Taller de restauració d’embarcacions tradicionals de pesca a l’Escala

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

L’Escala
19 i 26 de setembre i 3, 10 i 17 d’octubre de 2020

Gràcies a la bona rebuda que tingué l’any passat, aquesta tardor l’Ajuntament de l’Escala, mitjançant el Museu de l’Anxova i de la Sal i el Museu de de l’Escala, tornara organitzar aquest taller, destinat a tothom a qui li apassioni la navegació tradicional i els treballs vinculats a construir i, sobretot, reparar i restaurar embarcacions de fusta com les que  de sempre  han solcat la nostra mar. 

Durant les cinc sessions en les que es desenvoluparà el taller,  durant cinc dissabtes al matí, de les 9.30 a les 14.00 h,  es  treballarà en bastiments de fusta que formen part del  patrimoni  marítim de l’Escala i que han d’esdevenir, un cop  restaurats,  protagonistes de les futures edicions de la Festa de la Sal de l’Escala,  esdeveniment candidat a ser valorat com a  Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO.  

Totes aquestes tasques estaran supervisades pels mestres d’aixa de Drassanes Sala, la drassana més antiga en actiu de Catalunya. La sisena generació de la nissaga Sala guiarà els inscrits al curs en les feines més habituals d’un ofici tradicional profundament arrelat a l’Escala. Aquest taller es  realitzarà en un espai de la Confraria de Pescadors de l’Escala, al moll  pesquer, al costat del Centre d’Interpretació del Peix MARAM. 

El preu d’inscripció és de 65 € i s’ha de formalitzar a museu@lescala.cat. Els incrits rebran un dossier informatiu i les places són limitades. 

Aquest taller compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de  l’Escala, de les Drassanes Sala i de l’Associació de Vela Llatina de l’Escala i és una activitat cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. 

La lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

150

L’exposició “La quartana i la lluita sanitària per erradicar el paludisme al delta de l’Ebre” presenta el paludisme (o malària), i les conseqüències sanitàries i socials que va tenir al delta de l’Ebre, entre l’extensió del cultiu de l’arròs a finals del segle XIX i la seva erradicació, incidint tant en les deficients condicions materials de la població assentada al Delta, en relació a la seva alimentació, l’escassa habitabilitat de moltes de les seves barraques de coberta vegetal, les duríssimes condicions de feina dins i fora de l’arrossar, etc.; i també els treballs sanitaris del Servei Tècnic del Paludisme creat per la Mancomunitat de Catalunya, on hi van exercir metges prestigiosos com Manuel Vila Olesa i Ildefonso Canicio Garcia. S’hi exposarà també el fons mèdic del Dr. Canicio, conservat pel Museu i recentment restaurat.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 7 d’agost fins al 4 d’octubre de 2020.

Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta

Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17.30 a 20 h, i diumenges i festius: d’11.30 a 14 h. Tancat: tots els dilluns.

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Societat l’Amistat. Pl. Doctor Trèmols, 1 Cadaqués
Exposició del 6 d’agost al 13 de setembre de 2020

A la Societat L’Amistat, el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA) farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

Aquesta exposició està fent una itinerància per Catalunya. Anteriorment es va fer al Centre d’interpretació de la pedra seca de Torrebesses (Segrià), al Centre d’Estudis de Castellar del Vallès i al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta.

A continuació està previst que vagi, durant el 2020, a: Manresa (Bages) i Bonastre (Baix Penedès). El 2021 anirà a: Alcover (Alt Camp), Olot (Garrotxa), Tortosa (Baix Ebre), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), Sitges (Garraf), Móra la Nova (Ribera d’Ebre) i Girona (Gironès).

Voluntaris i padrins descobreixen l’empedrat antic del camí de la Davallada de Llagunes

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Camí llagunesEl proper divendres 24 de juliol a les 10 hores tindrà lloc l’acte de descoberta de l’empedrat de pedra seca del camí de la Davallada de Llagunes (Vall de Siarb-Pallars Sobirà), un empedrat que s’ha recuperat durant aquests últims mesos gràcies a la feina feta per voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà i pels més de 60 participants dels camps de treball que s’han organitzat enguany.

La recuperació d’aquest empedrat antic s’emmarca dins del projecte Museu de Camins, un projecte que pretén crear un espai a la Vall de Siarb amb una xarxa íntegra de camins mantinguts i recuperats a a través dels quals el visitant es pot submergir en la vida rural i als seus ritmes, als usos i les tècniques constructives, i a les històries que durant centenars d’anys han omplert de vida el Pirineu.

Amb l’observació del camí i, sobretot, parlant amb padrins i padrines i tècnics de
pedra seca, es va iniciar la feina de neteja de rocs i terra en els trams que es volien recuperar, una tasca que sobretot han dut a terme voluntaris i voluntàries d’arreu del Pallars Sobirà. Més endavant, amb la vinguda de l’estiu, els i les joves participants dels camps de treball han après la tècnica constructiva de pedra seca i, a partir dels coneixements adquirits, han construït trams amb nou empedrat aprofitant les pedres que hi havia al voltant del camí així com també han descobert part de l’empedrat antic que havia quedat colgat amb l’erosió del terreny.

Per tal de posar de relleu la tasca i la implicació dels i les joves participants i per agrair l’acollida de la comunitat local s’ha organitzat la descoberta d’aquest empedrat antic, un acte en el qual hi intervindran dos joves dels diversos grups que han realitzat tasques en aquest empedrat que ens explicaran la seva experiència durant el camp de treball, en Jaume Cortina, padrí nascut a Llagunes que explicarà per a què s’havia utilitzat aquest camí i com es treballava conjuntament per mantenir els camins, i en Marc Cortina i la Gemma Cots, dos dels representants de l’entitat Balmes Blancs i responsables del projecte Museu de Camins que explicaran el projecte en el qual s’emmarca aquesta tasca. L’acte el clourà un representant de l’Ajuntament de Soriguera, municipi d’acollida dels camps de treball i de les diverses intervencions de recuperació de camins.

Desenvolupament de la jornada (en cas de pluja s’habilitarà una carpa o bé es desenvoluparà l’acte a l’interior d’un local)
10:00h: Trobada al panell informatiu de Llagunes i desplaçament fins a l’empedrat.
10:15h: Descoberta de l’empedrat
10:20h Parlaments
10:45hs: Esmorzar i refrigeri

Mostra de Cinema a Torroella de Montgrí

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Cinema etnografic 2020El mes de juliol el Museu de la Mediterrània torna a organitzar la Mostra de Cinema Etnogràfic al pati de Can Quintana. En aquesta edició, i amb totes les mesures de seguretat i higièniques requerides, es realitzaran dues sessions de cinema que en les quals es podrà visualitzar tres documentals.

El dimecres 22 de juliol (21.30h) la protagonista serà la memòria històrica amb dos documentals que ens portaran a recordar la II República, la Guerra Civíl i l’exili. Per una banda es visualitzarà el film El nostre llarg silenci de Quim Paredes basat en l’experiència d’una dona que va viure l’exili republicà del 1939, el seu pas pel camp d’Argelers i el naixement del seu primer fill a la Maternitat d’Elna. Per altra banda també es podrà veure De la utopia a l’exili d’Antoni Martí on es mostra l’experiència de la Rosa i en Ramir, dos lluitadors que la República i la Guerra Civil els porten a viure els millors i els pitjors anys de les seves vides.

El dimecres 29 de juliol (21.30h) el protagonisme serà el territori més proper del Montgrí i un dels seus habitants els ramats d’ovelles i els pastors que les acompanyen. Es visualitzarà el documental Ovelles i pastors de Jordi Bellapart. Aquest film ens parla de la transhumància des de l’Alt Ripollès al Baix Ter, dels ramats al Montgrí, dels pastors i dels seus gossos inseparables. A més és un petit homenatge a Jordi Muxach, pastor del Montgrí que ens va deixar el 2019.

Tot un món de pedra seca

APSATDeixa un comentari

Exposició. Museu de l’anxova i la sal
Avinguda Francesc Macià, 1 17130 L’Escala
juliol-desembre, 2020

Des del 6 de juliol i fins al mes de desembre es podrà visitar al Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE) l’exposició “Tot un món de pedra seca”. Aquesta exposició inicialment s’havia d’inaugurar el passat mes de març, però degut a l’estat d’alarma vinculat a la pandèmia de la COVID-19 s’ha traslladat a aquest juliol. El plantejament d’aquesta exposició formava part d’un ampli programa sobre el coneixement de la tradició constructiva basada en la pedra que també incloïa un cicle de conferències, visites guiades i tallers sobre la pedra seca, activitats que s’han posposat fins al proper mes d’octubre.

L’exposició “Tot un món de pedra” esdevé per al visitant una aproximació al que ha esdevingut i representa al nostre país, i concretament a l’Alt Empordà, la tècnica constructiva de la pedra seca, ja que mitjançant diferents panells s’expliquen  les seves principals tipologies constructives, les principals tècniques, materials i eines de treball així com altres elements essencials per comprendre aquest patrimoni i la seva importància en el territori.

Totes aquestes activitats responen a la voluntat d’explicar des de l’Ajuntament de l’Escala, i concretament des del Museu de l’Anxova i de la Sal, que el coneixement d’una activitat com la construcció de la pedra seca, i de la qual l’Escala en té mostres significatives a zones com Vilanera o al camí del Termes, pot ser reconegut per l’UNESCO.

Aquesta exposició itinerant que esdevé una proposta pedagògica ha estat produïda per COL·LABORAxPAISATGE, un projecte coordinat per ADRINOC (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord Oriental de Catalunya) i amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. És un projecte subvencionat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i cofinançat pel FEDER.

Aquesta exposició coincidirà amb el taller de pedra seca programat per a dos dissabtes al matí del mes d’octubre i que es farà en l’antic camí de Vilanera als Recs en un tram que fa uns mesos va patir espoli de pedra i que ha quedat sensiblement malmès. S’inaugurarà també un rètol històric de senyalització de la tècnica de la pedra seca i de l’antic camí de Vilanera als Recs, inclòs en el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.

30 sardanes per a acordió diatònic

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Coberta 30 sardanes per acordió diatònicLes sardanes van lligades a la cobla d’onze músics des de fa més de cent anys. Aquesta formació, que també toca, amb una sonoritat inigualable, danses i balls de totes les èpoques és, pel que fa a les sardanes llargues, el nostre marc de referència. Però l’ACORDIÓ DIATÒNIC també vol i pot tocar sardanes, i pot esdevenir-ne un preuat intèrpret. Les sardanes curtes li van ben a la mida, són el seu hàbitat natural.

Sota aquesta premissa Francesc Marimon i Busqué ha realitzat el llibre “30 sardanes per acordió diatònic”. El llibre, editat per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conté partitures amb la tabulatura i un CD amb les sardanes enregistrades. Aquest forma part de la col·lecció “eines de cultura popular”. Francesc Marimon i Busqué (Barcelona 1955), és intèrpret de l’acordió diatònic en petites formacions de caire tradicional. Divulgador del seu aprenentatge basat en la música que li és pròpia i en l’adaptació de les partitures per fer-les aptes a qui no té coneixements musicals.

El llibres serà presentat el proper 17 de juliol a la seu dels MÚSICS PER LA COBLA. C/Gràcia 52, 2n, 08201 Sabadell. L’acte comptarà amb la presència de Jesús Ventura, Josep M. Serracant i Maria Àngels Blasco i Rovira, directora general de cultura popular i associacionisme cultural.
La presentació serà a les 19 h, i serà complementat amb una visita comentada a l’entitat i un concert a càrrec de Francesc Marimon i Cèlia Marimon. L’acte s’acabarà amb un refrigeri.

XXI Premi de recerca Ricart i Giralt

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Un any més l’Institut Ramon Muntaner i el Museu Marítim de Barcelona us animen a presentar projectes de recerca a desenvolupar al llarg d’un any, en l’estudi del patrimoni i la cultura marítimes en el camp de les ciències socials, i en l’àmbit del territori de parla catalana. El termini finalitza el 10 de juliol.

En aquesta convocatòria la documentació és podrà presentar telemàticament a la web del MMB, a través de la seu electrònica (E-tram), amb la instància genèrica, o com en altres edicions presencialment al registre general del MMB, prèvia cita a informacio@mmb.cat .

Trobareu tota la informació a la convocatòria i les bases.

El premi està dotat amb 6000 €, i el resultat final serà publicat pel MMB en la Col·lecció Estudis

Estudi d’un manuscrit inèdit de 1928 sobre la pesca a l’Empordà

Museu de la PescaDeixa un comentari

El Museu de la Pesca ha rebut un ajut del GALP Costa Brava per estudiar i publicar un manuscrit inèdit sobre la pesca a l’Empordà. Pep Vila, Enric Prat i Alfons Garrido formen l’equip encarregat de transcriure, comentar i publicar les “Notes per a un manual de la pesca a l’Empordà”, redactades pel barceloní Francesc Villanueva entorn de 1928 i propietat de la família de Firmo Ferrer, de Cadaqués.

El text de Villanueva, influenciat per l’obra coetània “La pesca Catalunya” d’Emerencià Roig – el primer etnògraf de la vida marítima a Catalunya –, són un conjunt d’anotacions sobre els usos i costums dels pescadors de Cadaqués, sobre les modalitats, enginys i tècniques a l’ús al Cap de Creus i a la badia de Roses, la recopilació del ric lèxic mariner i la terminologia especialitzada de la pesca i la navegació locals, descripcions de les embarcacions i de les formes de navegar o una recull de frases i refranys pròpies de la gent de mar. Constitueix una obra inacabada però amb un gran atractiu etnogràfic i històric, que ens trasllada a un temps de canvi per a la pesca Catalunya, a les portes de l’arribada d’innovacions tècniques que transformaren radicalment el litoral.

La tasca de transcripció i anàlisi filològic del contingut s’acompanyarà d’un estudi del possible origen i naturalesa del manuscrit i d’unes referències biogràfiques sobre Francesc Villanueva Mas, personatge força desconegut del qual només sabem que pertanyia a la colònia de forasters estiuejants a Cadaqués, emparentat per casament amb una nissaga de pescadors locals.

Preservació del patrimoni documental

L’edició del manuscrit de Villanueva s’emmarca en la missió de la Fundació Promediterrània per la difusió del patrimoni documental i constitueix una acció indispensable per a la preservació d’aquests testimonis del passat marítim i pesquer, en risc de desaparició. L’escassetat i originalitat d’aquest tipus de material, a més a més de la riquesa i varietat del contingut, motiven l’edició de les notes sobre la pesca a l’Empordà, que veurà la llum l’octubre del 2020, estiguin a l’abast de la recerca científica, el coneixement i el gaudi del patrimoni marítim.

El taller de fotografia històrica “Desvetllem la memòria de la pàgina de Facebook Som de Manlleu” des de casa

museudelterDeixa un comentari

El Museu del Ter conjuntament amb els administradors de la pàgina de Facebook “Som de Manlleu” van iniciar el passat 14 de gener el taller de fotografia històrica i memòria oral “Desvetllem la memòria des de la pàgina de Facebook Som de Manlleu”. Aquest taller forma part del programa Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que centra la seva atenció en la memòria personal i col·lectiva a l’entorn de la cultura popular. El taller, que va finalitzar el passat 10 de març degut al COVID-19, va néixer amb la voluntat de poder conservar i crear un fons públic de les fotografies històriques que apareixen a la pàgina de Facebook sobre la ciutat de Manlleu. Al llarg d’aquestes 9 setmanes s’han pogut recollir un total de 829 imatges de les quals s’han documentat 367. Les sessions presencials van comptar amb 27 assistents. Amb ells es treballava amb la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on les imatges que portaven els assistents es digitalitzaven i es documentaven per poder formar part del fons fotogràfic del Museu del Ter. Actualment es segueix treballant a través de la pàgina del Facebook “Som de Manlleu” fent la documentació de les imatges digitalitzades anteriorment. En aquest cas la dinàmica és la següent: es publica una fotografia a la pàgina de Facebook “Som de Manlleu”, les persones seguidores d’aquesta la comenten, facilitant tota la informació que coneixen (lloc, any, persones, fets relacionats i curiositats) i des del Museu del Ter es recull aquesta informació i s’introdueix a la base de dades del fons. D’aquesta manera es continuar ampliant el fons gràcies malgrat la quarantena.