Cultura viva 2020. L’univers dels jocs i els joguets populars, a les Terres de l’Ebre.

30 novembre 2020 Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Aquesta conferència, titulada “L’univers dels jocs i els joguets populars arreu del món”, forma part del programa Cultura viva 2020 del Museu de les Terres de l’Ebre, i serà impartida pel col·leccionista i professor de l’Institut de Flix Biel Pubill Soler, que ha reunit a Ascó una important i nombrosa mostra de jocs, joguets i estris de joc procedents dels cinc continents; peces lúdiques que, en la major part dels casos, ell mateix ha anat adquirint al llarg de molts viatges, a partir de les mans artesanes o infantils que els han creat.

és també el protagonista de l’exposició del programa Col·leccionar passions, que s’inaugurarà properament.

A causa de les mesures de seguretat decretades contra la pandèmia de la COVID-19 aquesta conferència es desenvoluparà de forma virtual, a través de l’enllaç que apareix a continuació.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Data: 4 de desembre de 2020.

Lloc: https://meet.google.com/ixw-siny-huc

Horari: 19h.

Per a més informació: tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat info@museuterresebre.cat

El Museu de la Mediterrània acull l’exposició de l’Any Palmira Jaquetti

28 novembre 2020 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Museu de la Mediterrània, des del dissabte 28 de novembre, acull l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895 – 1963, un de les principals accions que es porten a terme dins la celebració de l’any Palmira Jaquetti impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.

Palmira Jaquetti és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.

Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols

27 novembre 202027 novembre 2020 Museu d'Història de Sant Feliu de GuíxolsDeixa un comentari

Les cançons recollides per la folklorista Palmira Jaquetti a Sant Feliu de Guíxols l’any 1927 al vostre abast en un interessantíssim audiovisual produït des del Museu d’Història, dramatitzat i musicat per Bubulina Teatre. Estrenem avui a les 22:15 hores al canal de youtube del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Teniu tota la informació a:

https://museu.guixols.cat/activitats/activitat.php?id=262

Acompanyeu-nos i gaudiu!

CICLE DE CINEMA ETNOGRÀFIC: SESSIONS ICA

24 novembre 2020 Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

En el marc de la 10a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Demà dimecres 25 de novembre, de 18.30h. a 20.30h, us esperem a la segona sessió de cinema etnogràfic. La sessió serà conduïda per Roger Canals i Josep Roca (coordinadors del cicle) i comptarem amb la participació de Mattijs van der Port, antropòleg i director dels documentals que es projectaran en streaming.

Enllaç de connexió 2a sessió: https://zoom.us/j/99155482824 (no cal inscripció)

KNOTS AND HOLES. AN ESSAY. FILM ON THE LIFE OF NETSMattijs van der Port | 1h 13’ | 2018 | VO subtitulada en catalàUna singular pel·lícula d’assaig antropològic que observa les diverses xarxes que trobem en diferents contextos a Bahia,Brasil, (des de xarxes de pesca fins a delicades xarxes d’encaix), i les emocions i sensacions associades amb elles.

O VENTO (THE WIND) (2014)Mattijs van der Port | 4’ | 2014 | VOLa cançó O Vento, de Dorival Caymmi, evoca poderosament com és el vent el que fa que tot funcioni. Rodat a Bahia (Ilha de Maré, Santo Amaro, Salvador).

Arrenca la Setmana de la Pedra Seca amb 76 activitats arreu dels Països Catalans

24 novembre 2020 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Del 23 al 29 de novembre de 2020, i per primera vegada, els Països Catalans s’uneixen per reivindicar el patrimoni de la pedra seca i la seva tècnica constructiva amb 76 activitats a l’entorn de la pedra seca per posar-la en valor.

Tindran lloc 24 sortides i visites guiades, 17 formacions i construccions i 35 activitats de divulgació, moltes d’elles ja pensades en nous formats per adaptar-se a les circumstàncies imposades pel Covid.

Als Països Catalans existeix un importantíssim patrimoni rural de pedra seca que n’articula el paisatge: cabanes, forns, sínies, fonts, marges, tines… moltes d’ells protegits com a bens culturals d’interès local o nacional, o bé situats dintre de parcs naturals o d’altres categories d’espais protegits. Però malgrat els seus diversos valors (ecològics, estètics, històrics i identitaris), es troba immers en una dinàmica d’abandó que comporta el seu deteriorament i destrucció, i que coincideix, malauradament, amb la desaparició de l’ofici de marger i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. Per això, i coincidint amb el segon aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 28 de novembre de 2018, COL·LABORAxPAISATGE impulsa la Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb una relació de totes les activitats a l’Agenda de la Setmana de la Pedra Seca, així com amb un mapa d’ubicacions que trobareu al mateix lloc. Igualment, les activitats es podran seguir a les xarxes socials de la Setmana (Facebook i Instagram @SetmanadelaPedraSeca, Twitter @SetmPedraSeca) i mitjançant el hashtag #SetmanadelaPedraSeca.

Parcs Naturals i museus, o com gestionar el patrimoni cultural dels espais naturals protegits

24 novembre 2020 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El Museu de la Mediterrània, com a membre del la Xarxa de Museus d’Etnologia, i amb el suport del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, organitza la Jornada “Parcs Naturals i Museus. Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”.

Des de fa anys, alguns Parcs Naturals treballen el patrimoni cultural dels seus espais protegits. En alguns casos aquest treball es realitza conjuntament amb els seus museus de referència. Són projectes per la protecció, la salvaguarda, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural. La Generalitat de Catalunya impulsa aquestes sinergies entre parcs naturals i museus, i en el seu Pla de Govern 2018 – 2021 aposta per treballar per a la protecció i el foment de l’ús sostenible del patrimoni cultural que es troba als espais naturals protegits. Per això, el desembre de 2018 aprova un Acord del Govern per a la protecció, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya.

Ara, i després de la realització de diferents workshops entre directors de Parcs Naturals i Museus s’ha volgut impulsar una jornada per presentar “Bones pràctiques en la gestió del patrimoni cultural dels Espais Naturals”. Aquesta jornada, que es portarà a terme el dimecres 25 de novembre a partir de les 10 h, en format telemàtic i que es podrà seguir a través del canal de YouTube del Museu de la Mediterrània, servirà per presentar una dotzena de bones pràctiques sobre el patrimoni cultural dels Parcs Naturals de Catalunya.

La jornada comptarà amb un bloc específic de presentacions sobre treballs realitzats en el patrimoni etnològic dels parcs naturals:

Projecte de Recuperació i difusió de l’Artesania local de l’Alt Pirineu a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La Recerca “Cel, meteorologia i estels en la memòria oral dins l’àmbit del Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” a càrrec de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i Mercè Aniz, directora – conservadora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Podeu consultar el programa complet i us podeu inscriure a la jornada al formulari que trobareu a la pàgina web del Museu de la Mediterrània.

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

17 novembre 2020 Museu de la PescaDeixa un comentari

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

VALLS REMEMORA LA CELEBRACIÓ DELS 10 ANYS DELS CASTELLS COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

17 novembre 2020 Museu Casteller de Catalunya a VallsDeixa un comentari

El 2010 el quilòmetre zero del món casteller fou l’única ciutat que simultàniament acollí la proclamació amb un acte públic a la plaça del Blat i amb pilars.
Amb motiu de l’efemèride s’han instal·lat tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a Valls.
L’acte ha estat presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat, Àngels Ponsa, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, el president i cap de colla de la Joves, Roger Estil·les i Jaume Martí respectivament, i el president i cap de colla de la Vella, Albert Pedret i Albert Martínez.

Ahir, 16 de novembre, Valls va commemorar la proclamació dels Castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, que tingué lloc a Nairobi, Kènia, l’any 2010, mentre simultàniament la plaça del Blat ho seguia en directe, aixecava dos pilars per les colles dels Xiquets de Valls i col·locava una placa commemorativa de l’efemèride en la façana del quilòmetre zero de les arquitectures humanes. Al cap de de deu anys aquella iniciativa que s’havia anunciat per primer cop el 2007 en la primera Nit de Castells que des d’aleshores anualment celebra Valls i que acull els representants del món casteller, s’ha rememorat amb la instal·lació de tres tòtems senyalètics i decoratius en les rotondes d’accés a la localitat.

Aquests tòtems porten la llegenda quilòmetre zero casteller, i s’han situat al costat de les lletres VALLS, que ja estan instal·lades en aquests punts d’interconnexió viària. A partir del disseny de l’empresa Gecko, estrenat el passat Sant Joan en els suports on line i off line, han estat construïts per l’empresa Valls Láser. Tenen unes mides de 3,5 metres d’alt per 2 d’ample i estan fabricats en xapa corten en consonància amb les lletres de la població. Estaran ubicats en tres de les rotondes de l’N-240 d’entrada a Valls des de Tarragona, el Vendrell i Montblanc. La instal·lació ha anat a càrrec dels serveis municipals de manteniment. Aquests tòtems creen nous punts de referència del món casteller, esdevenint Valls la primera localitat que situa el missatge casteller en tres accessos d’una població. En una ciutat de castells, aquests es respiraran des del mateix moment d’arribar-hi a través de les vies de comunicació.

TAULA RODONA: Fer recerca en religió avui. Adaptacions, recreacions i noves espiritualitats a la Catalunya actual

17 novembre 2020 Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Avui, dimarts 17 de novembre a les 18.00h. En el marc de la Setmana de l’Antropologia.
Amb les intervencions de: Xavier Garcia (UB), Marta Pons (UB, ICA), Victòria Badia (GIRRPO/ICA), Marta Contijoch (UB, ICA) i Juan Granero (UB, ICA).
Modera: Manuel Delgado Ruiz (GREMHER-UB, OACU, ICA).

Segurament totes les societats humanes han fet vida social amb una altra societat, la característica de la qual és que habitualment no és accessible als sentits, sinó que transcendeix la vida quotidiana per posar en contacte el món mundà amb un de sobrenatural que intervé de manera intermitent en els aspectes més ordinaris de la vida. Aquesta dimensió transcendental hauria estat objecte preeminent de l’Antropologia, sobretot en els seus primers temps i en aquelles societats abans considerades endarrerides, precisament per mostres de suposada irracionalitat com la creença i la comunicació amb éssers extrahumans. No obstant, els trànsits entre els altres mons i el nostre no perden vigència en les societats contemporànies aparentment secularitzades. Poden correspondre a pràctiques tradicionals
que han sobreviscut, encabir-se al si de religions institucionalitzades, formar part de nous corrents religiosos, assumir formes exòtiques que han vingut de la mà dels fluxos migratoris o de modes o estar incloses dins la nebulosa de cultes i creences contraculturals i new age.
A partir d’exemples de recerques en curs, la taula rodona pretén fer difusió d’algunes de les línies de les perspectives actuals sobre aquells fenòmens i pràctiques que anomenaríem màgics, religiosos o transcendents, en ordre a mostrar com es du a terme aquesta recerca sobre religions i noves espiritualitats a Catalunya avui en dia i quin paper hi pot jugar l’Antropologia a l’hora de generar eines per a la convivència i el diàleg interreligiós en una societat com la nostra.

Es podrà seguir a través de la plataforma zoom: https://zoom.us/j/91660837495 ID de reunió: 916 6083 7495

TROBADA: Les revistes d’antropologia a Catalunya