El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars
El 16 de novembre de 2010 s’esdevingué la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes.
A causa de la situació actual per la pandèmia de la COVID-19 la jornada, programada pel 14 de novembre al Museu del Ter, s’ha anul·lat fins a nova data.
La jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.
La jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’havia de fer el dissabte 14 de novembre al Museu del Ter de Manlleu, però les mesures de seguretat decretades contra la pandèmia no ho van fer possible.
Els resums, que trobareu aquí, corresponen a 8 recerques que tracten temàtiques tan diversos com: la musicologia, la ràdio, la religiositat popular, el teatre com a activitat de lleure quotidià, les festes populars, el futbol des d’una perspectiva etnogràfica o la fotografia històrica, però en el marc de les noves tecnologies.
Data: 14 de novembre de 2020
Lloc: Museu del Ter
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
En el marc del programa Etnologia en Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).
Per cinquè any consecutiu us presentem una nova edició de la Setmana de l’Antropologia, enguany marcada per la situació sanitària, per la qual cosa, algunes de les activitats es faran en format virtual. Tot i la situació, volem donar continuïtat a la Setmana de l’Antropologia i us presentem un programa que esperem us resulti atractiu.
Participa: Ajuntament de la Garriga-Centre de Visitants, Centre Cívic el Sortidor, l’Etnogràfica-Antropologia per a la transformació social, L’ITA. Associació d’Antropologia, Institut d’Antropologia de les Illes (IAI). Maridatges Culturals.
Amb la col·laboració de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya – Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), Institut Ramon Muntaner (IRMU), Museu Etnològic i de Cultures del Món – Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Girona (UdG), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universtitat Rovira i Virgili (URV).
El Museu de la Pesca acaba de publicar un nou llibre dins de la col·lecció Promediterrània: un testimoni etnogràfic sobre la pesca i els pescadors de l’Empordà, escrit per Francesc de Villanueva entre 1927 i 1928.
“Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà” és un manuscrit escrit el 1927 per Francesc de Villanueva, estiuejant de Cadaqués i enamorat de l’Empordà. Gran observador i etnògraf apassionat de la vida quotidiana de la gent de mar d’inicis de segle XX, recorregué el territori entre l’Escala i el Cap de Creus per recopilar tota mena d’informacions sobre l’activitat pesquera, tot imitant l’autor del llibre “La pesca a Catalunya”, Emerencià Roig. Aquella feina va desembocar en la redacció d’un manuscrit de 116 pàgines on Villanueva descriu amb tota mena de detalls instruments i tècniques de navegació, ormeigs de pesca, el vocabulari dels mariners empordanesos i la idiosincràsia de la gent de mar del territori.
Aquest manuscrit restà oblidat fins que l’investigador Pep Vila el descobrí el 2018 entre el fons documental de Firmo Ferrer, cronista de Cadaqués. Més tard s’ha descobert una altra versió a l’Arxiu Històric de l’Escala, procedent de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, també inèdita, amb la qual s’ha pogut completar els buits existents en el primer manuscrit.
La transcendència del document per a l’etnologia i la història marítima ha motivat que, un cop descobert, el Museu de la Pesca en faci una publicació. És un treball conjunt dels investigadors Enric Prat, Pep Vila, Lurdes Boix i Alfons Garrido, els quals s’han encarregat de transcriure i anotar el manuscrit original, així com d’incloure estudis de contextualització del territori i de l’activitat pesquera de l’època i de redescobrir la biografia d’un autor fins ara desconeguda.
L’edició corre a càrrec a la Fundació Promediterrània, amb la participació de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Documare: Centre de Documentació de la Pesca i el Mar i la col·laboració del Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala.
La publicació ha comptat amb un ajut del Fons Europeu Marítim i de la Pesca, concedit pel GALP Costa Brava en la convocatòria 2020.
Amb aquest nou llibre publicat dins de la col·lecció “Promediterrània”, el Museu de la Pesca posa en relleu el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni documental marítim i pesquer, tot posant-lo a disposició de la ciutadania i de la recerca en ciències socials com una nova eina per interpretar la història de la pesca marítima del país. La presentació del llibre, prevista pel mes de novembre de 2020 dins del cicle Pesca i Ciència de la Càtedra d’Estudis Marítims, s’ha posposat a l’espera que la situació de la pandèmia permeti fer-ho amb total seguretat. Amb tot, ja es pot adquirir a la llibreria del Museu de la Pesca per un preu de 10 €.
El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars
Amb motiu de l’efemèride s’instal·laran tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a Valls
Dilluns vinent, 16 de novembre, Valls commemorarà la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 en la primera Nit de Castells que des d’aleshores anualment celebra Valls i que acull els representants del món casteller, es rememora amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat.
Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i se situaran al costat de les lletres VALLS, que ja estan instal·lades en aquests punts d’interconnexió viària. A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc.
La instal·lació ha anat a càrrec dels serveis municipals de manteniment. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població. En una ciutat de castells, aquests es respiraran des del mateix moment d’arribar-hi a través de les vies de comunicació.
La commemoració del desè aniversari de la proclamació dels Castells com a Patrimoni de la Humanitat comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez. La commemoració se celebrarà a la sala de plens de l’Ajuntament i es podrà seguir en directe pel canal de Youtube de l’Ajuntament de Valls a partir de les 13.15h.
Un premi de tots i per a tots
L’Alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha volgut destacar que «la proclamació dels castells com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO va ser un premi de tots i per a tots, que posa de manifest la importància del treball conjunt entre les colles castelleres, les entitats privades com els mitjans de comunicació i les administracions públiques. Totes van fer una pinya per un objectiu que ha projectat el món casteller i augmentat el seu prestigi arreu». Farré ha afegit que «des de Valls vam treballar en aquesta candidatura com sempre ho hem fet, amb esforç, sense renunciar a representar els orígens i la història dels castells, però alhora amb generositat com els Xiquets de Valls han demostrat sempre lluint les seves construccions on se’ls ha demanat amb el mateix orgull que en pròpia plaça. Els castells van néixer a Valls però ha estat el nostre país el que els ha atorgat la categoria de símbol i la UNESCO el reconeixement internacional».
El passat 20 d’octubre Valls va encetar les celebracions del desè aniversari de la proclamació arreu del país tot coincidint amb la Fira de Santa Úrsula, celebrada amb èxit, amb una alta participació i amb totes les garanties de seguretat. Ho feu en diversos espais del nucli històric, però especialment amb dos actes simbòlics a la plaça bressol dels castells. Ara continua la commemoració en aquests tres nous punts del teixit urbà. El regidor de cultura, Marc Ayala, ha explicat que «la tria d’aquests espais en el llindar del nucli urbà de Valls vol simbolitzar la connexió que Valls té amb les altres places castelleres del país. Per aquí els nostres Xiquets sortien i surten cap a d’altres festes majors per contribuir a seguir-les fent grans». També ha explicat «el món casteller com una xarxa de localitats i de colles que vertebren un mapa conjunt des de l’experiència compartida».
El camí de la UNESCO
La candidatura dels castells havia estat impulsada per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la revista “Castells” i el Centre Unesco de Catalunya. La iniciativa va aconseguir un bon suport social arreu del país, que es va traduir, entre d’altres, en una declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, al cap d’un any, l’abril de 2008.
Posteriorment, l’Estat Espanyol va assumir la candidatura com a pròpia a proposta de la Generalitat de Catalunya. Va ser a la reunió del Consejo del Patrimonio Histórico, organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes, de juliol de 2009, que va donar-li llum verda. La demanda es va formalitzar amb la presentació, el 28 d’agost de 2009, a la seu de la UNESCO, a París, del Dossier de Candidatura dels Castells elaborat per la Comissió, elaborat per un seguit d’especialistes castellers d’arreu del territori.
La decisió final per a la proclamació es va prendre en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es va celebrar a Nairobi, Kènia, el 16 de novembre de 2010. A l’acte va assistir una delegació catalana encapçalada per l’aleshores president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i en la qual també hi era el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya Miquel Botella, així com el president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, el manresà Ramon Fontdevila.
El fet d’estar inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha contribuït a aconseguir que la visibilitat i el prestigi dels castells, tant a Catalunya com a l’estranger, hagi augmentat espectacularment. Els castells han passat, en molt pocs decennis, de ser una pràctica d’àmbit comarcal a obtenir el màxim reconeixement universal, el que atorga l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la UNESCO.
La Segarra es converteix en un territori de contes amb la celebració d’un projecte de narració oral: FestivalSegamots, l’art de contar històries, i contes a la Catxipanda.
Contes de tradició oral de diferents parts del món que canvien d’ingredients segons el lloc on es preparen i segons l’estació de l’any en què s’escolten, amb gran diversitat de colors i amb gustos molt saborosos.
La narració com a fet col·lectiu, font de coneixements transmesos de generació en generació, camp idoni per fer palesa la nostra interculturalitat, per celebrar i per redescobrir, revitalitzar i refermar el patrimoni cultural immaterial que forma part de la nostra identitat.
El Museu de Cervera vol debatre sobre la importància de l’oralitat per construir històries en primera persona i per “reconstruir” històries locals que acaben sent històries universals. Volem conèixer altres projectes que també han posat el focus en aquest art d’explicar per reivindicar el seu poder de connectar, d’emocionar, de transmetre coneixements i de crear comunitat.
En el marc de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Avui dimecres 11 de novembre a les 18.30h, iniciem el Cicle de Cinema Etnogràfic amb dos documentals neerlandesos:
DE KLEINE OORLOG VAN BOER KOP
Huib Schoonhoven i Karen Kuiper | 1h 02’ 28’’| 2009 | VO subtitulada en anglès
La lluita d’una família de grangers amb l’ajuntament que vol apropiar-se de les seves terres i de la burocràcia relacionada amb l’agricultura i la ramaderia.
LEKKER WEERTJE, MIJNHEER PRADHAN!
Hans Heijnen | 30’| 1989 | VO subtitulada en català
Un antropòleg del Nepal viu un any en un poble que pertany al que es coneix com a cinturó bíblic per veure com viu la gent gran. Durant el transcurs del documental, descobrim que al final és ell l’estudiat pels veïns i no pas ell, estudiant els veïns.
Sessions conduïdes per Roger Canals i Josep Roca, membres del grup IVAC. Antropologia, imatge i cultura visual de l’ICA.
Des de finals dels cinquanta i intensament a partir dels seixanta la puixant indústria catalana, que es recuperava dels rigors de l’autarquia franquista, es va nodrir de la mà d’obra que arribava abundant de la resta de l’Estat, especialment del sud, Andalusia, Extremadura… Les ciutats industrials catalanes van créixer ràpidament impulsades per aquesta nova immigració, que es va trobar amb greus dificultats per aconseguir habitatges dignes, havent de recórrer sovint als barris de barraques o altres modalitats d’habitatge precari. Aquests barris i la seva història són una part indestriable de la memòria de les nostres ciutats dels darrers decennis. Totalment integrats ja en la trama urbana, durant el segle XXI han tornat a acollir nous nouvinguts, procedents ara principalment del Magrib. La vida hi continua exuberant, però també l’estigma, el prejudici i la incomprensió, com la història, es repeteixen.
Els dos blocs de can Garcia, al barri de l’Erm, són a Manlleu el símbol d’aquella època i d’aquest urbanisme. Ja només en queda un d’ells, dominant encara, per poc temps, l’horitzó de la petita ciutat industrial del Ter. Durant els seus 60 anys la vida hi ha florit amb tota la força. A la seva ombra hi han crescut generacions de manlleuenques i manlleuencs, però ara desapareixeran definitivament com a part d’un procés de reforma integral del barri.
De la demanda de memòria col·lectiva, expressada al Museu del Ter per l’Associació de veïns del barri de l’Erm, neix Novè 2a. Inicialment va ser concebut com un projecte teatral més del Museu del Ter i CorciaTeatre per representar-se l’estiu de 2020 com una continuació de l’espectacle de l’any 2013 “El meu barri”, també ambientat en un pis de can Garcia. La covid-19 i el confinament de la primavera de l’any 2020 va fer impossible el programa previst. En aquest moment neix la idea de convertir Novè 2a en un projecte audiovisual, una sèrie de capítols en format de docusèrie, barrejant ficció i testimonis reals sense abandonar la dimensió teatral tradicional, que hem reservat per al darrer i definitiu capítol que es representarà quan les condicions sanitàries ho permetin.
El projecte inclou 5 capítols diferents. El diferents capítols s’emetran en obert al canal de youtube del Museu del Ter i a El9TV.
Novè2a és una producció conjunta del Museu del Ter i la companyia Corcia Teatre amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Associació de veïns del barri de l’Erm i amb col·laboració de El9TV. Ha comptat amb la direcció i guió de Joan Roura, la realització de Xef Vila i amb música de Roger Usart.
Data: Estrena el 12 de novembre de 2020 a les 22:00
