La 13a Nit de Castells farà dialogar passat i present

Un casteller antic i la seva esposa interactuen amb el folklorista Aureli Capmany fa 100 anys

RDP Nit de Castells

La gala, dirigida per Maria Roig, estrena un trofeu propi en versió zoòtrop

La 13a Nit de Castells que se celebrarà el proper dissabte 15 de desembre a Valls, avançant un mes la data habitual de celebració, englobarà teatre, música i audiovisuals, tot emmarcant els grans protagonistes de la vetllada, els premis que s’atorgaran durant la gala. El Centre Cultural del km0 casteller acollirà la celebració coorganitzada per la Revista Castells, TAC12, la Xarxa de Comunicació Local i l’Ajuntament de Valls, i serà dirigida artísticament per la creadora i productora tarragonina Maria Roig Alsina, en la seva doble faceta audiovisual i d’escriptura.

La 13a Nit de Castells a Valls s’impregna enguany de diferents llenguatges artístics, des del teatre a la música amb una notable dosi audiovisual, que tindran un nexe comú, la història. La gala viatja cap a l’origen del món casteller, les vivències de fa un segle, el canvi que han sofert, però a la vegada els valors que es mantenen i que fan que fer castells no sigui només una construcció humana basada en l’equilibri i la força, sinó que van acompanyats d’una aura màgica que respira històries personals, lluites, tradicions, que els fan únics al món.

Aquesta tradició romàntica, que la gala descobrirà també en els anys més difícils del període de la Decadència castellera, ens permeten llegir aquestes arquitectures humanes des d’una manera àmplia. Alhora serem conscients de la diversitat de com es jutgen, es veuen i es viuen avui, respecte a un passat on fer castells era sinònim de classe baixa i poca cultura intel·lectual.

El públic que hi assisteixi en directe o que segueixi la Nit per la televisió podrà viure una conversa entre un casteller antic i Aureli Capmany, destacat folklorista del qual celebrem aquest 2018 els 150 anys del seu naixement. Els personatges seran transportats a pantalla, on podrem observar diverses fotografies antigues i on es crearà un joc d’entrades i sortides que transmetran també aquesta idea de passat i futur, de tradició i modernitat, per acabar sentint el so d’una plaça actual, com es canta un castell, i quin és encara el pes de la història. L’evolució del fet casteller és palesa també en aquest so de la plaça, en el de les gralles i els timbals, mentre es posa en relleu la banda sonora que es manté com a tradició: l’entrada a plaça, el toc de vermut…

Aquest diàleg entre història i present també és viu en l’ADN de la directora artística de la Nit d’enguany, la tarragonina Maria Roig Alsina, diplomada en Scienze e Conservazione dei Beni Culturali Storico-Artistici  a la Universitat de Macerata (Itàlia). Aquesta creadora ha treballat i viscut a cavall del cinema documental i les lletres, recuperant pel·lícules antigues familiars i a la vegada escrivint guions per a documentals o dirigint-los, com en “Cinc batalles” (2010), Crònica dels anys seixanta. Imatges de la vida i la festa a la Sénia” (2013),Dalí, emperador de l’acció” (2014), “Xiquets de Tarragona: l’herència millorada” (2015), o “Baix a Mar” (2017), guardonat en diversos festivals. La directora també ha estat vinculada a l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili.

La gala

Durant la gala, tres actors mantindran uns diàlegs que ens faran reflexionar sobre alguns aspectes que han canviat molt en els últims cent anys. Aquests personatges seran Aureli Capmany, del qual en celebrem aquest 2018 el 150è aniversari del seu naixement, un casteller situat a finals del segle XIX i principis del XX i, per tant, coetani de Capmany, i l’esposa del casteller, per evidenciar també el canvi de rol de la dona. Seran interpretats per membres de la companyia Clownics, la segona companyia del Tricicle.

Una sèrie de clips sonors permetran al públic submergir-se en les diferents èpoques per les quals passarem durant la gala. El so començarà ambientant els espectadors en una plaça de principis del segle XX per acabar amb l’actual manera de cantar un castell, perquè l’evolució del món casteller va acompanyada de la tecnològica, de la dels nostres carrers, places, ciutats, festes majors… I tot això comporta uns sons diferents.

El poder de la imatge en aquest cas és una finestra al passat, però també el canal per expressar uns missatges. Cada vegada hi ha més colles, més públic i més afició castellera, però també és cert, que cada vegada hi ha més fotògrafs i, per tant, grans quantitats d’imatges del món casteller. Durant la gala, es mostraran algunes imatges inèdites i d’altres que ajudin a comprendre l’evolució del món casteller. Juntament amb el so, intentarem crear un viatge en el temps, des dels orígens fins avui.

Una escenografia senzilla permetrà jugar amb el públic, els presentadors i els actors, una escenografia que és tota una declaració d’intencions. Es desplegaran dues lones laterals a l’escenari, en elles, públic mirant cap al cel, una lona amb públic actual i en l’altra públic que podríem situar a principis de segle.

El premi

El premi ens traslladarà també a aquest passat romàntic. Ja que la gala tindrà com a eix central la història, aquest missatge estarà reforçat per imatges d’arxiu. Una d’aquestes estarà dotada de moviment dins un zoòtrop, un mecanisme d’imatge en moviment durant l’anomenat precinema, un joc, un objecte en forma de trofeu, dinàmic, amb moviment i amb història.

Abans de l‘existència del cinema, i per tant de la imatge en moviment com coneixem avui, l’home es va inventar diversos mecanismes de visió per poder posar moviment a les imatges fixes. Entre ells, un dels invents més coneguts i que ens traslladen a la segona meitat del segle XIX és el zoòtrop.

El zoòtrop estava format per un tambor circular amb unes petites escletxes homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d’imatges, que descomponien un moviment cíclic, enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les escletxes. Quan el tambor girava al mirar a través d’una de les escletxes s’obtenia la il·lusió del moviment.

Els primers zoòtrops s’activaven manualment fent rodar el tambor, però a principis del XX, se’n van crear a corda, amb una maneta situada en un lateral que activava un mecanisme per tal de crear el moviment de la imatge de forma automàtica. Amb l’aparició del cinema, tots aquests mecanismes van quedar en l’oblit. Això no obstant, alguns artistes i publicistes han utilitzat les parets dels túnels del metro per crear l’efecte zoòtrop des dels convois en moviment.

El zoòtrop té forma de trofeu tradicional, amb una base i un tambor que li dóna una forma de copa. A la vegada transmet història i romanticisme, un joc màgic que meravellava els nostres avis. La seqüència d’imatges ens dóna continuïtat i moviment, valors també presents en els castells. Normalment en els zoòtrops s’hi representaven acrobàcies, moviments del cos, salts… Tot allò que denotava moviment per part de l’home. En aquest cas, els castells es poden incloure en les imatges triades pels creadors d’aquest enginy per a fer-los més atractius.

En el zoòtrop de la Nit de Castells, l’ull podrà veure com es construeix un castell, una declaració d’intencions per expressar moviment, continuïtat i tradició.

Memòria oral i gràfica del Mercat Central de Tortosa

índice

Formant part dels 11s Tallers i Jornades de Memòria Oral, i dins les activitats del “Taller de memòria oral al Mercat central”, coordinat per Rosa Rodríguez i Marc Ballester, es farà una nova acció, en aquest cas per recollir fotografies de la vida quotidiana al Mercat, tant antigues com actuals, que hagin estat generades pels propis veïns de la ciutat. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent, entorn d’aquest tema. El Mercat està ubicat en un edifici d’una sola nau i estructura metàl·lica, inaugurat el 1887,  històricament amb una àrea d’influència que va molt més enllà de la ciutat.

Organitzen: Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Associació Amics dels Castells, Institut Ramon Muntaner, Nucli Antic de Tortosa i Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial

Lloc: Mercat Central de Tortosa. Pl. de Barcelona, 43500 – TORTOSA

Data: dissabte 17 de novembre, de 10h a 14h.

Més informació: Amics dels Castells i Nucli Antic <http://amicsdelscastells.blogspot.com.es/>

 

Taller de memòria oral: Tocs de campana a la vegueria del Penedès

Cartell Campanes-Torrelavit 17nov El taller s’iniciarà amb una xerrada de Jesús Martínez, membre del Grup de Campaners de la Catedral de Tarragona, dels Campaners de Santa Maria de Montblanc i de Còdol Educació. A continuació es farà una taula rodona amb la participació de campaners i campaneres de l’Arboç, Vilafranca del Penedès, Cubelles i Sant Pere de Ribes que explicaran la seva experiència. Finalment es convidarà a intervenir a persones del públic i a explicar els seus records sobre els tocs de campanes. L’objectiu es conèixer la situació en que es troba aquest patrimoni cultural immaterial a la vegueria del Penedès. Els resultats serviran per a completar la recerca que està fent l’antropòloga Maite Hernández des de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.

Taller obert a tothom.

Data: dissabte 17 de novembre, a les 18h.

Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura (c/ del Molí, 29 bis) de Torrelavit.

Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torrelavit. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Diputació de Tarragona, Institut Ramon Muntaner i Obra Social La Caixa.

Crida a la participació a la Revista d’Etnologia de Catalunya

L’equip directiu i el consell de redacció de la Revista d’Etnologia de Catalunya obrim la convocatòria de presentació d’articles per a la seva publicació al número 44, corresponent a l’any 2019. Els articles es poden presentar als apartats de RECERQUES ETNOLÒGIQUES, MISCEL·LÀNIA i CRÒNICA, s’han d’adequar a les pautes que detallem a continuació i s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic rec@gencat.cat fins a l’11 de febrer de 2019 (indicant a l’assumpte: “REC 44 + nom de l’apartat de la revista”).

– RECERQUES ETNOLÒGIQUES: articles sobre recerques etnològiques o antropològiques, finalitzades o en curs.

– MISCEL·LÀNIA: articles científics de l’àmbit general de l’etnologia i l’antropologia social i cultural.

– CRÒNICA: apartat que inclou informacions diverses sobre associacions i entitats relacionades amb l’estudi, la promoció i la difusió del patrimoni etnològic i la museografia, cròniques de jornades i congressos, ressenyes de publicacions…

Terminis: els articles es podran enviar fins a l’11 de febrer del 2019

 Normes per a la presentació d’originals
Els articles que es presentin han de ser inèdits i adaptar-se a les bases de publicació de la REC, relatives a l’idioma (català, castellà o anglès), format, referències bibliogràfiques, citació o tractament de fotografies, entre d’altres. Cal fer especial atenció a l’extensió dels articles en funció de la secció de la revista a la que es presentin: d’entre 6.000 i 8.000 paraules per als treballs a ser publicats a RECERQUES ETNOLÒGIQUES o MISCEL·LÀNIA i d’entre 1.000 i 2.500 paraules per als treballs a ser publicats a CRÒNICA.

 

Procés de selecció i avaluació dels articles
Quedaran exclosos de la convocatòria aquells textos que depassin el termini de recepció establert o no s’ajustin a les bases. Un cop rebuts, els articles proposats per a les seccions de RECERQUES ETNOLÒGIQUES i MISCEL·LÀNIA seran sotmesos a una avaluació amb doble anonimat (peer review) per part de dos revisors/es externs, experts en l’àmbit temàtic que correspongui. Els articles proposats per a la secció de CRÒNICA seran valorats per part del consell de redacció de la revista. Les avaluacions dels articles podran concloure en la seva acceptació, en una acceptació condicionada a modificacions o en un refús. En tots els casos el resultat de les avaluacions serà comunicat als autors/autores un cop finalitzada l’avaluació.

Per a més informació:

Una mirada plural sobre el folklore de les Terres de l’Ebre

Tortosa_jornadesPatrimoni-1

La quarta edició de les Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades anualment a Tortosa, porta per títol “Xalant, treballant i pregant. Una visió del folklore de les Terres de l’Ebre”. Una setmana de ponències que tenen per objectiu homenatjar la figura del músic i folklorista Joan Moreira, i també reconèixer la importància del seu llegat.

Hi participaran com a ponents especialistes de diferents disciplines (antropologia, etnografia, literatura, llengua, música…), relacionades amb el patrimoni etnològic i immaterial i amb la cultura popular de les Terres de l’Ebre: Claire Guiu, Joan Vidal, Xavier Aixendri, Josep M. Gasulla, Ramon Miravall, Vicent Pellicer, Àngels Castellà, Joan Carles Borrego, Maria del Carme Oriol, Mònica Sales, Roc Salvadó, Arturo Gaya, lo Noi, lo Mut de Ferreries, M. Carme Queralt, Jan Grau, M. Cinta Llasat, Laura Borràs i Carles  M. Castellà.

L’activitat està reconeguda pel Departament d’Ensenyament com a activitat de formació permanent del professorat.

Organitzen: Ajuntament de Tortosa i Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Col·laboren: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Ebre i Llibreria La 2 de Viladrich.

Lloc: Biblioteca Marcel·lí Domingo

Dates: del 12 al 16 de novembre de 2018

Horari: de 18.00 a 21.00h (15 hores lectives)

Setmana de l’Antropologia (III Edició)

cartell general setmanaDel 12 al 17 de novembre: taules rodones, conferències, tallers, projeccions i rutes per apropar l’antropologia a la societat. Una setmana d’activitats gratuïtes per gaudir de l’antropologia.

Inauguració: dilluns 12 de novembre a les 18.30h a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), amb la taula rodona: Independència i identitat cultural a Catalunya: una mirada des de l’antropologia social.  A càrrec de: Isidoro Moreno (Universidad de Sevilla), Manuel Delgado (Universitat de Barcelona-UB, ICA), Montserrat Clua (Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, ICA) i Albert Moncusí (Universitat de València).

Consulteu tota la programació aquí

Organitza: Institut Català d’Antropologia.

Participa: Associació l’Etnogràfica-Antropologia per a la transformació social, Mater-Observatori de les M(P)aternitats Contemporànies, Alternativa-Intercanvi amb pobles indígenes, Associació Antropologies, AHCISP-Antropologia i Història de la construcció d’identitats socials i polítiques-UAB, Associació SOS Refugiados.

Amb el suport de: Museu Etnològic i de Cultures del Món, Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Biblioteca Trinitat Vella-JOSÉ BARBERO, Museu de la Música, Pati LLimona.

 

Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, al Cogul

Construint territoriExposició: Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunya, al Cogul

Dates: Fins al 25 de novembre de 2018
Lloc:
Centre d’Interpretació de les Pintures RupesConstruint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge de Catalunyatres del Cogul (Camí del Cogul a Albagès, Km. 1) 

Horari: de dijous a dissabte, de 10 a 13 i de 15 a 17 h. Diumenges i festius: de 10 a 13.30 h.

Catalunya és un país amb una gran diversitat de paisatges, producte de la relació continuada entre els éssers humans i l’entorn on els diversos elements construïts, la seva distribució pel territori i les seves formes i materials són un element clau de la configuració del paisatge. L’exposició Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya analitza aquesta interacció en contextos tan diversos com l’alta muntanya, la costa, les terres de secà, l’horta i les planes de regadiu, abordant la complementarietat entre les dimensions d’espais viscuts, simbòlics i productius dels diferents elements de l’arquitectura tradicional que en condicionen les formes, les tècniques i els materials utilitzats en la construcció i la ornamentació, en relació o no amb els recursos presents en el territori i amb els coneixements tècnics dels especialistes. A partir d’aquesta realitat, l’exposició planteja elements de reflexió sobre l’estat actual d’aquest tipus de construccions, tot reflexionant sobre el seu futur a partir de l’actualització dels seus usos i funcions.

L’exposició, que ha estat comissariada per , doctor en museologia, i Ferran Estrada, doctor en antropologia social, ambdós adscrits a la Universitat de Barcelona,  està en itinerància per diferents pobles i ciutats del país des que es va inaugurar al mes de novembre del 2015 a Cervera. A hores d’ara resta a disposició de les entitats que la vulguin acollir. Per tal de consultar condicions i disponibilitat es pot escriure a: elena@irmu.org

Organitza : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya , Ajuntament del Cogul i Centre d’Estudis de les Garrigues 

Exposició promoguda per: Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; coordinada perInstitut Ramon Muntaner, amb la col·laboració de: Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI)
Amb el patrocini de:  Obra Social La Caixa
Per a més informació: Centre d’Estudis de les Garrigues , Institut Ramon Muntaner, 977401757, elena@irmu.org

Didàctica sobre la història popular de la batalla de l’Ebre

APU201834-F1

La conferència “Les terres ferides. Espais i història de la batalla de l’Ebre” inicia el Cicle de conferències que gira entorn de la Commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre a Amposta, sota el lema “Amposta 1938-2018. Recordem la guerra per retrobar la pau”.
Anirà a càrrec de l’historiador Roc Salvadó, que ja va treballar el tema en generar material didàctic sobre la batalla de l’Ebre, per a l’alumnat d’ESO i Batxillerat, que va ser editat pel COMEBE, i ha estat membre del comitè organitzador i del comitè científic del recentment celebrat Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, episodi que va marcar un punt d’inflexió arreu del territori.
Li seguiran tres conferències més, que es desenvoluparan els tres divendres restants d’aquest mes de novembre; la segona i la tercera formen part també del programa Cultura Viva 2018, organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre.

Organitzen: el Museu de les Terres de l’Ebre, l’Ajuntament d’Amposta i el Campus Extern de la URV a Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.

Data: divendres 9 de novembre

Horari: 19h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta  www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

 

19ens Col·loquis del Flabiol

 

El proper dissabte  3 de novembre, dins el marc de la Festa del Flabiol, es celebrarà a Arbúcies la 19a edició dels Col·loquis del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’aquest instrument i aprofundir en aspectes històrics, socials i etnomusicals. Les comunicacions que es presentaran enguany són:

  • Jordi Quintana i Salvador Arroyo: Notícies de flabiolaires al Vendrell.
  • Teresa Soler: Reelegir les transcripcions de les peces de flabiol.
  • Rafel Mitjans i Teresa Soler: Notícies del flabiolaire Miquel Rodríguez Casacuberta.

 

Lloc: Museu Etnològic del Montseny. Carrer Major 6, Arbúcies (Selva)

Hora: Dissabte 3 de novembre a les 16.00 h.

Podeu trobar tota la programació de la Fira de Tardor del Montseny i 34a Festa del Flabiol en aquest enllaç

Els Museus de les comarques de Girona sortim al carrer!

Aquest proper dissabte 3 de novembre us esperem a Sant Feliu de Guíxols amb una marató de tallers per a gaudir en família i conèixer el nostre patrimoni cultural.

Catorze museus de les comarques gironines oferiran tastets d’algun dels tallers infantils per divulgar les activitats educatives i familiars que regularment porten a terme.. Serà també una magnífica oportunitat per a conèixer museus de la demarcació que, pot ser, us havien passat per alt.

La marató de tallers forma part del programa de la tercera edició del festival Som Cultura impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava-Girona.

Els museus participants, que formen part de la Xarxa de museus locals de Catalunya a Girona, són d’arreu de la demarcació -des de Ripoll, passant per Torroella o Ullastret, fins al mateix Sant Feliu de Guíxols- i els més petits podran prendre part en tot tipus de tallers amb una clara vocació didàctica, familiar, i difusora del patrimoni i la història. Els tallers són d’allò més variat: pintar rajoles, elaborar una llibreta de cordill amb tapes de suro, fer nusos mariners, aprendre caligrafia medieval… en són només un exemple. Us ho perdreu?

Dades d’interès:

  • Els museus surten al carrer. Marató de tallers
  • Dissante 3 de novembre de 2018
  • de 10.30 a 14.30 h.
  • Placeta de Sant Joan – 17220, Sant Feliu de Guíxols
  • Activitat gratuïta