La indumentària del ball de diables

Reus. Dimecres 2 d’abril, a les 7 de la tarda
Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus
Presentació de la recerca «La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»

El proper dimecres 2 d’abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.

Iniciat com un programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d’ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d’una manifestació festiva que presenta característiques singulars en poblacions del Baix Camp i al Priorat, pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó, lli i altres fibres. Una pràctica continuada durant més de dos segles que és plenament vigent en l’actualitat, i que es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.

El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI, de propietat particular, i incorpora també l’estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.

Si en el passat bona part dels vestits es llogaven en establiments especialitzats en indumentària teatral i festiva, també se’n confeccionaren per encàrrec, sobretot durant el segle xx. A Reus, des del 1981, ja tancats aquests establiments i després d’una renovació absoluta quant a la composició social del ball, el costum de procurar-se un vestit propi per sortir amb el ball ha continuat, de forma que, durant prop de mig segle, fins avui, s’han confeccionat nombrosos vestits, sempre a partir de la tècnica històrica, que mostren l’evolució en la forma i el simbolisme de les decoracions.

En aquest sentit, molts vestits incorporen símbols i formes d’acord amb les preferències de les persones que els porten, esdevenint elements d’identitat, com ha quedat reflectit en les entrevistes orals realitzades amb la col·laboració de persones que han participat en el ball de diables en les últimes dècades. Un referent d’identitat que s’accentua en l’elaboració de vestits que comporten un considerable treball artesà i que es vinculen, sobretot, amb la participació en actes tan emblemàtics com la Baixada al santuari de Misericòrdia, cada 25 de setembre, en el cas de Reus.

També estem treballant sobre el ball i l’evolució d’aquesta indumentària en poblacions com les Borges del Camp, amb una presència centenària dels diables a les festes de la Mare de Déu de la Riera, o Falset, a la festa de l’Encamisada, entre altres.

En paral·lel, estem revisant la documentació d’arxiu i altres fonts, com les hemeroteques, per tal d’intentar definir com es configura històricament el que avui denominem ball de diables de participació individual, i aplegant material fotogràfic de les festes en què han participat els diables.

Una recerca, per tant, que ens apropa a la cultura material —la indumentària— i a la immaterial —el simbolisme i la festa— a partir de fons documentals, gràfiques i orals. Com a objectiu, entre altres iniciatives de divulgació, hi ha l’edició d’un llibre a la tardor d’aquest 2025.

Presentació a Vic del projecte  “El teu bagul, la nostra història”

L’Associació per a l’Estudi del Moble ha organitzat pel dijous 3 d’abril una jornada molt especial a Vic per donar a conèixer el projecte El teu bagul, la nostra història. Es tracta de dur a terme un inventari digital participatiu que té com a objectiu inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. 

El programa inclou, a més de la presentació del projecte, les visites a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal, la Casa de l’Oratori de Sant Felip Neri, el taller d’Aurum Conservació i Restauració i la reserva del Museu d’Art Medieval de Vic. Es descobrirà de la mà d’especialistes la riquesa d’aquest mobiliari, els seus usos i la seva història. Tancarà la jornada amb la presentació del llibre de Miquel Mirambell i Abancó sobre una caixa de núvia.

Amb la presentació del projecte a Vic es vol aconseguir afegir a l’inventari tots els exemplars de baguls, caixes i cofres del territori d’Osona. Des de l’Associació demanen que si teniu alguna d’aquestes peces a casa t’animen que en facis fotos i les pengis a la pàgina web elteubagul.com. Descobriràs coses sobre la teva caixa i amb la teva col·laboració avançarem el coneixement d’aquest mobiliari.

Dijous, 3 d’abril de 2025

Hora: De 10:30 h a 19:00 h

Lloc: Vic

Inscripcions i consultes: info@elteubagul.com – 93 256 67 85 (de 9:00 h a 15:00 h)

Més informació: https://www.estudidelmoble.com/presentacio-el-teu-bagul-vic/

Preu: Activitat gratuïta amb reserva prèvia

Prioritat pels inscrits/es a tota la jornada (informar al fer la reserva)

Dinar optatiu restaurant L’Atlàntida: pagament individual – preu aprox. 21 euros

Tallers de Memòria Oral. El lleure a Arbúcies a la segona meitat del segle XX: la família Mariné

 Els darrers Tallers de Memòria Oral van dedicar-se a explorar els orígens i l’evolució del Casino Arbucienc, un espai que ha estat testimoni de 50 anys de sociabilitat i cultura. El proper dijous 23 de gener tindrà lloc una nova edició dels Tallers en que aprofundirem en els darrers temps d’aquest establiment centenari i del Petit Cafè Mariné, regentats tots dos per la família Mariné tot analitzant com va reflectir i adaptar-se als profunds canvis socials que van marcar Arbúcies en el tombant del segle XX i inicis del segle XXI.

Data: 23 de gener de 2025 a les 4 de la tarda

Lloc: Museu Etnològic del Montseny – Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny

L’Associació per a l’Estudi del Moble (AEM) posa en marxa el primer inventari digital participatiu de caixes, baguls i cofres

El passat dijous 12 de desembre es va presentar, al Disseny Hub Barcelona (DHub), un projecte pioner a Catalunya,El teu bagul, la nostra història”. Aquest projecte digital participatiu per inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. L’objectiu final és salvar aquest patrimoni a partir de la presa de consciència per part de la població.

Aquestes peces, utilitzades des de l’antiguitat fins al segle XX, representen una part essencial del patrimoni cultural català, amb una especial menció per a la caixa amb calaixos, el model emblemàtic de Catalunya que ha perviscut al llarg dels segles. Malgrat el seu reconeixement, encara avui dia costa de diferenciar la procedència dels diversos models ni tampoc existeix un inventari global de les peces existents en mans públiques i privades. Per aquest motiu és urgent difondre l’interès patrimonial d’aquestes tipologies que estem perdent, ja que la caixa és el moble més emblemàtic de la història catalana i amb un alt valor etnològic.

Dirigit per l’Àngels Parés Roura, historiadora de l’art, i coordinat per la Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art, El teu bagul, la nostra històriaconvida la ciutadania a participar activament a través del web elteubagul.com, compartint informació dels seus objectes com fotografies i històries, i també sent ambaixadors/es

El projecte documentarà aquest patrimoni tant de particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. Mitjançant la recollida de dades es crearà un inventari global que enriquirà el coneixement d’aquest patrimoni viu. La informació publicada al web serà revisada i validada pel comitè científic del projecte: M. del Agua Cortés Elía, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Mariona Font Batlle, Tècnica de l’Arxiu de l’Escala i del Museu de l’Anxova i de la Sal, Miquel Mirambell Abancó, professor i director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Eva Pascual Miró, conservadora del Museu del Joguet de Catalunya i Mónica Piera, presidenta de l’AEM i especialista en moble.

Els objectius del projecte són clars: avançar en la catalogació de les peces, involucrar la població en la seva conservació i posar en relleu el seu gran valor històric. A més, el projecte oferirà recursos d’informació sobre conservació i restauració i una bibliografia especialitzada.

L’Associació per a l’Estudi del Moble preveu organitzar una exposició temporal amb una selecció de caixes, baguls i cofres, i editar un llibre que recollirà els resultats obtinguts d’aquesta iniciativa participativa.

Més informació a:

https://www.instagram.com/elteubagul

https://www.youtube.com/@associacioperalestudidelmoble

CULTURA VIVA: “Què fer amb les runes de la Matussière? La (in)visibilització i la cura del llegat industrial de la ribera d’Isil i Alós”

Xerrada a càrrec de l’antropòleg Ferran Pons Raga, on exposarà els resultats de la recerca que va portar a terme al llarg del 2022.

Data: Diumenge 17 de desembre a les 17.00h
Lloc: Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Carrer del Camp, 22-24, Esterri d’Àneu, Lleida).

Organitza: Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Departament de Cultura, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Rastres sonors. Nou projecte d’investigació de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

Hi ha molts tipus d’estris sonors, n’hi ha que serveixen per fer música o n’hi ha en què prima la seva funció d’avís, de joc o de creença. Aquests objectes poden ser admirats com a tals, però per sobre de tot, són eines al servei d’un acte sonor, d’una activitat musical. Les persones, en comunitat, hem utilitzat instruments de tota mena, tant en el món rural com urbà. Moltes formes d’instruments s’han basat en materials efímers, d’auto-construcció i amb una transmissió oral per tal d’aprendre els principis sonors que provoquen que un tronc, una canya o una fulla sonin. Però també hem creat autèntiques sofisticacions, instruments elaborats per grans artesans o fàbriques que han permès la comercialització d’instruments que s’exporten, s’importen i que cada persona i cultura els fa seu. Els instruments de música són els rastres d’una activitat.

Amb aquest investigació posem la mirada en les activitats sonores del territori català a partir dels estris sonors que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i, a partir d’aquests objectes volem descobrir les relacions que han tingut amb les persones i les diferents activitats humanes de d’una mirada pròpia al que es coneix com a etnorganologia, vessant de l’etnomusicologia que estudia els instruments de música.

La direcció del projecte és a càrrec d’Anaís Falcó Ibàñez, doctora en musicologia per la UAB i entomusicòloga titulada a l’ESMUC. És músic especialista en músiques tradicionals de Catalunya, centrada en el violí, la veu, el ball i la cançó improvisada.

El projecte finalitzarà amb la producció d’una exposició itinerant que permetrà difondre per tota Catalunya els resultats de la recerca i l’exhibició de les peces sonores que es conserven en els diferents museus de la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya.

Cultura Viva 2022: Agricultura i natura al Delta de la Tordera. Nous Reptes i expectatives en un context de canvi climàtic

Data. 29 de desembre de 2022 a les 18.00h.

Lloc: Biblioteca Comarcal de Blanes

Presentació dels resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Meritxell Sucarrat i Josep Lluís Lancina (responsables de la recerca i membres de l’ICA).

L’objectiu general d’aquesta recerca va ser documentar etnogràficament la relació entre la pràctica agrícola al delta de la Tordera i el reconeixement de la seva singularitat com una zona d’alt valor natural. Les diferents visions que avui en dia coexisteixen entorn de l’agricultura i la relació contradictòria entre els pagesos i els representants d’un creixent moviment ecologista a la zona justificarien aquest interès. Si per una banda es considera que l’agricultura contribueix al valor natural del delta, per una altra es sosté que és una amenaça per a la salvaguarda de la biodiversitat local, com posa de manifest el discurs que irromp amb força per legitimar la patrimonialització del medi natural.

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Biblioteca Municipal de Blanes. Amb el suport de: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).

Nova edició de Mar fràgil, cicle de cinema documental al Museu de la Pesca

Divendres 2 de setembre comença al Museu de la Pesca una nova edició del cicle de cinema documental “Mar fràgil”. Enguany es projectaran tres audiovisuals centrats en el mar, la pesca i el peix. Totes les sessions es duran a terme a les 6 de la tarda al Museu de la Pesca, i l’assistència és gratuïta.

Mar fràgil s’inclou en la 12a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La primera sessió recuperarà el programa “Vas Peix de Peix? que va impulsar l’Espai del Peix de Palamós el 2021 per acostar el consum de peix fresc a les famílies. Gaudirem i comentarem una selecció dels millors moments del programa on tota mena de participants havien de superar proves i reptes o elaborar receptes, amb informacions i anècdotes d’allò més divertides.

El divendres 9, també a les 18 h, es projectarà el documental, “Vides de Sal”, dirigit per l’antropòloga Sílvia Gómez. Vides de Sal és retrat viu, actual i realista sobre la situació de la pesca a partir d’experiències vitals en el marc d’un mar cada cop més saturat d’activitats marítimes i nàutiques. En acabar, hi haurà un debat amb la directora de l’audiovisual. Amb la col·laboració de l’Institut Català d’Antropologia.

Finalment, el 16 de setembre s’estrena el documental “Una natura canviant. Pesca, ciència i canvi climàtic a la Costa Brava” a partir d’un projecte de recerca liderat per la Càtedra d’Estudis Marítims amb el suport del GALP Costa Brava. Una selecció de pescadors gironins reflexionen sobre la naturalesa del seu ofici i de la relació amb la ciència i els científics a la llum dels efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Per acompanyar la projecció, hi haurà un debat amb el director de la CEM, Joan Lluís Alegret.

Activitat amb la col·laboració de la Càtedra d’Estudis Marítims i amb el suport del GALP Costa Brava.

XXIII convocatòria Premi de recerca Ricart i Giralt

Un any més el MMB i l’IRMu han convocat conjuntament el Premi de recerca Ricart i Giralt. Aquest premi accepta a concurs projectes d’investigació a realitzar al llarg d’un any, que tractin sobre el patrimoni i la cultura marítima a les terres de parla catalana, des del punt de vista de les ciències socials. Ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interessant, més ben pensada i realitzable durant l’any. L’import del premi són 6000 €.

El termini de presentació finalitza l’1 de juliol a les 14 h. Es pot presentar la documentació presencialment al registre del MMB (demanant cita prèvia a informació@mmb.cat ) i també telemàticament a la seu electrònica del MMB, a través de la web, accedint a tràmits i omplint la instància genèrica, a la que s’hauran d’adjuntar la documentació com especifica les bases.

Podeu accedir des de aquí a les bases de convocatòria. Per més informació sobre el premi, la convocatòria i les bases, consulteu el blog de recerca del MMB.