25 i 26 de juny de 2025 Lloc: Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona Entrada lliure (no cal inscripció)
PROGRAMA
25.06 Sala Jane Addams (4t pis)
11.30h Conferència Inaugural: Quin cinema per a quin règim. Projecció comentada del migmetratge “Etnografia y medicina en el cine español, 1939-1975” (2025) Josep Maria Comelles, Universitat Rovira i Virgili
16h Els estudis sobre cultura popular en el context de la ‘transició’ política espanyola Joan J. Pujadas, Universitat Rovira i Virgili María Cátedra, Universidad Complutense de Madrid Salvador Rodríguez Becerra, Universidad de Sevilla Modera: Juan Granero, Universitat de Barcelona
18h Què vol dir cultura popular, avui? Perspectives i apropiacions Francesc Alemany, Universitat de les Illes Balears Mirèlha Guil, Institut Català d’Antropologia José Mansilla, Universitat Autònoma de Barcelona
16h La cultura popular en clau de gènere. Darrera les passes de Dolores Juliano Lidia Montesinos, Euskal Herriko Unibertsitatea Livia Motterle, Universitat Rovira i Virgili Marta Venceslao, Universitat de Barcelona Modera: Sandra Anitua, Institut Català d’Antropologia
18.30h Projecció de “Lejos de los árboles”(Jacinto Esteva, 1972) Presenta: Manuel Delgado, Universitat de Barcelona
Organitzen: Grup Cultura popular i conflicte (CPC/ICA), Grup d’Estudis sobre Cultura i Dominació (GECID/UB). Amb el suport de: Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (UB), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).
La gent d’Arbúcies sent amb orgull la festa de les enramades, i amb la festa comparteix un imaginari i un vocabulari propi. Uns mots que, transmesos de generació en generació, ressonen en cada celebració i ens evoquen uns actes ben particulars de la festa.
L’exposició Mots d’enramades i catifes produïda pel Museu Etnològic del Montseny vol ser un recull de les paraules de la festa més important de la vila i que actuen com a transmissors de valors i de coneixement i ens connecten amb una forma de viure i amb l’entorn de carrers i veïnats, natura i paisatge, creences i tradicions: Mots que formen part de la comunitat i de la identitat del poble d’Arbúcies.
L’exposició té la voluntat de preservar les paraules vives de la festa de les Enramades, que la fan única, i convida al visitant a apropar-se a aquesta celebració popular a través dels seus mots més singulars.
L’acte de presentació de l’exposició tindrà lloc el dimecres 18 de juny, a les 6 de la tarda: presentació del la publicació «Catifes de Flors. L’art català de fer catifes de flors i materials naturals» de Carme Polo i seguidament a les 7 de la tarda presentació de l’exposició amb la participació del grup de recerca «Mots d’Arbúcies» que han realitzat la recerca i els textos de l’exposició.
L’exposició podrà veure’s fins el 20 de juliol al Museu Etnològic del Montseny.
Dijous 26 de juny a les 17.00h, presentarem els resultats de la recerca que porta el mateix títol en el marc del Programa Cultura Viva 2025.
La presentació anirà a càrrec de Marta Rico (UB, ICA). La recerca que es va portar a terme el 2024, s’emmarca en el terreny de la fotografia familiar i l’anàlisi de la imatge, que té un llarg recorregut antropològic, així com en el del patrimoni cultural immaterial, donat que la relació entre societat i ús de la imatge com a forma de transmetre la pertinença familiar i la memòria col·lectiva esdevé un dels focus principals d’aquest treball.
L’acte institucional de la celebració del Dia europeu de la música a les Terres de l’Ebre tindrà lloc aquest any a Benissanet, població que celebra aquest 2025 un aniversari molt destacat entre els molts de la seva llarga història, que abraça més d’un segle, concretament 125 anys.
Actualment, la llarga tradició de música de banda de Benissanet està representada per l’Escola Municipal de Música i Banda de Benissanet, que ha portat la seva música a diferents llocs destacats, a nivell nacional i internacional, i té els seus antecedents més reculats a la població en un grup de músics que es trobava per tocar, cap al 1830, i en la banda de música que va ser creada abans del 1901. És una escola clarament enfocada a la música de banda, amb formacions pròpies que donen sortida a les inquietuds dels seus alumnes, així com una formació musical professional avalada per la Generalitat de Catalunya.
L’acte inclou la xerrada “La banda de Benissanet: 125 anys de música i festa”, a càrrec de M. Carme Queralt Tomás, que farà un repàs de la importància social i musical dels inicis de les bandes de música a les Terres de l’Ebre, documentada des del 1845 i de la tradició entorn de les formacions de banda i orquestres de Benissanet, i es clourà amb un concert de la Banda Municipal de Música de Benissanet.
L’entrada és lliure fins a completar l’aforament del Casal Municipal de Benissanet.
Organitza: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Benissanet i Banda de Benissanet.
Lloc: Casal Municipal de Benissanet (carrer d’Antoni Gaudí s/n).
Data: dissabte 21 de juny de 2025.
Horari: 19.00h
Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70.
Els guanyadors del VIII Premi CEPAC amb membres del jurat i autoritats.
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller han convocat el seu quart ajut de recerca castellera, dotat amb 8000 euros, per a un projecte que tingui com a objectiu definir protocols per a prevenir i actuar en la cura de la gestió psicològica i/o la salut mental dels diversos integrants de les colles castelleres. La convocatòria pública s’ha fet coincidint amb l’acte de lliurament als guanyadors del VIII Premi CEPAC, que s’ha dut a terme aquest dilluns dia 2 de juny a l’Antic Ajuntament de Tarragona, i que també ha servit per convocar un nou premi per a treballs de secundària.
En l’acte s’ha fet el lliurament oficial, per part de la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, dels diplomes corresponents als premiats en l’edició corresponent al 2024 del premi CEPAC per a treballs de final de grau i post-grau universitaris. Així, la guanyadora ha estat Alba Seró Bell-Lloch pel treball “Projecte crossa: disseny d’un projecte educatiu de formació en perspectiva de gènere per a colles castelleres universitàries”, presentat com a TFG d’Educació Social a la Universitat de Lleida. També s’ha lliurat els diplomes-accèssit a Irene Urgell Molina per “El ressò de la memòria. La figura del timbaler Salvador Castellví (1874-1954) i la colla de grallers Els Pelegrins de Bellvei”, TFG de Musicologia a l’ESMUC; i Gio Gonzales, Txell Barbarà i Asser Parreu pel treball audiovisual “4 camises. El documental”, presentat com a TFG de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili.
Els premiats van exposar el contingut dels seus treballs i van mostrar-se satisfets i agraïts pels guardons, destacant que tant els temes de memòria castellera com cercar solucions a les problemàtiques actuals de les colles, són necessaris i és important que se’n faci ressò amb premis com aquests. La consellera Sandra Ramos es va afegir a destacar la importància de la recerca que impulsen la Càtedra URV i el CEPAC i va reiterar el compromís de l’Ajuntament de Tarragona en el patrocini d’aquestes iniciatives. En l’acte també hi van intervenir la presidenta de la Càtedra Marta Calull i el president del CEPAC Josep Maria Figueras.
Pel que fa a les convocatòries 2025, els interessats a optar al IV Ajut de Recerca Sobre Temàtica Castellera poden presentar els seus projectes fins al 31 de juliol. En cas de ser escollits, disposaran de quinze mesos per a desenvolupar la recerca. El projecte ha d’estar dissenyat amb rigor teòric i metodològic, tenint en compte els aspectes ètics en la recerca. La finalitat de l’ajut és proporcionar a les colles un coneixement específic i eines de treball per a prevenir i fomentar el benestar dels castellers i castelleres, la seva salut mental i mantenir la seva vinculació amb el fet casteller. L’Ajut el convoquen el CEPAC i la Càtedra URV i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona i la mateixa Càtedra URV. Les bases de la convocatòria es poden consultar aquí: https://www.cepac.cat/ajut-cepac/
Un nou Premi per a Treballs de Secundària
L’acte va servir també per convocar el IX Premi CEPACper a treballs de fi de grau i de postgrau universitaris, dotat amb 1000 euros per al guanyador i 500 per a un accèssit, finançats per l’ajuntament de Tarragona. En aquest cas, els treballs, corresponents al curs acadèmic 2025-25, es poden presentar fins al 13 d’octubre. Podeu consultar-ne les bases aquí: https://www.cepac.cat/premi/
Finalment, s’afegeix un nou guardó, el I Premi CEPAC / Càtedra URV per a treballs de secundària, que inclou treballs de recerca de segon de Batxillerat i projectes finals de Cicles Formatius de Grau Superior. En aquest cas la dotació és de 400 euros per al guanyador i 100 per l’accèssit, també finançats per l’ajuntament de Tarragona. En ser la primera edició excepcionalment s’acceptaran treballs dels dos darrers cursos acadèmics, fins al 13 d’octubre. Les bases: https://www.cepac.cat/premi-de-recerca-de-secundaria/
Des del 2021 i fins a finals del 2024, el projecte Betula de la cooperativa L’Arada Creativitat Social ha estat vinculat a través d’un programa de doctorat industrial amb el departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona.
La recerca, compresa en tres capítols, recull bona part del treball de memòria popular desenvolupat al territori del Cadí-Moixeró des del 2018. A través de metodologies participatives i d’acció comunitària, la tesi doctoral es nodreix de diversos espais participats i d’una cinquantena d’entrevistes d’història de vida i de centenars de fotografies antigues recollides en els tallers de participació. Aquesta informació és la que permet teixir una història socioecològica a través dels canvis de paisatge al llarg del primer capítol, el qual va ser publicat el 2024 com a article a la revista d’Història Agrària. L’article publicat té per nom: “Un món de muntanya que s’esvaeix? El canvi de paisatge impulsat pel teixit econòmic i socioecològic a l’àrea pirinenca al voltant del Parc Natural del Cadí-Moixeró (1900-2020).” Els principals resultats indiquen una pèrdua molt severa de l’activitat agrària, que a través del procés de mecanització i l’entrada al mercat comú, desencadena una pèrdua de rendibilitat de les petites explotacions agràries, i en especial aquelles zones orogràficament més complexes i per tant més difícilment mecanitzables. Això acaba suposant canvis molt importants en la configuració del paisatge i dels usos del sòl, que són cartografiats a l’article a través d’un treball amb Sistemes d’Informació Geogràfica i recolzats amb fotografies diacròniques.
Els segon capítol fa un anàlisi sobre l’accés a l’alimentació i alhora el grau de gentrificació habitacional que es troba el territori, sent ambdós processos potencials barreres per emprendre transformacions territorials. Finalment, el darrer capítol pretén definir propostes que puguin implementar-se al territori amb un doble objectiu: 1) revertir les barreres socioterritorials vinculades a l’accés a l’habitatge i l’accés a l’alimentació (patologies socioambientals) identificades al capítol I i especialment II i 2) estratègies que permetin avançar cap a la sostenibilitat territorial a través de l’agroecologia.
El llibre de la tesi es pot comprar contactant a través de betula@larada.coop. Actualment s’està duent a terme un cicle de presentació i discussió dels seus resultats a les poblacions del Cadí-Moixeró i rodalies.
Segons el folklorista Joan Amades, i partint del material recollit per Josep M. Vilarmau, de Sta. Maria de Merlès, en aquesta data de la segona Pasqua s’havia fet un ball rodó de parelles amb una tonada particular de la cançó El bon caçador. El ball es feia al voltant de la Pedra Dreta, als afores de Prats, en terme municipal de Lluçà, i sembla que havia estat viu fins a finals del segle XIX. El mateix Amades també explicava que la gent que hi assistia collia herbes aromàtiques per deixar-les al peu del monòlit i havent dinat es ballava un contrapàs seguit d’aquest ball rodó.
La festa va ser recuperada l’any 1988 pel grup Germanor, en col·laboració amb el Col·legi Públic Lluçanès, i comptant amb l’assessorament de l’Esbart Català de Dansaires de Barcelona. El ball es va presentar el mes d’abril dins les jornades culturals d’aquest centre d’ensenyament i va anar a càrrec d’un grup d’alumnes de primària. Aquell mateix any, l’Enric Deitg, de Prats de Lluçanès, que llavors tenia noranta anys, va explicar que recordava una festa al voltant de la Pedra Dreta però en diferent data. Segons ell, el dissabte de Rams, la gent de Prats recollia romaní a prop d’aquest lloc i el col·locava al terra entorn de la Pedra Dreta. També va dir que feien un berenar i un ball i tot seguit tornaven al poble. L’any 1989, la festa es va traslladar al diumenge de Rams i es va ballar davant de l’església parroquial al migdia.
Van passar uns anys sense que es tornés a celebrar la festa i el 1994, el grup Dansa i tradició va considerar convenient dinamitzar-la de nou. Des de llavors, cada any el dilluns de la segona Pasqua a la tarda s’ha fet el ball de Cinquagesma amb una notable participació tant de balladors com de cantadors.
Actualment, per aquest ball rodó es fan dues rotllanes concèntriques sense parelles però amb un nombre parell de balladors adults. Cada sis versos es canvia la coreografia i en alguns moments els participants entrellacen els braços per a fer una única rotllana. Es tracta d’un ball obert, sense assaigs previs, que s’explica uns moments abans, i en el que pot participar-hi tothom qui vulgui. A l’entorn de la Pedra s’hi col·loquen herbes aromàtiques: romaní, espígol, menta, tarongina… que serviran per obsequiar els músics i cantadors participants.
La festa s’estructura amb un berenar, el ball al voltant de la Pedra Dreta, actuacions de músics i cantadors i fi de festa musical.
Data: Dilluns, 9 de juny de 2025, a les 5 de la tarda.
Aquells que vulguin presentar una comunicació han d’enviar un resum (500 caràcters amb espais) abans del 15 de juny del 2025 en català, castellà o francès: contacte_patrimoni@govern.ad
Els autors hauran d’enviar el text complet en qualsevol dels tres idiomes abans del 31 de juliol del 2025.
Els textos seran revisats i aprovats pel Comitè Científic. Les comunicacions acceptades es comunicaran el 31 d’agost del 2025. Les ponències i comunicacions també es publicaran en un llibre.
Aquesta Trobada es fa en col·laboració de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Govern d’Andorra.
Les Jornades de pedra seca – XIII Trobada APSAT 2025són un congrés que se celebrarà a Andorra del 14 al 16 de novembre del 2025, orientat a la preservació i la difusió de la pedra seca i l’arquitectura tradicional. Unes jornades que en aquesta edició es desenvolupen en col·laboració amb el projecte Interreg POCTEFA Petra, un projecte cultural de posada en valor, preservació i promoció del patrimoni arquitectònic en pedra seca al Pirineu. Petra és un projecte cofinançat al 65% per la Unió Europea mitjantçant el programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra.
Les jornades es divideixen en tres mòduls principals:
Recerca en patrimoni. Estudi, inventari, catalogació, paisatge, conservació i vocabulari d’arquitectura i construcció.
Formació i transmissió del saber fer. Formació, tant reglada com no reglada, entesa com un instrument clau per garantir les bones pràctiques en l’aplicació de les tècniques constructives tradicionals.
Arquitectura tradicional. Ús de tècniques i materials tradicionals, tant dedicats a obra nova com a la restauració d’estructures històriques.
Amb motiu de la celebració de la Regió Mundial de la Gastronomia Catalunya 2025, el Museu de les Terres de l’Ebre ha programat diverses activitats, entre les quals la presentació del llibre “La cuina del Delta de l’Ebre. Els receptaris de la Fonda de la Parra o el Cafè de l’Aguacila, de Camarles, i de la Torre de Granadella”, dels autors Rosita Ferré Mauri i Jordi Tresserras Juan, i és el primer llibre de la col·lecció “Cuina d’arrels” d’Alampla editorial.
El llibre té dos parts diferenciades, la primera és un recorregut per la història de les persones, especialment les coquetes, cuineres i guisanderes, que hi ha al darrera dels receptaris d’aquests antics establiments i també de l’antic Hostalet de la Mosca, al camí entre el Perelló i Tortosa, dels quals la segona part del llibre en recull una mostra molt significativa., tant de la seva cuina casolana, tant de diari com festiva.
El llibre, de 230 pàgines, està il·lustrat amb nombroses fotografies i conté una gran quantitat de notícies històriques i etnogràfiques, a més a més d’una extensa bibliografia.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Tresserras Juan, coautor del llibre, i M. Carme Queralt, conservadora d’Etnologia del Museu de les Terres de l’Ebre. Prèviament, hi haura a les 17h un taller de cuina, organitzat per l’Ajuntament d’Amposta, on es realitzaran algunes de les receptes del llibre.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.
Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
L’Exposició itinerant “Una vida de pel·lícula. Francisco Casanovas (1899-1986)”, ha estatrealitzada en motiu dels 125è aniversari del naixement del mestre Francisco Casanovas Tallardá (Barcelona, 1899 – Múrcia, 1986), personatge de referència del món de les bandes de música, a Catalunya i a nivell internacional, especialment a la Índia, entre altres motius perquè va harmonitzar l’himne nacional de la Índia «Jana Gana Mana» (“L’esperit de tot el poble”), escrit pel premi Nobel de literatura Rabindranath Tagore. L’aniversari té com a President d’honor al prestigiós director d’orquestra indi Zubin Mehta, del qual Casanovas va ser mestre i amic.
Casanovas va ser director d’orquestra, director de banda de música, compositor, pedagog, clarinetista, saxofonista (se’l va arribar a considerar el millor saxofonista del món) i flautista. Entre altres bandes de música i orquestres de prestigi va dirigir la banda de la Societat Musical la Lira Ampostina, on va deixar una important petjada musical, i va ser membre de l’orquestra Pau Casals, per posar dos exemples pròxims, tot i que la seva carrera musical es va desenvolupar arreu del món.
L’exposició, que inclou 26 panells explicatius, audiovisuals, vitrines amb cartes, documents i partitures originals, instruments musicals, records, etc., es va inaugurar a Torrevieja (Alacant) i té previstes diverses itineràncies més.
L’exposició forma part del programa: Etnologia en xarxa, i també programa del 125è aniversari del naixement del mestre Francisco Casanova.
Organitza: Societat Musical La Lira Ampostina, Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament d’Amposta.
Lloc: Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre.
Dates: Oberta fins al diumenge 24 d’agost de 2025.
