Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona

SONY DSCA la comarca d’Osona, els molins de vent per a l’extracció d’aigua o molins aiguaders, apareixen amb la revolució industrial i comencen a decaure amb l’arribada de l’electricitat. Durant aquest temps, aquests enginys proliferen allà on hi hagi necessitat de rec, substituint els animals de les sínies o facilitant l’extracció de l’aigua dels pous per dur-los cap als masos o les hortes.

L’exposició “Ferro, vent i aigua: els molins de vent d’Osona”, ha comptat amb la col·laboració del Museu del Ter i parteix del treball de recerca realitzat per Xavier Cervera i Jordi Cervera, on es fa un inventari amb 29 molins d’Osona.

 

Lloc:   Centre Cívic Serra-de-Senferm. Carrer de la Riera Major, 2. Vic. 

Per a més informació: www.museudelter.cat – 93 851 51 76 – info@museudelter.cat

Pep Ventura en la celebració dels 75 anys de l’Aplec de la Sardana de Manlleu

122Amb motiu dels 75 anys de l’Aplec de la Sardana de Manlleu es realitzarà la presentació del llibre “Això no és una biografia de Pep Ventura” d’Anna Costal i el disc “Pep Ventura. La música romàntica a Figueres” editat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya.

A l’acte hi intervindran: Àlex Garrido, alcalde de Manell, Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, i Anna Costal i Joaquim Rabaseda, musicòlegs i autora del llibre i autors del llibre del disc.

Data: Dijous 24 de maig de 2018

Hora: 19.30h

Lloc: Llibreria Contijoch de Manelleu (Passeig de Sant Joan, 63)

Organitza: Agrupació Sardanista Manlleuenca i la Llibreria Contijoch

La Moixiganga de Tarragona, representant catalana als festivals de torres humanes de Pamplona i Eibar

Els certàmens en què actuarà el grup tarragoní arriben a la 13a i 53a edició

cartell torres humanes Pamplona i Eibar

La Moixiganga de Tarragona serà la representant de Catalunya al 13è Festival Internacional de Dansa Patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– i en la 53ª edició de l’Euskal Jaia d’Eibar –Guipúscoa, al País Basc– que se celebren aquest cap de setmana els dies 26 i 27 de maig. Ambdues cites tenen com a eix temàtic les torres humanes i hi participaran set grups que procedeixen de la localitat aragonesa de Tauste –Saragossa–, basques de Berantevilla –Àlaba– i Eibar, i les navarreses de Cabanillas i Pamplona.

Les localitats de Pamplona i Eibar han volgut dedicar els seus festivals de dansa d’arrel patrimonial, de llarga trajectòria, al món de les torres humanes. Aquestes construccions van arribar als territoris de Navarra i del País Basc a través dels balls de valencians que, procedents de les terres del País Valencià, pujaven per les riberes de l’Ebre per actuar en les festes del Corpus i patronals. En aquest sentit, la tria dels set grups participants en els festivals del proper cap de setmana inclou la fossilització d’un ball de valencians complet en estat primigeni com és el cas del de la vila aragonesa de Tauste amb construccions de quatre pisos; i la pervivència de torretes de tres alçades al poble basc de Berantevilla i al navarrès de Cabanillas.

La Moixiganga de Tarragona representarà les arquitectures humanes que a Catalunya i al País Valencià van intentar sacralitzar el ball de valencians tot creant figures o quadres plàstics de caràcter religiós, perquè no continués creixent en altura. Paral·lelament, els grups pertanyents a les dues localitats organitzadores, Duguna dantza taldea de Pamplona, Ortzadar Euskal Folklore Elkartea de Pamplona i Kezka de Eibar, ofereixen les recreacions de les torretes del ball de valencians que havien arribat fins a localitats com la mateixa Pamplona o tan al nord com Bilbao.

Amb 33 components que viatgen, dissabte 26 de maig la Moixiganga de Tarragona obrirà les actuacions al 13è Festival internacional de dansa patrimonial “Ezpalak” de Pamplona –Navarra– que tindran lloc a la cèntrica plaça de los Burgos, vora la carismàtica plaça de l’Ajuntament, a les 12.30 h del migdia. Diumenge 27 les actuacions es traslladen a la localitat guipuscoana d’Eibar, on es desenvoluparan a la mateixa hora a la plaça Untzaga. L’esdeveniment a Eibar es tracta de la 53a edició del Festival Basc.

La Moixiganga de Tarragona

Es tracta d’una representació al·legòrica pertanyent al seguici popular de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, declarades d’interès turístic estatal i d’interès patrimonial nacional. Executa la representació de la Passió de Jesucrist, en forma de quadres plàstics configurats per diferents arquitectures humanes com els pilars i les torres. Llueix el color carmesí, cromatisme històric de la ciutat en la seva festa gran; el característic barret de flors; i les atxes que il·luminen els misteris.

MOIXIGANGA TGN

Actua els dies 22 i 23 de setembre a Tarragona. També ho ha fet en d’altres localitats, com al km0 de la muixeranga valenciana, Algemesí; a l’interior de la Seu de Manresa i de la parròquia de la Geltrú a Vilanova, i excepcionalment dins la catedral de Tarragona; o a la localitat italiana de Rocca Grimalda, en la qual el seu Museu de la Màscara custodia un vestit del grup tarragoní.

Les moixigangues catalanes nasqueren durant el segle XVIII i la documentació històrica tarragonina permet comprovar la seva continuïtat durant el XIX, sent un dels primers elements que sortiren a actuar després de la terrible guerra del Francès que destruí la ciutat de Tarragona. Perduda com la major part del seguici a les acaballes d’aquella centúria, fou recuperada l’any 2000 essent actualment una entitat sense ànim de lucre.

Més informació:

https://dantzan.eus/kidea/ezpalak

 

“Entre el celler i la taverna”. Presentació al districte de Sant Martí (Barcelona)

Fàbregas Oliveras, Bernat (coord.) (2018) Entre el celler i la taverna. Un recorregut per les bodegues de barri de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 29), 179 p.

ACTES DE PRESENTACIÓ: dijous 24 de maig de 2018, a les 20.30 h, al Centre Cívic del Parc Sandaru (Barcelona). Hi intervindran els autors del llibre: Bernat Fàbregas, Joan Roura-Expósito, Albert Marín, Olga Llobet i Laura Camps.

El llibre ofereix una mirada panoràmica als orígens, transformacions i imaginaris urbans associats a les bodegues, enteses com la institució social per antonomàsia de la Barcelona popular. La investigació s’interessa especialment pel rol de les bodegues en la producció i reproducció del teixit veïnal i associatiu del seu entorn immediat, el barri. Examina, també, aspectes microsociològics com la configuració del seu ambient moral i les seves lògiques de sociabilitat entre parroquians.

L’enfocament eminentment etnogràfic posa de manifest la complexitat i diversitat de formes adoptades per les bodegues en l’actualitat i confirma la seva vigència com a espai de referència física i simbòlica de la trama de la ciutat. La recerca projecta també dades inesperades, com la revifalla econòmica de les bodegues com a conseqüència d’actors socials històricament desvinculats d’aquest univers (joves, migrants, dones, etc.), la seva reconversió a models alternatius de negoci que matisen els límits de la tradició (bars de nit, vinoteques, cooperatives, etc.), o l’aterratge entre la parròquia de segments poblacionals inesperats (moderns, turistes, gourmets, etc.). En definitiva, lluny d’idealitzar les bodegues com a establiments atrapats en un temps mític o de titllar-les amb el caducat concepte evolucionista de “supervivència”, aquesta investigació procura donar compte de les seves condicions de possibilitat i existència en la Barcelona contemporània.

La present monografia és resultat d’un treball d’investigació dut a terme entre els anys 2010 i 2014 per part de l’Associació per a la Recerca i l’Estudi de la Cultura Catalana L’Escambell, en el marc dels programes de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Targeta d’invitació

Fitxa de compra a la llibreria en línia de la Generalitat de Catalunya

Altres publicacions de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya

Col·loquis Etnomusicologia

Improvising Technology: Virtuosity, machines, and interagency

A càrrec de Jeff Kaiser

Data: 22/05/2018 11:00h.

Organitza: Grup d’Etnomusicologia de l’ICA

Lloc: Sala Fontserè de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona.

The paper I will present is part of a larger ethnographic examination of contemporary musicians who improvise with new, repurposed and reinvented electronic technologies, including guitarist Nels Cline, turntablist Maria Chavez, trumpeter and composer Wadada Leo Smith and Robert Henke, one of the original authors of the immensely popular software package Ableton Live, among others. In the larger work, I examine changing notions of agency, instruments and virtuosity in electro-acoustic improvised music, and how the interviewees construct what is valuable and desirable in this emergent practice. In addition to documenting how these creative individuals configure technologies for their own purposes, I also highlight how technologies can configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating aesthetic and social value. Musical cultures and communities across time and place are frequently differentiated by geography, by the instruments used, by notions of style or repertoire, and by musical function and venues, among other things. In electroacoustic improvised music (EIM), many of these differentiating elements are blurred, as the music is transnational in emergence and practice, instruments are frequently idiosyncratic, and improvisation arguably de-centers repertoire (“arguably” because non-idiomatic and other forms of improvisation can be viewed as a style, or even possibly as a repertoire of musical gestures). Because of this blurring, the EIM community offers a unique window into how musicians conceptualize their practice and relationship with music technology. For more information, please visit his personal website at http://jeffkaiser.com

Jeff Kaiser is a music technologist and scholar. As Assistant Professor of Music Technology at the University of Central Missouri’s Center for Music Technology, Kaiser embraces the idea of being an artist/scholar. As a scholar, he is particularly interested in changing notions of agency, instruments, and virtuosity, and how technologies can also configure musicians and musical communities by affording specific ways of creating sonic and social value. He gains inspiration and ideas from the intersections of experimental composition and improvisation and the timbral and formal affordances provided by combining traditional instruments with emerging technologies. The roots of his musical practice are firmly in the experimental traditions within jazz, improvised and Western art music pract ices. He regularly performs throughout the United States, Europe, Mexico, and has recently performed in China. His work is featured on Clean Feed Records, Leo Records, NineWinds, Cuneiform Records and his own label, pfMENTUM, among others.

Nova itinerància dels joguets dels iaios del Montsià

APU201844-F1

L’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios” es programa ara per poder-se visitar en el marc de la Trobada de les escoles de la ZER Montsià i la Fira d’Artesania, Reciclatge i Gastronomia de Freginals, és una activitat itinerant que té per objectiu recuperar, conservar i, sobretot, difondre una part important del patrimoni popular infantil de la comarca del Montsià, de caràcter lúdic.

L’exposició inclou una vuitantena de joguets tradicionals, de tota mena, amb els quals antigament s’entretenien i divertien els infants de la comarca del Montsià. Inclou joguets que es construïen el propis infants, utilitzant un gran nombre de matèries naturals que aconseguien del seu entorn més immediat (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba…) i també usant materials manufacturats (botons, corda, fil, llauna, paper de diari…), altres els elaboraven els artesans locals o comarcals (ferrers, fusters, llauners, terrissers…), sovint a imitació dels que elaboraven per als adults; finalment també inclou joguets fabricats industrialment, al quals no sempre tothom hi tenia accés.

Organitza: Ajuntament de Fraginals, ZER Montsià, Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 18 al 27 de maig de 2018

Lloc: Centre d’Interpretació de la Serra del Montsià. Freginals

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, Amposta Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Cinefòrum “500 AÑOS. VIDA EN RESISTENCIA”

cartell 500 años

Dissabte 26 de maig a les 17:00h cinefòrum amb la projecció ‘500 años. Vida en resistencia’ amb la participació d’ Irma Alicia Velásquez Niumatuj, antropòloga i escriptora maia quiché.

‘500 años. Vida en resistencia’ narra la història èpica que va portar a Guatemala a un punt d’inflexió en la seva història des del judici per genocidi de l’ex dictador general Ríos Montt, al moviment popular que va governar al president Otto Pérez Molina. Centrant-se en els temes universals de justícia, racisme, poder i corrupció,

El documental narra la història des de la perspectiva de la majoria de la població indígena maya, i explora les seves lluites en la creixent batalla del país contra la impunitat.

Organitzat per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, CLACPICoordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas y Grupo de Estudos América Central.

Amb la participació, col·laboració i/o suport: Museu de Cultures del Món de Barcelona Cooperació. Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona Institut Català d’Antropologia Universitat de Barcelona

Entrada lliure

Més informació a: www.alternativa-ong.org

 

Disponible en pdf el llibre  Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània

Coberta_transitant_WEBAutores: Sibila Vigna Vilches i Victòria Badia Gimènez
Editorial: Pol·len Edicions, 2016
Col·lecció: L’Observatori

Descarregar en pdf en el següent enllaç: https://pol-len.cat/w/wp-content/uploads/2017/02/Llibre-Transitant-linvisible_web.pdf

Amb el suport de l’Institut Català d’Antropologia, l’Institut Ramon Muntaner i el Programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pròleg de Mikel Fernandino Hernández

Fantasmes, aparicions, esperits de difunts, fenòmens paranormals, portals a altres dimensions i llocs considerats encantats han exercit al llarg de la història una gran fascinació popular i són diferents maneres d’anomenar allò que pertany a un altre món, no tangible. Aquest món, a estones invisible, ambigu, seductor i lluminós… no deixa de traçar petjades recognoscibles, també en la societat catalana, que circulen des d’antigues rotllanes al voltant del foc fins als fòrums digitals dels nostres dies.

Les narratives i les pràctiques sobre les experiències vinculades amb espais transicionals entre el món visible i l’invisible i els seus transeünts, a la Catalunya contemporània, configuren l’objecte d’estudi d’aquest llibre. Des d’una perspectiva antropològica, les investigacions realitzades per les autores exploren, per un costat, dos llocs “encantats” –l’Hospital del Tòrax de Terrassa i el poble abandonat de La Mussara– i, per l’altre, les activitats d’un grup de gironins i gironines dedicat a l’experimentació paranormal.

En tant que realitats socials −igual que déus, àngels i sants−els fets fantasmals constitueixen valuosos indicis etnogràfics de les societats que els acullen, arrelats en una tradició d’històries i llegendes que formen part del seu entramat cultural i la seva identitat. En aquest sentit, esperits, aparicions i desaparicions no solament donen compte de persistents relacions entre les persones vives i les difuntes, sinó que sovint remeten a emergències del passat, i als forats negres de la memòria col·lectiva, per posar en evidència deutes pendents, injustícies, necessitats i anhels de les comunitats.

 

L’Etnografia com a mosaic: presentació de les recerques de l’ICA

Dijous 17 de maig a les 18.00h.

En el marc del programa Cultura Viva de l’OPEI. La recerca etnològica a Catalunya.

Lloc: Sala Gran de la Universitat de Barcelona (Campus Raval), carrer Montalegre 6, Barcelona.
(Entrada lliure)

Organitza: Institut Català d’Antropologia. Col·labora: Universitat de Barcelona, Grup de Recerca sobre Control i Exclusió Social (GRECS). Amb el suport de Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, Institut Ramon Muntaner

cultura viva 2018

 

75 anys de l’Aplec de la Sardana de Manlleu

Cartell Aplec 2018 webAmb motiu dels 75 anys de l’Aplec de la Sardana, l’Agrupació Sardanista Manlleuenca i la Llibreria Contijoch us conviden a la presentació del llibre Això no és una biografia de Pep Ventura, d’Anna Costal (Editorial Gavarres) i del disc Pep Ventura. La música romàntica a Figueres (Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya). A l’acte hi intervindran: Àlex Garrido, alcalde de Manlleu; Lluís Cerarols Cortina, director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura; Anna Costal i Joaquim Rabaseda, musicòlegs, autors del llibret del disc i autora del llibre.

Data: Dijous 24 de maig de 2018 a les 19.30h

Lloc: Llibreria Contijoch de Manlleu (Passeig de Sant Joan, 63)

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat