Nova data per a la sessió de cinema etnogràfic a la Vall del Ges

cartell_museuter2019Torelló2Es posposa la sessió que s’havia de celebrar a Torelló el divendres 18 d’octubre per la vaga en protesta per la sentència del Procés. La projecció es farà el divendres 25 d’octubre a les 19h.

En Josep Rifà i Benet, germà del conegut pintor torellonenc Joan Rifà i fill de torner, ha estat torner de professió tota la seva vida. Va aprendre a tornejar amb la gúbia a Can Rosset i,  amb el seu company Joan Oller, varen muntar torneria pròpia amb el nom de torneria RIOLL. Josep Rifà es va aficionar a filmar als anys vuitanta i noranta tot allò que més l’atreu: el romànic, la natura i, concretament, els ocells migratoris a la Vall del Ges. També ha filmat viatges (castells càtars, Egipte…) i algun esdeveniment pròpiament local. El seu arxiu permet seguir hores i hores de filmació amateur. Ell mateix o amb l’ajuda d’algun company expert, li permetien fer els diferents muntatges finals que projectava amb els seus companys i amics. Amb “Josep Rifà, de la gúbia a la càmera de vídeo” reviurem alguns d’aquests instants.

Data: Divendres 25 d’octubre de 2019 a les 19h

Lloc: Museu de la Torneria. Carrer de la Pau, 12-14. Torelló

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

La Mostra de Cinema Etnogràfic aterra al Cineclub Vic

cartell_museuter2019VicA la dècada dels trenta del segle passat una criadora de rens del poble sami somnia amb una altra vida. Aquest anhel li exigeix superar un camí ple d’obstacles i racisme, a més de sacrificar tots els vincles amb la seva família i la seva cultura. L’opera prima de la cineasta d’origen sami Amanda Kernell és una història fascinant sobre la identitat en un context històric dur, que ha seduït festivals d’arreu del món. Una història d’emancipació i de lluita individual per alliberar-se de la subjecció de les arrels identitàries. Etnografia i cinema en estat pur.

Data: Dimarts 1 d’octubre a les 21.30h

Lloc: Cinema Vigatà. c. Jacint Verdaguer, 22. Vic

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

 

Arrenca la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic del Museu del Ter

cartell_museuter2019L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals  de la Generalitat de Catalunya, en estreta col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, organitza per novè any consecutiu aquesta mostra amb caràcter multiseu, que combina filmacions amateurs antigues amb documentals i pel·lícules de ficció, tots sota el denominador comú de ser, d’una manera o altra, testimonis de formes de vida que es donen en la nostra societat. En aquesta edició hi participaran tretze entitats de la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, entre les que hi ha el Museu del Ter.

El Museu del Ter coordina, per setè any consecutiu, la programació de la mostra a la Catalunya central, on també hi participen: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles; el Museu Etnogràfic de Ripoll; el Cine Club Vic; El Grup de Recerca Local Fent Memòria de Taradell; el Museu de la Torneria de Torelló; el Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas – Can Trona; el Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i dues sessions a Manlleu, amb col·laboració amb l’AFADIP, Associació de famílies pel desenvolupament integral de la persona.

La Mostra de Cinema Etnogràfic, organitzada des del Museu del Ter té una clara voluntat territorial, per això es fa conjuntament amb altres entitats i les sessions es realitzen en diferents localitats de la Catalunya Central. La Mostra, a banda de la divulgació de documentals actuals (sessions de Folgueroles, Ripoll, Vic i la Vall d’en Bas), és també una forma de visualitzar i incentivar la recuperació d’antigues filmacions amb un clar interès etnogràfic (sessions de Manlleu, Roda, Taradell i Torelló). En conjunt, una iniciativa per donar a conèixer i posar en valor el nostre patrimoni etnogràfic audiovisual.

Programació Museu del Ter 2019

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

 

La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

La fotografia etnogràfica de Cintet Rifà a l’ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries

cintetFarineraAquesta tardor, l’Ecomuseu-Farinera acull una exposició fotogràfica que ha estat produïda el 2016 pel Museu del Ter de Manlleu amb la col•laboració de la Biblioteca de Catalunya i la família Rifà. La mostra ha estat creada a partir d’una selecció d’imatges del fons Rifà Anglada compost per més de 3.000 clixés de vidre.

La presentació d’aquesta exposició temporal a Castelló d’Empúries té una doble motivació. D’una banda, per la seva pròpia temàtica; la vida del camp, i per l’altra per la vinculació de la família Rifà amb l’exposició permanent, ja que un dels audiovisuals que es projecten al ecomuseu –sobre el cicle del blat- va ser filmat als anys 30 del segle XX per Salvador Rifà Llimona, germà d’en Cintet, a Sant Pere de Torelló.

L’exposició té com a fil conductor la mirada etnogràfica de l’autor Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879-Barcelona 1938) cap al seu entorn. Està composta per un centenar de reproduccions fotogràfiques articulades en dos grans bloc: La mirada etnogràfica de la vida rural (Tardor-hivern el cicle agrícola I, Primavera-estiu el cicle agrícola II, Les dones a pagès, Els pastors i el bestiar, Les feines del bosc i Enterrament) i Els llocs on l’autor va viure i viatjar (Manlleu, Sant Pere de Torelló i entorn, Barcelona i altres).

A manera d’epíleg l’exposició clou amb un petit apartat dedicat a les tècniques fotogràfiques que l’autor va utilitzar, i compta amb una pantalla que amb l’ajuda d’unes ulleres permet veure les imatges en 3D de les fotografies estereoescòpiques.

L’exposició compte amb el suport de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Data: Del 20 d’octubre al 9 de desembre de 2018

Lloc: Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954

Pensar les fronteres en el segle XXI

Cicle de Seminaris Controlant Moviments:cartell20fronteres-preview Pensar les fronteres en el segle XXI

Organitza Grup de recerca de l’ICA Ciutadanies

Horari: de 18 a 20 h.

Lloc: IEC (Sala Fontserè) C/Carme, 47.Barcelona

1ª Sessió: 19 d’abril de 2016. Debatent el concepte de frontera des de l’Antropologia. Coordina Montse Clua.

2ª Sessió: 24 de maig de 2016. Les fronteres etnogràfiques / Etnografia de la frontera. Coordina Nadia Hakim.

3ª Sessió: 21 de juny de 2016. Pensar des de la frontera. Coordina José Sánchez.

Assaig sobre l’exotisme

12963839_1763410083882706_1076596848103322796_nPresentació del llibre de Victor Segalen Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat.

Lloc: Llibreria Calders (Passatge de Pere Calders, 9. Barcelona

Data: 5 /4/2016, 19:30h

Hi intervindran: Manuel Delgado, antropòleg; Ricard Ripoll, poeta i traductor; Manuel Guerrero, assagista i crític i Joan Puigdefàbrega, traductor de l’obra

Segalen, Victor. Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2015, 117 p.

El 1902, el primer destí com a metge de la marina va dur Victor Segalen a Tahití just després de la mort de Paul Gauguin. El viatge mateix i la descoberta de l’obra que deixava el pintor, que ell va contribuir a preservar i ordenar, li varen obrir les portes d’una interpretació personal del món, crítica amb el colonialisme i la literatura de viatges del seu temps. Aquesta interpretació, que va anar elaborant al llarg de posteriors expedicions, sobretot a Xina, es fonamentava en una actitud d’assaborir la diversitat más que no pas a intentar assimilar-la. El projecte inacabat d’escriure un “Assaig de l’Exotime”, que va començar en el primer viatge a Tahití i no va abandonar fins a la seva mort el 1919, va deixar un grapat de notes disperses que varen ser publicades per primer cop l’any 1955. Per l’interès que conserven en l’actualitat, s’han succeït diferents edicions des d’aleshores, a les quals s’afegeix avui aquesta versió en català.