Data: Divendres, 26 de setembre de 2013
Lloc: Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló
VII Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat
PROGRAMALlegeix més »
Etiqueta: turisme
Màster en Turisme i Humanitats. Patrimoni Material i Immaterial
Aquest màster és una iniciativa de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona per formar professionals que aportin valor afegit i innovació als productes i serveis turístics, i per a que aportin i gestionin continguts. Entre els seus objectius específics s’hi compta el d'»oferir les possibilitats professionals del sector turístic als homes i dones d’humanitats».
Informació detallada del Màster en Turisme i Humanitats, Patrimoni Material i Immaterial
Observatori del turisme irresponsable
El Grup Turiscòpia de l’ICA participa en el projecte Observatorio de Turismo Irresponsable
Projecte on-line que tracta de documentar diversos casos d’explotació turística al voltant del món amb l’objectiu d’establir un arxiu digital que pugui ser útil per organitzacions, col·lectius o persones que s’interessin pel tema o que estiguin involucrats en procesos similars als de la web.
Més informació a:
Museos y turismo: expectativas y realidades
Els sistemes turístics, museístics i patrimonials són complexes, així com la seva interrelació. Sobre aquestes complexitats, on diferents i variats agents actúen en funció dels seus valors i interesos, tracten els articles que recull aquesta publicació, actes del VII Congrès «Las rentabilidades económicas y sociales de los patrimonios culturales y los museos» que tingué lloc a Donostia el 20 i 21 d’octubre de 2011.
Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)
Museos y turismo: expectativas y realidades.
Euskal Herriko Unibertsitatea. Argitalpen Zerbitzua.
Bilbao, 2012.
222 pp.
L'arribada del turisme a Cambrils (1950-1962)
Arreu de la costa catalana hi ha moltes poblacions que, ara fa mig segle, es van transformar radicalment arran de l’arribada del turisme. En cada lloc, aquesta transformació econòmica, social, humana i paisatgística va tenir uns impulsors, que responien a les noves necessitats i oportunitats oferint serveis i allotjaments; uns protagonistes locals que van reaccionar amb més o menys facilitat davant de l’entrada de nous costums, mentalitats i indumentàries, i dels nous usos que s’estaven donant als espais.
A mitjan segle XX, Cambrils va començar a esdevenir el municipi turístic que coneixem avui. Durant la dècada de 1950, els estiuejants que des de feia anys havien construït algun xalet monumental en diferents punts de la costa, van començar a ser acompanyats per un degoteig creixent de persones d’origen europeu que arribaven atretes pel paisatge, el clima i la gastronomia.
El cicle L’arribada del turisme a Cambrils (1950-1962) pretén començar a donar a conèixer com es va desenvolupar aquella primera dècada de l’auge turístic, abans de l’esclat de l’urbanisme turístic. Ho farà a través d’un programa de taules rodones, exposicions i conferències que acabarà amb una ruta històrica comentada per tal de reinterpretar una part de l’espai urbà del municipi a la llum del període que s’estudia. Tot plegat, gràcies al testimoni de les persones que hi van estar directament relacionades i, també, a la documentació textual i gràfica que se’n conserva.
Aquesta és la setena edició dels cicles de memòria de tardor que organitza l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils.
Organitzen: Arxiu Municipal de Cambrils, Museu d’Història de Cambrils i Biblioteca Pública Municipal de Cambrils
Col·laboren: Arxiu Històric de Tarragona, Fundació Caixa Tarragona, Patronat de Turisme de Cambrils, Club Nàutic de Cambrils i Centre d’Estudis Cambrilencs
Dates: del 8 de novembre al 2 de desembre
Informació: Arxiu Municipal de Cambrils
"De la guadaña al forfait (…)"
S’ha publicat l’article «De la guadaña al forfait. Análisis del uso turístico de los museos etnológicos del Alto Pirineo catalán», de Jordi Abella, Gabriel Alcalde i Antoni Rojas, que apareix al darrer número 10(5) de PASOS, Revista de Turismo y Patrimonio Cultural (ISSN 1695-7121).
Podeu consultar l’article al següent enllaç:
http://www.pasosonline.org/Publicados/10512/PS0512_16.pdf
Presentació del llibre "Barcelona, destinació turística"
Presentació del llibre «Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública»
Data: 27/06/2012 19:00
Turisme de Barcelona i Edicions Vitel·la es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de Saida Palou i Rubio (Universitat de Girona, Doctora en Antropologia per la UB).
La presentació anirà a càrrec de:
Sra. Saida Palou, autora
Sr. Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona
Sra. Dolors Vidal-Casellas, degana de la Facultat de Turisme de la UdG
Sra. Gemma Garcia, editora
Lloc: El Velòdrom (C.Muntaner, 213, Barcelona)
La recerca que aplega el llibre Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció pública ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Història Agustí Duran i Sanpere 2011.
Barcelona, destinació turística és bàsicament, i sobretot, una obra de referència indispensable per a la comprensió i anàlisi de la influència de les diverses administracions en la configuració i promoció de la ciutat de Barcelona al llarg d’un segle. Una obra interdisciplinar que interessa a historiadors, agents del sector turístic, sociòlegs, polítics, periodistes, etc.
Aquest llibre presenta una anàlisi dels usos i discursos públics creats entorn el turisme, assumint un plantejament analític estructural que destaca tant les particularitats de cada moment històric com l’existència d’un conjunt de continuïtats i patrons que es reprodueixen al llarg de dècades, i es demostra, finalment, que la creació de la destinació forma part d’un procés clarament organitzat, políticament induït.
+ info: http://ca.edicionsvitella.com/
Palafrugell, la Bisbal d’Empordà i Palamós commemoren el 125è aniversari del Tren Petit
Coincidint amb el 125è aniversari de la inauguració del tramvia del Baix Empordà o Tren Petit, les poblacions de Palafrugell, la Bisbal d’Empordà i Palamós han organitzat un acte a cada lloc pels dies 22, 23 i 24, respectivament, amb el títol comú La mobilitat a la comarca, un repte actual.
A Palafrugell, el dia 22 de març, a les 8 del vespre al Teatre Municipal, intervindran l’historiador Carles Salmerón i de l’enginyer de camins, canals i ports Dusko Hadzijanev. Hi haurà també dues projeccions: la versió de 12 minuts de El Tren Petit, de Video Play Serveis i la lectura del poema El Tren Petit, per part del seu autor Josep Martí Clarà “Bepes”.
El dia 23 de març, a les 8.30 del vespre, al Mundial de la Bisbal, es tornarà a projectar el documental de Video Play Serveis i hi haurà les intervencions de la professora del departament d’Economia Aplicada de la UAB, Anna Matas, i dels bisbalencs Josep Matas, advocat, i Ramon Piera, farmacèutic.
L’últim acte es farà el dia 24 de març al Museu de la Pesca, a les 7 del vespre. L’acte està promogut per l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca, amb la col•laboració del Museu de la Pesca i del Servei d’Arxiu Municipal, i comptarà amb les intervencions del documentalista Antoni Martí, l’arxivera Carme Adroher i del doctor Jaume Feliu Torrent, professor i membre del grup de recerca d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental de la Universitat de Girona. També es projectarà la versió de 12 minuts de El Tren Petit.
El proper 23 de març es commemora el 125è aniversari del començament del llarg recorregut que faria, fins l’any 1956, el tramvia del Baix Empordà o Tren Petit. L’optimisme que va presidir la gestació i posterior concreció del projecte obrí nous camins i esperances pels baix empordanesos que massivament festejaren el primer recorregut oficial. Hagueren de passar molts anys plens de canvis en la gestió de la línia i de problemes econòmics en un context històric molt difícil fins que arribà el tancament, que, com era d’esperar, fou objecte de polèmica reflectida a la premsa del moment. Des d’aleshores, per decisió de les autoritats competents de l’època, la comarca va haver de confiar únicament amb el transport per carretera.
La història del “carrilet” i les anècdotes associades han estat objectiu de llibres i articles de recerca o de divulgació i documentals, perquè el Tren Petit ha quedat en l’imaginari col•lectiu com un mitjà emblemàtic, símbol d’una època.
Bregar amb turistes
Jeremy Boissevain (ed.). Lidiar con turistas. Reacciones europeas al turismo de masa. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2011, 334 pp.
Aquest llibre té tots els ingredients per convertir-se en un clàssic de la literatura cientificosocial sobre turisme perquè suposa una ruptura en la forma amb què l’antropologia s’acosta a comprendre el fenomen del turisme. A partir d’etnografies realitzades en diferents països europeus, els autors descriuen com les destinacions turístiques tenen una dinàmica que no pot explicar-se recorrent al patró d’oposició entre natius i turistes, com es fa quan s’utilitzen models teòrics tradicionals. En molts llocs d’Europa el turisme és des de fa dècades part constitutiva de les societats, ja que marca els ritmes de la seva quotidianitat social, cultural y econòmica; cal, per tant, abordar el seu estudi des de noves perspectives. El llibre tracta temes importants com són la identitat, els valors, la dinàmica del canvi, o les relacions de gènere.
El barri gòtic de Barcelona: reinvenció del passat i imatge de marca
Cócola Gant, Agustín. El barrio gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Madrid: Ediciones Madroño, 2011, 260 p.
La transformació de la ciutat de Barcelona en espais tematitzats per el consum turístic va començar a planificar-se en les primeres dècades del segle XX. Malgrat ser un procés propi de l’actual societat de serveis, la burgesia catalana va tenir com objectiu col·locar la seva capital en un lloc destacat dins del mapa de les ciutats mediterrànies més atractives. Per aquest fi es proposà eliminar els conflictes socials del centre de la ciutat i convertir la zona més representativa del casc vell en un espai monumental, replet d’elements aparentment antics. Però la història que els poders locals reinventarien es limitava a l’únic període que el moviment catalanista havia defensat com propi i genuí: l’Edat Mitjana. L’interès pel passat i pel patrimoni d’aquell període històric anava lligat a la construcció de la identitat nacional, institucionalitzant símbols col·lectius amb els què la resta de la societat s’havia d’identificar.