“Reliquiae Sanctorum: passions devotes de Joan Arimany i Juventeny”

El conjunt de peces i elements que, en part nodreixen el contingut d’aquesta exposició, constitueixen una representació del patrimoni material i immaterial de la cultura catalana amb arrels pròpies de la religió catòlica.La part introductòria de l’exposició està dedicada al concepte de ‘santedat’ amb la intenció de fer-la comprensible a tothom des dels paràmetres propis del catolicisme. En aquest cas, es fa especial referència a la funció mediadora dels sants entre els fidels i la divinitat.
A partir d’aquest plantejament inicial, s’entra al nucli de la temàtica, amb el contingut relacionat amb les relíquies de sants. Aquestes, en l’imaginari religiós, són la concreció física que connecta l’espai terrenal amb el diví a partir de la intermediació dels personatges beatificats o canonitzats. Per als fidels, sempre ha estat més pràctic dirigir les oracions cap a un referent material que cap a un concepte intangible.


La mostra s’emmarca en el programa “Col·leccionant passions”, un projecte cooperatiu entre diverses antenes de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya per tal d’incentivar el contacte entre el museu i els col·leccionistes.

El comissari de l’exposició és Joan Arimany i Juventeny, gestor cultural especialitzat en religiositat popular, i que durant les dues darreres dècades ha adquirit un gran nombre de relíquies de sants i dels seus continents, els reliquiaris. L’exposició es va inaugurar el passat 17 de desembre de 2024 i estarà oberta fins el proper diumenge, 2 de març quan el mateix comissari farà una visita guiada.

Data: Diumenge 2 de març de 2025 a les 12h
Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. Manlleu
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

De la imatge a l’objecte. La col·lecció d’art popular de Kim Castells.

Exposició

Dates: 15 de gener-15 de juny de 2025

Lloc: Paller de Casa Gassia. Ecomuseu de les valls d’Àneu

Joaquim Castells Benosa, conegut com a Kim Castells (Barcelona, 1947), inicià la carrera en el món fotogràfic l’any 1978, i va publicar el seu primer llibre el 1981. Té més de noranta publicacions il·lustrades amb les seves fotografies una gran part dedicades al Pirineu.

A més del seu ampli fons fotogràfic, una part vinculada al Pallars està en dipòsit a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu, i fruit dels seus nombrosos viatges, també va recollir un interessant fons d’art popular de fusta que també ha donat a l’Ecomuseu i del que en podeu veure una part en aquesta exposició.

Aquesta exposició forma part del programa Col·leccionant passions que compta amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Aquest és un programa cooperatiu per tal d’organitzar, en diversos territoris, una activitat dedicada a  les col·leccions privades etnològiques vinculades amb els nostres territoris i que vol posar en valor la tasca de recerca, documentació i conservació que molts d’aquests col·leccionistes han fet en el nostre país i que sovint és desconeguda.

Un museu amb veu de dona. Visita guiada

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadaora des del Museu d’Arenys de Mar el dia 8 de març de 2025, us oferim una visita guiada a través de la història de les dones que omplen de relats i memòria les sales del nostre museu. 

Un museu amb veu de dona és una visita a través de la contribució de dones conegudes: bailarines, col·leccionistes, empresàries, científiques, dissenyadores…i especialment totes les dones anònimes dedicades a l’ofici de puntaires que són la base del treball femení de tallers i empreses que han mantingut viu un ofici i una cultura popular basada en una artesania que es tot un patrimoni del país.

A través dels objectes que conservem al museu us explicarem la seva història i les seves aportacions. Farem una visita als dos equipaments: el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia i a l’acabar la visita us lliurarem una publicació sobre la història d’aquestes dones.

Per a més informació i inscripcions trucar al 937924444 o talaverahd@arenysdemar.cat Museu d’Arenys de Mar, c. Església, 43.

Jornada: El patrimoni cultural i els museus davant la (in)sostenibilitat

13-14 de març del 2025

UPV/EHU – HEFA I (Donostia-San Sebastián)

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ
Places limitades
La matrícula és gratuïta
Termini d’inscripció: fins al 10 de març
Inscripció a: reserves@ecomuseu.com
Tel. 973 626 436

Conferenciants:

– Irati Arroyo (Igartubeiti Baserri Museoa/Caserío Museo Igartubeiti. K6, Kultur Kudeaketa/Gestión Cultural. PATRIM 4.0)

– Letizia Bindi (Università degli Studi del Molise)

– Lluis Bonet (Universitat de Barcelona, UB)

– Alain Chenevez (Université Bourgogne Europe)

– Mathilde Lamothe (Université de Pau et des Pays de l’Adour, UPPA)

– Constanza Parra (University of Leuven)

– Mauro Peñalba Otaduy (Koma, Zerbitzu Kulturalak/Servicios Culturales)

– Claudia Ranaboldo (Plataforma Diversidad Biocultural y Territorios)

– Céline Schall (Université du Luxembourg)

– Izaskun Suberbiola (Ontzi Museo Ekoaktiboa/Barco Museo Ecoactivo)

Organització:

Projecte: EFA127/01 PATRIM 4.0. Xarxa pirinenca d’innovació i gestió creativa del patrimoni cultural

S’inaugura a Badajoz l’exposició “Romís” del fons Jacques Léonard conservat a l’Arxiu Històric de l’Escala

La força i l’essència de la dona gitana s’exposen a la “Galeria Central” del Hospital Centro Vivo de Badajoz (Extremadura) amb l’exposició “Romís (Mujeres)”, una selecció d’imatges del cèlebre fotògraf francès Jacques Léonard. Del 18 de febrer al 16 de març del 2025, el públic podrà submergir-se en un retrat profund i sincer de la vida quotidiana de la comunitat gitana, capturat a través de la perspectiva d’un artista que va viure des de dins la seva cultura. L’exposició “Romís”(dones en llengua romaní) neix quan els germans Léonard, Santi i Àlex decideixen homenatjar la dona gitana a través d’una selecció de fotografies del  seu pare.

Com explica el comissari de l’exposició, Santi Léonard, en el projecte de Jacques Léonard de documentar tots els aspectes de la cultura gitana, les dones  adquireixen un especial protagonisme i les imatges reflecteixen la profunda admiració que els professava. El fet d’haver entrat a formar part de la comunitat gitana gràcies al casament amb Rosario Amaya li va permetre establir complicitats amb les dones retratades i moure’s i deambular amb la seva càmera per la seva privacitat i intimitat creant imatges que destil·len sinceritat i naturalitat. Jacques Léonard va enaltir la bellesa, l‘experiència, la saviesa i la vida quotidiana  de la dona gitana dotant-la de la dignitat i respecte que es mereix.

Aquesta exposició commemora els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península ibèrica, reivindicant-ne el llegat i visibilitzant la seva història a través de la fotografia.

Cal ressenyar que l’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, i els fills del fotògraf, van signar el 21 de setembre de 2022 un conveni de cessió en comodat, a l’Arxiu Històric de l’Escala del fons documental del prestigiós fotògraf i cineasta. Es tracta d’un fons que inclou aproximadament 20.000 negatius i un joc d’exposició de la mostra Barcelona Gitana, composta per 67 còpies analògiques en gelatina de plata i bany de seleni realitzades a partir dels negatius originals.

El fons constitueix un valuós testimoni de la comunitat gitana a Barcelona, plasmada en reportatges humanistes i fotografies familiars, així com de l’entorn polític, cultural i social de Catalunya durant els anys del franquisme i de la transició a la democràcia.

Aquest primer conveni de cessió en comodat se signà inicialment per un termini de quatre anys prorrogables i l’objectiu és garantir la conservació permanent del fons en les millors condicions i l’obertura progressiva de l’accés a aquests documents gràfics per part dels investigadors.

Més informació:

La construcció naval, la navegació i la pesca fluvials i marítimes de les Terres de l’Ebre recollides en una targeta digital

Acte de presentació de la targeta digital que recull les actes de la XVIII Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, que va portar per títol “El món mariner. Construcció naval, navegació i pesca fluvials i marítimes”, i va tenir lloc al Museu de la Mar de l’Ebre, a la Ràpita, el desembre de 2021.

L’acte comptarà amb la presència del Director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Sr. Manel Zaera, l’alcalde d’Amposta, Sr. Adam Tomàs, i la directora gerent del Museu de les Terres de l’Ebre Sra. Elena Fabra.

La jornada va estar dedicada al món mariner, amb l’objectiu de difondre els coneixements tècnics, les pràctiques professionals i les formes de vida, tant tradicionals com actuals, que més estretament es relacionen amb la construcció de bastiments, la navegació i la pesca, tant marítimes com fluvials, en aquest àmbit territorial.

La targeta recull la ponència marc El cabotatge com a dimensió social i antropològica.El cas de La Ràpita, d’Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona, i les comunicacions següents: L’ofici de mestre d’aixa a Sant Carles de la Ràpita, d’Antoni Cartes;  El darrer mestre d’aixa de Tortosa i l’Ebre,Isaïas Vilás Panisello, de M. Carme Queralt;  Llaguters de la Ribera d’Ebre i barquers de Móra d’Ebre, de Joan Pujol;Viure a l’almadrava. Apunts per a una història contemporània de l’almadrava Cap de Terme, de Marc Soler; i Com es pescava a Nonasp, de Josep M. Ràfales i Mario Rius.

La Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, s’organitza des de l’any 2000, de forma itinerant a una de les quatre comarques del territori, amb la col·laboració d’ajuntaments i entitats locals. Té l’objectiu de fer difusió, de forma monogràfica, d’aspectes i temàtiques que giren entorn del Patrimoni Etnològic i Immaterial de les Terres de l’Ebre. Continuant amb aquesta línia, a finals d’aquest any tindrem la vintena edició d’aquestes jornades que són referent al territori.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Ajuntament d’Amposta.

Lloc: Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre. Amposta.

Data: Divendres 28 de febrer de 2025.

Horari:  19 h.

Més informació: https://www.museuterresebre.cat/activitat.asp?id=644&i=ca i Tel. 977 702 954

Diàleg d’arquitectura amb el margener F. Xavier Solé.

La Seu de l’Ebre del (COAC) presenta una nova activitat dins el seu programa anual titulat “Diàlegs d’Arquitectura”.  

Les construccions de pedra en sec configuren un paisatge que forma part de la identitat de les Terres de l’Ebre, gràcies a aquesta tècnica constructiva mil·lenària a l’arc mediterrani, que ha estat reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

L’expertesa i el saber fer de l’escultor i llicenciat en Belles Arts, F. Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). El seu ofici de picapedrer i la seva tradició familiar entorn de l’ofici de margener, l’han portat a recollir en un manual les bases d’una tècnica, que cal preservar i protegir, gràcies a les solucions que aporta per a una arquitectura, la de la pedra, que tan estima i defensa; a través d’un diàleg amb l’antropòloga M. Carme Queralt, especialista en patrimoni etnològic i immaterial, que guiarà per aquest viatge al voltant de la pedra, a partir de la memòria popular i la documentació històrica.

El llibre, a mode de guia, ens mostra l’ofici de margener, que requereix tant esforç com habilitat constructiva, i dona, tant al text com als dibuixos i fotografies que l’acompanyen, la informació sobre com aplicar les tècniques que requereix el treball de la pedra en sec.

Organitza: Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Lloc: Seu de l’Ebre del (COAC). Casa Bau. C/ Ramon Berenguer IV, 26 principal. Tortosa.

Data: 27 de febrer de 2025.

Horari: 19h.

Informació: https://arquitectes.cat/content/di%C3%A0legs-darquitectura-amb-f-xavier-sol%C3%A9

El cos de les dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular

Del 25 de febrer i fins el 9 de març al Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies es podrà visitar l’exposició «El cos de les Dones. La salut sexual i reproductiva de les dones en la cultura popular » de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural – Generalitat de Catalunya.

L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. La mostra reflexiona sobre el tractament que s’ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. 

Actualment, els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medicina convencional o alternativa per conèixer el seu cos i fer front a les transformacions fisiològiques que experimentaven.

Podeu trobar informació detallada de l’exposició al següent enllaç

Al voltant de l’exposició, el Museu Etnològic del Montseny organitza el diumenge 2 de març una visita guiada a càrrec de la seva comissària Gemma Casal i Fité, antropòloga, investigadora i membre del Consell de l’Etnologia Catalana, i un taller d’etnobotànica: «Farmaciola natural per al benestar femení» a càrrec de Clara Inchausti el diumenge 9 de març.

La festa reusenca 1625-2025

El proper dimecres 26 de febrer, amb una conferència d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar a l’Arxiu de Reus, a les 7 de la tarda, sobre les festes reusenques de la primera meitat del segle XVII, comencem el cicle d’activitats «La festa reusenca, 1625-2025».

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d’elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l’àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l’ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l’any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l’evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Aquesta proposta —resultat de recerques que formen part de la trajectòria de Carrutxa com a centre dedicat al patrimoni etnològic i immaterial— vol servir per a divulgar-ne el coneixement i mostrar com la cultura popular no es pot deslligar del conjunt d’aspectes que defineixen les formes de vida d’una societat. En properes activitats, doncs, tractarem temes com les solemnitats cíviques i religioses, el teatre popular de carrer o la tipologia de l’associacionisme vinculat a les festes, posant en relleu alguns exemples especialment rellevants per a entendre les continuïtats i transformacions en la nostra festa, com ara la definició del model de ball de diables de participació individual característic de Reus i d’altres poblacions properes o la generació de noves formes d’associacionisme festiu i de celebracions recreades o inventades en el present.

Conferència: Jiuuu! jajiuuu! Jijiuuu! Ajaiuuu! Disfresses i màscares. Ja venen carnavals!

El 23 de febrer de 2025, a les 11 hores, diumenge immediatament anterior al dijous Llarder, és a dir, ja tenint tot a punt d’inici del Carnaval, impartirem la conferència amb aquesta temàtica tan complexa.

El Carnaval és, essencialment, festa, una festa que generalment, com diu el refrany popular, cau el mes de febrer, moment en què la natura experimenta determinades pulsions -en tots els sentits- que avancen o pressuposen ja la primavera.

A partir de veus expertes de l’Antropologia Social i Cultural (entre d’altres, Caro Baroja, Prat, Velasco, Brisset), el Folklore (Gaignebet), la Història cultural, la Semiologia i la Comunicació (Bajtin, Eco…) i molts altres referents, afegint la nostra pròpia experiència etnogràfica i personal, s’intentarà trobar l’origen del Carnaval, s’exposaran les manifestacions carnavalesques en els seus múltiples vessants, tot i que centrant-nos més en les anomenades, fins fa poc, com a rurals davant les urbanes (sense menyscabar-les tampoc). Sense oblidar-nos, com calia esperar, de com se celebren els carnavals a Ascó, amb disfresses ben originals.

Intentarem ordenar i reordenar els rituals més diversos i complexos d’aquest Carnaval ja globalitzat, desentranyant els seus símbols bàsics constituents, les seves estructures bàsiques que diria Lévi-Stgrauss (especialment la màscara). I tot això per trobar-li el sentit o els sentits al Carnaval, o potser hauríem de dir que cada Carnaval té el seu propi sentit i cada persona ho viu i ho sent de forma diferent a les altres…

Però a Antropologia sempre busquem, no el diferent, ni tampoc només el comú, sinó i sobretot, el comú en les diferències, es tracti del Carnaval, es tracti de qualsevol altra expressió de la Cultura Humana.