El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat recentment el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora, de Jaume Vilà i Figueras. La publicació inclou exercicis de digitació i mecanisme, instruccions sobre el domini tècnic de l’instrument i qüestions teòriques. Aquest mètode pot satisfer les necessitats d’estudiants autodidactes, però també les de l’aprenentatge assistit. La publicació aporta continguts de grau elemental i també s’endinsa en el grau mitjà.
L’oficialització dels estudis dels instruments catalans de la cobla es va fer efectiva l’any 1990 dintre de la Reglamentació general dels conservatoris de música (Decret 2618/1966), vigent en aquell moment. El 1992 es promulgà la nova Llei orgànica general del sistema educatiu (la LOGSE), i més tard, l’any 2006, l’anomenada Llei orgànica d’educació (la LOE), vigent actualment.
Edita el Mètode bàsic per a l’estudi de la tenora DINSIC Publicacions Musicals, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, i es pot adquirir per 30.82€ | Llibreria de la Generalitat de Catalunya
Jornada monogràfica, itinerant per les quatre comarques de l’Ebre. Aquest any porta per títol “Les plantes remeieres. Recol·lecció, distribució i usos tradicionals”. Organitzada per la Direcció General de Cultura Popular, el Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU i l’Ajuntament Riba-roja d’Ebre, comptarà amb la col·laboració d’Amics de Riba-roja i el CERE Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
El 
La mostra de cinema etnogràfic arriba a Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló) i ho fa de la mà de les imatges enregistrades pel Dr. Aranda, metge de la colònia durant les dècades de 1950 i 1960. Les imatges permeten veure algunes de les celebracions més típiques de la colònia, així com l’arquitectura, l’urbanisme i aspectes socials i culturals d’una de les colònies industrials més rellevants del Ter. La colònia industrial de Borgonyà es va fundar l’any 1895 quan l’empresa escocesa Coats va decidir instal·lar-hi una fàbrica i dotar-la dels serveis propis d’una colònia. Durant més de cent anys, a la coneguda a Osona com la colònia dels inglesos, s’hi va fabricar fil sota la raó de Fabra i Coats. Borgonyà avui és un dels millors exemples de les colònies industrials catalanes i va ser declarada BCIN l’any 2013. La presentació anirà a càrrec de l’antropòleg i veí de Borgonyà Jaume Amargant.
Dijous, 5 d’octubre, de 18.00 a 21.00h.
Els últims sis números de la Revista d’Etnologia de Catalunya —editada per la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Generalitat de Catalunya)— ja es poden 
L’exposició “1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta”, comissariada per la periodista ampostina Teresa Ferré, recull el treball inicial de recerca sobre el tema, realitzat per l’Observatori per a la Vida Quotidiana (OVQ) amb finançament de l’Ajuntament d’Amposta, que tindrà continuïtat, pel que fa a les fonts orals, amb un Ajut per a la recerca etnològica a les comarques de l’Ebre, concedit el 2016 pel Museu, dins el seu programa anual com Antena de la Xarxa de l’OPEI. La col·lectivització a Amposta va ser fruit d’un procés iniciat el juliol de 1936 (amb la creació d’un comitè, que més tard va passar a consell municipal, dirigit per la CNT i la UGT) que va culminar a principis de 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta, en mans dels anarquistes, en solitari. La formaven prop de 1.200 persones, d’unes 700 famílies, fet que gairebé representava el 10% de la població de la ciutat. Va ser la col·lectivitat més nombrosa de les Terres de l’Ebre i, en proporció, la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en diverses seccions, entre les quals les dels pagesos (la més important), els paletes, els treballadors de la indústria arrossera, la pesca i l’intercanvi, els pintors, els forners, els fursters i els ramaders.
La Ciutat de Mèxic acollirà el mes de novembre la