Etiqueta: patrimoni moble

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari 





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.





Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.





El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.





El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.





Edició: Brau edicions.





Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.





ISBN: 978-84-18096-39-6.





Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Els joguets populars i tradicionals del Montsià
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

L’exposició “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià.





A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, fa conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals d’altres generacions, i fa reviure a la gent gran els seus records d’infantesa.





Inclou en aquesta ocasió més d’un centrenar de joguets i estris de joc. N’hi ha de construïts pel propis infants amb un gran nombre de matèries naturals del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i de materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), i també altres elaborats pels artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults, però a més petita escala; finalment també inclou joguets fabricats industrialment durant el segle XX, al quals no sempre tothom hi tenia accés, perquè tenien un valor econòmic molt superior.





Totes les peces formen part del fons etnològic del Museu de les Terres de l’Ebre.





El 7 de gener de 2022 es faran tallers didàctics i lúdics per als infants, on es construiran alguns dels joguets populars inclosos a l’exposició.





Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre





Dates: del 18 de desembre de 2021 fins al 30 de gener de 2022.





LLoc:  Sala d’exposicions del Museu de la Mar de l’Ebre. Carrer Bisbe Aznar, 79, 43540 Sant Carles de la Ràpita





Horaris: De 11h a 13.00h i de 16h a 19h.





Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 634 659 362 museudelamardelebre@gmail.com www.museuterresebre.cat

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
Salvador Masdéu: els secrets del fang
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022










El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de “totes les figures de pessebre bones del seu temps”, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.





L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.





Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.





Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.





Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com






		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
I Jornades de campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Facultat Antoni Gaudí / Ateneu Universitari Sant Pacià
C. de la Diputació, 231, 08007 Barcelona
22 i 23 d’octubre de 2021










La campana ha acompanyat les comunitats humanes des de les primeres civilitzacions, i en pràcticament totes i fins als nostres dies ha estat un eina de comunicació, un pont entre la materialitat i la transcendència. La majoria de religions han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. En aquest sentit, els cristians dels primers segles van manllevar ràpidament des de la romanitat la campana, introduint-la en el ritual tot substituint amb ella l’ús del shofar jueu, però mantenint-ne el significat simbòlic i ritual.





Al marge del seu valor simbòlic, ritual i patrimonial, la campana és un instrument molt més complex del que es pot pensar a primera vista: quins son els mecanismes de generació d’aquest so vibrant i ample que se sent de molt lluny sense ser explosiu? I quines les formes i perfils més adients per produir les seqüències d’harmònics que li donen el seu timbre característic? En aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels especialistes en campanologia més reconeguts al nostre país i de les terres hispàniques, s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona, i es donaran les claus que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els nostres campanars, amb la voluntat de que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball. Així mateix també s’exposaran temes que generen sovint controvèrsia, com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència.

Web de les Primeres Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX
					

				 Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

L’exposició, que està inclosa dins els actes de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, fa difusió del grans canvis produïts al tombant dels segles XIX i XX en els mitjans de comunicació i transport. Llavors nous vehicles, vaixells i mitjans de transport, terrestres i fluvials, van arribar aviat a les Terres de l’Ebre, tot i que les bicicletes i els cotxes només van ser adquirits només per famílies benestants, mentre els carros i les bicicletes es generalitzaven entre la resta de la població.





L’exposició a partir dels àmbits: La via fluvial; El pas de barca; Vapors, muletes i llaguts; Ferrocarril Barcelona València; Tramvies i carrilets; carretera de Vinar+òs a Venta Nova; El Pont penant d’Amposta; Carretera d’Amposta a Vinallop;  Carretera d’Amposta a Caseríos; Carros i diligències; Les bibicletes; Les motocicletes; Els automòvils; Els autobusos; i els avions.





Inclou plafons amb textos i fotografies inèdites i més d’una vintena de plànols i documents vinculats a projectes tant importants com la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona València, del 1862, el projecte original del Pont penant d’Amposta, del 1903; també exposa documents relacionarts amb el vapor Anita i del ferrocarril de via estreta conegut com lo Carrilet.





S’exposen també vehicles originals d’aquell moment històric: un xarret del segle XIX, un bicicle i una bicicleta de la marca Ciclos Benet, tres motocicletes, BSA, Monpeó i Coventry Eagle; i dos cotxes: un Hispano Suiza 214 i un Fiat 509 SM.





Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta





Dates: del 7 de maig fins al 20 de juny de 2021.





Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta





Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.





Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
Taller de restauració d’embarcacions tradicionals de pesca a l’Escala
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

L’Escala
19 i 26 de setembre i 3, 10 i 17 d’octubre de 2020





Gràcies a la bona rebuda que tingué l’any passat, aquesta tardor l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i el Museu de de l’Escala, tornara organitzar aquest taller, destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats a construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les que  de sempre  han solcat la nostra mar.  

Durant les cinc sessions en les que es desenvoluparà el taller,  durant cinc dissabtes al matí, de les 9.30 a les 14.00 h,  es  treballarà en bastiments de fusta que formen part del  patrimoni  marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop  restaurats,  protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala,  esdeveniment candidat a ser valorat com a  Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.  










Totes aquestes tasques estaran supervisades pels mestres d’aixa de Drassanes Sala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà els inscrits al curs en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala. Aquest taller es  realitzarà en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll  pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM. 





El preu d’inscripció és de 65 € i s’ha de formalitzar a museu@lescala.cat. Els incrits rebran un dossier informatiu i  les places són limitades. 





Aquest taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de  l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala i és una activitat cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. 

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
“De bona casa, bona brasa: la casa i l’espai domèstic rural al Berguedà”. Presentació a Berga
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Teatre Municipal de Berga. Sala Casino
Ronda de Queralt, 15
Divendres 14 de febrer, a les 6 de la tarda





Presentació del núm. de 30 la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, que comptarà amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco. Clourà l’acte una actuació del grup de música Berguedana de Folklore Total, del qual n’és component l’autora del llibre, M. del Agua Cortés.





Vegeu tota la informació sobre aquest volum, el primer de la seva col·lecció que ha aparegut publicat íntegrament en color, en aquest post publicat anteriorment al nostre blog.





Feu clic damunt de la imatge per veure’n la versió digital i descarregar-vos el llibre en pdf si ho desitgeu.








		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
Circuits invisibles de devoció popular. Exposició de capelletes de visita domiciliària
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Casa de la Sardana
C. del Pou de la Figuera, 15, Barcelona
Del 29 de gener al 13 de febrer de 2020, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00 h

Inauguració 29 de gener a les 18.30 h, a càrrec de Joan Arimany Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular.










La pietat popular té un model de devoció que és itinerant. Es tracta de capelletes que en lloc d’esperar els fidels són elles les que els van a veure. Les imatges religioses, protegides en petites construccions, transiten pel territori rural o urbà català des de fa segles. Fins fa unes dècades les transportaven els santers o aplegadors mentre feien la capta per a les seves ermites; en els darrers temps són els veïns d’un mateix carrer o barriada que se les traspassen entre una llar i una altra. Aquesta exposició és un recorregut per l’evolució d’aquesta pràctica que, sortosament, encara podem trobar en diferents indrets.





L’exposició reuneix prop d’una trentena de capelletes, de diferents estils i èpoques, que sota diferents advocacions han visitat centenars de llars del país sigil·losament.

+ info: Portal Sardanista. Tel. 93 319 76 37,  info@confsardanista.cat






		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
La família Torres-Soriano i el patrimoni material dels pastors
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			
Museu de les Terres de l’Ebre

C. del Gran Capità, 34, Amposta

Del 19 de juliol al 22 de setembre de 2019

INAUGURACIÓ: divendres 19 de juliol, 19.30 h


L’exposició “Col·leccionar passions: La família Torres-Soriano i la cultura material dels pastors” ha estat realitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre en el marc del Programa Col·leccionar passions de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), després de realitzar una recerca entorn seu.


Els protagonistes de l’exposició són el matrimoni format per Plàcido Torres i Consuelo Soriano, de dos famílies vinculades al mon dels animals ramaders, com a pastors, ramaders i tractants de bestiar, dins l’antic àmbit cultural i territorial que conformen el sud de Catalunya i d’Aragó i el nord del País valencià, i la seva important col·lecció d’uns cinc-cents objectes relatius a les formes de vida i el patrimoni material dels pastors tradicionals d’aquesta zona.


Tots els objectes han estat reunits per Plàcido Torres a partir dels setze anys, i de cadascun n’ha anat anotant la seva procedència geogràfica, el nom dels qui li en feien donació i la família a la qual pertanyien. L’exposició n’aplega prop de tres-cents, i inclou: documents, eines i estris per a artesania pastorívola, eines i estris de carnisser, de ramader i de pastor; eines i estris per a l’elaboració de formatges, eines i estris per a la indústria tèxtil de la llana, equip dels animals ramaders i equip per tenir cura de la seva salut, mobiliari, peces de vestir i complements d’indumentària, etc.


Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta

Horaris de visita: de dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h; diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Dilluns tancat

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C. del Gran Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
El porró: de Poblet a Nova York
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			
Museu de la Vida Rural. C. de Montblanc, 35, L’Espluga de Francolí

Dissabte 26 de gener, 18.00 h


Rovira, Josep M., (2019) El porró: de Poblet a Nova York. El llarg viatge de l’atuell català més universal, Barcelona, Cossetània Edicions (Col·lecció El Tinter; 152), 176 p.


Des dels seus orígens a Poblet, al segle XIV, fins a les grans col·leccions internacionals de vidre, el porró ha estat la inspiració de poetes i literats, i d’artistes com Picasso, Miró i Matisse, a causa de la seva bellesa i excepcionalitat. El llibre fa un repàs a l’evolució que ha fet aquest atuell, des de l’edat antiga i la importància de beure a galet, fins a les propostes més contemporànies. L’obra permet aprofundir en un dels objectes típics catalans que més s’ha sabut reinventar i reinterpretar.


Josep M. Rovira i Valls (Cabra del Camp, Alt Camp, 1958), entusiasta del vidre i de la ceràmica popular, d’uns anys ençà s’ha dedicat a l’estudi del porró. És coautor de llibres com La cuina dels encants (2007), Monestirs reials a la Catalunya Nova (2008) i Enric Adserà Riba. 50 anys de trajectòria artística (2012). És autor de la monografia Fra Jaume Gener, el gran lul·lista de Santes Creus, i la seva relació amb Pere Daguí i Joan Bonllavi, publicada per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (2018). És el director de la revista Cultura i Paisatge de la Ruta del Cister, on ha publicat nombrosos articles des de l’any 2005 fins avui en dia.