En el marc de la Festa Major de Sant Antoni el pròxim divendres presentarem l’exposició Fem Safareig a la vila de Garcia. Es tracta d’una proposta cultural que reivindica els espais tradicionals de socialització i treball de les nostres àvies, els rentadors, com a símbol d’identitat i memòria col·lectiva.
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessia de Sant Antoni, 6, Vila de Gràcia
Diumenge 19 de gener de 2025, a les set del vespre
Aquesta activitat és la darrera part de Jo cantar prou cantaria, un projecte per generar un espai de coneixements compartits mitjançant les arts escèniques contemporànies. Consisteix en la realització de tres trobades amb un grup de persones grans del barri de Gràcia en forma d’entrevistes col·lectives, un testimoniatge molt valuós per entendre el nostre passat i situar-nos al present.
Amb els materials orals recollits en aquestes trobades es construeix una proposta escènica que incorpora dansa, cançó, text i memòria oral. Després de la mostra oberta escènica, es proposa una conversa col·lectiva amb el grup de persones grans participants a les trobades i el públic assistent, per recuperar cançons, anècdotes, històries i records vinculats a la vida d’abans a la Vila de Gràcia.
Organitza: Última vèrtebra en coordinació amb l’Espai Gent Gran del Centre de Cultura
Popular La Violeta de Gràcia, i el Centre Artesà Tradicionàrius.
Informació: http://www.tradicionarius.cat/
de Mas de Barberans
EL Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans ja té enllestida la programació anual. En total s’han programat deu tallers al llarg de tot el 2025 als quals cal sumar els catorze tallers d’A llatar i dos monogràfics d’A llatar a la carta que impartiran les artesanes d’Artpauma. Un dels objectius del Centre és la transmissió de l’ofici i per aquest motiu presentem una àmplia programació anual del treball de la pauma, a més dels tallers que es poden contractar fora de programació.
La diversitat de tècniques i materials continuen sent els criteris a l’hora d’organitzar els tallers de la programació anual, així com la combinació de peces tradicionals i contemporànies. Aquest 2025 el començarem amb un tapís de fibres vegetals que apel·la la creativitat dels participants. L’impartirà l’artesana Marisa Huguet que oferirà diverses fibres vegetals per elaborar-lo: pita, jute, ràfia, cànem i cotó, i cadascú podrà triar les que vulgui, de manera que els resultats prometen ser molt diversos.
Un llum fet amb tires de ratan a càrrec de Marta Penina serà una altra de les peces que juguen amb la innovació. El seguiran l’elaboració d’altres elements més tradicionals com la garrafa folrada amb vímet i canya per part de Pau Trepat; la cistella d’espart cru d’Espartos Manolito o la cargolera de vimet de Joan Farré.
Menció especial mereixen els quatre tallers del Fibrescampus que enguany aposta per la cistelleria francesa ja que dos dels cursos els impartiran els cistellers francesos Thomas Louineau i Philippe Chastenet. El primer ensenyarà com bastir un recipient contemporani a través d’una tècnica de trenat anàrquic inspirada en els nius dels ocells. Per contra, el segon aposta per una peça tradicional: una Toilette Marseillaise, una cistella de forma rectangular feta de vímet que els treballadors feien servir per portar el menjar al lloc de treball i que segons les dimensions també es pot usar per transportar animals. En aquest últim només s’hi poden inscriure cistellers professionals.
Els altres dos cursos del Fibrescampus els impartiran Tim Johnson que mostrarà com elaborar una cistella de llagostes, una peça que forma part de l’exposició de cistelleria ugandesa Llates emparentades que s’exhibeix al Museu; i Antonio Rodríguez que ensenyarà com fer una bossa d’una sola peça amb pauma llatada.
Si al 2024 l’últim taller de va estar el d’elaborar paper amb fibres vegetals, el 2025 serà de gravats vegetals amb motius nadalencs (o no). L’impartirà l’artesana Cuca Balaguer i l’objectiu és donar a conèixer la tècnica d’estampació en paper de fibres vegetals. Ensenyarà tots els passos, des de recol·lectar les plantes fins a l’estampat final.
Pel que fa als tallers d’A llatar d’Artpauma s’han reforçat amb dos monogràfics a la carta, un a Setmana Santa i l’altre a l’agost, en què els i les participants podran fer la peça que desitgen d’acord amb el temps de què disposin i les seues habilitats. També estan pensats per perfeccionar o aprendre tècniques noves.
Podeu consultar el programa en el següent enllaç. Les inscripcions comencen el 15 de gener a les 17:00. Una mateixa persona pot inscriure’s com a màxim a tres tallers i a 7 d’ A Llatar.
24 de gener, 19:30 h. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
Pl. de l’Ajuntament, 10
30 de gener, 19:30 h. Casa dels Entremesos. Pl. de les Beates, 2, Barcelona
Amb servei d’interpretació a la Llengua de Signes Catalana
Les gitanes de Sant Vicenç de Castellet. Recull històric del ball popular de gitanes de Sant Vicenç de Castellet (Bages) 1907-2024 és una obra de Jordi Largo i Muñoz, amb la col·laboració de Joan Manel Miquel, Lluís Oliveras, Marc Ballarà, David Sanz i Núria Alsina. Els autors proposen un recorregut per la història i els elements clau del ball de gitanes a Sant Vicenç de Castellet, unes danses que apareixen en aquesta població l’any 1907 a través d’un grup de treballadors forans, i que avui s’han convertit en una festa clau del calendari festiu d’aquesta localitat.
L’obra ha sigut guanyadora del VI Premi Rafael Tudó, convocat per l’Esbart Català de Dansaires amb l’objectiu de reconèixer els treballs sobre danses tradicionals catalanes. Els actes de presentació de l’obra comptaran amb la presència de l’autor i dels seus col·laboradors.
Més informació: info@esbartcatala.org / 93 412 51 11
Acte públic de presentació de la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC)
15 de febrer de 2025, 10:00 h. MNACTEC, Rambla d’Ègara (Terrassa)
El proper dissabte 15 de febrer de 2025 la ciutat de Terrassa acollirà l’acte de presentació de la Coordinadora d’Entitats de la Memòria Popular a Catalunya (CEMPAC), una nova iniciativa que busca promoure i visibilitzar la memòria oral al nostre territori. Aquesta coordinadora neix amb l’objectiu d’aglutinar entitats i persones que treballen en aquest àmbit, creant una xarxa de col·laboració per preservar i divulgar la història oral, la qual fa part del llegat cultural de Catalunya.
Durant l’acte es debatran les qüestions actuals de la memòria popular i es presentaran els objectius i el funcionament de la CEMPAC. Serà una oportunitat per conèixer de primera mà els reptes i les oportunitats per fer créixer la memòria viva de les persones que han contribuït a la construcció social i cultural de la nostra societat.
L’acte es realitzarà a les deu del matí i l’aforament és limitat, per la qual cosa es recomana als interessats omplir el formulari d’inscripció. També es convida a fer difusió de la convocatòria a altres persones i entitats que puguin estar interessades en aquesta nova xarxa de memòria popular.
Per a més informació sobre la Coordinadora, podeu visitar el lloc web oficial: www.cempac1.wordpress.com
Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera
C. de Sant Llorenç, 36, La Galera
Prorrogada fins al 2 de febrer de 2025
Exposició que obrirà un cicle anomenat “Artista Anònima”, una proposta cultural anual que vol posar en valor el treball artístic i artesà de les dones grans de les zones rurals. L’exposició, a més, mostra elements molt vinculats a la tradició terrissera de la Galera, elaborats pel mestre terrisser local Joan Cortiella, pel que d’alguna manera és un homenatge als oficis artesans que es van perdent per falta de relleu generacional.
El primer capítol del cicle es diu L’ALTAR FLORAL i reinterpreta la pràctica artística de Pepi Querol Carapuig, de 76 anys, i veïna d’Ulldecona. És un homenatge a la mare de la comissària de l’exposició, Laia Beltran, però també a totes les artistes anònimes d’entorns rurals que mereixen estar a un altar, un espai de devoció amb connotacions litúrgiques com també les tenen les Quinquennals.
En la darrera edició d’aquestes festes, celebrades a principis de setembre, entrar al seu carreró era submergir-se en un fons marí. Part d’aquella obra delicada i eclèctica és la que es reinterpreta a L’ALTAR FLORAL, entenent “altar” com el monument disposat per a oferir sacrificis culturals, i entenent “sacrifici” com la mort ritual d’un ésser viu -en aquest cas, les flors i les plantes naturals- per honorar una divinitat, que són les dones grans, sàvies i artistes.
Divendres, 17 de gener de 2024. Ecomuseu de les valls d’Àneu. Esterri d’Àneu
Un any més l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, les Botigues Museus de Salàs de Pallars, el Museu Comarcal de l’Urgell i el Museu de Cervera tornem a organitzar una Jornada, en el marc del el programa Col·leccionant passions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i lmmaterial de Catalunya. Enguany la jornada està dedicada al col·leccionisme del cartell, com a document etnològic, publicitari i històric.
L’objectiu principal d’aquesta sessió es posar en valor el col·leccionisme com a eina de coneixement i investigació en l’àmbit etnològic català, oferir un lloc de trobada per aquelles persones que hi estiguin interessades i plantejar futures col·laboracions entre el sector públic i privat per posar en valor el patrimoni material i immaterial privat del nostre país.
La inscripció és gratuïta, però cal fer reserva prèvia a reserves@ecomuseu.com.
Organitza:
Ecomuseu de les Valls d’Àneu / Botigues Museu de Salàs/ Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega/ Museu Comarcal de Cervera/ OPEI/ IDAPA/ Garsineu Edicions
El Museu de la Pesca té el plaer de convidar-vos el pròxim 11 de gener (17 h) a la xerrada “Sortir a la fosca”, una activitat que ens transportarà als orígens de la pesca a l’encesa. Des dels seus orígens remots a les cales del Cap de Creus, amb diferents transformacions tècniques, arriba fins als nostres dies usant el mateix principi: atraure el peix amb llum artificial en nits de fosca o sense lluna.
La xerrada tindrà lloc en el marc de l’exposició que conté el reportatge fotogràfic analògic i muntatge audiovisual realitzats per David Tena amb una ajuda de l’IPEC, a bord del Viento del Norte, l’última embarcació de cèrcol que opera al Cap de Creus. Aquest projecte artístic i documental de caràcter etnològic és un homenatge a segles d’història en la pesca amb llum i una invitació a conèixer millor la dimensió humana i vivencial d’una activitat essencial per al consum de peix fresc i de qualitat.
A l’acte hi participaran David Tena, fotògraf i creador del projecte; Lluís Rodríguez, pescador d’encerclament de la Confraria de Pescadors de Palamós, i Alfons Garrido, historiador especialitzat en pesca i patrimoni marítim. Reflexionaran sobre el significat del projecte i parlaran de la dimensió històrica i social d’una activitat que, tot i ser poc visible, és fonamental per a les nostres taules i la nostra cultura.
Data: 11 de gener de 2025
Hora: 17 h
Lloc: Museu de la Pesca, Palamós
Capella del Roser
C. Major, s/n Font-rubí
Exposició del 18 de gener al 16 de febrer de 2025
Del dissabte 18 de gener al diumenge 16 de febrer de 2025 s’inaugurarà a la capella del Roser de Font-rubí (Alt Penedès) l’exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
Aquesta exposició, des de l’inici de la seva itinerància a Torrebesses el novembre de 2019, s’haurà fet -comptant amb el seu pas per Font-rubí- a 72 llocs diferents de Catalunya. Des de l’abril del 2021 n’hi ha dues còpies fent aquesta itinerància.
Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Cervià de les Garrigues (Garrigues), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Sentmenat (Vallès Occidental), Benifallet (Baix Ebre), Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), Vilanova i la Geltrú (Garraf), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Vic (Osona), La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues), El Soleràs (Les Garrigues), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Taradell (Osona), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès), Verdú (Urgell), Tàrrega (Urgell), El Catllar (Tarragonès), Bagà (Berguedà) i Vallirana (Baix Llobregat).
En aquests moments es pot veure a Port de la Selva (Alt Empordà) i a Espot (Pallars Sobirà).
A continuació anirà a: Font Rubí (Alt Penedès), Boí (Alta Ribagorça), Viladecavalls (Vallès Occidental), Sallent (Bages), Prats de Molló (Vallespir), Vallbona d’Anoia (Anoia), Aspa (Segrià), Bellver (Cerdanya), Arnes (Terra Alta), La Granadella (Les Garrigues), Rubí (Vallès Oriental), Les Preses (La Garrotxa) i Vacarisses (Vallés Occidental).
Per ara, fins final de 2025, són 85 indrets en 6 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2025.
Per les 69 primeres poblacions han passat 39.014 visitants, la qual coda dóna una mitjana de 565 per població.
El catàleg de l’exposició en paper es pot aconseguir per 10 € a:
Sala del Casal. Carrer del Planeta, 34, Torrebesses
Diumenge 22 de desembre de 2024, a les 12 del migdia
L’any 2022 l’Ajuntament de Torrebesses va rebre la donació del fons etnològic privat Josep Jané i Periu, un fons que compta amb una col·lecció de més de 2.000 objectes, la majoria identificats i organitzats en diverses col·leccions, compresos cronològicament entre el segle XII fins als anys seixanta del segle XX. Aquest fons, fins ara sense catalogar, està exposat en una casa-museu i constitueix un patrimoni valuós tant per la història de Torrebesses com per tot el món rural i, probablement, per a altres àmbits i territoris.
La presentació consistirà en la presentació de la catalogació de més de 500 objectes que han dut a terme durant aquesta tardor la historiadora i arxivera Celia Juangrán Ibáñez, i el professor d’Història contemporània de la Universitat de Lleida, Oriol Regué Sendrós. Aquesta tasca s’ha pogut realitzar gràcies a la línia de subvencions per a activitats que fomenten la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic de Catalunya que convoca anualment la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Es tracta d’una primera fase que en el futur es completarà amb la documentació de la resta d’elements.
+ informació: Ajuntament de Torrebesses. Tel. 973 126 059, ajuntament@torrebesses.cat
