El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954

Pensar les fronteres en el segle XXI

Cicle de Seminaris Controlant Moviments:cartell20fronteres-preview Pensar les fronteres en el segle XXI

Organitza Grup de recerca de l’ICA Ciutadanies

Horari: de 18 a 20 h.

Lloc: IEC (Sala Fontserè) C/Carme, 47.Barcelona

1ª Sessió: 19 d’abril de 2016. Debatent el concepte de frontera des de l’Antropologia. Coordina Montse Clua.

2ª Sessió: 24 de maig de 2016. Les fronteres etnogràfiques / Etnografia de la frontera. Coordina Nadia Hakim.

3ª Sessió: 21 de juny de 2016. Pensar des de la frontera. Coordina José Sánchez.

Assaig sobre l’exotisme

12963839_1763410083882706_1076596848103322796_nPresentació del llibre de Victor Segalen Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat.

Lloc: Llibreria Calders (Passatge de Pere Calders, 9. Barcelona

Data: 5 /4/2016, 19:30h

Hi intervindran: Manuel Delgado, antropòleg; Ricard Ripoll, poeta i traductor; Manuel Guerrero, assagista i crític i Joan Puigdefàbrega, traductor de l’obra

Segalen, Victor. Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2015, 117 p.

El 1902, el primer destí com a metge de la marina va dur Victor Segalen a Tahití just després de la mort de Paul Gauguin. El viatge mateix i la descoberta de l’obra que deixava el pintor, que ell va contribuir a preservar i ordenar, li varen obrir les portes d’una interpretació personal del món, crítica amb el colonialisme i la literatura de viatges del seu temps. Aquesta interpretació, que va anar elaborant al llarg de posteriors expedicions, sobretot a Xina, es fonamentava en una actitud d’assaborir la diversitat más que no pas a intentar assimilar-la. El projecte inacabat d’escriure un «Assaig de l’Exotime», que va començar en el primer viatge a Tahití i no va abandonar fins a la seva mort el 1919, va deixar un grapat de notes disperses que varen ser publicades per primer cop l’any 1955. Per l’interès que conserven en l’actualitat, s’han succeït diferents edicions des d’aleshores, a les quals s’afegeix avui aquesta versió en català.

 

Compromisos etnogràfics.

08404Del Mármol, Camila; Roigé, Xavier; Bestard, Joan y Contreras, Jesús (eds.). Compromisos etnográficos. Un homenaje a Joan Frigolé. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2016, 308 p.

Aquest llibre editat per Camila del Mármol, Xavier Roigé, Joan Bestard i Jesús Contreras, neix amb la voluntat de retre homenatgea l’antropòleg Joan Frigolé amb ocasió de la seva jubilació del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Els capítols estan inspirats en les línies d’estudi que ha desenvolupat el reconegut antropòleg i compleixen amb el propòsit de tot homenatge: reflectir com ens ha influenciat el pensament d’una persona, de manera explícita o implícita, portant-nos cap a noves disciplines i camps desconeguts, temàtiques i perspectives novells que ens permeten repensar els nostres supòsits i obrir nous camins i compromisos etnogràfics.

Hi participen (per ordre d’aparició al llibre): Jesús Contreras, Camila del Mármol, Ferran Estrada, Xavier Roigé, James W. Fermandez, Carles Salazar, Ignasi Terradas, José Luis Garcia, Luis Calvo, Susana Narotzky, Anne Cadoret, Enric Porqueres, Joan Bestard, Dolors Comas, Manuel Gutiérrez, Ramon Sarró, Stanley Brandes, Oriol Beltran, Ismael Vaccaro, Josefina Roma, María Cátedra, Joan Prat.

Eines i feines dels oficis

Amb el títol «Eines i feines dels oficis«, Brau Edicions publica el quart volum de la seva col·lecció Eines i feines, a càrrec de Llorenç Ferrer Alòs. Un llibre dedicat a la gent d’ofici que abans proveïa de tota mena d’objectes i atuells la població, emprant unes tècniques i uns estris específics. Amb l’ajut d’imatges i dibuixos podrem fer un recorregut per les arts de la fusta, el metall, el vidre, el cànem, la pell, la llana o l’espart, i conèixer també uns procediments oblidats i el sentit d’aquestes eines que s’hi empraven.

1a edició: Novembre 2015
Pàgines: 180
ISBN: 978-84-15885-36-8

La comarca del Pallars Sobirà (1945)

Tot i que el títol escollit per aquest llibre és «La comarca del Pallars», el títol original d’aquesta monografia fou «La comarca del Pallars Sobirà», dedicada al territori que Ramon Violant entenia es podia considerar Pallars Sobirà, en contraposició a les terres més baixes de la Conca  de Tremp.

Aquest monografia s’estructura en tres blocs o capítols, amb grans diferències metodològiques i formals entre ells: «La Comarca», és de caire geogràfic, amb apartats clàssics com el relleu, el clima, la vegetació,… ; «Els pobles del Pallars Sobirà», repassa els pobles alfabèticament, dividits en quatre blocs o subcomarques; «Els habitants i el poblament de la comarca», es dedicat a l’evolució històrica del poblament de la comarca.

La comarca del Pallars (1945). Notes geogràfiques, històriques, etnològiques i lingüístiques.
Biblioteca Ramon Violant i Simorra. Vol. 4.
Autor: Ramon Violant i Simorra. Edición de Ignasi Ros.
Garsineu edicionsi Ecomuseu de les Valls d’Àneu. 2015. 233 pp.
ISBN. 978-84-942730-4-9
PVP 18€.

Aplicacions de l’Etnografia als treballs de recerca de batxillerat

Facultat de Lletres (Arxiu d’Etnografia de Catalunya, aula 521)
Campus Catalunya de la URV. Av. de Catalunya, 35, Tarragona

Del 6 al 10 de juliol de 2015, de 9 a 13 h



Els objectius d’aquest curs, pensat per ajudar el professorat de Batxillerat en les seves tasques de direcció i tutorització dels treballs de recerca, són:

– Dissenyar una estratègia de recerca en investigació etnogràfica

– Aprofundir en les tècniques que configuren el mètode etnogràfic de recerca: l’observació directa; el mètode biogràfic; l’entrevista; el mètode genealògic; l’etnografia visual.

Programa detallat / + info

Antropologia / Etnografia : Tallers de professionalització de l'ACPA

La societat del coneixement, el món de la creativitat i els projectes d’innovació tecnològica, social i tecnocultural requereixen una adaptació dels coneixements i les eines de treball dels científics socials a les noves realitats professionals. En aquest nou cicle de l’ACPA, antropòlegs professionalment actius comparteixen llurs coneixements i experiències. En tots els tallers es treballa amb casos i projectes reals.

Vegeu el detall d’aquesta informació al blog de l’Associació Catalana de Professionals de l’Antropologia

Inscripcions al formulari

Informació al tel 93 410 37 77 o al correu acpa@antropologia.cat

3a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic

Barcelona, Manlleu, Torroella de Montgrí,
Amposta, Esterri d’Àneu, Espot i Boí
4 de juliol – 13 d’agost 2013

Enguany la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals conjuntament amb l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial té un caràcter multiseu. Així, es realitzaran projeccions a les seus del Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta), el Museu del Ter (Manlleu), el Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí) i l’Ecomuseu de les valls d’Àneu (Esterri d’Àneu). A més, aquesta darrera entitat organitza sengles passis de documentals a Espot i a Boí.

La sessió inaugural va tenir lloc a Barcelona amb la projecció, en còpia restaurada per la Filmoteca de Catalunya, de la pel·lícula Verd madur, dirigida per Rafael Gil l’any 1960. Va comptar amb la participació d’Itziar González, néta de Josep Virós, i Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura. Verd madur és l’adaptació d’una novel·la de l’escriptor Josep Virós (Llessui, 1905 – Barcelona, 1987), qui també va produir el film.

Vegeu aquí la fitxa de la Filmoteca de Catalunya sobre Verd madur.

Cartell de la Mostra
Programa conjunt
Programa del Museu de les Terres de l’Ebre
Programa de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu
Programa del Museu de la Mediterrània
Programa del Museu del Ter