Legitimaciones sociales de las políticas patrimoniales y museísticas

ARRIETA, Iñaki (ed.). Legitimaciones sociales de las políticas patrimoniales y museísticas, Euskal Herriko Unibertsitatea, Argitalpen Zerbitzua, Bilbao, 2011, 201 pp.

Els béns culturals simbolitzen les identitats culturals i memòries de les societats, les comunitats o els pobles. La seva activació o posada en valor és una qüestió cultural i, per tant, social i pública. A les societats democràtiques i capitalistes actuals són generalment els poders polítics els que dirigeixen aquests processos culturals. Juntament a la legitimació política es fa necessari també comptar amb la social. Quines són les posicions socials dels agents vinculats als projectes, quins interessos tenen, quines valoritzacions realitzan, quines accions duen a terme o quin és el grau d’acceptació de les propostes presentades pel poder polític, són algunes de les qüestions a les que es refereixen els autors i les autores d’aquest publicació, describint i analitzant diferents iniciatives desenvolupades a la península ibèrica i el continent americà. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu col·labora amb la Universitat del País Basc en l’organització d’unes jornades anuals vinculades al patrimoni i els museus etnològics. Aquesta publicació recull les actes de les celebrades el 2010.

El barri gòtic de Barcelona: reinvenció del passat i imatge de marca

Cócola Gant, Agustín. El barrio gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Madrid: Ediciones Madroño, 2011, 260 p.

La transformació de la ciutat de Barcelona en espais tematitzats per el consum turístic va començar a planificar-se en les primeres dècades del segle XX. Malgrat ser un procés propi de l’actual societat de serveis, la burgesia catalana va tenir com objectiu col·locar la seva capital en un lloc destacat dins del mapa de les ciutats mediterrànies més atractives. Per aquest fi es proposà eliminar els conflictes socials del centre de la ciutat i convertir la zona més representativa del casc vell en un espai monumental, replet d’elements aparentment antics.  Però la història que els poders locals reinventarien  es limitava a l’únic període que el moviment catalanista havia defensat com propi i genuí: l’Edat Mitjana. L’interès pel passat i pel patrimoni d’aquell període històric anava lligat a la construcció de la identitat nacional, institucionalitzant símbols col·lectius amb els què la resta de la societat s’havia d’identificar.

Silencis i absències en els processos de patrimonialització de la cultura marítima

Dissabte, 17 de desembre. Palamós.

En els darrers anys s’està produint un cert renaixement de l’interès per tot allò marítim. En el moment que les formes tradicionals de navegació i de treballs en la mar s’han esvaït pràcticament del tot, apareixen per tot el territori costaner associacions, museus i altres entitats públiques i privades preocupades per la conservació i recuperació del patrimoni marítim, responent així a una demanda social per no deixar perdre el llegat i la identitat marítima de tants pobles i comunitats que històricament han degut al mar la seva existència.

Però aquests processos de patrimonialització de molts aspectes de la cultura marítima (també de l’imaginari col·lectiu) s’estan produint gairebé tots ells de forma ràpida, empírica i potser hi ha poca reflexió sobre la manera com això s’està fent. Pot ser que la sensació de «urgència» per salvaguardar determinats béns culturals materials i immaterials comporti una manca de visió panoràmica que permeti detectar aquells aspectes que estan sent descuidats. Pot ser també, que una certa economia política dels estudis de patrimoni cultural, entesos com a disciplina acadèmica, estigui provocant conscient o inconscientment aquests oblits, sense que es qüestioni quins segments socials gestionen la memòria col·lectiva de l’univers marítim i el perquè d’aquesta hegemonia.

Lloc: Casa del Mar. Plaça de la Catifa, 3. Palamós

Data: Dissabte 17 de desembre de 2011, a les 09.00

Més informació: www.icrpc.cat Llegeix més »

Jornada de presentació de la recerca etnològica a les comarques de Lleida i del Pirineu

Mitjançant el programa Cultura Viva, i en col•laboració amb les entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya, el CPCPTC vol donar a conèixer directament a les comunitats que han estat objecte d’estudi els resultats d’aquestes investigacions.

Programa

11’00 Presentació de la Jornada a càrrec del Sr. Roger Costa (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), Sra. Carme Bergés (Directora del Museu Comarcal de Cervera), Sr. Jaume Espinagosa (Director del Museu Comarcal de l’Urgell) i Sr. Jordi Abella (Director de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu)

11’15-14’00 Presentació de les recerques etnològiques en l’àmbit de les comarques de Lleida i del Pirineu.

–       11’15 –11’35  Catalogació de les falles al Pirineu. Oriol Riart i Sebastià Jordà.

–       11’35-11’55  Interpretacions etnogeogràfiques de les baixades de falles pirinenques.  Xavier Farré.

–       11’55-12’15 Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Jaume Ayats

–       12’15-12’35 El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. Montse Graells.

–       12’35-12’55 Estratègies de socialització en pobles d’hàbitat dispers de la muntanya. Esther Miralles

–       12’55- 13’15 L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca i les perspectives de valorització actual. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià), en el context de la Vall Major. Ignasi Aldomà

–       13’15-13’35 Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació. Maribel Pedrol

–       13’35-14’00 Debat i Cloenda

–       14’00-16’00 Dinar

Lloc : Ecomuseu de les valls d’Àneu. Esterri d’Àneu

Data : Dimarts 4 d’octubre de 2011

Horari : d’11’00 h a 14’00 h

Informació: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Tel. 973626436. ecomuseu@ecomuseu.com

Organitza Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; Museu Comarcal de Cervera; Museu Comarcal de l’Urgell; Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Patrimoni marítim: recerca i dinamització

Els participants visiten la "Teresa" acompanyats pel mestre d'aixa Joan Vives

Els darrers anys, el patrimoni marítim està experimentant un esperançador corrent de revalorització que permet documentar, salvaguardar i divulgar alguns elements de patrimoni material -embarcacions, arts de pesca, objectes per a l’ús a bordo i en terra- i també immaterial -tècniques, onomàstica, creences, cançons…

Aquesta revalorització compta amb dos puntals fonamentals. D’una banda, les institucions patrimonials; el treball del Museu Marítim de Barcelona, amb la recent declaració del Santa Eulàlia com a Bé Cultural d’Interès Nacional, n’és un bon exemple. De l’altra, les entitats dedicades a la pràctica i el gaudi de les tècniques tradicionals de pesca i navegació.

Fa alguns dies, a Cambrils es va viure una jornada que exemplifica la col·laboració entre aquests dos puntals. La V Trobada de Vela Llatina de Cambrils va unir la pràctica de la navegació amb la divulgació de les tècniques tradicionals, gràcies a les explicacions que els testimonis feien durant les demostracions.

En aquest context de gaudi i companyonia, els assistents a la trobada -navegants vinguts d’arreu de les costes catalana i valenciana i àdhuc del Llenguadoc- van visitar la Teresa, que el Museu d’Història de Cambrils està restaurant. Al peu d’aquesta embarcació de fusta construïda cap a 1936 pel mestre d’aixa cambrilenc Julià Vives, es va explicar el seu procés de recuperació i restauració, que està vinculat a un projecte d’inserció sociolaboral a través d’una Casa d’Oficis.

Podeu recuperar aquesta informal conferència a través de l’enllaç.

Los lindes del patrimonio. Consumo y valores del pasado

Los lindes del patrimonio. Consumo y valores del pasado

Autors: Camila Del Mármol, Joan Frigolé i Susana Narotzky (eds.)
Editorial: Barcelona: Icaria: Institut Català d’Antropologia, 2010
Col·lecció: Icaria antropologia; 17

Aquest llibre és fruit del cinquè Encuentro Ibérico de Antropólogos centrat en la problemàtica dels llindars del patrimoni, el consum i els usos del passat en la societat contemporània. Presenta una mirada complexa sobre els processos de patrimonialització de la cultura i la naturalesa que obren noves vies d’interpretació del passat, convertint-se en escenaris de confrontació en els que contínuament es creen nous significats i es modifiquen les relacions de poder. El patrimoni com fenomen social no pot considerar-se aïllat dels sistemes polítics i econòmics dels que forma part, ja que ens remet a un context més ampli que inclou dinàmiques que es desenvolupen al llarg del temps, així com als subjectes implicats en elles. Els capítols que formen aquest llibre ens permeten analitzar diferents aspectes de la patrimonialització, i marca un camí exploratori que aspira a ampliar la mirada i a debatre els espais liminars en els marges del patrimoni.