1a Mostra de Modelisme Naval i Tradicions d’un poble, a l’Atmella de Mar

El Cen­tre d’In­ter­pre­ta­ció de la Pesca de l’’Ametlla de Mar, el CIP, ubicat a an­ti­ga llot­ja, i re­cent­ment dis­tin­git com a Cen­tre Blau per la Fun­da­ció per l’Edu­ca­ció Am­bien­tal, acull aquest mes de juliol dues ex­po­si­cions vin­cu­la­des al patrimoni arqueològic i etnològic de la mar, una de les quals la 1a Mostra de Modelisme Naval, que exposa diferents ma­que­tes de marqueteria naval, que ha organitzat a pro­pos­ta de l’As­so­cia­ció d’Amics del Museu Ma­rí­tim de Bar­ce­lo­na, el Museu Ma­rí­tim de Bar­ce­lo­na i l’As­so­cia­ció Vela Lla­ti­na La Cala, amb el su­port de l’Ajun­ta­ment de l’Ametlla de Mar; juntament amb fotografies que mostren el patrimoni marítim i pesquer de la població.

Data: fins al 19 de juliol

Lloc: Cen­tre d’In­ter­pre­ta­ció de la Pesca. Carrer del Port s/n (antiga llotja) l’Ametlla de Mar.

Horari: 10h a 13h, i de 18h a 21h

Més informació: Tel. 664 469 097 www.ametllamar.cat/turisme/ca/…/centre-dinterpretacio-de-la-pesca-cip_

laplatjadelpes@ametllamar.cat

La cuina de barca i el patrimoni immaterial del Serrallo en un conte infantil

En Ramon, el ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo (text d’Imma Pujol i il·lustracions d’Antonio Latre) és un conte sobre els records d’un pescador del barri pesquer del Serrallo, al Port de Tarragona, que esdevé cuiner a la barca i, posteriorment, propietari i cuiner de restaurant. Fruit de la col·laboració conjunta entre la Biblioteca Pública de Tarragona i el Museu del Port de Tarragona, és el núm. 2 de la col·lecció “Petit Museu”, part del projecte “El Serrrallo un lloc de conte. La memòria dels pescadors”, que té per objectiu recuperar el patrimoni immaterial del Barri del Serrallo, a partir de la memòria i les vivències de la seva gent i de donar-les a conèixer, primer, com un conte oral. El primer conte Pere, El vermel, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo tracta la pesca de l’arrossegament.  El conte té dos parts: la primera (amb lletra lligada) és per infants a partir dels 4 anys; el segon més extens amb detalls patrimonials i de vocabulari propi del barri als anys 1950, és per a lectors de més de 10 anys, i disposa d’un glossari de termes mariners al final del conte per ajudar a la comprensió del text. És una iniciativa que sorgida del cicle de contes La mar bressol de contes. Contes des del bressol, organitzada dins el conveni de col·laboració per tal de difondre el patrimoni marítim i fomentar  la lectura.

Edició: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona

D. L.: T-1487-2013

Més informació: Museu del Port de Tarragona. Refugi 2, Moll de Costa. 977 259 400 ext 4421 museuport@porttarragona.cat i bptarragona.cultura@gencat.cat

Veus de pescadors de Baix a Mar de Torredembarra (II): El mar des de terra: veïns de Baixamar

Data: Divendres, 22 de novembre de 2013, a les 19 h.
Lloc: Biblioplatja-Biblioteca de Baix a Mar (Passeig de Colom, 26), Torredembarra.

6ns Tallers i Jornades de memòria oral de l’ Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Taula Rodona:Veus de pescadors de Baix a Mar de Torredembarra (II):El mar des de terra, veins de Baixamar

Amb la participació de
– Dr. Gabriel Comes, Pedagog i autor de diversos llibres etnològics sobre la Mar i els mariners de Torredembarra.
– Iris Gual. Biòloga. coautors de la monografia “La Mar dels Pescadors de Baix a Mar”.
– Marcel·lí Gatell
– Daniel “Ca l’Aurèlia” Projecte recuperació de Gussis.
Modera: Albert Bonet, president Centre d’Estudis Sinibald de Mas

Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Biblioteca Mestra Maria AntòniaBibliplatja-Biblioteca de Baix a Mar i Institut Ramon Muntaner
Per a més informació: Centre d’Estudis Sinibald de Mas. sinibald@tinet.org. ; Institut Ramon Muntaner, tel. 977 40 17 57, carles@irmu.org

Catalunya marítima. Crònica en blanc i negre, 1880-1980

Museu Marítim de Barcelona. Avda. de les Drassanes, s/n
Fins al 31 de desembre de 2013


El Museu Marítim de Barcelona exposa a les Grans Naus dues mostres que pertanyen a la sèrie Catalunya Marítima, crònica en blanc i negre (1880 – 1980), amb imatges que pertanyen al fons del mateix museu així com també al Port de Barcelona. Les exposicions que ara presenta són Els treballs portuarisEls barris mariners, que després d’itinerar durant anys per diversos llocs de la costa catalana, han tornat a les Grans Naus de les Drassanes Reials per mostrar la vida quotidiana dels barris de pescadors, els edificis, les activitats i els treballs al port.

+ info: Museu Marítim de Barcelona

Les barraques de pescadors a la Costa Brava

La Fundació Ernest Morató, dedicada a l’estudi i la promoció de l’havanera,  ha editat el llibre Les barraques de pescadors a la Costa Brava que es presentarà aquest divendres al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Aquest llibre, coordinat per Jordi Turróés un recorregut pel passat i present d’aquestes edificacions vora el mar i ens explica l’origen de les anomenades “botigues”, que s’han convertit en l’embrió dels municipis de la Costa Brava i els canvis d’ús que han viscut: des del senzill refugi de pescadors per guardar els ormeigs fins a l’espai privilegiat per gaudir del mar, la gastronomia i la música. De Portbou fins a Blanes, es mostren les barraques de la Costa Brava que s’han mantingut dretes, acompanyades d’il·lustracions del seu estat, així com l’evolució històrica de les que s’han ensorrat o les que es mantenen en un estat de debilitat o degradació.

Lloc: Museu de la Mediterrània. C. Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Divendres 20 de setembre, a les 19h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972.755.180

Llegeix més »

XII Trobada d'etnologia marítima

Com en anteriors ocasions, el Museu Marítim de Barcelona proposa una reunió d’intercanvi d’experiències i iniciatives a l’entorn de la recerca en el camp de l’etnologia marítima. En aquesta ocasió, l’investigador Alfons Garrido ens parlarà de la seva tesi La pesca al Cap de Creus a l’època moderna (segles XVI – XVIII): organització, gestió i conflictes per l’accés al recursos pesquers.

Lloc: Museu Marítim de Barcelona. Av. de les Drassanes s/n. 08001 Barcelona

Data: dijous, 13 de juny, a les 17h.

Informació i confirmació a: Eliseu Carbonell, eliseucarbonell@gmail.com i Inma González, gonzalezsin@diba.cat.

Les truites als estanys dels Pirineus

Centre Excursionista de Catalunya
C. del Paradís, 10, pral., Barcelona
Dijous 21 de febrer, 19.30 h

MIRÓ PASTÓ, Alexandre (2012) Les truites als estanys dels Pirineus: tradicions, vivències i implicacions per a la conservació. Lleida, Pagès (Guimet; 154), 232 p.

Si en la major part de zones d’alta muntanya del planeta la introducció de peixos als estanys es bàsicament un fenomen modern lligat amb la pesca recreativa, tant als Pirineus com als Alps les primeres introduccions daten de temps antics. La relació entre els pirinencs i els estanys d’alta muntanya, tanmateix, és única al món, ja que només aquí eren els mateixos pobles els que tenien els drets de pesca. Sembla que la pesca als estanys era un excel·lent complement econòmic per a un bon nombre de pobles pirinencs, on fins i tot s’havien establert relacions comercials amb diferents zones turístiques, com alguns balnearis d’ambdues bandes de la serralada. El resultat actual d’aquesta explotació tradicional dels estanys ha estat que aproximadament un 25% dels estanys dels Pirineus de Catalunya i Aragó hagin tingut truites des de molt antic.

Informació: Centre Excursionista de Catalunya

Accés lliure a les primeres pàgines del llibre al web de Pagès Editors

Les truites als estanys dels Pirineus

“Les truites als estanys dels Pirineus. Tradicions, vivències i implicacions per a la conservació”, d’Alexandre Miró i Pastó.
Àlex Miró és Llicenciat en Biologia i Màster en Biologia Experimental per la Universitat de Barcelona i actualment està fent el doctorat sobre les relacions tròfiques i els factors ecològics que condicionen la distribució dels vertebrats que viuen als estanys del Pirineu.

El llibre és fruit d’aquesta investigació, on l’autor fa un recorregut pels diferents estanys del Pirineu i les espècies piscícoles que ens ells s’hi troben per, immediatament després, endinsar-se en la història de la pesca de la truita als estanys, des de la introducció de la raça, el seu aprofitament durant els segles, els estris i arts de pesca, …, fins a les mesures per a la seva conservació i l’impacte ecològic que això comporta.

Edita: Pagès editors. 2012.

Col·lecció Guimet 154.

ISBN: 978-84-9975-175-7.

232 pp.

La subhasta cantada del peix a Montgat

Museu de l’Estampació de Premià de Mar
C. de Joan XXIII, 2-8, Premià de Mar

Diumenge 7 d’octubre, a les 12.00 h


La subhasta cantada de Montgat (Maresme) és única a Catalunya. Representa la reminiscència del mecanisme tradicional de comercialització del peix, la venda directa a veu, habitual fins a la dècada de 1970. Moltes característiques úniques i singulars hi conflueixen, com ara que en lloc de subhastador és el mateix pescador el que subhasta el seu peix, no està informatitzada i la comptabilitat es porta a mà, i encara s’utilitzen “paneres” de vímet enlloc de les habituals caixes de plàstic. Aquest diumenge les investigadores Laia Aleixandri i Núria Fernández  presentaran, en el marc del programa Cultura Viva, els resultats d’una aprofundida recerca sobre el tema desenvolupada entre els anys 2010 i 2011 per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Informació: Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Tel. 937 529 197,  museu@premiademar.cat

Cultura Viva 2012: La subhasta cantada de Montgat

Biblioteca Tirant Lo Blanc. Rda. Països Catalans, Montgat
Divendres 6 de juliol, a les 19.00 h


La subhasta cantada de Montgat (Maresme) és única a Catalunya. Representa la reminiscència del mecanisme tradicional de comercialització del peix, la venda directa a veu, habitual fins a la dècada de 1970.  Moltes característiques úniques i singulars hi conflueixen, com ara que enlloc de subhastador és el mateix pescador el que subhasta el seu peix, no està informatitzada i la comptabilitat es porta a mà, i encara s’utilitzen “paneres” de vímet enlloc de les habituals caixes de plàstic.

Entre els anys 2010 i 2011 la Fundació Promediterrània va desenvolupar una recerca sobre el tema en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, coordinada per Alfons Garrido. Aquest divendres les investigadores Laia Aleixandri i Núria Fernández en presentaran els resultats.

Informació: Museu de la Pesca. Tel. 972 601 244,  museudelapesca@palamos.cat