Museus i espais patrimonials: coneixent els públics

IX Congrés «Museos y espacios patrimoniales: conociendo a los públicos»

Donostia, 17 i 18 d’octubre de 2013.
Aula Magna. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. Universidad del País Vasco.

Coneixem als públics dels museus i els espais patrimonials, i les seves formes d’interactuar amb les propostes museogràfiques? Sobre aquestes preguntes es reflexionarà i debatrà dins del PROGRAMA d’aquest Congrés.

L’objectiu d’aquest congrés és analitzar i debatre sobre les metodologies i els resultats dels estudis de públic amb la finalitat d’aportar criteris a l’hora de definir les polítiques museístiques i patrimonials, i d’elaborar i renovar les propostes museográfiques.

CultSurfing: connexió de projectes singulars dels Països Catalans

Enguany es posa en marxa la primera edició del programa CultSurfing. Connexió de projectes singulars dels Països Catalans, impulsat per la Direcció Barcelona Capital de l’Institut de Cultura de Barcelona i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu catalogar, connectar i donar visibilitat a projectes culturals singulars. El procés per a presentar projectes ja està obert i es fa a través d’un formulari en línea que trobareu aquí

Termini: 21 de juny de 2013

Visions del Montseny

En el marc de la celebració del Dia Europeu dels Parcs Naturals, el Museu Etnològic del Montseny, organitza, el dissabte 25 de maig, la xerrada: “Visions del Montseny, de muntanya feréstega a Reserva de la Biosfera”, sobre la transformació de la imatge del Montseny.
En la presentació, a càrrec de Ferran Estrada s’hi exposaran alguns dels resultats previs del projecte de Recerca Anàlisi de l’IPEC de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals: “Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització”, que aquests darrers anys duu a terme el Museu Etnològic del Montseny i el Departament d’Antropologia de la UB.

Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6 d’Arbúcies (Selva)

Hora: A les 12 del migdia

Informació: www.museuetnologicmonseny.org, Tel. 972 86 09 08

L'Observatori canvia de nom

El passat 23 de gener, en el transcurs de la 39a reunió ordinària de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya celebrada al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), la xarxa d’entitats que el conformen van decidir modificar-ne el nom pel d’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. El canvi de denominació obeeix principalment a la voluntat de mantenir les principals senyes d’identitat d’aquesta xarxa i, d’altra banda, a la d’adaptar-lo al nou context que viu el patrimoni etnològic a la segona dècada del segle XXI. Així, s’incorpora la paraula “patrimoni”, la qual va associada habitualment a conceptes com el de “recerca”, “documentació”, “difusió” o “salvaguarda”, totes elles missions que té encomanades l’Observatori. Per altra part, s’ha incorporat el mot “immaterial” atesa la ha força amb què ha entrat aquest concepte dins el món del patrimoni de la mà de la Convenció de la UNESCO de 2003, i davant la constatació que aquest document l’associa quasi de manera exclusiva a la part intangible del patrimoni etnològic. No està previst que la xarxa compti amb una imatge identificativa pròpia ja que des del principi (any 2000) fou concebut com un servei d’un programa més ampli, el de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

Llegiu aquí informació més detallada sobre les funcions, la denominació i la xarxa territorial de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

La patrimonialització de la cultura marítima

Facultat de Nàutica
Pla de Palau, 18, Barcelona

Dimecres 20  de març de 2013, 18.30 h

ALEGRET TEJERO, Joan L.; CARBONELL CAMÓS, Eliseu (Ed.) (2013) La patrimonialització de la cultura marítima. Girona, Documenta Universitària, 220 p.
Els textos recollits en aquest volum ofereixen una visió general sobre els processos de patrimonialització de les formes culturals vinculades al mar. Més enllà de l’estat del patrimoni marítim en sí, el llibre s’interessa per la manera en que s’està construint aquest patrimoni i com s’utilitza en l’actualitat. Els autors plantegen les seves propostes teòriques a partir de casos etnogràfics i històrics situats a Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia, així com el Yucatán a Mèxic i la Bretanya a França. Les múltiples mirades sobre els processos actuals de patrimonialització de la cultura marítima que conté aquest volum pretenen encetar un camí de col·laboració entre la teoria i la pràctica del patrimoni marítim.

La presentació anirà a càrrec de Xavier Roigé, coordinador del Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural de la UB, i del Dr. Agustí Martín, vicedegà de Relacions Institucionals de la Facultat de Nàutica de la UPC.

Passats locals, polítiques globals

Camila del Mármol Cartañá. Pasados locales, políticas globales. Editorial Germania, 276 p.

Els processos de patrimonialització constitueixen una temàtica d’estudi que ha anat prenent força en la societat contemporània. En els últims anys, aquests processos s’han constituït en la base d’importants transformacions en diverses àrees, tant a Europa com en altres zones del món. L’antropologia s’ha acostat a aquesta temàtica amb una visió crítica, pretenent identificar la complexitat social, econòmica, política i cultural d’aquests processos, així com les seves contradiccions i dependències. Aquest treball ens apropa a l’estudi dels processos de patrimonialització que han tingut lloc en les últimes dècades al Pirineu català, oferint una perspectiva crítica sobre les transformacions recents del territori.

La clotxa i la seua festa. Cuina i patrimoni de les Terres de l'Ebre

M. Carme Queralt. La clotxa i la seua festa. Cuina i patrimoni de les Terres de l’Ebre. Cossetània edicions. Valls, març de 2013, 208 pàgines.

La clotxa és una menja extraordinària; forma part de l’antiquíssima dieta mediterrània de la qual tant se’n parla, perquè és beneficiosa per a la salut. La clotxa i les seves diferents versions: barqueta, canto de pa, cantó, clotxina, crostó, dinar… constitueixen una herència popular que delimita una identitat culinària i també un marc històric i territorial bàsic, les actuals comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Camp, el Baix Cinca, el Baix Ebre, el Baix Maestrat, la Franja, el Matarranya, el Montsià, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Les receptes de la clotxa, i altres, apareixen en el llibre a través de documents històrics, medievals i moderns, i de textos literaris, però sobretot amb les pròpies paraules de la gent (forners, jornalers, pagesos, pastors, veremadors…), que la fan part significativa del seu patrimoni i de l’antiga cuina popular d’aquest territori, però també de la seva cuina actual, a partir de les receptes de nova cuina sorgides dels restaurants, i de les nombroses festes i fires que protagonitza. Sens dubte forma part de la identitat del territori.

Editorial: Cossetània edicions. Col·lecció El Cullerot, 58

Més informació: Cossetània edicions

VIII Trobada d'Estudiosos del Montseny

Els dies 22 i 23 de novembre es va celebrar la VIII Trobada d’Estudiosos del Montseny,  a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, sota l’organització de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i la Universitat de Girona. Hi van assistir 107 persones i s’hi van presentar 51 comunicacions entorn als blocs temàtics d’història i arqueologia, fauna, patrimoni cultural, gestió, vegetació, educació ambiental, turismes, geografia, climatologia i hidrologia. Les trobades han evidenciat la riquesa, diversitat i singularitat del patrimoni montsenyenc; així com la intensa i perllongada vinculació entre Montseny i el món científic.

Dins de l’àmbit de la recerca etnològica destaquem:

A. Sanitjas, N. Vicens, M. Guirado, J. M. Gomis:  Recuperació de pastures i millora de la biodiversitat de la finca de Matagalls

M. A. Bonet, J. Ca. Villalonga:  Fitotoponímia del Montseny. Aspectes botànics, etnològics i lingüístics

H. Escolà, E. Noguera, J.M. Panareda, M. Boccio: Bases per a l’estudi de la fitonímia i fitotoponímia del Montseny. El cas de la Garriga

J.M. Panareda, J. Masnou, M. Boccio: El paisatge a l’entorn del Molí de Rosquelles (Viladrau, Montseny)

J. Pujantell, M. Boada, D. Varga:  La demografia com a component del canvi global a escala local. El creixement demogràfic i la regressió del poblament rural en masos: un cas d’estudi al Baix Montseny

F. Estrada, G. Font, J.Mateu, J. Tura, S. Pujadas, X. Roigé:  Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització

"#Living Heritage!": la recerca en patrimoni cultural

“#Living Heritage! Viu la recerca en patrimoni cultural” estan concebudes com unes jornades divulgatives per promoure la recerca en patrimoni cultural entre un públic no especialitzat. Es portaran a terme activitats diverses durant tot el mes de novembre, però l’activitat central es realitzarà el 10 de novembre, de 10.00 a 14.00 h, a la Casa de Cultura de Girona. L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural obre el «#Living Heritage» a qualsevol grup de recerca (independentment del camp de recerca), equipaments cultural, empreses i grups que treballen en TIC, entitats, universitats, etc. També obre la possibilitat de patrocini a ens públics i privats.


Web del #Living Heritage! Viu la recerca en patrimoni cultural

Informació: Antoni Rojas Rabaneda (Unitat d’Estudis i Anàlisis). arojas@icrpc.cat, 972 183 424