Etiqueta: patrimoni moble

Presentació a Vic del projecte  “El teu bagul, la nostra història”

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

L’Associació per a l’Estudi del Moble ha organitzat pel dijous 3 d’abril una jornada molt especial a Vic per donar a conèixer el projecte El teu bagul, la nostra història. Es tracta de dur a terme un inventari digital participatiu que té com a objectiu inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. 

El programa inclou, a més de la presentació del projecte, les visites a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal, la Casa de l’Oratori de Sant Felip Neri, el taller d’Aurum Conservació i Restauració i la reserva del Museu d’Art Medieval de Vic. Es descobrirà de la mà d’especialistes la riquesa d’aquest mobiliari, els seus usos i la seva història. Tancarà la jornada amb la presentació del llibre de Miquel Mirambell i Abancó sobre una caixa de núvia.

Amb la presentació del projecte a Vic es vol aconseguir afegir a l’inventari tots els exemplars de baguls, caixes i cofres del territori d’Osona. Des de l’Associació demanen que si teniu alguna d’aquestes peces a casa t’animen que en facis fotos i les pengis a la pàgina web elteubagul.com. Descobriràs coses sobre la teva caixa i amb la teva col·laboració avançarem el coneixement d’aquest mobiliari.

Dijous, 3 d’abril de 2025

Hora: De 10:30 h a 19:00 h

Lloc: Vic

Inscripcions i consultes: info@elteubagul.com – 93 256 67 85 (de 9:00 h a 15:00 h)

Més informació: https://www.estudidelmoble.com/presentacio-el-teu-bagul-vic/

Preu: Activitat gratuïta amb reserva prèvia

Prioritat pels inscrits/es a tota la jornada (informar al fer la reserva)

Dinar optatiu restaurant L’Atlàntida: pagament individual – preu aprox. 21 euros

Moble. Territori, tradició i Nova Artesania

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Aquest llibre recull les contribucions més rellevants de les jornades homònimes celebrades a Barcelona el maig de 2023. Durant tres dies es van explorar temes com la tradició, el territori i la innovació en el disseny de mobles, amb un enfocament en la Nova Artesania.

A la publicació s’hi analitza la col·laboració entre disseny i artesania moderna, destacant l’ús de noves tecnologies i materials avançats. També es tracta el paper de la fabricació robòtica i les eines digitals en la producció de mobles personalitzats. Alhora, es reflexiona sobre la convivència del disseny contemporani amb les tradicions artesanals.

Aquesta obra convida a repensar el futur de l’artesania en el context del disseny contemporani i la sostenibilitat, combinant tradició i innovació.

Moble. Territori, tradició i Nova Artesania

Edició: Associació per a l’Estudi del Moble

ISBN: 978 -84-122155-4-0
Núm. Pàgines: 231

L’Associació per a l’Estudi del Moble (AEM) posa en marxa el primer inventari digital participatiu de caixes, baguls i cofres

Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE)Deixa un comentari

El passat dijous 12 de desembre es va presentar, al Disseny Hub Barcelona (DHub), un projecte pioner a Catalunya,“El teu bagul, la nostra història”. Aquest projecte digital participatiu per inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. L’objectiu final és salvar aquest patrimoni a partir de la presa de consciència per part de la població.

Aquestes peces, utilitzades des de l’antiguitat fins al segle XX, representen una part essencial del patrimoni cultural català, amb una especial menció per a la caixa amb calaixos, el model emblemàtic de Catalunya que ha perviscut al llarg dels segles. Malgrat el seu reconeixement, encara avui dia costa de diferenciar la procedència dels diversos models ni tampoc existeix un inventari global de les peces existents en mans públiques i privades. Per aquest motiu és urgent difondre l’interès patrimonial d’aquestes tipologies que estem perdent, ja que la caixa és el moble més emblemàtic de la història catalana i amb un alt valor etnològic.

Dirigit per l’Àngels Parés Roura, historiadora de l’art, i coordinat per la Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art, “El teu bagul, la nostra història” convida la ciutadania a participar activament a través del web elteubagul.com, compartint informació dels seus objectes com fotografies i històries, i també sent ambaixadors/es

El projecte documentarà aquest patrimoni tant de particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. Mitjançant la recollida de dades es crearà un inventari global que enriquirà el coneixement d’aquest patrimoni viu. La informació publicada al web serà revisada i validada pel comitè científic del projecte: M. del Agua Cortés Elía, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Mariona Font Batlle, Tècnica de l’Arxiu de l’Escala i del Museu de l’Anxova i de la Sal, Miquel Mirambell Abancó, professor i director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Eva Pascual Miró, conservadora del Museu del Joguet de Catalunya i Mónica Piera, presidenta de l’AEM i especialista en moble.

Els objectius del projecte són clars: avançar en la catalogació de les peces, involucrar la població en la seva conservació i posar en relleu el seu gran valor històric. A més, el projecte oferirà recursos d’informació sobre conservació i restauració i una bibliografia especialitzada.

L’Associació per a l’Estudi del Moble preveu organitzar una exposició temporal amb una selecció de caixes, baguls i cofres, i editar un llibre que recollirà els resultats obtinguts d’aquesta iniciativa participativa.

Més informació a:

Presentació

https://www.instagram.com/elteubagul

https://www.youtube.com/@associacioperalestudidelmoble

Pròrroga de l’exposició «Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i Ara»

Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La GaleraDeixa un comentari

Sala 2, Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. Sant Llorenç, 36 La Galera (Tarragona)

Es perllonga fins al 27 d’octubre de 2024

El 9 d’agost de 2004 obria les seves portes Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. Això vol dir que enguany compleix 20 anys, i per commemorar-ho hem preparat una exposició dedicada a la terrissa de les Terres de l’Ebre: “Els canterers a les Terres de l’Ebre. Abans i ara” («canterers» és com s’anomenaven tradicionalment als terrissers a la Galera i a les Terres de l’Ebre).

L’exposició havia de romandre al centre fins al 29 de setembre però degut a l’interès que ha generat estarà a l’espai dedicat a exposicions temporals fins al 27 d’octubre.

Gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que ens ha cedit les peces del fons del Museu de Ceràmica, com en altres ocasions, podrem veure alguns atuells de centres terrissers extingits i gràcies al díptic que l’acompanya descobrirem el ric patrimoni terrisser que vam arribar a tenir les Terres de l’Ebre malgrat que l’actualitat només queden en actiu: la Galera i Miravet.

Les dificultats de mercat, el relleu generacional inexistent i moltes altres causes fan que, segurament, els actuals canterers de la Galera i Miravet, seran la darrera generació de canterers de les Terres de l’Ebre. Per això, mitjançant aquesta exposició, volem retre un homenatge a tots els artesans que van fer possible aquest ofici ancestral i deixar constància del que porta implícit, una informació, un saber fer i els substrats d’una cultura que ha desaparegut.

A la Galera en ple segle XXI, els cànters i altres peces de terrissa conviuen amb les noves tecnologies, ara més esveltes que mai (la qüestió estètica està per damunt de la funcionalitat), continuant oferint un conjunt de missatges per desxifrar. Però no sabem per quant de temps. Per això des de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i com ja venim fent des de fa 20 anys continuarem treballant per difondre, conservar, preservar i posar en valor el patrimoni cultural vinculat als terrissers de la Galera.

Horari: dimecres a divendres de 9’30 a 13’30 h ; dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00 h

Més informació i visites concertades: http://www.galera.cat/cultura/museu, terracota@galera.cat , 977 71 83 39

Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Termini de presentació de sol·licituds: del 12 a les 14 h del 30 d’abril de 2024

Subvencions per contribuir al finançament d’activitats que fomentin la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni etnològic de Catalunya. El projecte d’activitats pot incloure actuacions d’acord amb la tipologia següent:

a) Activitats d’identificació, captació, assessorament i coordinació d’iniciatives i projectes d’interès etnològic, tant en l’àmbit territorial català com en l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
b) Activitats que estimulen i potencien la recerca etnològica a Catalunya o dins l’àmbit temàtic específic de l’entitat.
c) Activitats i els projectes que fomentin el treball col·laboratiu entre entitats especialitzades en patrimoni etnològic.
d) Activitats de difusió del patrimoni etnològic.

Poden optar a aquestes subvencions els ens locals de Catalunya o les entitats que en depenen, les universitats catalanes, les fundacions i les associacions amb domicili social a Catalunya. No poden optar-hi les federacions d’entitats. Els criteris de puntuació premien els paquets d’accions que contemplin el cicle recerca-conservació-difusió en detriment d’accions aïllades.

Visiteu el web de la línia de subvencions per veure’n tota la informació i fer la vostra sol·licitud: Subvencions per a activitats que fomentin la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya (CLT051)

Sobre els instruments de música popular i tradicional a Catalunya.

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari 





El llibre Instruments de música tradicionals, dins la col·lecció Eines i feines de Brau edicions,molt ben il·lustrat escrit per Anaís Falcó Ibáñez, doctora en Etnomusicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialista en aquesta i altres temàtiques musicals.





Es tracta del 12 volum 12 de la col·lecció “Eines i feines” de Brau edicions. Té 180 pàgines i, com els llibres de tota la col·lecció, està profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies, tant històriques com actuals, entre les quals se n’inclouen algunes procedents del fons del Museu de les Terres de l’Ebre.





El contingut del llibre s’ocupa tant d’instruments tradicionals catalans, molts dels quals provenen de tradicions musicals d’arreu del món com de joguets musicals populars, elaborats amb matèries naturals i materials reciclats, en diferents indrets de Catalunya; i tracta sobre la música se’n pot fer amb el propi cos, instruments de vent, percussió, corda, agrupacions musicals, etc.





El llibre està orientat a la recuperació i divulgació del coneixement que tenim sobre l’origen, la història i el present d’aquests antics instruments de música tradicional a Catalunya, un art i un patrimoni cultural que, sortosament, són encara avui ben vius.





Edició: Brau edicions.





Col·laboració: ediatat amb el suport del Departament de Cultura, i la col·laboració de diversos museus de la Xarxa de l’OPEI.





ISBN: 978-84-18096-39-6.





Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
Els joguets populars i tradicionals del Montsià
					

				 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

L’exposició “Els joguets dels iaios” és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre, entre la població infantil i adulta, una part important del patrimoni popular infantil, de caràcter lúdic, de la comarca del Montsià.





A través d’un àmbit de fàcil accés per tothom, com és el del món dels jocs i els joguets populars i tradicionals, fa conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals d’altres generacions, i fa reviure a la gent gran els seus records d’infantesa.





Inclou en aquesta ocasió més d’un centrenar de joguets i estris de joc. N’hi ha de construïts pel propis infants amb un gran nombre de matèries naturals del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i de materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), i també altres elaborats pels artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults, però a més petita escala; finalment també inclou joguets fabricats industrialment durant el segle XX, al quals no sempre tothom hi tenia accés, perquè tenien un valor econòmic molt superior.





Totes les peces formen part del fons etnològic del Museu de les Terres de l’Ebre.





El 7 de gener de 2022 es faran tallers didàctics i lúdics per als infants, on es construiran alguns dels joguets populars inclosos a l’exposició.





Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre i Museu de la Mar de l’Ebre





Dates: del 18 de desembre de 2021 fins al 30 de gener de 2022.





LLoc:  Sala d’exposicions del Museu de la Mar de l’Ebre. Carrer Bisbe Aznar, 79, 43540 Sant Carles de la Ràpita





Horaris: De 11h a 13.00h i de 16h a 19h.





Més informació: Museu de la Mar de l’Ebre. Telèfon: 634 659 362 museudelamardelebre@gmail.com www.museuterresebre.cat

		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
Salvador Masdéu: els secrets del fang
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres. Ctra. de Sant Vicenç de Montalt, 14 (Can Caralt), Sant Andreu de Llavaneres
Del 26 de novembre de 2021 al 30 de gener de 2022










El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 – 1924), autor de «totes les figures de pessebre bones del seu temps», en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poques coses, i encara no totes eren correctes. La seva extrema humilitat, que feia que ni signés les seves peces ni deixés que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint.





L’exposició “Salvador Masdéu: els secrets del fang” s’ha cuit a foc lent. És fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu, donar-lo a conèixer i retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge, de qui només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. Els investigadors d’El Bou i la Mula han arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII, han descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. A l’exposició s’explica el seu viatge a l’Argentina, la mort de la Paulina -una de les seves filles- en un bombardeig de la Guerra Civil, la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors, i molts altres aspectes sorprenents.





Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces, fet que ha permès reunir més d’un centenar de figures de l’autor.





Exposició comissariada per Jordi Montlló Bolart, Ferran Manau i Graupera, Antoni Dorda i Laura Bosch.





Més informació: Jordi Montlló Bolart. Tel. 676 259 583, jordimontllo[arrova]gmail.com






		

	
	

		

					

	



			
				


		

		
I Jornades de campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona
					

				 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari			

			


			

			

Facultat Antoni Gaudí / Ateneu Universitari Sant Pacià
C. de la Diputació, 231, 08007 Barcelona
22 i 23 d’octubre de 2021










La campana ha acompanyat les comunitats humanes des de les primeres civilitzacions, i en pràcticament totes i fins als nostres dies ha estat un eina de comunicació, un pont entre la materialitat i la transcendència. La majoria de religions han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. En aquest sentit, els cristians dels primers segles van manllevar ràpidament des de la romanitat la campana, introduint-la en el ritual tot substituint amb ella l’ús del shofar jueu, però mantenint-ne el significat simbòlic i ritual.





Al marge del seu valor simbòlic, ritual i patrimonial, la campana és un instrument molt més complex del que es pot pensar a primera vista: quins son els mecanismes de generació d’aquest so vibrant i ample que se sent de molt lluny sense ser explosiu? I quines les formes i perfils més adients per produir les seqüències d’harmònics que li donen el seu timbre característic? En aquestes jornades, que comptaran amb la intervenció dels especialistes en campanologia més reconeguts al nostre país i de les terres hispàniques, s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona, i es donaran les claus que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els nostres campanars, amb la voluntat de que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball. Així mateix també s’exposaran temes que generen sovint controvèrsia, com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència.

Web de les Primeres Jornades de Campanologia de l’Arquebisbat de Barcelona

		

	
	

		

					

	



			
				


				

				
										

				
			

		

		
La revolució dels transports a l’Amposta de principi del segle XX
					

				 Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari			

			


			

			

L’exposició, que està inclosa dins els actes de la XIII Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, fa difusió del grans canvis produïts al tombant dels segles XIX i XX en els mitjans de comunicació i transport. Llavors nous vehicles, vaixells i mitjans de transport, terrestres i fluvials, van arribar aviat a les Terres de l’Ebre, tot i que les bicicletes i els cotxes només van ser adquirits només per famílies benestants, mentre els carros i les bicicletes es generalitzaven entre la resta de la població.





L’exposició a partir dels àmbits: La via fluvial; El pas de barca; Vapors, muletes i llaguts; Ferrocarril Barcelona València; Tramvies i carrilets; carretera de Vinar+òs a Venta Nova; El Pont penant d’Amposta; Carretera d’Amposta a Vinallop;  Carretera d’Amposta a Caseríos; Carros i diligències; Les bibicletes; Les motocicletes; Els automòvils; Els autobusos; i els avions.





Inclou plafons amb textos i fotografies inèdites i més d’una vintena de plànols i documents vinculats a projectes tant importants com la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona València, del 1862, el projecte original del Pont penant d’Amposta, del 1903; també exposa documents relacionarts amb el vapor Anita i del ferrocarril de via estreta conegut com lo Carrilet.





S’exposen també vehicles originals d’aquell moment històric: un xarret del segle XIX, un bicicle i una bicicleta de la marca Ciclos Benet, tres motocicletes, BSA, Monpeó i Coventry Eagle; i dos cotxes: un Hispano Suiza 214 i un Fiat 509 SM.





Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta





Dates: del 7 de maig fins al 20 de juny de 2021.





Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta





Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.





Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat