A la dècada dels trenta del segle passat una criadora de rens del poble sami somnia amb una altra vida. Aquest anhel li exigeix superar un camí ple d’obstacles i racisme, a més de sacrificar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura. L’opera prima de la cineasta d’origen sami Amanda Kernell és una història fascinant sobre la identitat en un context històric dur, que ha seduït festivals d’arreu del món. Una història d’emancipació i de lluita individual per alliberar-se de la subjecció de les arrels identitàries. Etnografia i cinema en estat pur.
Aquest divendres 27 de setembre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys des del Museu Etnològic del Montseny “El patrimoni de la neu i la seva explotació en època moderna”. La presentació anirà a càrrec de Jordi Tura i Joaquim Mateu, director i conservador del MEMGA, i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2019” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Data: 27 de setembre 2019
Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6, Arbúcies
El 14 d’octubre s’acaba el
termini per presentar-se al III Premi CEPAC per a treballs de fi de grau i de
fi de postgrau de tema casteller
El pròxim 14 d’octubre del
2019 s’acaba el termini de
presentació de treballs per a la tercera edició del Premi CEPAC per a treballs
de fi de grau i de fi de postgrau de tema casteller, organitzat i convocat pel
Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona/La Biennal de
Castells.
Hi poden participar
aquelles persones que hagin presentat un treball d’aquestes característiques a
qualsevol universitat de la Xarxa Vives d’Universitats durant el període
acadèmic 2018-2019, la qualificació del qual hagi estat com a mínim d’aprovat.
Es concediran un premi i un accèssit, consistents en 1.000 € i 500 €, respectivament, i la
publicació del treball en paper i/o format electrònic.
La primera edició del
premi (2017) va ser guanyada per Pau Roig Arnaus (Universitat de Girona), amb
un treball sobre la turistificació del fet casteller. L’accèssit va ser per a
Belén Moreno Maurano (URV), amb un estudi, des de l’àmbit del dret, sobre els
drets d’imatge dels castellers. La segona edició (2018) la va guanyar Lurdes
Quintero Gallego (Fundació URV) amb el treball “Mediació castellera”, mentre
que l’accèssit es va repartir entre els treballs “Adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT al
públic infantil”, de Mariona Arnau Garcia (UPF), i “Avaluació del projecte
Iniciació al món casteller. Les colles castelleres com a eina d’inclusió
social”, de Marta Garcia Yuste (UB).
Dins el programa “12ns Tallers i Jornades de Memòria Oral” el Centre d’Estudis de les Garrigues i el grup de recerca EtnoBioFiC, de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Botànic de Barcelona, organitzen la conferència “Els usos de les plantes a les Garrigues com a símbol d’identitat”. En aquesta xerrada, es farà un repàs de les plantes més utilitzades a la comarca i el seu estat actual, fent èmfasi en la importància del coneixement tradicional i de la seva transmissió oral i/o escrita.
Organitzen: Centre d’Estudis de les Garrigues i grup de recerca EtnoBioFiC (UB i IBB, CSIC-ICUB)
Data: 28 de setembre de 2019
Lloc: Ateneu Popular Garriguenc, Casal Marino, Carrer Ave Maria 14, Les Borges Blanques
A càrrec de Michael Mason (Director del Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, Washington)
Co-organitzada per la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic-XIPE del Departament d’Antropologia Social i Cultural i el CORE en Patrimoni Cultural de la UAB.
Lloc: Aula 101 de la Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona, carrer de la Fortuna, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona.
La Fatarella 28 de setembre de 2019 a 22 d’abril de 2020
El pròxim 28 de setembre a les 10.30h tindrà lloc al conjunt dels Canyerets, a la Fatarella (Terra Alta), la presentació de l’exposició col·lectiva Pedra sobre pedra. La inauguració anirà acompanyada d’un recital de poemes.
Els artistes participants són: Manuel Andreu, Toni Batllori, Josep Cañada, Lluïsa Casas, Puri Cervera, Sisco Estapé, Yves le Guellec, Sento Masià, Joan Miró Oró, Sergi Quiñonero, Emilia Perucho, Jesús Pedrola, Encarna Pons Aldavert, Fc. Xavier Solé i Borràs i Magda Zaragoza.
Aquest acte forma part del conjunt d’activitats programades durant l’any 2019 amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació el Solà.
L’any 2005 la Universitat de la Sorbona de París va realitzar un estudi amb una mostra de 24.000 poblacions de fins a 500.000 habitants d’arreu del món. La vila de Ripoll va convertir-se en la població amb l’esperança de vida més elevada de tot Catalunya.
SRI-POLL és un viatge pels secrets que fan d’aquesta petita població dels Pirineus la que gaudeix de més longevitat de tot Catalunya… Atletes de més de 70 anys, joves amb insensibilitat tèrmica, avis que ostenten rècords de constipats, malalties que no han estat mai vistes en cap altre punt de Catalunya, una catedral que diuen que en realitat és un monestir, i fins i tot polítics que no es tiren els plats pel cap!
Un grup de veterans excursionistes expliquen la seva afició per a la restauració de barraques de pedra seca, marges, forns de calç, … El documental, realitzat per Núria Repiso (TN Produccions), mostra els treballs de reconstrucció d’una barraca del municipi d’Olèrdola, realitzats per membres del Grup Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès. La recerca sobre l’ofici de margener i la tècnica de la pedra seca al Penedès ha estat publicada al web de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès
Data de la projecció: dissabte 28 de setembre, a les 20h.
Lloc: Auditori del Centre Cívic (c/ Ponent, 6) de Sant Cugat Sesgarrigues.
Organitza: Institut d’Estudis Penedesencs i Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, en el marc de la 5a Mostra Audiovisual de Medi Ambient de la Fira ECO Sant Cugat.
Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Associació Amics de la Font del Cuscó i Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
El Museu de Camins està recuperant la xarxa de camins antics de la Vall de Siarb, tot creant un espai de descoberta on, mitjançant el senderisme, s’articula i es connecta el patrimoni cultural i natural d’aquest entorn. En aquest espai obert i a l’aire lliure es mostrarà com era la xarxa de camins antics i s’explicaran les tècniques que s’utilitzaven per construir-los i els usos que tenien; una xarxa de camins que, com a eix vertebrador de la vida tradicional, servirà per explicar la vida antiga als Pirineus i donarà accés als elements culturals i naturals de la vall.
El Museu de Camins és un projecte viu i participatiu que s’està construint entre tots mitjançant, en gran part, els camps de treball i jornades de treball que s’organitzen de l’abril a l’octubre. Per tal de dinamitzar i difondre el projecte l’organització necessita la participació de moltes altres persones i col·lectius: per donar idees, realitzar formacions, organitzar activitats o participar en els camps de treball.
El Museu de Camins demana la possible col·laboració, en relació a la pedra seca o en general, d’entitats o persones que hi puguin estar interessades.
Organitzades per l’associació Alfacer i el Museo de Alfarería Tradicional Aragonesa de Morillo de Tou, les jornades es presenten en format de conferències, un mercat de “desembalatge” de ceràmica, una sessió d’identificació de peces dubtoses, i una sessió de comunicacions breus.
Entre aquestes activitats tindrà lloc la conferència “La investigación, conservación y restitución de la cerámica del Alt Pirineu desde el Ecomuseu de les Valls d’Àneu“, a càrrec de Jordi Abella i Josep Tugues, el dissabte 5 d’octubre a les 11:00h.