Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

Destresa Marinera. Sobre l’art d’armar i reparar ormeigs de pesca

El Museu de la Pesca ha posat en marxa enguany un projecte de recerca etnològica per documentar i divulgar els oficis vinculats a la construcció i reparació d’ormeigs i arts  de pesca a la Costa Brava. El projecte Destresa Marinera neix de la constatació que cada cop hi ha menys professionals capaços d’armar i reparar una xarxa o amb els coneixements suficients per sargir un bou o fabricar una nansa, sigui perquè els objectes ja vénen muntats de fàbrica o perquè no hi ha relleu generacional que ho vulgui aprendre. Per això s’han identificat alguns dels pocs pescadors de Palamós que saben fer-ho perquè expliquin aquest ofici i parlin de les perspectives de futur entre la gent de mar.

destresamarinera2020 2
Ricard Déu a la seva barraca armant de principi a fi un tresmall per a la pesca artesanal. Museu de la Pesca

Després d’anys celebrant la Mostra de Destresa Marinera en el marc del Festival Terra de Mar i després dins de l’exposició del Museu de la Pesca, la pandèmia de la covid-19 ha fet canviar de rumb la iniciativa per convertir-la en un projecte de recerca centrat en la documentació. Ara es treballa al port de Palamós a base d’entrevistes i demostracions en directe de persones que armen armellades i soltes de pesca, saben remendar xarxes de teranyines o bous d’arrossegament, tenen experiència en fer palangres o són experts constructors de nanses tradicionals. A través d’un qüestionari estructurat els informants  contextualitzen l’ofici i transmetre detalls especialitzats i termes tècnics del seu art, expliquen manipulacions, comenten les eines, parlen dels espais de treball, apunten sabers necessaris i far aflorar tota mena d’anècdotes mentre s’enregistra com treballen i demostren l’habilitat i l’expertesa amb les agulles, les xarxes, els nusos, els caps i els fils.

Dels treballs de documentació se’n faran breus diversos articles científics i càpsules audiovisuals per difondre l’ofici a les xarxes socials, a més a més de preservar i posar a disposició de la recerca i el coneixement tots els enregistraments que s’estan fent a peu de moll.

En fases posteriors, la voluntat del museu és estendre el projecte a més ports i oficis de la mar per conèixer millor la realitat pesquera catalana i, en concret, l’estat de l’ofici d’armar arts i ormeigs de pesca, el qual pot arribar a ser una sortida professional per a molt joves interessats en la mar.

Aquesta recerca és una iniciativa inclosa en el programa d’activitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que impulsa la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Programa de la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre, a partir de les 11 h, en streaming a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

La trobada posarà en comú i donarà visibilitat diferents projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava vinculats a l’etnologia, amb la voluntat de crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Programa de la jornada

Presentació a càrrec de Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”. Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més  de 60 històries personals sobre els locals d’oci de Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”. Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca  

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica” Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Un cop finalitzada la jornada, el vídeo amb les presentacions quedarà guardat al canal de Youtube del Museu de la Pesca, a disposició de tot el públic.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet

II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols fan una crida a tots els investigadors amateurs, en formació i professionals que vulguin explicar la seva recerca a la II Jornada de presentació de la Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre a Palamós.

Aquesta trobada posarà en comú i donarà visibilitat als projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava relacionats amb l’etnologia, des de qualsevol perspectiva o disciplina. S’hi poden presentar tant estudiants de batxillerat, grau o màster universitari, així com investigadors professionals i amateurs que desenvolupin algun projecte. L’ànim és crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya.

Si voleu conèixer com va ser la I Jornada, celebrada al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí el 2019, podeu veure aquest reportatge a TV Costa Brava.

Les propostes es poden enviar a info@documare.org o bé a museudelapesca@palamos.cat fins a finals d’octubre.

Estudi d’un manuscrit inèdit de 1928 sobre la pesca a l’Empordà

El Museu de la Pesca ha rebut un ajut del GALP Costa Brava per estudiar i publicar un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà. Pep Vila, Enric Prat i Alfons Garrido formen l’equip encarregat de transcriure, comentar i publicar les “Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà”, redactades pel barceloní Francesc Villanueva entorn de 1928 i propietat de la família de Firmo Ferrer, de Cadaqués.

El text de Villanueva, influenciat per l’obra coetània “La pesca Catalunya” d’Emerencià Roig – el primer etnògraf de la vida marítima a Catalunya –, són un conjunt d’anotacions sobre els usos i costums dels pescadors de Cadaqués, sobre les modalitats, enginys i tècniques a l’ús al Cap de Creus i a la badia de Roses, la recopilació del ric lèxic mariner i la terminologia especialitzada de la pesca i la navegació locals, descripcions de les embarcacions i de les formes de navegar o una recull de frases i refranys pròpies de la gent de mar. Constitueix una obra inacabada però amb un gran atractiu etnogràfic i històric, que ens trasllada a un temps de canvi per a la pesca Catalunya, a les portes de l’arribada d’innovacions tècniques que transformaren radicalment el litoral.

La tasca de transcripció i anàlisi filològic del contingut s’acompanyarà d’un estudi del possible origen i naturalesa del manuscrit i d’unes referències biogràfiques sobre Francesc Villanueva Mas, personatge força desconegut del qual només sabem que pertanyia a la colònia de forasters estiuejants a Cadaqués, emparentat per casament amb una nissaga de pescadors locals.

Preservació del patrimoni documental

L’edició del manuscrit de Villanueva s’emmarca en la missió de la Fundació Promediterrània per la difusió del patrimoni documental i constitueix una acció indispensable per a la preservació d’aquests testimonis del passat marítim i pesquer, en risc de desaparició. L’escassetat i originalitat d’aquest tipus de material, a més a més de la riquesa i varietat del contingut, motiven l’edició de les notes sobre la pesca a l’Empordà, que veurà la llum l’octubre del 2020, estiguin a l’abast de la recerca científica, el coneixement i el gaudi del patrimoni marítim.

El Museu de la Mediterrània encoratja a aprofitar el confinament per fer recerca a casa!

El Museu de la Mediterrània resta tancat aquests dies a causa del risc de propagació del COVID-19. En conseqüència les activitats que s’havien de dur a terme s’han suspès.

Recepció de memòria

Pel que fa a la segona Jornada de Memòria Històrica Local, els esdeveniments ja havien acabat, però encara durava fins a finals d’abril la Recepció de Memòria.

La Recepció de Memòria és un espai que pretén facilitar a totes aquelles persones que vulguin compartir les seves memòries relacionades amb l’època de la guerra civil. Un espai on rebin l’atenció corresponent per a transmetre aquest llegat històric personal. Les donacions de documents, fotografies, objectes i memòria oral s’incorporaran al fons del museu per tal que es pugui preservar i ser material d’investigació per al futur. No necessàriament les donacions han de quedar al museu sinó que hi ha la possibilitat que es documentin i es retornin als seus propietaris, ja que moltes vegades són de gran valor personal.

És per això que aprofitant la situació excepcional que estem vivint, us animem per tal que aprofiteu el confinament per fer recerca per casa. Aneu a cercar aquelles carpetes, capses, calaixos que sabeu que contenen records, fotografies, documents i que mai havíeu tingut temps per regirar. Traieu-hi la pols, recupereu el contingut i quan tot això hagi passat, apropeu-vos al Museu a compartir-ho. Estem segur que teniu molt a explicar, molt a compartir, molt a recordar. Valorem-ho!

Llegeix més »