III JORNADA DE RECERCA ETNOLÒGICA DE LA COSTA BRAVA
13 DE NOVEMBRE DE 2021 A LES 11:00
Sala Abat Panyelles – Monestir de Sant Feliu de Guíxols , planta 4
La III Jornada de Recerca Etnològica de la Costa Brava coorganitzada pel Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Pesca de Palamós i el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. és una trobada per posar en comú els diferents projectes desenvolupats dins i fora de l’àmbit acadèmic, i donar visibilitat als investigador i a les institucions que dediquen bona part del seu esforç a l’estudi d’aspectes diversos i plurals vinculats a la Costa Brava i a l’etnologia. Una iniciativa inscrita dins del cicle Cultura Viva impulsat per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial amb l’objectiu de comunicar els resultats de les recerques científiques fetes a Catalunya sobre temes etnològics.
Programa
11.00 h. Benvinguda 11.10 h. PROJECTE GAVARRES, aprendre de l’arquitectura anònima, a càrrec d’Oriol Granyer, tècnic Consorci Gavarres, Olga Muñoz i Anna Teixidor, arquitectes Associació GRETA 11.30 h. Recerca aplicada sobre nanses i nansaires: exposició i inici de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal, a càrrec de Josep Mercader, cisteller i investigador; Mariona Font i Jaume Badias (Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala) 11.50 h. Els allotjaments per a estiuejants al Sant Feliu entre 1950-1970, a càrrec de Xavier Roca i Sílvia Alemany (Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols) 12.10 h. Pausa-cafè 12.40 h. Testimonis orals i valoració dels productes pesquers -valor comercial versus valor cultural-, a càrrec de Sílvia Gòmez, antropòloga de la UAB (Càtedra Oceans i Salut Humana UdG) 13.00 h. Un projecte literari sobre les Converses de Taverna, a càrrec de Jordi Policarp (Museu de la Pesca de Palamós) 13.30 h. Montgrí. Una història de gegants, a càrrec de Xavier Cordomí, investigador de la cultura popular (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí) 14.00 h. Finalització
El passat 1 de novembre, els subscriptors de la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia van rebre el número 9. Aquesta publicació digital de periodicitat bimestral, és l’única publicació dedicada íntegrament a les relíquies de sants de l’àmbit territorial de parla catalana. Des de la seva aparició, fa catorze mesos, ja compta amb més de 300 lectors que la reben gratuïtament.
El contingut d’aquesta edició ofereix una diversitat d’enfocaments en l’estudi de diverses relíquies. El dossier inicial està dedicat a les restes vinculades a la dinastia medieval de la corona catalanoaragonesa i en concret de la relacionada amb santa Elisabet de Portugal de Pere II el Gran; la secció ‘Relíquies al territori’ tanca la trilogia d’articles dedicats a les venerades a la Garrotxa. L’habitual col·laboració de Jordi Llabrés i Sans tracta d’algunes col·leccions de relíquies que es poden veure a l’illa. Les arques dels Cossos Sants de Manresa es detallen a l’apartat de ‘Reliquiaris’. I la ‘Miscel·lània’ conté l’estudi de les relíquies de sant Pere Almató, sant Amància, sant Iscle i santa Victòria entre d’altres.
A més dels articles esmentats, hi ha dues aportacions que mostren com la revista ha generat un especial interès sobre les relíquies de sants i certes sinèrgies. Per una banda, la coberta està il·lustrada per un collage de Montse Ginesta, reconeguda dibuixant que ha rebut nombrosos premis com el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil, en diverses convocatòries, i dues vegades el Premio Nacional de Ilustración. Per altra banda, el reportatge ‘El tresor de ca l’Adroguer’ ha estat motivat per la descoberta, fa uns anys, de diverses restes sacres en un moble religiós d’un casa de l’Esquirol que ara han començat a ser estudiades.
Finalment, cal destacar que, en aquesta ocasió i amb previsió de continuïtat, s’acompanya la revista amb un tríptic dedicat a les relíquies i el reliquiari de sant Fortià de Torelló. Amb aquest complement, es vol iniciar una col·lecció de materials en format tríptic dirigits a promoure la visita de relíquies.
‘Reliquiae Sanctorum in Catalonia’ és un projecte del gestor cultural manlleuenc Joan Arimany i Juventeny, que compta amb les aportacions mallorquines de l’esmentat Jordi Llabrés.
El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA) ha produït l’exposició “Dones del Montseny. Espais viscuts” que pretén generar coneixement des d’una perspectiva de gènere i donar visibilitat al paper que havien tingut les dones en el context de la societat rural tradicional del Montseny. L’exposició s’emmarca dins del Pla d’igualtat de gènere de la Reserva de la Biosfera del Montseny i de les ODS 2030, que pretén afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits de la societat.
La recerca d’imatges en diferents arxius permet fer una aproximació al paper de la dona en el món rural, en l’anomenada societat tradicional, i mostrar alguns aspectes de les feines i de les seves vides als masos, que per pertànyer a l’esfera privada o ser considerades de poc valor han estat moltes vegades invisibilitzats: els espais de relació, les feines productives, domèstiques i de cura, la religiositat, la maternitat … .
L’exposició es podrà veure al Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) fins el 13 de novembre de 2021
Una festa per descobrir el passat etnogràfic d’aquest patrimoni que posa de relleu la importància d’aquesta indústria de l’època preindustrial i que s’ha conservat de manera molt acurada al municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre. Xerrades, exposicions, visites als forns i una demostració de destil·lació en sec d’oli de ginebre us esperen en aquesta important festa de l’oli de ginebre.
Enguany aquesta festa s’inclou en el programa de les activitats:
Tot a punt per celebrar la Setmana de l’Antropologia, que aquest any arriba a la sisena edició amb un programa ple d’activitats diverses i amb temàtiques d’actualitat.
La Setmana de l’Antropologia és una iniciativa de l’Institut Català d’Antropologia i compta amb la participació dels grups de treball de l’ICA, d’associacions, museus, universitats i professionals de l’antropologia nacionals i internacionals. També rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.
En el marc dels 14ns Tallers i Jornades de Memòria Oral de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.
Les pel·lícules sobre delinqüents juvenils de la segona meitat dels anys 1970 –el cinema quinqui– va projectar una mirada esbiaixada sobre determinats barris populars del cinturó urbà de Barcelona. Aquest va ser el cas de Pomar, a Badalona, escenari del rodatge de Perros Callejeros II (1979). La recerca etnogràfica desenvolupada, que es presentarà complementada amb material audiovisual i d’arxiu i amb fragments del testimoniatge oral, ha pretès contrastar dues perspectives: la d’un cinema que contribuïa a estigmatitzar un barri popular, a base paradoxalment d’enaltir com a mite un determinat tipus d’heroi –el quinqui– que hi vivia, i la de l’evocació del que era la vida social en aquell mateix barri i en aquella mateixa època, per part de gent que va habitar-lo aquells anys dels que la pel·lícula ens parla en termes ben diferents. Distintes formes de generar un paisatge, que en cap cas pot ser “natural”, sinó resultat de formes diferents de seccionar el món i organitzar-lo significativament per fer de l’ordre final allò que diuen una història. Durant el taller parlarem de la pel·lícula Perros Callejeros II . Busca y Captura (dir. José Antonio de la Loma,1979), amb un col·loqui posterior on es presentaran els resultats de la recerca: Cultura quinqui i memòria de barri a Pomar
Amb les intervencions de: Manuel Delgado, Alba Mateo, Sarai Martín (ICA) i Carmen Díaz (Casal de la Dona de Pomar)
Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Col·laboren: Casal Cívic de Pomar, Casal de la dona de Pomar, Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS-UB), Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya- Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Des de l’Ateneu Cooperatiu s’emmarca la publicació en un projecte de més llarg recorregut, «El fil de la cooperació», amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica del cooperativisme al territori. Alhora que es divulga i es fomenta aquesta forma d’organització del treball en el present, però en tant que hereva d’una llarga i fecunda tradició que es remunta al segle XIX.
De fet, el treball de Torrents i Vallejo és un complet i exhaustiu estat de la qüestió de la recerca històrica del cooperativisme a les sis comarques de la Catalunya Central, amb l’objectiu que sigui un punt de partida per a futures investigacions. De fet, els mateixos autors del treball apunten alguns reptes i possibles línies d’investigació futures.
‘La història del cooperativisme a la Catalunya Central’ és un compendi interpretatiu i sintètic dels treballs historiogràfics sobre el fenomen en aquest territori al llarg d’un ventall cronològic que va des de finals del segle XIX fins els anys vuitanta del segle XX. L’obra també inclou algunes il·lustracions de l’època on el cooperativisme va tenir més força en el territori, entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.
L’estudi de Torrents i Vallejo té en compte diferents variables presents en el conjunt d’obres referenciades: la dualitat entre els àmbits rural i urbà existent en l’àrea analitzada, les diferents tipologies de cooperatives o els debats historiogràfics detectats al voltant de l’assumpte.
El treball es divideix en quatre grans apartats: un esbós general de l’evolució historiogràfica de l’estudi del cooperativisme a l’Estat espanyol i a Catalunya en particular; una síntesi de les principals controvèrsies i matisacions interpretatives sobre el moviment cooperatiu; una relació analítica de les obres compilades sobre el tema a la Catalunya Central, sistematitzada per comarques, i finalment, una proposta de futur per seguir indagant en la qüestió partint dels buits detectats i de la localització d’algunes fonts documentals potencials al llarg de l’elaboració del treball que ara s’ha editat.
La Catalunya Central, amb les conques del Ter i del Llobregat, va protagonitzar en el context de la Catalunya interior un singular procés d’industrialització. La cooperació hi va jugar un paper rellevant, ja que és l’estratègia que adopten les classes populars per a la millora de les seves condicions de vida. Aquest, de fet, és el fonament de les cooperatives que neixen arreu d’Europa durant el segle XIX i que segueix sent vigent al segle XXI.
«El fil de la cooperació», recuperar el passat com a element inspirador per al futur
El projecte «El fil de la cooperació», més enllà de la voluntat de recuperar la memòria històrica, pretén ser inspirador, donant a conèixer les veus dels cooperativistes que han precedit el moviment cooperatiu actual, donant valor a unes realitats que van donar respostes col·lectives a les necessitats de les persones en cada moment i en cada lloc.
Des de l’Ateneu es valora la importància de poder conèixer les dificultats dels propis projectes cooperatius i també en el context on es van desenvolupar, amb les seves facilitats i dificultats i, a la vegada, conèixer-ne les propostes innovadores que naixien en relació a l’educació, la cultura i el paper de la dona, entre altres. Amb una voluntat inspiradora per al present, però també per al futur, per seguir cercant respostes col·lectives a les necessitats de les persones, perquè si bé el context i les necessitats a resoldre són diferents en l’actualitat, els valors de base necessaris per fer-hi front són absolutament vigents.
Joan Torrents i Gerard Vallejo, els dos autors de l’estudi
Joan Torrents i Juncà és graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019) i Màster en Història Contemporània a la UAB (2020). Actualment doctorand del programa en Història Comparada, Política i Social, també a la UAB. Les seves principals línies d’investigació són la història de la corrupció política, el clientelisme, el «bon govern» i la transparència, així com la cultura política contrarevolucionària, especialment el carlisme. També ha fet alguns treballs d’història local de la Vall del Ges.
Gerard Vallejo i Bosch és graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2019) i Màster en Història Contemporània a la UAB (2020). Actualment doctorand del programa en Història Comparada, Política i Social també a la UAB. Ha dut a terme línies d’investigació centrades en la primera meitat del segle XX, especialment en la dreta contrarevolucionària i, més concretament, el feixisme europeu i espanyol. També ha fet alguns treballs d’història local de Manlleu.
Es pot consultar el treball complet en aquest enllaç.
La jornada es farà el 13 de novembre al Museu del Ter de Manlleu i s’hi presentaran recerques etnològiques realitzades a la comarca d’Osona.
La jornada “La recerca etnològica a la Catalunya Central” forma part del programa Cultura Viva, que és una iniciativa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i té com a objectiu comunicar els resultats de les recerques científiques sobre temes etnològics que es fan a Catalunya. Cultura Viva retorna així a les comunitats que han estat objecte d’estudi els coneixement que elles mateixes han contribuït a crear. El programa es desenvolupa, al llarg de l’any, per tot el país.
La jornada, organitzada pel Museu del Ter amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es farà el proper dissabte 13 de novembre a 2/4 de 10 del matí al Museu del Ter. Enguany es tracta de la IXbis edició, perquè estava prevista per a realitzar-se el passat 2020, però a causa de la situació sanitària es va haver de suspendre. Aquesta circumstància ha fet que per l’edició d’enguany del present 2021, es repeteixi el programa i finalment puguem escoltar les recerques proposades.
La jornada permet escoltar, aprendre i comprovar l’estat de la recerca etnològica a la Catalunya central. Per aquesta edició ens hem centrat en la comarca d’Osona i en total s’hi presentaran 8 comunicacions, corresponents a recerques de temàtiques diferents però amb l’etnologia com a element comú. Entre les comunicacions hi ha temàtiques tan diverses com: la història del teatre com a activitat de lleure quotidià, la musicologia, la religiositat popular, l’agricultura des d’una mirada social o la memòria popular a través de les fotografies.
La inscripció és gratuïta i es pot fer a través de l’agenda del museu o bé al telèfon 93 851 51 76 o info@museudelter
“El pas.Santa Úrsula 1981”, que es va estrenar a Valls la darrera Santa Úrsula, arriba a la televisió el proper dilluns 1 de novembre
La pel·lícula documental que analitzarà la mítica diada castellera de Santa Úrsula de 1981, “El pas. Santa Úrsula 1981”, s’emetrà per TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona, el proper dilluns 1 de novembre a les 21 h i a les 23 h.
El film explica el canvi d’època castellera que va suposar la diada de l’octubre de 1981, en què la Colla Vella va descarregar el primer quatre de nou amb folre del segle XX i la Colla Joves feu el mateix amb el cinc de vuit. Amb aquella jornada les colles vallenques i, per extensió, el món casteller feren un pas enorme recuperant nivells no assolits des del segle XIX. En concret el darrer castell de nou s’havia vist l’any 1893. Amb aquella diada va començar la segona època d’or dels castells.
La directora de la pel·lícula és Maria Roig Alsina, la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé, la imatge gràfica de la il·lustradora i dissenyadora vallenca Marina Barberà i la presentació del també vallenc Josep Carles Rius, president del Consell de la informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, vinculat als programes Etnologia en xarxa i Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, i per part de l’Ajuntament de Valls.
Any assenyalat
La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitza aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.
El treball visual no obvia que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 són part del relat cinematogràfic. No formen part només de la pel·lícula sinó que documenten un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veu a través de la pantalla, i fa de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que hem sentit fins fa ben poc.
El relat té tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estan situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi ha una imatge fixa, neta, que ens ajuda a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 són de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permeten fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.
Referències visuals
En aquest documental es compta amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballen amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostren alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Fan servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.
El dimarts és dia de Cineclub a Vic, i properament es projectarà “Honeyland” de Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov. Una nova sessió de la mostra de cinema etnogràfic que organitza el Museu del Ter amb col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya.
La Hatidze és l’última dona recol·lectora d’abelles d’Europa. Viu en un petit poble de Macedònia, on cria colònies d’abelles i ven la seva mel a la capital. La seva vida, plàcida i tranquil·la es veu trasbalsada quan arriben uns nous veïns que no només destorben la seva pau sinó que també posaran en perill el fràgil ecosistema dels animals.
Al pot petit hi ha la bona confitura i també la millor mel. Aquest documental ha estat una de les grans sorpreses dels últims anys. Nominada a dos premis Oscar i guanyadora de desenes de premis arreu del món, ens acosta a un ofici i a una forma de vida gairebé desapareguts, on la relació de l’home (la dona) amb la natura es desenvolupa amb delicadesa i absolut respecte. La pel·lícula s’escapa d’aquest retrat tan local, tan concret, i permet a públic de tot el món reflexionar sobre la nostra relació amb la terra, la seva sostenibilitat i el futur del planeta.
