L’any 2022 l’Ajuntament de Torrebesses va rebre la donació del fons etnològic privat Josep Jané i Periu, un fons que compta amb una col·lecció de més de 2.000 objectes, la majoria identificats i organitzats en diverses col·leccions, compresos cronològicament entre el segle XII fins als anys seixanta del segle XX. Aquest fons, fins ara sense catalogar, està exposat en una casa-museu i constitueix un patrimoni valuós tant per la història de Torrebesses com per tot el món rural i, probablement, per a altres àmbits i territoris.
La presentació consistirà en la presentació de la catalogació de més de 500 objectes que han dut a terme durant aquesta tardor la historiadora i arxivera Celia Juangrán Ibáñez, i el professor d’Història contemporània de la Universitat de Lleida, Oriol Regué Sendrós. Aquesta tasca s’ha pogut realitzar gràcies a la línia de subvencions per a activitats que fomenten la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya que convoca anualment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Es tracta d’una primera fase que en el futur es completarà amb la documentació de la resta d’elements.
La MICE (Mostra Internacional de Cinema Etnográfico) manté obert fins al 30 de desembre el termini d’inscripció per a les pel·lícules que formaran part de la secció oficial de la seva vintena edició, que tindrà lloc del 12 al 16 de març de 2025. Enguany, la MICE comptarà novament amb dues seccions a concurs: Internacional i Galícia. Totes les pel·lícules seleccionades optaran a tres importants premis amb dotació econòmica: el Premi AGANTRO a l’excelència antropològica, el Premi CREA i el Premi del Públic. A més, les pel·lícules gallegues podran competir pel Premi a la Millor Pel·lícula Etnogràfica Gallega. Tots els treballs seleccionats rebran, en concepte de selecció, un cànon establert pel Festival segons el seu metratge.
Les inscripcions es poden realitzar a través de les següents plataformes:
Les bases completes del certament estan disponibles a la web oficial de la MICE.
Aquesta vintena edició del festival continuarà sent un espai de diàleg i reflexió al voltant del cinema que posa en primer pla a les persones, els grups socials i els processos històrics rellevants des de l’antropologia i l’etnografia.
“Sistema de gestió del paisatge cultural del Priorat-Montsant-Siurana”, a càrrec de Joan Vaqué (Prioritat).
“Paisatge de la pedra seca, només paisatge?”, a càrrec d’Antoni Salvador (Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional).
“Petjada Ecològica: Arquitectura Tradicional i els cinc principis de l’Ecodisseny”, a càrrec de Valentina Maini [Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA)].
“La gestió de l’aigua als secans. Inferències de l’estudi de Torrebesses”, a càrrec d’ Ignasi Aldomà (professor emèrit UdL)
“Barraques 2100: Arquitectura i materials ancestrals de futur”, a càrrec de Teresa Arnal (Col·legi d’Arquitectura Tècnica Terres de l’Ebre)
“Tastets d’Artesania 360º”, a càrrec de Marc Ballester (Prisma Cultural), Maite Mestre (Artra) i de la Mostra d’Artesanes: Gisela Chortó (llatadora de pauma), Teresa Marta Batalla (ceramista) i Núria romeu (vitrallera).
“Vides de Sal. Estenent ponts entre la ciència i la societat. L’audiovisual etnogràfic com a eina per a la transformació social”, a càrec de Sílvia Gómez (Departament d’Antropologia Social i Cultural, UAB).
“El Museu Terra: Un museu etnològic sostenible, que parla de sostenibilitat. Un centre cultural dinamitzador del territori”, a càrrec de Rosa-Maria Pla Ferrer (Museu Terra).
“Pobles abandonats i objectius de desenvolupament sostenible”, a càrrec de M. Carme Jiménez i Ernest Cabré (Institut Ramon Muntaner).
Les relíquies dels sants, en l’imaginari religiós, són la concreció física d’una idea que connecta l’espai terrenal amb el diví: la intermediació dels sants. Per als fidels, sempre ha estat més pràctic adreçar les oracions cap a un referent material que cap a un concepte intangible.
L’estudi de les relíquies dels sants, en tant que objectes que han conformat la nostra cultura i definit alguns aspectes de la societat catalana més enllà del concepte religiós, s’han convertit en símbols d’identitat comunitària, com també grans manifestacions festives. Per aquesta raó, mereixen un estudi objectiu i analític.
L’exposició Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny és una mostra de les peces de la col·lecció dedicada a les relíquies dels sants, especialment en els territoris de parla catalana, que ha compilat el manlleuenc Joan Arimany i Juventeny (Manlleu, 1966), gestor cultural especialitzat en religiositat popular. Es tracta de material que nodreix les investigacions que du a terme des de fa anys i que han generat escrits presentats en diferents formats.
La mostra s’emmarca en el programa “Col·leccionant passions”, un projecte cooperatiu entre diverses antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya per tal d’incentivar el contacte entre el museu i els col·leccionistes.
Data: Dimarts 17 de desembre de 2024 a les 7 del vespre L’exposició s’inaugura amb la conferència “Relíquies i rituals: l’objecte i el gest” a càrrec de la doctora en història de l’art Francesca Español.
Presentació del llibre “Guia del patrimoni pesquer i aqüícola dels m,unicipois de la Mar de l’Ebre”. Es tracta d’una guía inventari que recull diferents elements patrimonials i culturals dels municipis pesquers de la Mar de l’Ebre, posant també en valor el conjunt de coneixements i habilitats de les persones dedicades a aquests sectors. Hi participaran l’autor del llibre, Antoni Cartes; el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Antoni Espanya; la directora gerent del Museu de les Terres de l’Ebre, Elena Fabra, i el president del Grup d’Acció Local Pesquer (GALP), Eusebio Rosales.
Organitza: Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta Data: 13/12/2024 Hora: 19 h. Més información: Museu de les Terres de l’Ebre i https://mardelebre.cat/
Presentaran: Sarai Martín López i Àlex Tejero i Bonache (Grup de treball Cultura Popular i Conflicte/ICA, membres de l’equip de la recerca)
Intervindran: Itzel García (Historiadora de la moda i veïna de Begur) Martín Rodrigo (Professor titular d’Història Contemporània a l’UPF) Abraham Jiménez (Periodista i escriptor)
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (IEC), Carrer del Carme 47, Barcelona. Entrada lliure.
Organitza: Grup Cultura popular i conflicte, Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·labora: Institut d’Estudis Catalans (IEC). Amb el suport de: Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).
El divendres 13 de desembre tindrà lloc a Lleida un nou acte de presentació per celebrar els 25 anys de la revista Caramella, de música i cultura popular, que continua recorrent el país per celebrar aquesta efemèride, i tindrà com a títol “Cultura popular: un bé col·lectiu en temps d’individualisme neoliberal”.
El passat dijous 12 de desembre es va presentar, al Disseny Hub Barcelona (DHub), un projecte pioner a Catalunya,“El teu bagul, la nostra història”. Aquest projecte digital participatiu per inventariar, catalogar i difondre caixes, baguls i cofres existents a Catalunya, tant de cases particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. L’objectiu final és salvar aquest patrimoni a partir de la presa de consciència per part de la població.
Aquestes peces, utilitzades des de l’antiguitat fins al segle XX, representen una part essencial del patrimoni cultural català, amb una especial menció per a la caixa amb calaixos, el model emblemàtic de Catalunya que ha perviscut al llarg dels segles. Malgrat el seu reconeixement, encara avui dia costa de diferenciar la procedència dels diversos models ni tampoc existeix un inventari global de les peces existents en mans públiques i privades. Per aquest motiu és urgent difondre l’interès patrimonial d’aquestes tipologies que estem perdent, ja que la caixa és el moble més emblemàtic de la història catalana i amb un alt valor etnològic.
Dirigit per l’Àngels Parés Roura, historiadora de l’art, i coordinat per la Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art, “El teu bagul, la nostra història” convida la ciutadania a participar activament a través del web elteubagul.com, compartint informació dels seus objectes com fotografies i històries, i també sent ambaixadors/es
El projecte documentarà aquest patrimoni tant de particulars com de col·leccions de museus públiques i privades. Mitjançant la recollida de dades es crearà un inventari global que enriquirà el coneixement d’aquest patrimoni viu. La informació publicada al web serà revisada i validada pel comitè científic del projecte: M. del Agua Cortés Elía, Tècnica de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Mariona Font Batlle, Tècnica de l’Arxiu de l’Escala i del Museu de l’Anxova i de la Sal, Miquel Mirambell Abancó, professor i director de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Eva Pascual Miró, conservadora del Museu del Joguet de Catalunya i Mónica Piera, presidenta de l’AEM i especialista en moble.
Els objectius del projecte són clars: avançar en la catalogació de les peces, involucrar la població en la seva conservació i posar en relleu el seu gran valor històric. A més, el projecte oferirà recursos d’informació sobre conservació i restauració i una bibliografia especialitzada.
L’Associació per a l’Estudi del Moble preveu organitzar una exposició temporal amb una selecció de caixes, baguls i cofres, i editar un llibre que recollirà els resultats obtinguts d’aquesta iniciativa participativa.
La recent sacsejada al sector pesquer català, arran de l’acord per reduir la pesca d’arrossegament a la Mediterrània plantejat per la Unió Europea pel 2025, ens convida a reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta transformació per a la preservació del patrimoni cultural i etnològic marítim i pesquer.
La proposta inicial de la Comissió Europea era reduir dràsticament els dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani en un 79%, cosa que hauria significat que les embarcacions només podrien sortir a la mar 27 dies a l’any, en comparació als 130 dies actuals. Aquesta proposta va generar una forta oposició per part del sector pesquer, que va dur a terme una vaga de dos dies i protestes a Brussel·les i Madrid.
Finalment, els ministres de Pesca de la Unió Europea van arribar a un acord que estableix una reducció del 66% en els dies de pesca, però a la vegada introdueix un sistema de compensació en forma de dies addicionals si es compleixen una sèrie de mesures de sostenibilitat. Aquestes mesures inclouen l’adaptació de xarxes per a la pesca més sostenible, l’ús de portes voladores o pelàgiques que tenen un menor impacte al fons marí, la implementació de vedes i zones de protecció per a la recuperació d’espècies com el lluç i la gamba, i l’adaptació a tecnologies més innovadores. Si els pescadors implementen totes aquestes mesures, podrien arribar a pescar els mateixos dies o gairebé els mateixos que actualment.
Aquest acord, tot i que suposa una reducció inicial en els dies de pesca, obre la possibilitat de mantenir l’activitat pesquera si s’adopta un enfocament més sostenible.
No obstant això, la preocupació per l’impacte que l’evolució del sector pesquer a Catalunya pugui tenir sobre el patrimoni cultural marítim i pesquer continua sent latent. Perquè l’arrossegament, més enllà de ser una tècnica de pesca, forma part de la identitat i la tradició de moltes comunitats pesqueres a la Mediterrània. La possibilitat de perdre dies de pesca, la incertesa davant les noves mesures i la pressió per adaptar-se a un nou model de pesca podrien tenir conseqüències greus pel manteniment de la dimensió cultural de la pesca si, com expressa el sector, moltes barques es veuen obligades a plegar definitivament. Si es té en compte el rerefons del descens sostingut de tota la indústria pesquera a Catalunya en les darreres dècades i de la dificultat per assegurar el relleu generacional que faci viable socialment el futur del sector, la perspectiva sobre la perpetuació del patrimoni etnològic pesquer és força preocupant.
La reducció del sector pesquer tindria diferents impactes econòmics i socials, però també en l’àmbit cultural, com ara:
● Pèrdua de coneixement tradicional: El coneixement expert associat al medi, a les espècies i a les tècniques de pesca tradicionals s’ha transmès de generació en generació. La reducció de l’activitat podria posar en perill la perpetuació social del patrimoni immaterial de la pesca marítima a la Mediterrània.
● Transformació del paisatge marítim: La desaparició de la flota d’arrossegament, la més important de totes les flotes pesqueres, podria transformar la fisonomia dels ports i les comunitats costaneres, on la pesca ha estat un element clau del paisatge cultural durant segles. Faria inviable el funcionament de les llotges i acabaria amb el tancament de moltes confraries amb segles d’història, s’enfonsaria l’economia pesquera i es perdria tot el llegat cultural
● Impacte en la gastronomia marinera: La reducció de captures d’espècies com la gamba rosada, que ja pateix una reducció del 10% segons el nou acord, podria afectar la disponibilitat d’aquest producte i la seva presència en plats tradicionals de la cuina catalana. Altres espècies associades a l’arrossegament, com el lluç, la maire, la canana, el gatet o la molla també patirien una reducció molt significativa. Si el consum de peix fresc i el coneixement de la cuina tradicional estan en crisi, la mesura ho farà tot molt més difícil.
El cas de Palamós és un exemple il·lustratiu d’un cas de bones pràctiques. La seva flota ha estat pionera en la implementació de mesures sostenibles, com la reducció voluntària de l’esforç pesquer i la limitació de la potència dels motors, la instal·lació de portes pelàgiques per no llaurar el fons marí i o el canvi d’una mida de malla més gran. Gràcies a aquestes accions, la gamba rosada de Palamós s’ha recuperat més ràpidament que en altres zones del litoral català.
De fet, la Confraria de Palamós serà una de les que menys notarà l’impacte de les reduccions pactades atès que ja fa anys que va implementar les mesures de sostenibilitat que ara demana la Comissió Europea a tot el sector, gràcies, en part, a la reflexió, la col·laboració i la motivació per innovar que van aportar en el seu moment entitats com el Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona.
El Museu de la Pesca té un paper crucial en la preservació del patrimoni marítim i pesquer, especialment davant dels reptes que planteja l’acord sobre la pesca d’arrossegament al Mediterrani. El museu és ja un actor clau en la salvaguarda del coneixement tradicional, la difusió de la cultura pesquera i la sensibilització sobre la importància de la sostenibilitat amb equipaments de referències com l’Espai del Peix, Documare i les Barques del Peix, o fomentant activitats com la pescaturisme. A través del seu programa d’accions i activitats, el museu seguirà contribuint a la preservació i la revalorització del patrimoni marítim i pesquer, no només com a un element del passat, sinó com a una part fonamental de la identitat present i del futur més sostenible de les comunitats costaneres.
La situació actual evidencia la complexa relació entre la sostenibilitat ambiental, la viabilitat econòmica i la preservació del patrimoni cultural. L’acord sobre la pesca d’arrossegament a la Mediterrània és un pas important cap a la sostenibilitat, però és crucial acompanyar-lo de mesures que garanteixin la supervivència del sector i la protecció del patrimoni cultural marítim i pesquer.
Presentació de la “Guia de bones pràctiques per a la rehabilitació de construccions rurals aïllades del Parc Natural de l’Alt Pirineu”.
El document detalla els requeriments tècnics necessaris en les reformes i restauracions, per homogeneïtzar la morfologia, els sistemes constructius, els materials emprats, les textures i els cromatismes, amb l’objectiu de promoure que les rehabilitacions s’executin amb el màxim respecte envers el paisatge i el medi ambient.
Respecte al programa de la jornada, podeu consultar al compte del 
L’acte està organitzat per la 
