Etiqueta: processos de patrimonialització

Fidjos de Rabelado

xarxesDeixa un comentari

Edith Lasierra Muñiz i Alberto López Bargados. Fidjos de Rabelado. Arte y lógicas de contestación en la isla de Santiago de Cabo Verde. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2012, 143 p.

Aquest llibre constitueix un apropament a la complexa realitat de les comunitats de rabelados de l’illa de Santiago (Cap Verd), i en particular a la seva recent producció artística. Inesperadament, aquestes obres han situat als seus creadors, així com a les comunitats que representen, en el centre dels debats al voltant a la crioulidade, la clau conceptual que inspira la identitat capverdiana. En el marc global dels processos de patrimonialització de les identitats, el cas dels rabelados, presenta una variant interessant, situada a mig camí entre les polèmiques sobre la autenticitat i les apologies contemporànies del mestissatge.

Boscos de Ferro

xarxesDeixa un comentari

El projecte “Boscos de Ferro”, impulsat des de vàries institucions, entitats, i persones del territori i de fora, encapçalades pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ajuntament d’Alins, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, és una proposta que vol ajudar al desenvolupament de la vall Ferrera des de la sostenibilitat, a partir de la recuperació i la valoració turística del patrimoni cultural, centrat en els vestigis de la siderúrgia de diferents èpoques, tot relacionant-lo de manera integral amb el seu entorn natural.

Aquest projecte també neix amb la voluntat d’establir un pont entre la investigació científica i l’acció territorial. El motor principal serà la recerca, però de manera que permeti mantenir un diàleg constant amb el territori per poder posar en valor social el coneixement derivat de l’activitat acadèmica.

Trobades com les que es recullen en aquesta publicació ens ajuden, doncs, a apreciar molt més el patrimoni que tenim al territori; a valorar el que som i el que podem fer si unim esforços i interessos comuns. I, en aquest cas, per intentar que el ferro torni a tenir un paper protagonista en el present i el futur de la vall Ferrera, fer realitat una reivindicació històrica de la seva gent per recuperar el seu llegat i forjar el seu futur sobre els fonaments del seu passat.

L’acte de presentació de la publicació «Boscos de Ferro. Actes de les primeres jornades re receca i desenvolupament de la Vall Ferrera» tindrà lloc el proper dissabte 23 de juny a les 19:00h a l’Ajuntament d’Alins, i hi participaran el Sr. Josep Poch, alcalde d’Alins, el Sr. Agustí López, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i el Sr. Feliu Vinyals, president de l’Associació pel patrimoni de la Vall Ferrera.

L'Anarquisme com a tradició política. Patrimoni, Antropologia i Ecologia

xarxesDeixa un comentari

L‘Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, seguint amb el seu objectiu d’impulsar i dur a terme programes de reflexió i formació en patrimoni cultural, organitza els dies 10 i 11 de maig el Seminari L’Anarquisme com a tradició política: Patrimoni Cultural, Antropologia i Ecologia. El convidat és el Dr. Brian Morris, professor emèrit del Goldsmiths College de la Universitat de Londres.

Dates i lloc: 10 i 11 de maig de 2012. Pati Manning. C/ Montalegre, 7. Barcelona
Participants: Brian Morris (Universitat de Londres), Ermengol Gassiot (Universitat Autònoma de Barcelona) i Ignasi Terradas (Universitat de Barcelona).
Consulteu aquí el programa i el formulari d’inscripció.

80 anys de pell a Vic 1930-2010

xarxesDeixa un comentari

El 19 d’abril es presenta el llibre 80 anys de pell a Vic, recentment publicat pel Patronat d’Estudis Osonencs. El llibre és el resultat d’un projecte d’investigació sorgit d’un encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura dut a terme pel Gremi d’Adobadors, amb l’objectiu principal de documentar i analitzar la història recent del ram de la pell a Vic així com la documentació de la maquinària, les eines i els processos de treball associats a aquesta activitat. L’ofici de la pell està documentat a Vic ja des del segle XII, i fou una important activitat econòmica per la ciutat i la comarca d’Osona fins gairebé finals del segle XX.

Actualment, però, ha reaparegut amb força des de la seva vessant patrimonial. La zona de les Clotes, l’actual barri de les Adoberies de Vic, fou declarada el 2009 Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.

Data i lloc de la presentació: 19 d’abril, a les 19.30h. Temple Romà de Vic.
Participants: Antoni Ylla-Català, Antoni Riera i Elisabet Ylla-Català com autors del llibre, i el periodista Albert Om.

Què vol dir ser de mar?

xarxesDeixa un comentari

L’institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) organitza la taula rodona Què vol dir ser de mar en motiu de la presentació del llibre «Ser o no ser de mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia marítima«. El llibre, d’Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero i editat per l’ICRPC, és un dels resultats principals de la recerca duta a terme per un grup d’investigadors sota la coordinació del Museu Marítim de Barcelona,  en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i en la modalitat anàlisi, amb el títol «De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana«.

Data i lloc: 20 d’abril de 2012, a les 16.30h. Seminari del Departament d’Antropologia. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6.

Participants: Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero com autors del llibre, juntament amb Joan Lluís Alegret, Ignasi Terradas, Enric Garcia, David Florido, Juan A. Rubio‐Ardanaz, Juan A. Apraiz, Ángeles Corbacho i Nadia Fava.

L’ICRPC edita "Museums of Today. The new museums of society"

xarxesDeixa un comentari

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural acaba de publicar el llibre Museums of Today. The new museums of society, del qual Gabriel Alcalde, Jusèp Boya i Xavier Roigé en són els editors.

Aquest llibre és la publicació de les conferències presentades a les jornades sobre museus de societat que es varen celebrar a Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el mes de febrer de 2010. Les jornades varen permetre conèixer de primera mà les realitats dels museus de societat més prestigiosos del món i alhora varen servir de marc per donar a conèixer i reflexionar sobre la proposta i el projecte d’un futur museu d’arqueologia, història i etnologia de Catalunya, que se situaria en aquest àmbit dels museus de societat.

El llibre, que reuneix en diferents articles escrits pels directors o responsables de cada museu, exposa i analitza els casos del Museu d’Escòcia, el Museu de les Confluències de Lió, el Museu Nacional d’Austràlia, el Museu d’Història d’Alemanya, el Museu Canadenc da Civilització, el Tropenmuseum d’Àmsterdam, el Museu de San Telmo a Donostia i també la proposta del museu català de societat. El conjunt dels textos presenten una excel·lent reflexió sobre l’evolució i els reptes de tots aquests museus i ofereixen pistes que poden ser tingudes en compte en el cas de Catalunya. El mateix Institut Català de Recerca l’havia publicat el 2010 en versió catalana, però donat l’interès general del contingut i les nombroses demandes rebudes de fora de Catalunya s’ha pres la decisió de fer-ne l’edició anglesa en format paper i en format ebook.

Aquesta edició ha comptat amb la participació de la Universitat de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ISBN: 978-84-9984-117-5
DL: GI.39-2012

Estada de l’antropòleg xilè Claudio Aguirre Munizaga a Palamós

xarxesDeixa un comentari

Des de finals de gener i fins a finals de març  l’antropòleg de la Universidad Católica del Norte (Iquique, Xile), Claudio Roberto Aguirre Munizaga, fa un estada a Palamós, concretament al Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Palamós). El seu  objectiu es realitzar una estada de recerca en un centre d’investigació de referència relacionat amb el tema de la seva tesi doctoral per poder revisar bibliografia sobre antropologia marítima i antropologia de la pesca, àrees de coneixement poc desenvolupades a Xile al formar part d’àmbits de l’antropologia que no han generat programes d’investigació.


Port d'Iquique

Al mateix temps, amb l’assessorament de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i amb la col·laboració del Museu de la Pesca, està estudiant el cas concret de la comunitat pesquera de Palamós i els treballs que sobre ella s’han realitzat, axí com les diferents actuacions desenvolupades en el marc de la patrimonialització del món pesquer.

El títol de la seva tesi doctoral és Hombres y mujeres del mar en el norte de Chile. Memoria e imaginarios sociales en el Puerto de Iquique durante el ciclo pesquero industrial, 1950- 2000., un estudi que ha d’omplir el buit dels estudis de nivell regional sobre societats portuàries xilenes i especialment del cicle pesquer industrial en el port d’Iquique que no han estat investigades des del camp de  l’antropologia.

En aquest sentit cal destacar que aquest investigador ha escollit la tasca realitzada a Palamós per part de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona com a referent en la investigació de les societats pesqueres i que ha trascendit l’àmbit estrictament nacional.

Ser o no ser de mar

xarxesDeixa un comentari

CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Miguel; ROMERO, Pablo (2011) Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítima. Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.

Presentació: divendres 24 de febrer a les 20.00 h, a la Biblioteca Pare Fidel Fita (c. Bonaire, 2, Arenys de Mar). Anirà a càrrec del director de l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, Sr. Hug Palou.


S’ha dit sovint que els catalans vivien d’esquenes al mar, tot i que el mar emmarcava la seva història i el seu horitzó. Aquesta és la paradoxa de la qual parteix la recerca recollida en aquest llibre, on s’articula el rastreig d’una identitat marítima catalana amb Arenys de Mar com a cas d’estudi. En aquestes pàgines s’estudia la relació de la gent d’Arenys amb el mar, analitzant com el port de refugi -construït arran del dramàtic temporal de 1911- impacta en el seu imaginari i transforma la vida i la societat. El port és l’encarnació local d’aquesta paradoxa, perquè es construeix en un moment històric que arrossega una inèrcia d’ignorància del mar malgrat el passat eminentment marítim de la població. Retrocedint fins a l’origen de la vila i mirant cap a l’actualitat, els autors reconstrueixen amb sensibilitat etnogràfica la textura pròpia d’una societat amb vincles profunds però contradictoris amb el mar, tot i prestant molta atenció al procés que dugué a la materialització del port.

Aquest llibre és una part dels resultats de la recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya «De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana», realitzada entre els anys 2008 i 2010 i coordinada per Enric Garcia, cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona.