Presentació de la “Breu Història dels Castells i la Muixeranga”, de Jordi Bertran, a Valls

  • Tindrà lloc aquest dimecres 23 d’octubre a les 19 h al Portal 22
  • Anirà a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira i Xavier Brotons

Dins els actes de la Fira de Santa Úrsula de Valls dimecres 23 d’octubre es presentarà “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans”, de Jordi Bertran, primer volum de la nova col·lecció de llibres de butxaca divÈrsia.cat. Biblioteca Bàsica dels Països Catalans, dirigida per Josep-Lluís Carod-Rovira. L’acte tindrà lloc al Portal 22, a la plaça del Portal Nou de Valls, a les 19 h, i comptarà amb la participació del director de la col·lecció, de Xavier Brotons que farà la presentació de l’obra, i de l’autor.

La “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” és el primer treball que situa a un mateix nivell ambdues manifestacions patrimonials. Amb anterioritat, la muixeranga apareixia com un antecedent o preliminar del fet casteller en el capítol introductori de les històries castelleres. En aquest volum es ressegueix l’evolució paral·lela d’ambdós fenòmens des del segle XVII fins a l’actualitat, i per tant s’iguala la transcendència d’ambdós territoris als quals pertanyen.

La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat. El llibre segueix els homes valencians que entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents àrees de la península Ibèrica. A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. A l’encert del ball de valencians del Catllar en bastir el primer nivell de sis alçades, s’hi suma la transformació definitiva experimentada a la ciutat de Valls com a bressol dels castells. En canvi, la muixeranga mantingué la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià. Des de 2010, els castells, ja amb deu pisos, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i des de 2011 ho és la muixeranga a Algemesí.

El text remarca algunes efemèrides com les que se celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada: el dos de vuit amb folre i manilles. El treball també posa en valor la tasca de diversos periodistes catalans del segle XIX com Joan Mañé i Flaquer, qui arribà a dirigir el “Diari de Barcelona”, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní “La Opinión”.  Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes registraren unes construccions mítiques.

Finalment, el treball compta amb il·lustracions i fotografies remarcables de la història muixeranguera i castellera. Per exemple, el lector hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una il·lustració, en aquest cas de 1786.

Jordi Bertran (Tarragona, 1966) és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili, on explica patrimoni material i immaterial. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. També és autor d’estudis muixeranguers i castellers, com “El ball de valencians”, o coautor de “Tradicionari”, “1926-2006. Els castellers de Tarragona”, “Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva”, “Enciclopèdia de l’Esport Català” i “Enciclopèdia Castellera”. Casteller honorífic de la Colla de Sant Pere i Sant Pau i dels Castellers de Vilafranca, actualment és el director artístic de les Festes Decennals de la Candela 2021 i responsable d’actes castellers a Valls. Ha exercit com cap de plaça de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès des de 2016.

I Jornada de recerca etnològica a la Costa Brava al Museu de la Mediterrània

I-Jornada-Recerques-Costa-Brava-_cartell.jpgEl Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la I Jornada de Recerca Etnològica a la Costa Brava, dissabte 19 d’octubre a les 11.00 h al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Els tres museus tenen un objectiu comú com antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, potenciar i donar veu a la recerca etnològica d’un territori comú. Tots tres, des d’àmbits diferents però que moltes vegades es poden interrelacionar, intentem treballar per potenciar el coneixement de la Costa Brava. 

Ara, ens unim les tres institucions per celebrar una jornada de presentació de recerques etnològiques a l’Empordà. En aquesta jornada hi haurà presentacions de recerques impulsades per les tres institucions però també d’altres que es realitzen a títol individual.

Les jornades, que es volen anar repetint anualment, tindran caràcter itinerant. Aquest primer any es celebraran al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Read More »

Primeres gravacions realitzades del projecte “Fer de músic 2019”

Us informem que s’han realitzat les primeres entrevistes del projecte Fer de Músic 2019, que es presentaran publicament, dissabte 25 de gener de 2020 al Museu de la Mediterrània.

Des del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània s’impulsa el projecte Fer de Músic. Es tracta d’un treball de recuperació, preservació i divulgació, a través d’enregistraments i documentació manuscrita i fotogràfica, de la memòria dels músics històrics vinculats al mon de la sardana i les cobles-orquestres de Catalunya. El projecte “Fer de músic” recol·lecta les seves vivències personals i professionals, i testimonia l’evolució d’un dels oficis més arrelats al territori empordanès, protagonista d’excepció de les festes populars i la música tradicional.

Es tracta d’un projecte coordinat pel músic Jordi Molina i amb el suport d’Eva Ramió, responsable del Centre de Documentació. Jordi Molina és compositor i intèrpret de tenora que té una àmplia experiència concertística. Fou deixeble del cèlebre Ricard Viladesau i ha estat membre d’algunes de les cobles-orquestres més emblemàtiques de Catalunya.

Enguany es realitzaran un total de cinc entrevistes en el marc del Fer de músic 2019, el 25 de setembre és van realitzar les tres primeres entrevistes a: Fina Dalmau, Pep Poblet i Marcel Casellas.

Read More »

Cultura Viva 2019. La producció i el comerç de la neu al Montseny

Aquest divendres 27 de setembre a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació de la recerca desenvolupada els darrers anys des del Museu Etnològic del Montseny “El patrimoni de la neu i la seva explotació en època moderna”. La presentació anirà a càrrec de Jordi Tura i Joaquim Mateu, director i conservador del MEMGA, i s’emmarca dins el programa “Cultura Viva 2019” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Data: 27 de setembre 2019
Lloc: Museu Etnològic del Montseny, Major 6, Arbúcies
Informació: 972 86 09 08

El 14 d’octubre s’acaba el termini per presentar-se al III Premi CEPAC

El 14 d’octubre s’acaba el termini per presentar-se al III Premi CEPAC per a treballs de fi de grau i de fi de postgrau de tema casteller

El pròxim 14 d’octubre del 2019 s’acaba el termini de presentació de treballs per a la tercera edició del Premi CEPAC per a treballs de fi de grau i de fi de postgrau de tema casteller, organitzat i convocat pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC), amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona/La Biennal de Castells.

Hi poden participar aquelles persones que hagin presentat un treball d’aquestes característiques a qualsevol universitat de la Xarxa Vives d’Universitats durant el període acadèmic 2018-2019, la qualificació del qual hagi estat com a  mínim d’aprovat.

Es concediran un premi i un accèssit, consistents en 1.000 € i 500 €, respectivament, i la publicació del treball en paper i/o format electrònic.

La primera edició del premi (2017) va ser guanyada per Pau Roig Arnaus (Universitat de Girona), amb un treball sobre la turistificació del fet casteller. L’accèssit va ser per a Belén Moreno Maurano (URV), amb un estudi, des de l’àmbit del dret, sobre els drets d’imatge dels castellers. La segona edició (2018) la va guanyar Lurdes Quintero Gallego (Fundació URV) amb el treball “Mediació castellera”, mentre que l’accèssit es va repartir entre els treballs “Adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT al públic infantil”, de Mariona Arnau Garcia (UPF), i “Avaluació del projecte Iniciació al món casteller. Les colles castelleres com a eina d’inclusió social”, de Marta Garcia Yuste (UB).

Per a més informació podeu consultar les bases del premi en aquest enllaç de la pàgina web del CEPAC: http://www.cepac.cat/2019/07/01/bases-de-la-tercera-edicio-del-premi-cepac-per-a-treballs-de-fi-de-grau-i-fi-de-postgrau-de-tema-casteller/.

Món Casteller · Museu Casteller de Catalunya a Valls coopera en la difusió d’aquest projecte

Presentació de la “Recerca per a la recuperació del gegant negre de Cervera”

Dimarts 17 de setembre a les 19h

Auditori Municipal de Cervera

Presentació de la recerca etnohistòrica que va dur a terme sobre els Gegants de Cervera, l’antropòleg Lluís Àngel Bellas Melgosa. En concret sobre el projecte de recuperació del gegantó negre de Cervera. 

A banda de la presentació de la recerca, es signarà el document de dipòsit del pergamí escrit a mà del Gegant vell de 1948 al Museu de Cervera. El primer objecte per a la creació de la “Casa de les Festes de Cervera”.

L’acte es realitza en el marc de l’Isagoge i la Festa Major del Sant Crist 2019, i com a prèvia de l’estrena del mateix gegant el dissabte a les 17.40h.

L’Orquestra Junior’s, marc sonor de la societat ampostina, des del 1958.

166_BIS_

Els investigadors Marc Ballester Torrent, Clàudia Giménez Ferreres i Joan Francesc Vidal Arasa han finalitzat el treball de recerca etnològica titulat “L’Orquestra Junior’s. Retrat sonor d’una societat (1958-1973)”. L’han desenvolupat, sol·licitant una ampliació del termini temporal que se’ls va assignar, amb un dels tres Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre atorgats el 2017, aprovat a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Amposta.

La recerca ha seguit les pautes metodològiques establertes per als treballs de camp per a l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya (IPEC), i inclou les fitxes de les entrevistes realitzades durant el treball de camp, documentació d’arxiu, bibliografia, fotografies, etc. sobre l’Orquestra Junior’s, una de les formacions musicals populars i de festes majors més emblemàtiques de les Terres de l’Ebre, encara en actiu des del 1958, i que, per la seva importància cultural va ser inclosa dins l’element “Les orquestres de ball” de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE).

Aquests Ajuts els atorga el Museu de les Terres de l’Ebre en la seva qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), des de l’any 2001.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Recuperació del gegant negre de Cervera

gegant negre de cervera

Dissabte 4 de maig a les 18.30h

Sala Francesc Burieu

Els dies 3, 4 i 5 de maig de 2019 Cervera, Capital de la Cultura Catalana 2019, serà l’escenari de la quinzena edició del Recercat. Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, organitzada per l’Institut Ramon Muntaner.

El museu de Cervera hi  participem presentant la nostra recerca: Recuperació del gegant negre de Cervera, a càrrec de l’antropòleg Lluís Bellas, l’estudiós que l’ha dut a terme.

Catàleg de l’exposició “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”

Cat_bruixeriaLa Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha publicat el resultat de la recerca que s’ha dut a terme al llarg de dos anys i mig sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. Es tracta d’un llibre amb el títol “Se’n parlave…i n’hi havie. Bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent”, on es recopila, tant la recerca històrica, desenvolupada en els darrers 10 anys sobre la cacera de bruixes a Catalunya, com etnogràfica.

Així, el llibre recull la visió d’especialistes en folklore i cultura popular sobre la bruixeria a Catalunya, com Josefina Roma, Ramona Violant o Pep Coll i inclou la reedició d’un text pioner sobre la bruixeria al Pallars, escrit per l’etnògraf Ramon Violant i Simorra abans de la Guerra Civil. Però la part més inèdita de la investigació és el recull dels darrers testimonis vius que han tingut contacte amb la bruixeria al Pirineu i les Terres de Lleida que mostren la pervivència d’aquest fenomen fins l’actualitat.

El llibre també inclou la recerca etnogràfica portada a terme a Andorra, que ha posat de relleu l’arrelament que les creences sobre la bruixeria van tenir al país i la seva supervivència fins a èpoques molt recents.

El document presenta molta informació inèdita que canvia la visió que es tenia fins ara de la cacera de bruixes a Catalunya i en especial al Pirineu i ales Terres de Ponent. Revela la centralitat del Pirineu pel que fa a aquest fenomen a Catalunya, ja que la primera llei europea contra el crim de bruixeria és de 1424. Les conclusions tenen molt a veure amb el fet que els primers judicis sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, on es va registrar la primera llei europea contra la bruixeria (s. XV). Aquest fet és determinant per mostrar dues realitats, la de les comarques del Pirineu, on encara avui hi ha testimonis que han viscut en primera persona fenòmens relacionats amb la bruixeria als anys 50, i la de les comarques del Pla de Lleida, on les experiències no són tan directes, però perdura el record d’embruixaments i persones, la gran part dones, senyalades com a bruixes.

Edició: Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran
ISBN: 978-84-948978-0-1
Coordinació: Pau Castell
Pàgines: 205
PVP:  20€

Presentació de la recerca etnològica sobre “L’olivera i l’oli al Montgrí”

olivera_montgríEl Museu de la Mediterrània, com a membre de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, conjuntament amb el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter han unit esforços per portar a terme un projecte de recerca etnològica sobre l’olivera al Montgrí. Aquest té la voluntat d’arribar a inventariar i documentar els processos que tradicionalment s’han dut i es duen a terme per arribar a l’elaboració de l’oli.

Després de prop d’un any de treballs es presenten els primers resultats de l’estudi. Per aquest motiu s’organitza la conferència: “L’oli al Montgrí“, divendres 14 de desembre a les 19.30 h a càrrec de l’investigador Jaume Badias que ha realitzat aquesta recerca etnològica. L’estudi ha recollit la memòria oral de més de 15 persones, amb gravacions i entrevistes, s’han visitat els olivars i s’ha seguit el cicle anual de l’olivera (collita, poda, tractament,…) fins a la transformació al trull. En motiu de la conferència es passarà un vídeo de 10 minuts amb un recull de les gravacions realitzades.

Al finalitzar la conferència s’oferirà un tast de l’oli del Montgrí per part dels seus productors.

Read More »