El canvi climàtic està produint un empitjorament de les condicions meteorològiques per fer castells a l’estiu. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic”, elaborat per l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IURESCAT) de la URV, per encàrrec de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. Els autors de l’estudi són Òscar Saladié Borraz (coordinador), Anna Boqué Ciurana, Jon Xavier Olano Pozo i Júlia Sevil Estela-Thomson.

L’anàlisi del període 1951-2023 ha permès detectat una tendència a l’increment de la temperatura, estadísticament significativa, en els diferents casos d’estudi, que oscil·la entre +0,42 °C per dècada el 24 de juny (12-15 h) a Valls i +0,30 °C per dècada el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès (12-15 h). La combinació de temperatura i humitat mostren un patró molt similar pel que fa a l’Índex de Calor: disminució de les diades amb un IC neutre, predomini d’anys qualificats com a “precaució” i aparició d’anys qualificats com “precaució màxima”.

Els resultats fruit de la instal·lació de sensors de temperatura i humitat en 11 diades castelleres, entre el 24 de juny i l’1 de setembre, mostra que la temperatura va superar els 30 °C en 7 d’aquestes diades. Les temperatures més elevades registrades van ser: 34,6 °C a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès (30 d’agost); 34,4 °C a la plaça de la Vila de Torredembarra (1 de setembre) i 33,9 °C a la plaça Vella del Vendrell (26 de juliol). La temperatura a la plaça és més elevada al sol que a l’ombra. Fins a 4 °C de diferència durant la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca i 3,8 °C tant a la Diada de Sant Joan a Valls, com a la Diada de Santa Anna al Vendrell i a la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra. En la gran majoria dels casos la temperatura és més elevada a les places que a l’entorn rural més immediat. Les diferències estan en part justificades per la distància entre la plaça on es fa l’actuació castellera i l’estació meteorològica de i per la utilització de sensors diferents. Però el paper clau el té el fenomen de l’illa de calor urbana. Les diferències més grans es van donar en el cas de la Diada de la Festa Major de la Bisbal del Penedès (+3,6 °C de mitjana) i la Diada de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (+3,5 °C de mitjana). Hi ha un predomini de diades en què els valors de l’Índex de Calor es troben al rang considerat de “precaució”. A les diades de Santa Anna al Vendrell, Firagost a Valls, Festa Major de Llorenç, Sant Magí a Tarragona, Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i Santa Rosalia a Torredembarra, durant un espai de temps més o menys llarg, l’IC va estar dins del rang de “precaució màxima”. El valor més alt de l’IC va tenir lloc durant la Diada de Sant Fèlix (38,24ºC). També cal destacar els valors màxims assolits durant la Diada de Santa Anna del Vendrell (38,09ºC) i la Diada de Santa Rosalia a Torredembarra (38,02ºC).

Mesures a adoptar

Per a la recerca s’han fet també una sèrie de tallers participatius amb 10 colles i 109 castellers van permetre determinar, de manera qualitativa les situacions meteorològiques més favorables i més adverses per fer castells, tenint en compte temperatura, humitat, vent, insolació/núvols i pluja. El mateix exercici es va fer qualitativament en el cas de la temperatura. Els castellers consideren que tant la temperatura com la humitat no haurien de ser altes o molt altes (evitar la xafogor), que és positiu que el cel estigui una mica ennuvolat i, per descomptat, que no ha de ploure ni tampoc ha de fer un vent fort, i encara menys ràfegues. En el cas de la temperatura van establir un rang òptim per fer castells (18,5ºC i 25,5ºC) i un llindar extrem (>34ºC) per sobre del qual s’hauria de plantejar, per motius de seguretat de castellers i públic, no fer castells. En cap diada es va superar aquest valor, però queda clar que les condicions meteorològiques òptimes per fer castells no es donen a l’estiu.

Els tallers també van servir per plantejar mesures d’adaptació, tenint en compte la seva prioritat i la seva viabilitat (econòmica, tècnica/tecnològica i sociocultural) classificades en sis categories de mesures: quan tenen lloc les diades, durada de les diades, espai físic on es fan les diades, alimentació/hidratació dels castellers durant la diada, equipament (camises) dels castellers i dotacions sanitàries a plaça. D’aquestes categories deriven, en un primer nivell de concreció, onze grans mesures i, finalment, en un segon nivell de concreció queden 45 mesures, totes elles valorades segons la seva prioritat i viabilitat.

Una de les conclusions de l’estudi, presentat aquest dilluns al Campus Catalunya de la URV pels seus autors, és que cal debatre sobre quines mesures d’adaptació s’han de dissenyar i implementar per fer front a la situació, amb l’objectiu principal de prioritzar la seguretat dels participants i preservar el patrimoni i el caràcter identitari que encarnen els castells. Segons els autors de l’estudi, aquest objectiu només s’aconseguirà amb la col·laboració dels castellers, els organitzadors de les diades i l’administració pública.