jaume Bruguera va néixer a Sant Romà de Sau l’any 1930. Ell mateix es defineix com a home d’oficis de bosc. El documental el mostra anant a bosc, tallant i aplegant brucs per a fer-ne posteriorment en el seu taller les tradicionals escombres. Al final del documental ens ensenya també amb gran habilitat a fer escombres amb una altra planta del bosc, les cabeçudes.

El documental és una idea original de l’antropòleg Jacint Torrents, reconegut especialista en el patrimoni etnològic material i immaterial del món rural osonenc, sobre el que ha realitzat i publicat diversos treballs de recerca i documentació. Torrents es també un dels històrics impulsors del projecte Xarxa del Patrimoni Rural – Ecomuseu del Blat a Osona. El guió del documental i la narració també són de Jacint Torrents. La filmació i muntatge del documental ha anat a càrrec del realitzador Jordi Crusats.

Inicialment la presentació s’havia de fer al Centre Cultural de Folgueroles en el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic que coordina el Museu del Ter amb un homenatge a en Jaume Bruguera, protagonista del documental. Finalment, amb motiu de la situació actual de crisi sanitària s’ha decidit amb l’ajuntament de Folgueroles ajornar la presentació pública del film i l’homenatge a Jaume Bruguera per futures dates. Es manté, però, la presentació en format en línia al canal de youtube i les xarxes del Museu del Ter el dia l’hora esmentats.

Aquest documental és el primer resultat del projecte “Mans destres. Una etnografia del gest”, que es traduirà en una sèrie de documentals que posaran l’accent en la destresa adquirida per les mans d’homes i dones dels oficis més variats de la mà de l’antropòleg Jacint Torrents i amb la realització de Jordi Crusats. El projecte està produït pel Museu del Ter en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del patrimoni etnològic i immaterial de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

Data: Divendres 9 d’octubre a les 19h

Lloc: Canal de youtube del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Ripollesos al peu de la impremta

El Museu del Ter coordina, per vuitè any consecutiu, la programació de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic a la Catalunya central. Des de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, s’organitza la desena edició d’aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció,  tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats d’Osona i el Ripollès. Precisament a Ripoll es donarà el tret de sortida de l’edició d’enguany amb la projecció del documental de Jordi Mascarella i Rovira “Ripollesos al peu de la impremta”. La impremta ha tingut la seva importància a Ripoll i de la mà de Jordi Mascarella, en col·laboració amb Florenci Crivillé i Eudald Teixidor repassen mitjançant testimonis, la història d’aquest art a la capital del Ripollès. La sessió comptarà amb la participació del director del documental, Jordi Mascarella i Rovira.

Reserva prèvia trucant al Museu Etnogràfic de Ripoll – 972 70 31 44!

Data: Divendres 25 de setembre de 2020 a les 19h

Població i lloc: Museu Etnogràfic de Ripoll. Plaça Abat Oliba s/n

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Els oficis de l’arquitectura tradicional

Han estat convocades les segones jornades a l’entorn del coneixement i de la conservació de l’arquitectura rural tradicional de les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de valoritzar el patrimoni arquitectònic rural, especialment dins el marc del Parc Natural dels Ports. Porten per títol ”II Jornades anuals d’oficis i arquitectura tradicional als Ports”.

A l’inici del programa es presentarà la Xarxa de coneixement científic entorn de l’arquitectura tradicional i popular de les Terres de l’Ebre, creada el 2019.

Hi participaran especialistes de diverses universitats i escoles superiors, i la conferència marc “Antropologia, cultura i intervenció arquitectònica” anirà a càrrec de M. Montserrat Soronellas del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El programa també inclou activitats pràctiques: un maridatge de productes locals, un taller de pedra en sec, impartit per mestres margenadors, i una visita guiada familiar al Mas de Burot.

Organitzen: Ajuntament d’Horta de Sant Joan i  Inclitacultura.

Patrocina: Gobierno de España.Ministerio de Cultura y Deporte.

Col·labora: Parc Natural dels Ports.

Dates: 19 i 20 de setembre de 2020.

Lloc: Cinema Municipal d’Horta de Sant Joan.

Hora: dissabte de 15h 30’ a 20h, i diumenge de 10h a 18h.

Inscripció: gratuïta però cal formalitzar-la a inclitacultura@gamil.com 

Informació: Telèfons: 632 782 367 i 636 679 969.

L’art de treballar, l’ofici de viure. Patrimoni etnològic de les Terres de l’Ebre en imatges

ndice

El 2017, el fotògraf i productor audiovisual Pau Bertomeu va dirigir i produir el documental “Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure”, amb la col·laboració del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta. Es tracta d’un conjunt de sis vídeos protagonitzats per diferents artesans del Montsià, que expliquen i reflexionen, en primera persona, sobre els valors que incorporen els seus oficis, representatius d’alguns dels de més llarga tradició a la comarca: armador, baldanera, cabassera, esquilador, herbolari, remendadora de sàrsia i terrisser.

Ara el Museu posa de nou la seva projecció a l’abast de tothom a través del seu Facebook, en diversos vídeos que podeu trobar a la seva Web. El documental conjunt es va estrenar al Museu amb motiu de la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Museu de les Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, Ajuntament d’Amposta, Delta produccions i Filmoteca de Catalunya.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre.

Dates: fins al 4 de juny de 2020.

Lloc: http://www.museuterresebre.cat/agenda-setmana.asp?n1=11&n2=69&i=ca

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat