L’art de la paciència. La pesca fluvial a la conca mitjana del riu Ter

Les historiadores rodenques Irene Llop Jordana i Núria Sadurní Puigbó són les autores d’aquest treball sobre una temàtica inèdita i singular: la pesca fluvial a les poblacions del Ter mitjà a la comarca d’Osona, especialment a l’entorn de Roda de Ter, Manlleu i Torelló. Es tracta d’un treball de recerca realitzat l’any 2012 gràcies a un ajut per a la recerca etnològica de la Direcció General de Cultura Popular que restava inèdit. Les dues autores l’han actualitzat i revisat amb motiu d’aquesta publicació digital.

Aquest nou volum digital aprofundeix en una activitat històrica molt estesa per tota la comarca d’Osona, en el passat i també en el present, com a activitat de subsistència en alguns moments de la història o com a activitat esportiva i de lleure organitzada per associacions ja centenàries. El llibre presenta un recull de les espècies, autòctones o introduïdes al llarg del segle XX, pescades a les vores del Ter; les tècniques de pesca practicades, les legals i les perseguides per la llei i per les mateixes societats de pescadors; els llocs de pesca tradicionalment coneguts i transmesos entre diferents generacions de pescadors; les festes, concursos i tradicions associades al moviment associatiu. Fa també un breu repàs de la història de les principals societats de pescadors de la comarca d’Osona, especialment les de Roda de Ter i Manlleu. Tot plegat en un volum àmpliament il·lustrat amb 170 fotografies i documents gràcies a un gran treball de recopil·lació de fotografia històrica en el que cal destacar el suport de la gent de l’Arxiu de Memòria Històrica de Roda de Ter.

L’edició en format digital és un aposta del Museu del Ter per donar a conèixer el resultat de treballs de recerca com aquest, impulsats des del museu o d’interès pel territori, que d’altra manera restarien inèdits. La publicació forma part del programa “Etnologia en Xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Data: Dijous 1 de juliol a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter (auditori Roca). Aforament limitat i inscripció prèvia. Inscripcions a l’acte omplint el formulari que trobareu en aquest enllaç.

Simultàniament la presentació s’emetrà en directe pel canal de Youtube del museu en el següent enllaç.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Cultura Viva 2021

Sengles conferències sobre els transports terrestres i fluvials a Amposta i el delta de l’Ebre han encetat enguany el Cultura Viva, el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que té per objectiu la presentació, principalment a les comunitats que han estat objecte d’estudi, de les recerques etnològiques dutes a terme recentment o encara en curs al nostre país. Aquest 2021 hi participen tretze entitats d’aquesta xarxa, les quals han programat dinou activitats en disset poblacions diferents, amb l’ànim de recuperar la normalitat perduda.

A banda dels aspectes esmentats, s’hi abordarà un ventall temàtic molt variat: la producció tradicional d’oli de ginebre, pràctiques funeràries, indumentària, patrimoni festiu, territori, biodiversitat, patrimoni sonor, etnobotànica, terrissa, patrimoni musical, pedra seca… Feu clic damunt de la imatge per veure’n el contingut amb més detall.

DOS NOUS ELEMENTS PER A L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LES TERRES DE L’EBRE (IPCITE).

La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner vam desenvolupar entre el 2015 i el 2017 l’Inventari Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE), un gran recurs cultural per contribuir al desenvolupament sostenible de les Terres de l’Ebre.

Més tard vam acordar la creació de l’Observatori del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (OPCITE) per ampliar i difondre aquest Inventari, i cercar-li també aplicacions per àmbits diversos, entre els quals l’escola, la festa, la gestió del paisatge, el joc popular, el turisme, etc.

Ara, el Museu de les Terres de l’Ebre pot sumar a l’IPCITE nous continguts patrimonials, que són resultat de l’encàrrec a Íngrid Bertomeu Cabrera, antropòloga que ja va formar part de l’equip tècnic que va elaborar els continguts dels primers 100 elements que avui integren l’IPCITE, de dos treballs de recerca, que han estat realitzats amb metodologia antropològica i treball de camp.

Es tracta així de dos nous elements emmarcats dins la Categoria 1 de l’IPCITE, titulada: “Activitats productives, processos i tècniques”. Són els elements “Els oficis d’empeltador/a i esllemenador al Baix Ebre i el Montsià”: fitxa que correspondrà a l’element 101 de l’IPCITE, i “Els artesans constructors de figures festives” (gegants, bestiari i altres), fitxa que serà el seu futur element 102.

Recerca històrica al voltant de les fibres vegetals

El Museu de la Pauma del Mas de Barberans ha reprès la recerca de referències i informacions  sobre l’ús de fibres vegetals a les Terres de l’Ebre, com ara la pauma, l’espart, el cànem o el jonc, en documents de la Baixa Edat Mitjana i l’Època Moderna. El punt de partida és una investigació realitzada el 2010 sobre el treball de la pauma als pobles del parc natural dels Ports. Concretament, al 2020 s’ha prioritzat la transcripció de diversos documents localitzats a l’inici de la recerca, una tasca que s’ha encarregat a la historiadora  Mariona Valldepérez Ayxendri qui arran d’aquesta feina ha localitzat els volums complets  de la Confraria de Santa Magdalena del 1582 i del 1618, on es recullen les normes que regien el gremi dels esparters de Tortosa.

Tot el treball s’ha centrat en uns determinats establiments (ordenances municipals) de la ciutat de Tortosa (els lligalls 8, 9, 12, 14, 15 i 16) que abracen des del segle XV al XVII. El gruix dels documents parlen de l’accés a les primeres matèries: pauma, espart, jonc: “Que algun hom strany no gos collir palma ni espart”, “De arrancar palma y junchs” són alguns dels títols. A més, també s’han transcrit documents que fan referència al posterior tractament de les fibres vegetals, com el cànem o el lli, “De aparellar e pentinar cànem”, i a la venda dels diferents productes de fibres vegetals, com “De portar e vendre a Tortosa cordam […] en qualsevol temps de l’any”.

Per a dur a terme la recerca s’ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre que és on es troba tota la documentació original.

Degut a les limitacions temporals del projecte, no s’han transcrit la totalitat de documents, només els que ja es tenien recollits i aquells altres necessaris per a la comprensió del conjunt. El que sí que s’ha fet és fer-ne una còpia digital per poder continuar treballant-hi de manera més àgil més endavant.

Destresa Marinera. Sobre l’art d’armar i reparar ormeigs de pesca

El Museu de la Pesca ha posat en marxa enguany un projecte de recerca etnològica per documentar i divulgar els oficis vinculats a la construcció i reparació d’ormeigs i arts  de pesca a la Costa Brava. El projecte Destresa Marinera neix de la constatació que cada cop hi ha menys professionals capaços d’armar i reparar una xarxa o amb els coneixements suficients per sargir un bou o fabricar una nansa, sigui perquè els objectes ja vénen muntats de fàbrica o perquè no hi ha relleu generacional que ho vulgui aprendre. Per això s’han identificat alguns dels pocs pescadors de Palamós que saben fer-ho perquè expliquin aquest ofici i parlin de les perspectives de futur entre la gent de mar.

destresamarinera2020 2
Ricard Déu a la seva barraca armant de principi a fi un tresmall per a la pesca artesanal. Museu de la Pesca

Després d’anys celebrant la Mostra de Destresa Marinera en el marc del Festival Terra de Mar i després dins de l’exposició del Museu de la Pesca, la pandèmia de la covid-19 ha fet canviar de rumb la iniciativa per convertir-la en un projecte de recerca centrat en la documentació. Ara es treballa al port de Palamós a base d’entrevistes i demostracions en directe de persones que armen armellades i soltes de pesca, saben remendar xarxes de teranyines o bous d’arrossegament, tenen experiència en fer palangres o són experts constructors de nanses tradicionals. A través d’un qüestionari estructurat els informants  contextualitzen l’ofici i transmetre detalls especialitzats i termes tècnics del seu art, expliquen manipulacions, comenten les eines, parlen dels espais de treball, apunten sabers necessaris i far aflorar tota mena d’anècdotes mentre s’enregistra com treballen i demostren l’habilitat i l’expertesa amb les agulles, les xarxes, els nusos, els caps i els fils.

Dels treballs de documentació se’n faran breus diversos articles científics i càpsules audiovisuals per difondre l’ofici a les xarxes socials, a més a més de preservar i posar a disposició de la recerca i el coneixement tots els enregistraments que s’estan fent a peu de moll.

En fases posteriors, la voluntat del museu és estendre el projecte a més ports i oficis de la mar per conèixer millor la realitat pesquera catalana i, en concret, l’estat de l’ofici d’armar arts i ormeigs de pesca, el qual pot arribar a ser una sortida professional per a molt joves interessats en la mar.

Aquesta recerca és una iniciativa inclosa en el programa d’activitats de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que impulsa la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Resultats de la jornada sobre recerca etnològica de la Costa Brava

Dissabte 14 de novembre va tenir lloc de forma telemàtica la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, organitzada pel Museu de la Pesca en el marc del programa Cultura Viva, promogut per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Hi van participar el Museu de la Mediterrània, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i el Museu de la Pesca.

El vídeo es pot consultar al canal de Youtube del Museu de la Pesca.

Programa

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”.

Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més de 60 històries personals sobre la rebuda i difusió de la música dels anys seixanta a Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”.

Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica”

Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Programa de la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava

El Museu de la Pesca, el Museu de la Mediterrània i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols organitzen la II Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava, que se celebrarà el 14 de novembre, a partir de les 11 h, en streaming a través del canal de Youtube del Museu de la Pesca.

La trobada posarà en comú i donarà visibilitat diferents projectes de recerca en l’àmbit de la Costa Brava vinculats a l’etnologia, amb la voluntat de crear una xarxa de persones i institucions que doni a conèixer la bona investigació que s’està fent al territori, a dins i fora de l’acadèmia.

Aquesta iniciativa s’inclou dins del cicle Cultura Viva que impulsa l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, amb l’objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics fetes a Catalunya.

Programa de la jornada

Presentació a càrrec de Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.

Jaume Garcia i Vall-llosera “Històries dels anys seixanta”. Projecte desenvolupat en els darrers anys, recollint més  de 60 històries personals sobre els locals d’oci de Sant Feliu de Guíxols. Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols  

Alfons Garrido. “Francesc de Villanueva i les primeres etnografies marítimes”. Resultats de la recerca sobre la relació de Francesc de Villanueva amb l’etnòleg Emerencià Roig i l’origen del manuscrit entorn de la pesca a l’Empordà a inicis del segle XX, recentment editat per la Fundació Promediterrània. Museu de la Pesca  

Jaume Badias i Gerard Cruset. “L’olivera i l’oli al Montgrí. Projecte de recerca etnològica” Projecte d’inventari i documentació de l’elaboració tradicional de l’oli al Montgrí, amb l’objectiu de fer valdre l’olivar i els olis del territori. El treball explica les transformacions d’uns sistemes productius i agraris que durant molts anys va marcar al dia a dia de la població del massís del Montgrí. Museu de la Mediterrània

Un cop finalitzada la jornada, el vídeo amb les presentacions quedarà guardat al canal de Youtube del Museu de la Pesca, a disposició de tot el públic.

Baixar a Barcelona: la ciutat i la comunitat recreada a Sarrià

Casa Orlandai. C. de Jaume Piquet, 23, Barcelona
Dijous 8 d’octubre, a les 6 de la tarda

Doñate Sastre, Miguel; Márquez Porras, Raúl (2020) Baixar a Barcelona. La ciutat i la comunitat recreada a Sarrià. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Temes d’Etnologia de Catalunya; 31), 200 p.

Acte de presentació de l’últim volum de la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, i del llibre fotogràfic Sarrià desaparegut (Efadós). A l’acte intervindran Raúl Márquez, Miguel Doñate i Jesús Mestre, autors dels llibres, i comptarà amb la presència de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco, i amb la directora de la Casa Orlandai, Natàlia Oliete.

Sinopsi | Baixar a Barcelona tracta de la pervivència i la recreació d’una identitat viscuda, la sarrianenca, construïda bàsicament enfront d’una altra identitat (o, més aviat, identificació), la barcelonina, i de tot un seguit d’actuacions per part del govern d’aquesta ciutat que s’estenen fins al present, però que tenen l’annexió de Sant Vicenç de Sarrià —l’últim dels municipis del Pla que fou agregat a Barcelona— com a fet històric cabdal. L’expressió baixar a Barcelona, emprada per bona part del veïnat de Sarrià, dona compte d’aquesta diferenciació i contraposició.

Mitjançant la recerca etnogràfica i etnohistòrica, l’obra s’endinsa en els significats que una part dels veïns i de les veïnes (els autoreferenciats com de tota la vida) atorguen a elements com ara la vila, el barri o la comunitat, representacions que serveixen per reflexionar teòricament sobre aquestes categories clàssiques de les ciències socials i sobre la polièdrica realitat urbana barcelonina.

La monografia és el resultat d’un treball d’investigació realitzat entre els anys 2010 i 2013 pel Col·lectiu per a la Recerca Social i Autònoma (COPSAT), en el marc del programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que duu a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

13ns Tallers i Jornades de Memòria Oral 2020-21

Tallers i Jornades de Memòria Oral és el programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular, en el seu sentit més ampli. Expressions, coneixements, memòria dels fets i dels llocs… són alguns dels temes que s’aborden en tot un seguit d’activitats que tenen lloc arreu de Catalunya, i que van d’allò personal i local a l’experiència viscuda de tota una societat.
En aquesta tretzena edició hi participen quinze entitats, que programen quaranta-quatre activitats en dinou poblacions diferents. Algunes d’aquestes accions formen part del treball continuat de les entitats organitzadores i del paisatge habitual d’aquests tallers i jornades, mentre que d’altres son completament noves. Inaugura el programa “Los aiguats del 2000… per parlar-ne”, que tindrà lloc a Mas de Barberans (Montsià) aquest diumenge 9 d’agost, en dues franges horàries diferents.

Consulteu aquí el programa complet