El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre continua amb el cicle de converses a la fresca, amb una perspectiva feminista, mentre es fa un beure i es comparteixen propostes per fer una Ribera d’Ebre millor.
En aquesta trobada es repensarà el cos femení des de perspectives que qüestionen el relat tradicional. Sense tabús. Amb noves mirades. Amb llibertat.
Inauguració: 3 de juliol a les 19:00h, amb la participació del comissari de l’exposició, el sr. Josep Mañà.
El foc, amb les seves múltiples propietats i aplicacions, ha tingut una importància cabdal en les formes de vida tradicional dels pobles pirinencs i també un paper essencial com a element configurador del seu paisatge.
Aquesta mostra, fruit de la recopilació de referències documentals i bibliogràfiques i del testimoni oral d’un gran nombre de persones, vol contribuir a donar a conèixer , valorar i preservar els usos tradicionals i les utilitats actuals del foc en l’àmbit de l’Alt Pirineu.
Exposar una part significativa de l’extens i valuós fons documental i objectual relacionat amb el foc que conserva l’Ecomuseu és un altre dels seus propòsits.
Oficina de Turisme de Talló Plaça de la Font, 5 Talló (Bellver de Cerdanya) Exposició del 5 de juliol al 14 d’agost
Del dissabte 5 de juliol al dijous 14 d’agost es farà a l’Oficina de Turisme de Talló de Bellver de Cerdanya l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 81 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell), Vallbona d’Anoia (Anoia) i Tarragona (Tarragonès).
S’està fent a Aspa (Segrià).
A continuació anirà a: Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).
Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 77 primeres poblacions han passat 42.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 548 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Dissabte, 5 de juliol. Esterri d’Àneu. De 10:30 a les 19:00 hores.
Vine a descobrir el patrimoni del Pallars Sobirà en una trobada única a Esterri d’Àneu! Una trobada molt especial de forma conjunta amb l’Ecomuseu de la Vall d’Àneu per donar a conèixer el projecte El teu bagul, la nostra història.
Al llarg de la jornada accedirem a espais privats exclusius amb caixes i mobiliari originals del territori de la mà de Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. A la tarda, visitarem les reserves del museu i Casa Gassia, una casa pallaresa del segle XIX, i acabarem amb la presentació de l’inventari digital participatiu.
Una oportunitat inèdita per descobrir el ric patrimoni moble del Pirineu de la mà d’especialistes que coneixen la riquesa d’aquest mobiliari, els seus usos i la seva història.
Programa de la sortida:
10:30 h Visita a espais privats amb peces pròpies del territori (Punt de trobada: Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Carrer del Camp, 22, 25580 Esterri d’Àneu, Lleida)
Acompanyats d’en Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ens endinsarem a diferents espais privats del territori on veurem in situ diferents peces de l’època per descobrir les seves característiques i la història que hi ha al darrere.
13:30 h Dinar lliure (opcional). Pagament individual -Preu: 20 euros aprox. En cas d’assistir-hi, informar-ho en fer la reserva de l’activitat (si/no)
16:00 h Visita a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu: Reserves del Museu i Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Carrer del Camp, 22, 25580 Esterri d’Àneu, Lleida)
Coneixerem l’Ecomuseu, que representa les formes de vida del Pallars de principis de segle i els objectes que disposa a les seves reserves.
Alhora, en un dels seus espais, la Casa Gassia, casa típica pallaresa que conserva la seva estructura original, ens traslladarem a l’espai domèstic de les valls pirinenques de la primera meitat del segle XX, on s’exposen diferents peces i objectes que mostren el dia a dia de i els canvis de l’època.
Del divendres 27 de juny al dissabte 2 d’agost es farà a la Sala Casal So nostre d’Aspa l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 80 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà), Vallirana (Baix Llobregat), Port de la Selva (Alt Empordà), Espot (Pallars Sobirà), Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Sallent (Bages), Vallbona de les Monges (Urgell) i Vallbona d’Anoia (Anoia).
S’està fent a Tarragona (Tarragonès).
A continuació anirà a: Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Pobla de Montornès (Tarragonès), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa), Vacarisses (Vallés Occidental) i La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre).
Per ara, fins final de 2025, són 88 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 77 primeres poblacions han passat 42.194 visitants, la qual cosa dóna una mitjana de 548 per població.
El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:
Aquest proper dissabte coincidint amb el solstici d’estiu la música de Pedro Burruezo i Nur Camerata trio ens acompanyaran en un recorregut molt especial per conèixer el Monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols i descobrir com s’hi desenvolupava el dia a dia de la mà de Carmina Ontiveros.
Música de cristiandat, cançons sefardites, aires trobadorescos, peces andalusines … A cada racó un tipus de música diferent i un fragment divers de la història de la nostra vila, de Catalunya i de tota la Península. Una vetllada molt singular, d’espiritualitat profunda per redescobrir una història que gairebé hem oblidat.
Dissabte 21 de juny a les 18:00 h.
Monestir de Sant Feliu de Guíxols – Museu d’Història
Èxit de públic al taller medicinal celebrat el proppassat dissabte 14 de juny al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. L’amplíssim coneixement de la Doctora en Farmàcia i experta en etno-botànica Montse Parada va fer possible el desenvolupament fluid d’un taller en què, a banda d’aprendre a elaborar aquest licor, qui hi va assistir va poder conèixer una munió de plantes que hi intervenen, quina és la millor manera de recollir-les i en quin moment, com cal assecar-les, quines hi aporten un sabor amarg o dolç… i, el secret més ben guardat de cada ratafiaire, la recepta personal i intransferible amb la combinació de plantes adaptada al guariment de la dolència que cadascú pateix. Perquè, no ho oblidem, la Ratafia a més de ser un licor excel·lent és, també, un elixir remeier.
El nostre agraïment a tothom que hi va assistir i molt especialment a la Montse Parada. Fins la propera edició!
Amb el títol “Memòria gitana. Les quatre ferradures enlaire” es presentarà aquest llibre inèdit del fotògraf Jacques Léonard (Paris, 1909 – l’Escala, 1994),del qual l’Escala té el privilegi de conservar el seu fons fotogràfic a l’Arxiu Històric. L’acte es durà a terme el proper dissabte 21 de juny a les 12 del migdia a l’Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala. La presentació serà moderada pel periodista Joan Maria Pou i comptarà amb l’assistència del regidor de Cultura i Patrimoni, Martí Guinart; l’arxiver de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Jordi Serchs; l’ex-directora de l’Arxiu Històric i del Museu de l’Escala, Lurdes Boix, i amb Santi Léonard, fill de Jacques Léonard i resident a l’Escala des de fa anys.
Tot i ser conegut arreu per la seva feina de fotògraf, Jacques Léonard, com a coneixedor del món gitano des de dins arrel del seu casament amb Rosario Amaya, va començar a escriure un llibre i a investigar sobre l’origen dels gitanos. Una editorial francesa, assabentada d’aquesta iniciativa, li va encarregar enllestir aquesta recerca sobre l’origen i la història dels gitanos a la primera part del llibre. Per a la segona part, no calia que anés a una biblioteca, en tenia prou amb el que vivia cada cap de setmana quan anaven a Montjuic amb la seva dona i fills a visitar la família. Léonard va acabar el llibre i fins i tot va seleccionar totes les fotografies dels 12 capítols i la de la portada. Malauradament, però, l’editorial va canviar de director abans que el llibre fos editat i com sol passar a vegades, el mecanoscrit va quedar en un calaix. Quan es va produir la cessió del fons fotogràfic a l’Escala és va obrir la possibilitat de publicar aquest text inèdit i això és el que recull aquest llibre que es presenta.
Cal ressenyar que l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, i els fills del fotògraf, van signar el 21 de setembre de 2022 un conveni de cessió en comodat, a l’Arxiu Històric de l’Escala del fons documental del prestigiós fotògraf i cineasta. Es tracta d’un fons que inclou aproximadament 20.000 negatius i un joc d’exposició de la mostra Barcelona Gitana, composta per 67 còpies analògiques en gelatina de plata i bany de seleni realitzades a partir dels negatius originals.
Aquest primer conveni de cessió en comodat se signà inicialment per un termini de quatre anys prorrogables i l’objectiu és garantir la conservació permanent del fons en les millors condicions i l’obertura progressiva de l’accés a aquests documents gràfics per part dels investigadors.
El divendres 20 de juny a les 19.00 h, el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí inaugura l’exposició Bèsties, una mostra fotogràfica de Vicenç Rovira que s’endinsa en el món simbòlic, social i emocional del bestiari festiu del municipi.
Lluny d’un enfocament purament estètic, Bèsties proposa una mirada profunda sobre la imatgeria festiva, tot posant l’accent en el paper fonamental dels homes i dones que porten les figures i les fan dansar en el marc de la festa. La mostra se centra en la dimensió humana d’aquestes pràctiques, valorant l’esforç físic, el compromís emocional i la transmissió intergeneracional que en garanteixen la continuïtat.
Durant dos anys, Vicenç Rovira ha acompanyat i documentat la tasca de l’Associació d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, seguint la colla en assajos, cercaviles i moments de preparació. El resultat és un corpus de 94 fotografies —entre color i blanc i negre— que retraten no només els rituals públics, sinó també aquells instants de complicitat, silenci i quotidianitat que sovint queden fora de la mirada externa.
Bèsties esdevé, així, un exercici de visibilització i reconeixement d’un col·lectiu imprescindible. Un homenatge a una comunitat que sosté, literalment i simbòlicament, un dels elements més màgics i identitaris del nostre calendari festiu.
L’exposició s’emmarca dins el compromís del Museu de la Mediterrània amb la recerca, la documentació i la difusió de la cultura popular i tradicional del territori. En aquest cas, la fotografia s’hi converteix en una eina d’interpretació etnològica, oferint al visitant una experiència que transcendeix el registre visual per connectar amb els valors comunitaris i patrimonials que defineixen el nostre imaginari col·lectiu.
Convidem totes les persones interessades en la cultura festiva i la seva dimensió humana a visitar Bèsties i descobrir-hi una lectura sentida i compromesa del món geganter.
📅 Del 20 de juny al 15 de setembre 📌 Museu de la Mediterrània – Torroella de Montgrí
El Museu de la Mediterrània acollirà la conferència “L’Estartit, un racó de paradís. Cases d’estiueig a la primera meitat del segle XX”, a càrrec de Dolors Agüera Agüera, premiada als XIV Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa.
Aquesta recerca analitza els primers moments de l’estiueig a l’Estartit, quan el petit nucli pescador comença a transformar-se en una destinació estival. Les primeres cases d’estiueig, construïdes per famílies benestants de Torroella, Girona i Barcelona, van marcar un canvi profund en l’ús social i econòmic del territori. Més enllà de la seva funció residencial, aquestes construccions revelen un estil de vida i una manera de relacionar-se amb el paisatge que va contribuir a definir la identitat estiuenca de l’Estartit durant la primera meitat del segle XX.
L’interès pel fenomen de l’estiueig ha crescut en l’àmbit de l’etnologia i les ciències socials com a camp de recerca que permet estudiar els vincles entre lleure i treball, ciutat i ruralitat, permanència i temporalitat. L’estiueig no només representa una forma d’esbarjo, sinó que transforma l’economia local, el paisatge i les relacions socials, generant dinàmiques que encara avui condicionen el territori.
La conferència de Dolors Agüera ens ofereix una mirada aprofundida sobre aquests processos a escala local, tot combinant la recerca documental amb l’observació directa del patrimoni arquitectònic. Una oportunitat per reflexionar sobre com la cultura del lleure ha contribuït a configurar la societat i el territori.
Dia: Divendres 13 de juny de 2025
Hora: 19 h
Lloc: Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí