L’Esbart Català de Dansaires organitza una nova sessió de Presentacions 2021, aquest cop dedicada a l’obra Aportacions a la dansa catalana 2020. El volum recull els textos de les comunicacions presentades a la jornada del mateix nom celebrada el 29 de febrer de 2020. En el marc d’aquesta jornada es van presentar catorze aportacions fetes per vint persones diferents, a títol personal o en representació d’entitats, museus i altres col·lectius. L’obra, a tall d’actes de congrés, és el volum quart de la col·lecció Aportacions a la dansa catalana, que recull els textos de les jornades organitzades des de l’any 2004.
Sumari
Presentació
Aportacions a la dansa catalana:
– Montserrat Garrich i Raimon Casals. Inventari de danses vives de Catalunya
– Cristina Barceló i Manel Pedreira Dansa a l’escola : Puntal d’Orfeu
– Andreu Brunat i Imma Cuscó. Treball de recerca i generació de nous materials de la música del Ball de plaça de Sant Antoni de Caldes de Montbuí
– Guillem Roma. Ball de rams de Gràcia
– Antoni Ribas. Dinamisme dialèctic d’una dansa: els bastoners de Vilafranca del Penedès 1942-2020
– Maria del Agua Cortés. Recerca per a la publicació del Recull de danses tradicionals del Berguedà
– Raül Sanchis. La festa i la dansa en les fonts historiogràfiques de la memòria. Corpus documental de la ciutat de València
– Ignasi Ros. La recuperació de la figura i l’obra d’Enric Vigo Rabassa, folklorista del Pallars
– Adrià Ortiz i Núria Espejo. Aplec Jove Bastoner. El jovent com a protagonista
– Lluís Bellas. El Ball d’Espases de Cervera. La recreació d’un ball setcentista en els seguicis festius contemporanis cerverins
– Mon Cardona. Ball de Gegants d’Arbúcies i Ball de lo Sobrany de Salàs de Pallars
– Joan Armangué. D’Offenbach a Joan Alcover : la Bolangera i l’Himne de Mallorca
– Primitiva López i Rosalia Raméntol. Ball de llancers de Teià: la represa
– Joan Vicens i Abril López. Rebrot i noves arrels
Aportacions a la dansa catalana 2004 (Contingut del volum)
Aportacions a la dansa catalana 2009 (Contingut del volum)
Aportacions a la dansa catalana 2014 (Contingut del volum)
Les persones interessades en l’adquisició de l’obra poden fer-ho en el transcurs de l’acte de dijous o bé escrivint a info@esbartcatala.org
En el marc de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
27 d’octubre de 2021 a les 18.00h. 3a Sessió: DONES DEL TERRITORI
PROJECCIÓ DOBLE:
Entre el dia i la nit no hi ha paret, Col·lectiu Espigolaores (València, 2017, 60’) Primer treball documental del col·lectiu Les Espigolaores. Es tracta d’un documental sobre dones que viuen o han viscut a l’Horta de Campanar, la Partida de Dalt o a la desapareguda Partida del Pouet, a València. A través dels seus relats s’aborden les seves pràctiques, coneixements i experiències de vida, i es qüestiona la imatge masculinitzada que sovint hom projecta d’aquest territori. El documental parteix de la memòria de les dones i de llurs subjectivitats per reivindicar, des d’allò quotidià, els sabers invisibilitzats i desplaçats que han format part de la construcció del territori, i es presenta com una eina per repensar el present. Una mirada crítica sobre el model de desenvolupament urbanístic dut a terme a València durant les últimes dècades recorre el documental.
Crònica d’una joventut, retrats de l’acció col·lectiva, Anna Fonoll Tassier (Tarragona, 2019, 37’) Recull de testimonis de joves tarragonins. El documental ens acompanya a conèixer les seves expectatives de com habitar la ciutat.
La sessió comptarà amb la presència de les directores del documental: Col·lectiu Espigolaores i Anna Fonoll. Presentada per: Josep Roca (IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual-ICA).
Lloc: Sala Pi i Sunyer. Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme 47, Barcelona.
Organitza: Institut Català d’Antropologia i Grup IVAC. Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual. Amb la col·laboració del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Des de l’any 2014, el cicle Ebre, Art & Patrimoni els anys parells i el cicle Ebre, Música & Patrimoni els senars, amb propostes inèdites al voltant dels següents eixos temàtics: escultura sonora, música experimental, fotografia, música i poesia, il·lustració artística, música i dansa i creació audiovisual.
En l’edició del 2021 la proposta cultural del Cicle, l’exposició “Paisatges sonors de les Terres de l’Ebre”, gira al voltant dels paisatges sonors. Es tracta de dotze instal·lacions que, al llarg d’aquest estiu, han estat ubicades cadascuna en un dels dotze municipis del territori implicats, la qual es va complementar amb propostes d’activitats efímeres, vinculades en cada cas al paisatge sonor propi de cada indret. Ara, però, un cop acabat el temps estiuenc, es poden visitar totes dotze, formant conjunt, al Museu de les Terres de l’Ebre.
Les instal·lacions sonores us permetran descarregar amb el vostre mòbil el so. L’objectiu no és altre que el de propiciar que els visitants descobreixin tessitures, recordin la seva memòria auditiva, s’emocionen i revisquin significats que són tant col·lectius com personals.
La imatge sonora o la pista auditiva van acompanyades de fotografies que ens situen en el context de cadascuna de les instal·lacions, anomenades: “Paisatges sonors del riu Ebre: Llagüters i remeres”, “Ossos com tiges que encara no han florit”, “Arrels festives flixanques”, “Els sons del treball de la pedra en sec”, “Els sons de les abelles i els apicultors”, “Sons paumeros”, “Els sons dels pastors i les raberes d’ovelles”, “Els sons dels canterers i de la terrissa”, “Els sons de la pesca a la mar de l’Ebre”, “El pas de barca i el pont del Passador”, “Els sons de l’elaboració de l’oli i de la cuina”i “Sons del Conjunt Rupestre de la Serra de Godall i l’Ermita de la Pietat”.
Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre, amb el suport del Departament de Cultura.
Col·laboració: Departament de Cultura i museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre.
Dates: del 23 d’octubre fins al 5 de desembre de 2021.
Lloc: Vestíbul del Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Gran Capità, 34. Amposta
Horaris de visita: De dimarts a dissabte: d’11h a 14h i de 17h a 20h, i diumenges i festius: d’11h30’ a 14h. Tancat: tots els dilluns.
Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta. Tel. 977 702 954 www.museuterresebre.cat
Una nova sessió de la mostra de cinema etnogràfic que organitza el Museu del Ter amb col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, arriba a Taradell. “Josep Pujol, un campió tot terreny en motos”, ens farà retrocedir més de quaranta anys enrere, concretament a l’any 1977 quan es va proclamar campió d’Espanya de motorisme tot terreny en categoria Júnior superior a 75cc. Una modalitat que englobava el trial, el motocròs i la velocitat. Baucells va començar a competir oficialment amb 23 anys i, a banda del campionat estatal que va guanyar amb 26 anys, compta amb diferents títols en el seu palmarès. En aquestes proves, el seu pare era l’encarregat de filmar-ho. La sessió comptarà amb la presencia de Josep Pujol. Al finalitzar la projecció es farà tertúlia.
El material que s’hi pot veure és el treball resultant dels alumnes que van assistir-hi el curs passat, però que per motius de la pandèmia no va ser possible d’exposar. Amb motiu de la nova edició que es durà a terme properament es va posar remei a aquesta mancança forçada per les circumstàncies, i el proppassat divendres 15 d’octubre es va inaugurar l’exposició que va comptar amb la presència del director de l’Escola Massana Xavier Capmany, el representant de la Direcció General de Cultura Popular Roger Costa –atès que el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols és un centre de la Xarxa d’Etnologia de Catalunya-, el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural de l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols J M Muñoz, la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany, el professors participants al seminari i els artesans implicats en el mateix -Ceràmiques Marcó de Quart i Kypsela-Ricard Campos de Sant Feliu de Guíxols-. La mostra es pot veure a la sala de l’Escola Massana fins el proper 30 d’octubre
S’estrena avui per la Fira de Santa Úrsula als JCA Cinemes a les 20 h
La direcció va a càrrec de Maria Roig i la realització d’Eudard Sedó
Es projecta cada tarda a les 20 h i les entrades es poden recollir 30 minuts abans amb l’accés gratuït
La Fira de Santa Úrsula de Valls d’aquest 2021 rememorarà l’inici de la segona època d’or ara fa 40 anys, el 1981. Ho farà amb una pel·lícula documental dirigida i produïda per la creadora Maria Roig Alsina i que comptarà amb la realització i fotografia d’Eduard Sedó Solé. Hi cooperen les dues colles dels Xiquets de Valls que hi aporten part dels testimonis entrevistats, al costat d’altres persones com periodistes o estudiosos. El finançament ve per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, i de l’Ajuntament de Valls.
La pel·lícula documental pretén mostrar al públic com el món casteller va evolucionar i quins factors van ajudar al fet que el 1981 es consideri l’inici de la segona època d’or. Serà un relat dels testimonis que recordaran els fets que van passar tot just fa quaranta anys, i se seguirà un fil invisible marcat pel número 1, tan marcadament vallenc, que ens guiarà tot coneixent la història i reflexionant sobre el que vivim. La Diada de Santa Úrsula de 1981 el món casteller entrava en la segona època d’or amb la consecució a la plaça del Blat de Valls del primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i del primer 5 de 8 descarregat de la mateixa centúria per la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquella fita, viscuda en any candeler, va ser el punt d’inici d’uns anys on el món casteller s’ha superat, s’han pogut veure estructures fins aleshores només somiades o bé recordades per alguna vella fotografia.
La sèrie de motius i canvis socials i per tant reflectits en l’estructura també de les colles, les millores tècniques, l’augment del nombre de castellers a l’assaig i també la inclusió de la dona, són només alguns dels motius pels quals es rememora aquest any tan assenyalat en la cronologia, i, per ser més exactes, aquella Santa Úrsula de 1981. Per tant, un bloc del documental analitzarà aquests factors amb els seus protagonistes, aquells que ho van viure en primera línia, ja siguin castellers, caps de colla, periodistes que ho van retransmetre, així com altres testimonis que enriqueixen el discurs.
De la plenitud a l’absència
El treball visual no obviarà que el 2020 i part del 2021 ha estat marcat per l’absència de castells a les places i també per la manca de contacte dins la colla, en resum, per una notable inactivitat castellera i social. La Mare de Déu de la Candela 2021 també ha estat excepcional i un any que havia de ser candeler i per tant Valls havia de celebrar les Decennals, serà un any recordat per justament tot el contrari, el seu ajornament. Els moments inèdits i diferents viscuts aquesta Candela de 2021 seran part del relat cinematogràfic. No formaran part només de la pel·lícula sinó que documentaran un fet històric que es recordarà en el futur. Què podran fer les colles i com ho viuran es veurà a través de la pantalla, i farà de contrast amb la cita que es va dur a terme quaranta anys enrere a Valls, des de l’inici d’una època gloriosa al buit que sentim avui.
El relat tindrà tres estructures, tres tractaments d’imatges. Les entrevistes estaran situades en localitzacions simbòliques que ajudin a contextualitzar la història. Per una banda, hi haurà una imatge fixa, neta, que ens ajudi a empatitzar amb els personatges. Les imatges de la Candela 2021 seran imatges de càmera en mà i subjectives, fent la sensació a l’espectador que també hi participa, que també hi és i viu aquest moment únic. Les imatges d’arxiu ens permetran fer els salts temporals i situar l’espectador en el moment referit.
Referències visuals
En aquest documental comptarem amb imatges d’arxiu i d’altres enregistrades, tot contextualitzant el moment i els protagonistes. És per això que s’han realitzat les entrevistes en espais estretament vinculats amb la història, com locals d’assaig i altres localitzacions on han succeït esdeveniments rellevants. En aquest documental Maria Roig i Eduard Sedó treballaran amb imatges amb poc contrast realçant d’aquesta manera el moment àlgid en el qual es trobaren les colles vallenques. Mostraran alguns d’aquests moments amb un toc de preciosisme embolcallant les imatges en un to idíl·lic. Faran servir una paleta de colors basada en els cromatismes predominants i identificatius de les colles vallenques i dels carrers de la ciutat, jugant així amb els colors ocres i verds de la pedra, i els vermells/rosats de les camises.
La colònia tèxtil de Borgonyà és una de les colònies industrials més emblemàtiques de Catalunya. Va començar a funcionar a finals del segle XIX de la mà dels escocesos Coats, anys més tard i fruit de l’aliança amb la família Fabra de Barcelona van formar el grup Fabra i Coats. Tot i la finalització de la producció l’any 2000 la colònia encara manté una població de més de 400 persones culturals amb un intensa vida cultural.
El Museu del Ter és dipositari de diferents fons fotogràfics, entre els quals es troba el de la colònia de Borgonyà. Aquest fons va créixer i es va consolidar amb la publicació del llibre “La colònia Borgonyà desapareguda”, de l’historiador del Museu del Ter Jordi Grané l’any 2020. Es composa bàsicament de l’arxiu fotogràfic de l’Associació de Veïns de Borgonyà i de donacions particulars així com de totes les imatges digitalitzades i documentades pel Museu del Ter des del 2009.
Actualment el fons compta amb prop de 3.000 fotografies però encara queden moltes imatges per digitalitzar i documentar que són testimoni dels 125 anys d’història de la colònia. Amb l’objectiu de continuar ampliant-lo, el Museu del Ter, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i l’Associació de Veïns faran una nova edició del Tallerde recuperació de la memòria històrica de la colònia de Borgonyà a través de fotografies. El taller es desenvolupa a través de la dinàmica habitual dels tallers de fotografia històrica, on els seus assistents són la clau. Les imatges que portin es digitalitzen, es documenten i serviran per ampliar el fons fotogràfic de la Colònia de Borgonyà. Animem a totes aquelles persones que tinguin fotografies de la colònia a casa seva a portar-les al Casal de Borgonyà, els divendres a partir del 23 d’octubre i fins al 17 de desembre de 15.30h a 17h.
Activitat: Taller de recuperació de la memòria històrica de la colònia de Borgonyà a través de fotografies Dia: els divendres 22 i 29 d’octubre // 5, 12, 19 i 26 de novembre // 10 i 17 de desembre Hora: de 15.30h a 17h Lloc: Casal de Borgonyà
Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat
L’objectiu d’aquest webinar és analitzar i debatre sobre la gestió del patrimoni cultural en espais transfronterers. Per a això, diferents especialistes, vinculats a projectes patrimonials europeus, aborden, d’una banda, els reptes, les oportunitats i les problemàtiques que comporten el treball en xarxa, i, per un altre, el desenvolupament de projectes comuns des de territoris, administracions i països diferents. Aquest webinar s’organitza en el marc del projecte Xarxa Pirinenca de Centres de Patrimoni i Innovació Rural-PATRIM+
20 octubre
14h15: Benvinguda a càrrec de Denis Puech, Vicepresident de Cultura de la Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, cap de fila del projecte PATRIM +.
14h30: Jean-Baptiste Harguindéguy (Profesor de la Universidad Pablo Olavide): “Fronteras y espacios transfronterizos en Europa: reflexiones preliminares”.
15h30: Jordi Gomez (Docteur en Science politique de l’Université Panthéon-Assas Paris 2) : “Los límites de la cooperación transfronteriza en el espacio catalán”.
16h30: Elodia Hernández León (Profesora de la Universidad Pablo Olavide): “Relatos locales e historias oficiales, la patrimonialización de la frontera en el sur ibérico”.
17h30 : Fabien Van Geert (Maître de conférence à l’Université Sorbonne Nouvelle Paris 3) : « La Retirada, ou les enjeux d’une patrimonialisation transfrontalière ».
21 octubre
9h: Maria Lois (Profesora de la Universidad Complutense de Madrid): “La patrimonialización de la frontera: políticas escalares y cooperación transfronteriza en la Raya”.
10h: Célia Fleury (Cheffe de projet Développement des musées thématiques au Département du Nord et membre associée de l’IRHiS UMR 8529 – Université de Lille): « Pertinence, usages et durabilité de réseaux de musées transfrontaliers dans le Nord de la France ».
11h: Philippe Hanus (Coordinateur de l’ethnopôle “Migrations, Frontières, Mémoires”, Le Cpa, PACTE UMR 5194) : « (Dé)passer les bornes frontières entre la France et l’Italie. Mémoires des circulations et migrations au col du Petit-Saint-Bernard (XIXe-XXesiècles) »
12h: Xavier Roigé (Profesor de la Universitat de Barcelona): “Las fiestas del fuego de los Pirineos. La gestión de un patrimonio inmaterial interfronterizo y el proyecto de un museo virtual”.
13h: Conclusiones: JordiAbella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu, PATRIM+), Iñaki Arrieta Urtizberea (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, PATRIM+) et Pauline Chaboussou (Communauté de Communes Couserans-Pyrénées, PATRIM+).
> La diada castellera de Santa Úrsula, el diumenge dia 24, recupera la normalitat i serà amb públic dret i amb aforament obert
> S’incorporen, el dissabte 23, la Sortida de Vigília dels Gegants de Valls i la cercavila dels bous
> La carretillada dels grups de foc manté la ubicació però amplia l’aforament amb públic dempeus
Demà dimarts 19 d’octubre comença la Fira de Santa Úrsula a Valls. L’organització ha pres la decisió avui dels canvis a incorporar en el programa d’actes després de l’entrada en vigor, el passat divendres dia 15, de l’aixecament de bona part de les restriccions per la Covid-19. En aquest sentit, les principals novetats afecten els elements tradicionals el dissabte 23 i la diada castellera de Santa Úrsula del diumenge dia 24 que es podrà celebrar gairebé amb plena normalitat.
En concret, després de l’aixecament de restriccions sanitàries, l’actuació castellera podrà realitzar-se amb el públic dret, sense limitacions en el nombre de castellers, i amb els accessos a la plaça del Blat oberts. Tot i així, com marquen les normes de les autoritats sanitàries per aquest tipus d’actes, serà obligatori, tant per al públic com per als castellers, l’ús de la mascareta. A la vegada, està previst informar al públic, a través de megafonia a la plaça, lones i informadors a peu de carrer i als principals accessos, de la necessitat de l’ús de la mascareta.
A més, la jornada recupera el format tradicional, i començarà amb la balladeta dels gegants de Valls i de la Mulassa a les 11.45h, una actuació no prevista inicialment en el programa a causa de les restriccions sanitàries. Tot seguit, entraran a plaça pel carrer de la Cort els castellers i castelleres de les Colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls i a les 12.15h hi haurà la interpretació de l’Himne Nacional «Els Segadors» a càrrec dels grallers Bufalodre, tal i com ja estava previst en el programa inicial. A continuació se celebrarà la diada castellera amb el sistema de rondes vallenques tradicional de tres castells, pilar de mèrit i els pilars al balcó.
L’aixecament de les restriccions per la Covid-19 permetrà que la diada castellera recuperi el seu format tradicional de manera plena, a excepció de l’ús obligatori de la mascareta. Per això mateix, l’aixecament de mesures sanitàries permetrà que no s’hagi de realitzar el sorteig de localitats per accedir a la plaça que s’havia organitzat, ja que no és necessari amb el nou protocol de salut limitar el nombre de públic assistent a 900 persones.
Dissabte 23, elements del seguici
L’aixecament de restriccions també permetrà que es puguin celebrar cercaviles amb elements del seguici, inicialment no previstes. Així, el dissabte 23 a les 11h entra en el programa la Sortida de Vigília de Santa Úrsula per part dels Gegants de Valls i els grallers Bufalodre, a partir de les 11 h. Aquesta cercavila sortirà de la plaça del Blat i seguirà pels carrers de la Cort, Pati, Gonzàlez Alba, Alls, Forn Nou, Peixateria, Sant Antoni, Sant Sebastià, Santa Úrsula, Escudelles, Metges i Carme. Un cop acabat el concert previst al claustre del Carme, tornarà cap a la plaça del Blat pels carrers Carme, Carnisseria i Major.
També el 9è Correbous que organitza l’Associació el Bou podrà ser amb cercavila. Així, l’acte començarà a les 12h com ja estava previst, però la plantada dels Bous serà a la Titaranya, al carrer dels Metges. A partir de les 12.30h s’iniciarà la cercavila pel centre històric i la ballada de Bous a la plaça de la Zeta amb els Grallers els Blu’s. L’itinerari començarà a la pista esportiva de Sant Francesc i seguirà pels carrers del Carme, dels Metges, plaça de les Escudelles, Santa Úrsula, Sant Sebastià, Sant Antoni, Sant Pere, forn Nou, plaça dels Alls, Nou, plaça de la Zeta, d’en Bosch, Pati, carrer de la Cort i plaça del Blat per tornar al carrer dels Metges.
Pel que fa a la carretillada dels grups de foc, les autoritzacions que concedeix l’Estat no permeten alterar el lloc de celebració, l’aparcament del Centre Històric, ni les distàncies de seguretat fixades. Això no obstant, s’ha ampliat l’aforament de manera que s’habilita una nova zona d’espectadors, amb públic dempeus i amb accés gratuït, que estarà ubicada just al darrera de la zona de cadires. Els nous espectadors accediran a l’aparcament un cop siguin les 19.30 h, i l’acte començarà un cop estiguin dins. En el cas que es vagin introduint altres canvis en la programació, anirem informant progressivament i també ho actualitzarem a través de les xarxes socials.
Santa Úrsula d’estrenes
La d’enguany serà, doncs, una Santa Úrsula d’estrenes, també amb la de la reformada Font de la Manxa, del marcador de les Decennals 2021 + 1, la de la pel·lícula “El pas. Santa Úrsula 1981” per recordar i analitzar els 40 anys de l’inici de la segona època d’or dels castells, i la de l’espectacle familiar i escolar “Candela, la de la colla dels estels”. Per als espectacles que és necessari disposar de localitats, el ritme és molt bo.
Demà dimarts 19, a les 20 h en la sala d’actes del Convent del Carme, sense necessitat d’entrada, el programa comptarà amb una altra estrena, la presentació el primer treball monogràfic sobre una construcció castellera específica, els tresos de nou sense folre de Santa Úrsula 2019. Ha estat escrit per una dotzena de periodistes i complementat per la visió dels caps de colla vallencs en un escenari diametralment diferent, el de la pandèmia de la covid-19. Duu el títol de “La mítica Santa Úrsula d’abans de la pandèmia (Cultura castellera entre Simposis)”, i ha estat publicat per Cossetània Edicions, dins els actes del seu 25è aniversari. La presentació anirà a càrrec del periodista vilanoví i autor de diferents treballs sobre temàtica castellera Jordi Castañeda.
El cinema pren el Centre Històric
Divendres 22 i dissabte 23, amb motiu dels 125 anys de la primera projecció de cinema amb públic que van organitzar els germans Lumière al Saló Indi del Gran Cafè del Boulevard, a París, tres places del Centre Històric, les del Blat, de l’Oli i de Pilar Prim, seran ocupades per grans pantalles de projecció on, en sessió contínua, es podran visionar breus pel·lícules antigues de temàtica castellera. L’acció visual que pretén juxtaposar el patrimoni històric del Centre Històric i l’immaterial dels castells ha estat impulsada per la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Valls, amb la cooperació de la Filmoteca de Catalunya dins les accions de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.
Els Xiquets de Valls són coprotagonistes en aquests set films que abasten bona part de la geografia castellera des de l’any 1929, ja en plena Renaixença castellera, fins a 1947: “Vilafranca del Penedes. Fiesta Mayor de 1929”, el “Noticiari Cinaes de l’Exposició Internacional de Barcelona” de la productora Cinaes (1929), “Xiquets de Valls” de Gómez Grau (1932), “Castells a l’Arboç” del vallenc Francesc Blasi Vallespinosa (1932), “Festa Major 1933 a Igualada” de Josep Castaño, “Fiesta Mayor de Gracia. Agosto 1933” de la productora Atlantic Films, i “Folklore catalán” de Pere Font Marcet (1947).
El pas, Santa Úrsula 1981
L’estrena de de la pel·lícula “El pas. Santa Úrsula 1981” comptarà amb quatre sessions als JCA Cinemes, entre dijous i diumenge a les 8 de la tarda. La presentació d’aquest film dirigit per Maria Roig, amb la direcció de fotografia d’Eduard Sedó, anirà a càrrec de Josep Carles Rius Baró, periodista nascut a Valls i president del Consell de la I informació de Catalunya i de la Fundació Periodisme Plural. Rius és doctor en Comunicació; autor del llibre “Periodismo en reconstrucción” (Universitat de Barcelona, 2016); professor de periodisme durant 25 anys a la Universitat Autònoma de Barcelona; ha estat sotsdirector de “La Vanguardia” i també ha treballat a “El Periódico”, “Público” i TVE, entre altres mitjans. A les comarques tarragonines és una de les plomes de la contraportada del “Diari de Tarragona”. Les entrades per a aquestes projeccions es podran recollir a JCA Cinemes des del dimecres 13 per a la primera sessió d’estrena, i la resta de dies 30 minuts abans de la projecció de les 20 h.
100 dies per a les Decennals
Dimecres 20 d’octubre a les 19.30 h tindrà lloc la inauguració de la reforma de la Font de la Manxa i del marcador de les Decennals 2021 + 1. Fa 50 anys, el 1971, s’engegava la històrica font lluminosa coincidint amb les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. La nova Font compta amb 19 brolladors que permeten múltiples jocs d’aigua en moviment amb alçades de fins a cinc metres en el seu punt central i de fins a tres metres en els extrems. La nova il·luminació subaquàtica tindrà llums de tecnologia LED i mostrarà qualsevol tipus de gamma cromàtica. La inauguraran persones nascudes aquell 1971. El marcador que assenyalarà diàriament els 100 dies que faltaran per les Decennals 2021 + 1 serà estrenat per la canalla vallenca que precisament van néixer en la darrera edició de les Festes, el 2011.
Les visites guiades als Indrets Castellers Vallencs, que l’any passat van exhaurir localitats, han tornat amb un aforament superior. Les conduirà la comunicadora audiovisual Eli Carnicé i s’han programat per al dissabte i diumenge. Seran els mateixos dies en què es viurà l’estrena al Teatre Principal de l’espectacle familiar “Candela, la de la colla dels estels”, protagonitzat per Rat Cebrián i Joan Reverté, per a nenes i nens a partir de tres anys. La darrera novetat sobre aquest muntatge, que també hauran vist les escoles de Valls en funcions de preestrena, ha estat la incorporació de la veu del prestigiós actor Joan Crosas, amb al qual subratllarà un dels moments cim d’aquest espectacle dedicat als valors castellers.
Les visites comentades a l’Exposició de Col·leccionisme Casteller, organitzada a la Sala Sant Roc pels Amics del Col·leccionisme Casteller i la Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme de l’AAEET, que tenen demà dimarts a les 19 h la seva primera sessió; les Jornades sobre l’Església de Sant Francesc de Paula, que s’està remodelant, a l’IEV, que també arrenquen demà dimarts a les 19.30 h; la tradicional Enfaixada del monument El Casteller que compleix 70 anys; les obertures d’altres monuments com la capella del Roser i el refugi antiaeri de la plaça del Blat; el 9è Correbous, enguany a la plaça dels Pins; un original concert de gralla i balladetes dels gegants i del grup Bufalodre al claustre del Carme; la tertúlia entre els caps de les colles castelleres; o el concert solidari del Rèquiem de G. Fauré a càrrec del Cor de la Universitat Rovira i Virgili amb l’organista Jordi Vergés a l’església de Sant Joan, patrocinat pel grup Mémora a benefici de Cáritas, completen la programació.
Aquesta sessió serà l’estrena del documental “Dones pastores al Penedès”, produït per l’Institut d’Estudis Penedesencs, en el que es mostra la jornada laboral de la pastora Gemma Clarena d’Argençola, comarca de l’Anoia, de les primeres feines del dia fins que tanca el ramat el vespre. L’acte comptarà amb la presència de Pep Puig (director), Xavier Bayer (guionista) i Àngels Travé (coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès).
L’Institut d’Estudis Penedesencs coordina la programació a la vegueria Penedès de la 11a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
