El proper dijous 22 de maig, Batea acollirà el “Xè Tradijoc: trobada de jocs populars i tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta”, que espera reunir 230 xiquets i xiquetes, en 15 grups heterogenis de 14-15 jugadors de diferents centres educatius, acompanyat per un professor/a i monitors, que –en cadascuna de les zones de joc- explicaran i valoritzaran 25 jocs tradicionals de les Terres de l’Ebre, entre els quals les carreres de sacs (fotografia de Biel Pubill). Serà una jornada lúdica que permetrà la coneixença mútua, i la pràctica i la transmissió de recursos didàctics i de valors socials (inclusió, solidaritat i tolerància), culturals i patrimonials. Llegeix més »
Mes: maig de 2014
El plor de la gasela
Canal 33
Dissabte 17 de maig, a les 22,00 h
Des de 2005, quan va rebre una beca del Departament de Cultura per a la realització d’una recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, la documentalista mexicana Maritza García s’ha endinsat en la comunitat pakistanesa de Barcelona per conèixer la vida de tres immigrants del Punjab arribats a la ciutat l’any 2003. El documental mostra com una copisteria esdevé el cau on construeixen els seus somnis, on curen les seves desil·lusions i on es confessen a través de les poesies urdús (gaseles), que ells mateixos componen -el seu mitjà catàrtic per excel·lència-. Per aquest canal, els tres despullen els seus sentiments sobre la immigració, la seva cultura, la cultura occidental i l’amor. En aquest temps que recull “El plor de la gasela”, alguns han anat fent el seu propi camí, complex i sorprenent, cap a la llibertat. El documental recull aquest llarg procés i mostra els seus triomfs i els seus fracassos en la societat occidental en què volen viure; en un barri que es transforma progressivament tant com ells i en una comunitat molt restrictiva com és la pakistanesa.
Joc a joc
Dates: fins al diumenge 25 de maig de 2014
Lloc: Sala de Ball de La Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2), Barcelona
Exposició “Joc a Joc”, a Barcelona, en el marc del RECERCAT. L’exposició, realitzada per l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, explica a través de 7 plafons una experiència de més de deu anys que es realitza én aquella població riberenca, i que a través de la qual, amb el joc com a eix conductor, es va descobrint i coneixent el patrimoni arquitectònic i lúdic del poble.
Organitza: Esbart Català de Dansaires, Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, Institut Ramon Muntaner, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.
Amb la participació de: La Casa dels Entremesos.
Col·laboren: Centre d’Estudis de Montjuïc, Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Tot Història, Taller d’Història de Gràcia, Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa, Arxiu Històric de Roquetes- Nou Barris, Institut d’Estudis Montjuïc i CERHISEC.
+ info: Institut Ramon Muntaner, 977 40 17 57
El costat fosc
Fernando Giobellina Brumana. El lado oscuro. La polaridad “sagrado/profano” y sus alcances. Katz Editores, España/Argentina, 2014, 210 p.
Aquest llibre presenta un aspecte del desenvolupament del pensament social francès des dels inicis de L’*Année *Sociologique de *Émile *Durkheim, Marcel *Mauss i el grapat de joves estudiosos que els acompanyaven, al començament del segle XX, fins a, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, el precipitat final del *Collège de *Sociologie, aquesta insòlita aventura en la qual van participar Georges *Bataille, Roger *Caillois i Michel *Leiris. Aquest aspecte és el de l’interès per una sèrie de dualismes, de polaritats asimètriques, en els quals un extrem representa el positiu per als valors dominants i l’altre el rebutjat per aquests. “Sagrat/profà” va ser el primer dels parells sobre els quals es va treballar, al que aviat es van afegir uns altres com a “dreta/ esquerra” o “masculí/ femení”. Per sota d’aquestes oposicions subjeu una lògica sobre la qual aquest estudi tira llum, en la mesura en què condueix a la comprensió dels fenòmens socials del marge, de la subalternitat.
Culte i profanació del Sant Dubte d'Ivorra
Culte i profanació del Sant Dubte d’Ivorra. Un episodi de violència iconoclasta a La Segarra (1936)
Manuel Delgado, Universitat de Barcelona
Dimecres, 14 de maig de 2014. 19-21 h.
Aula 203. Campus Raval, Montalegre, 6, 2n pis, Barcelona.
Organitza: UB, GRECS, I GREMHER de l’Institut Català d’Antropologia.
Al poble d’Ivorra, a la Segarra, i a la petita capella de Santa Maria, es va produir un portent quan, en el moment de la consagració, el vi del calze es va convertir en la Sang mateixa de Crist. La prova del miracle es conserva en un reliquiari que va haver de suportar dues dures proves al llarg del passat segle XX. Una d’elles, en l’estiu de 1936, quan la relíquia va ser interpel·lada de manera violenta, exigint veure extingida per la força una emanació de Veritat que d’alguna manera no es deixava de reconèixer. L’altra, al 1999, en forma de l’estudi científic a què el contingut del reliquiari fou sotmès per ordre de les pròpies autoritats eclesials, qüestionant la condició que l’objecte sagrat rebia dels propis fidels com a materialització de l’inefable. Aquests dos esdeveniments conviden a un plantejament a propòsit de les nocions de sacrilegi i profanació.
Gerres d'oli d'oliva
Conferència col·loqui a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, conservadora d’etnologia del Museu de les Terres de l’Ebre, dins el tercer Cicle de conferències: “Patrimoni fora de vitrina”, que té per objectiu apropar al públic en general alguns dels nombrosos elements del patrimoni material que romanen als fons etnològic del Museu, fora de l’accés quotidià del públic. La conferència està dedicada a les grans gerres d’oli d’oliva, també anomenades tenalles, un atuell de tradició antiga i medieval, que encara avui es fa servir per emmagatzemar oli per a casa, en molt rebosts de les Terres de l’Ebre. A partir d’elles es parlarà dels molins i la tecnologia tradicionals per elaborar l’oli d’oliva, i també dels aliments, bé crus bé cuinats, que l’acompanyaven, desats al rebost tradicional del territori, un costum sa que també perdura.
Data: 15 de maig del 2014, a les 19.30h
Lloc: Sala d’Actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
Organitza: Antena del Coneixement de la URV, Museu de les Terres de l’Ebre, Ajuntament d’Amposta.
Més informació: www.museuterresebre.cat 977 702 954
Vicenç Bou. De la plaça al Paral·lel
La vida de Vicenç Bou (Torroella 16 gener 1885 – 6 gener 1962) és la història de la cultura catalana entre guerres. S’inicia en el món de la música de la mà del seu pare Genis Bou, fiscorn de la cobla La Lira de Torroella de Montgrí. On també fan de músic tres oncles materns.
El seu segon mestre és el director de La Lira, el flabiolaire Pere Rigau. Vicenç entra de trombonista a la cobla al voltant dels quinze anys. Aprèn violí amb el seu tercer mestre, Josep Reixac, de l’orquestra del Liceu. Ja l’any 2 del segle XX és trombonista dels Montgrins, cobla que dirigeix l’any 1909 a la mort de Rigau, Vicenç Bou té 17 anys. Durant el quart de segle que seguiria, els Montgrins arriben a excel·lir en qualitat.
Fiscorn, trombó, flabiol, piano i violí són els seus companys de viatge. La Barcelona d’abans de la guerra produïa els prestigiosos fiscorns Montserrat, que en temps de postguerra, Llegeix més »
Els aplecs de Paretdelgada
Els aplecs de Paretdelgada de la Selva del Camp de 1959 a 1964 van formar part del cicle Testimonis. Memòria d’un passat recent, organitzat per Carrutxa i l’Arxiu municipal de Reus. En aquella ocasió es va transmetre com els aplecs varen ser un espai de llibertat i com van voler recuperar elements culturals que el franquisme pretenia anorrear.
Aquest mes de maig el Centre d’Estudis Selvatans, amb la col·laboració de Carrutxa, organitza dues xerrades coincidint amb el cinquanta aniversari de l’últim Aplec de Paretdelgada, a la Selva del Camp.
Dijous, 8 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada (1959-1964), una mirada històrica,
a càrrec d’Isidre Fonts i Joaquim Masdéu
Dijous, 15 de maig,
Els Aplecs de Paretdelgada, cinquanta anys després
a càrrec d’Isidre Fonts, Mireia Massana i Agnès Toda
Les xerrades tindran lloc al Castell (Pl. de les Pletes, s/n) a les 8 del vespre.
Iconoclàstia i anticlericalisme
Jofre Padullés, Manuel Delgado i Maria León. Iconoclàstia i anticlericalisme. Violència religiosa a la Catalunya contemporània. Barcelona: Edions Pol·len, amb el suport de l’Institut Ramon Muntarner i l’Institut Català d’Antropologia, 2014.
Existeix un coneixement social negatiu? Un coneixement fonamentat en el fet de saber allò que no s’ha de saber? De ser així, de quina manera es produeix? Quina és la seva epistemologia?
La profanació d’objectes i temples sagrats a la Catalunya del segle XX respon a aquest tipus de producció de coneixement. El seu estudi ens permetrà esbossar les possibilitats d’una epistemologia negativa, capaç d’atendre a aquesta dimensió de la vida social, de la que se’n derivrà una suggerent proposta d’antropologia negativa.
Cultura Viva 2014.La recerca etnològica a Catalunya: Closes, cortals i cortalers a Sant Pere Pescador
Data: dissabte, 10 de maig de 2014, ales 10 h.
Lloc: Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries (C/ Sant Francesc, 5-7, Castelló d’Empúries).
Cultura Viva 2014. La recerca etnològica a Catalunya: Closes, cortals i cortalers a Castelló d’Empúries: Visita comentada per l’exposició Paisatge Latent. Closes, cortals i cortalers i itinerari comentat pels cortals de Sant Pere Pescador, a càrrec de Marisa Roig .
Organitza: Tricentenari, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Castelló d’Empúries, Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i institut Ramon Muntaner
Més informació: Ecomuseu – Farinera Castelló d’Empúries