Presentació del llibre “El cor més humil”, a càrrec de Montse Pont i de l’autor, Andrés Villa López. Es durà a terme el pròxim dilluns 13 de maig a les 18 hores a la Museu del Blat de Cervera. Combinant documentació històrica i narració literària, l’autor dona veu a l’Angeleta, amb qui vivim el dia a dia d’un estiu en temps de guerra, des de la rereguarda formada per les dones que s’han de quedar a càrrec de la casa i de les terres. El cor més humil (Ed. Cossetània) és un relat universal, alhora que invisible, narrat amb una sensibilitat colpidora.
Jornada estratègica per a la dinamització del sector artesà del Pallars Sobirà
Jornada de cooperació i dinamització de l’artesania on es posaran en valor els equipaments culturals del territori com a motors de desenvolupament del sector artesà.
Programa: 10.00h – Ponència “Artesania y el patrimonio. Algunos ejemplos de buenas prácticas.” Aniceto Delgado. Antropòleg. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico. 11.30h – Pausa / cafè 12.00h – Taula d’experiències de desenvolupament de l’artesania. 13.30h – 14.00h Debat
A més a més, es planteja la creació d’una taula de treball, que s’utilitzi com a pauta per a crear línies estratègiques i alhora crear un pla d’acció que permeti treballar conjuntament entre artesans/nes, museus i elements patrimonials i administració pública per millorar estratègia de desenvolupament del sector artesà no alimentari.
L’estiu de 1927, els músics Joan Tomàs i Lluís M. Millet van recorrer 20 poblacions empordaneses a la recerca de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Van entrevistar 62 informants dels quals van transcriure 507 melodies.
El Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet pretén donar a conèixer aquest recull musical mostrant-ne 135 cançons, però, a més, també treu a la llum el dietari inèdit que els dos mestres varen redactar, descrivint tot allò que vivien per aconseguir el seu objectiu, així com les cartes en les quals informaven els directius de l’Obra del Cançoner dels esdeveniments més significatius, tot destacant-ne els aspectes o anècdotes que consideraven més rellevants i que ens donen molta informació de la nostra història i cultura.
Aquesta edició també descobreix un per un, els empordanesos que van col·laborar cantant i informant, un bon motiu per engrescar cada municipi a fer el seu propi cançoner complet. I és que amb aquest llibre, un cop més, Liliana Tomàs i Roch vol complir la proposta que el seu avi, Joan Tomàs i Parés, va deixar escrita de fer: “La publicació més o menys immediata de petits volums de cançons a l’abast de totes les butxaques, com una mena de cançoners comarcals, perquè la cançó tornés al poble.”
Desprès de ser presentat a Barcelona i a Girona, el divendres 10 de maig a les 19.00 h, es presentarà el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet a Figueres (Cercle Sport Figuerenc – carrer Monturiol, 3).
El maig de 2023 el govern del país va posar en marxa una llei de mesures extraordinàries que incloien un seguit de restriccions per fer front a la sequera, amb l’objectiu de protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’aigua potable a la població i evitar la interrupció del subministrament domiciliari. Entre d’altres objectius es pretenia millorar l’estat de les xarxes d’abastament d’aigua, impulsar la regeneració i recuperar pous i captacions en desús, a més de potenciar altres elements estructurals i modificar alguns apartats del Pla de Sequera que ja s’havia activat el 2021.
Encara que sembli increïble, doncs, passa el temps i la sequera persisteix com un indefugible tret d’identitat, un flagell que ha afectat generació rere generació i que es troba vinculat a bona part de la història i del patrimoni cultural dels pobles de la depressió de Ponent, i tot això malgrat l’extensió de les xarxes de regadiu, els avenços tecnològics i els intents per fer realitat una nova cultura de l’aigua. Cal afegir, a més, que si els models més fiables no ens enganyen, en un futur proper mesures com les esmentades deixaran de ser extraordinàries per passar a ser habituals.
Des del Centre d’Estudis de les Garrigues i en col·laboració amb els amics de Mascançà, creiem que és necessari trobar-nos i parlar del que ens afecta. Volem que la 2a jornada Garriga sigui un fòrum on reflexionar i dialogar sobre quines en són les causes, quin és el panorama que se’ns presenta i què podem fer-hi, és a dir, per trobar uns nous camins de l’aigua. Estem convençuts que només a través del coneixement i l’intercanvi d’idees serà possible analitzar com cal els reptes i oportunitats que configuraran la fesomia d’aquesta part del país en el futur.
Tomàs i Roch, Liliana (2024) Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés (1896-1967). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 188 pàg.
Acaba d’aparèixer publicat el catàleg de “Músic de tot cor: Joan Tomàs i Parés (1896-1967)“, exposició que commemora els 125 anys del naixement del mestre Joan Tomàs i Parés. El mestre Tomàs destaca per la important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars que dugué a terme. Fou, també, un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra.
El proper dijous 9 de maig de 2024, a les 19.00 h, es presentarà a la llibreria Les Voltes (plaça del Vi, 2) de Girona el Cançoner de l’Alt Empordà recollit el 1927 per Joan Tomàs i Lluís M. Millet. Missió núm. 29 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Liliana Tomàs i Roch.
Aquest llibre conté la transcripció de 135 partitures i lletres de cançons i gairebé un centenar de fotografies preses in situ de persones, masos i paisatges de l’Alt Empordà. El treball realitzat per Liliana Tomàs i Roch representa el darrer i més complet dels seus projectes. En ell ha portat a terme una gran tasca de selecció de partitures d’entre les més de 500 tonades recollides durant la missió per part de Tomàs i Millet. Algunes de molt remarcables com ara: Contrapàs Curt, Contrapàs Llarg o Cançó de Corallar.
A més, el llibre conté un capítol amb informació detallada de tots i cadascun dels informants/cantaires, veritables protagonistes del recull, altres estudis sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), la llarga i profunda amistat entre els mestres Tomàs i Millet, o les cartes que ells mateixos enviaven als directors de l’OCPC (i també de l’Orfeó Català), Lluís Millet i Pagès i Francesc Pujol i Pons.
Una autoedició de luxe, de 344 pàgines, que també inclou la transcripció del diari de camp signat pels recol·lectors Lluís M. Millet i Joan Tomàs. Una memòria perduda o inexistent, però que l’autora ha trobat i recuperat després d’un llarg i meticulós procés d’investigació.
Liliana Tomàs i Roch és néta del mestre i comissària de la commemoració. L’entusiasme i una inesgotable energia són el motor dels seus estudis, recerques i investigacions, que es caracteritzen per un alt grau d’exigència i de rigor.
“Fer fortuna o sobreviure (1939 – 1959)” és el títol de les sisenes Jornades de Memòria Històrica Local que organitza el Museu de la Mediterrània i que aquest any estan dedicades a analitzar en l’economia del primer franquisme. El mercat negre, l’estraperlo, el contraban i altres pràctiques econòmiques van marcar el dia a dia dels ciutadans durant els anys del franquisme. Amb un enfocament exhaustiu, es posarà en relleu com la població es va veure obligada a fer front a un entorn econòmic difícil i ple de vicissituds.
Així, les Jornades de Memòria Històrica Local es converteixen en un espai de reflexió i anàlisi essencial per entendre la complexitat i les repercussions d’una de les etapes més dures i fosques d ela nostra història. I ho fem a partir de la memòria col·lectiva de la comunitat.
Un any més, es promourà l’espai de recollida de memòria oral “Tertúlies de memòria” on es convida a participar a totes aquelles persones que tinguin interès en relatar les seves experiències i records del període tractat.
Podeu consultar la programació completa a l’enllaç
Amb motiu de la commemoració dels 150 anys de la mort de Josep Anselm Clavé (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) i del centenari de la mort d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) , el Museu Casteller de Catalunya i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, han preparat una jornada d’estudi sobre els dos personatges, per sumar-se a l’homenatge que els hi ret el país aquest any 2024.
La vinculació de tots dos al món casteller justifica plenament aquest record des de la castellística. Si Josep Anselm Clavé va aportar el lema “Força equilibri, valor i seny”, potser el que millor defineix el fet casteller, i que serveix de fil conductor del Museu Casteller de Catalunya, Àngel Guimerà va fer L’enxaneta, una de les poesies més sentides sobre els castellers.
La jornada reuneix a diversos especialistes en aquests dos grans personatges de la cultura catalana, que garanteixen la qualitat i l’interès d’aquesta jornada d’estudi, tant pels seguidors del món casteller com pels interessats en la cultura del país.
