La fotografia de Cintet Rifà Anglada: una mirada etnogràfica (1900-1930)

Sala d’exposicions Ca n’Ametller. Plaça de Catalunya 25, Molins de Rei
Del 22 de febrer al 14 d’abril de 2019
INAUGURACIÓ: divendres 22 de febrer, 19.00 h

El Museu del Ter va presentar l’any 2016 l’exposició “La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930)”, una mostra que posava el focus en allò que molts consideren la característica més valuosa de Cintet Rifà: la mirada etnogràfica. Una mirada que Rifà projecta a la comarca d’Osona, i especialment a la vall del Ges, als peus del santuari de Bellmunt, on Cintet Rifà va recollir les formes de vida i treball en un entorn rural, al voltant de la casa familiar del Serrat de Nespla, adquirida pels Rifà l’any 1897.

Jacint Rifà Anglada, conegut i recordat en l’entorn familiar com a oncle Cintet, va néixer a Manlleu l’any 1879 en una família d’industrials del tèxtil manlleuenc que, a principis del segle XX, en un context de greu conflictivitat social, va traslladar la seva residència principal al carrer del Bruc de l’Eixample de Barcelona. En Cintet, tot i treballar sempre en l’empresa familiar, no va exercir mai el paper de lideratge, que sí que van assumir alguns dels seus germans.

Solter, amb temps i diners, la seva sensibilitat el va portar cap a altres activitats: els llibres, la pintura, els viatges i, és clar, la fotografia. Aquest fons n’és una bona mostra. Cintet Rifà va morir l’any 1938, en plena guerra civil, i va deixar el llegat de les seves fotografies, que es van conservar a la casa del Serrat de Sant Pere de Torelló, l’altre gran escenari de la seva vida i, sobretot, de la seva mirada fotogràfica.

García Hermosilla, Carles (a cura de) (2018) La fotografia de Cintet Rifà Anglada. Una mirada etnogràfica (1900-1930). Manlleu, Museu del Ter, 96 p. [catàleg en línia]

 

La fotografia etnogràfica de Cintet Rifà a l’ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries

cintetFarineraAquesta tardor, l’Ecomuseu-Farinera acull una exposició fotogràfica que ha estat produïda el 2016 pel Museu del Ter de Manlleu amb la col•laboració de la Biblioteca de Catalunya i la família Rifà. La mostra ha estat creada a partir d’una selecció d’imatges del fons Rifà Anglada compost per més de 3.000 clixés de vidre.

La presentació d’aquesta exposició temporal a Castelló d’Empúries té una doble motivació. D’una banda, per la seva pròpia temàtica; la vida del camp, i per l’altra per la vinculació de la família Rifà amb l’exposició permanent, ja que un dels audiovisuals que es projecten al ecomuseu –sobre el cicle del blat- va ser filmat als anys 30 del segle XX per Salvador Rifà Llimona, germà d’en Cintet, a Sant Pere de Torelló.

L’exposició té com a fil conductor la mirada etnogràfica de l’autor Cintet Rifà Anglada (Manlleu 1879-Barcelona 1938) cap al seu entorn. Està composta per un centenar de reproduccions fotogràfiques articulades en dos grans bloc: La mirada etnogràfica de la vida rural (Tardor-hivern el cicle agrícola I, Primavera-estiu el cicle agrícola II, Les dones a pagès, Els pastors i el bestiar, Les feines del bosc i Enterrament) i Els llocs on l’autor va viure i viatjar (Manlleu, Sant Pere de Torelló i entorn, Barcelona i altres).

A manera d’epíleg l’exposició clou amb un petit apartat dedicat a les tècniques fotogràfiques que l’autor va utilitzar, i compta amb una pantalla que amb l’ajuda d’unes ulleres permet veure les imatges en 3D de les fotografies estereoescòpiques.

L’exposició compte amb el suport de Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

Data: Del 20 d’octubre al 9 de desembre de 2018

Lloc: Ecomuseu de la Farinera de Castelló d’Empúries

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. La vida quotidiana durant la Guerra civil i la Postguerra. Memòria oral.

APU201832-C1

Aquest any 2018 commemorem el 80è aniversari de la batalla de l’Ebre, l’enfrontament militar que, després de tres anys de guerra i quatre mesos d’acarnissada lluita entorn de l’Ebre, va posar fi a la Guerra civil espanyola del 1936. És per aquest motiu que la XVI Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre està dedicada a la memòria oral que encara es conserva, arreu del territori, sobre la significació que van tenir, i encara tenen, en la vida quotidiana de la població local, tant aquella guerra com la seva postguerra.

La Jornada té per objectiu recordar la dura quotidianitat d’aquell moment històric, a partir dels elements patrimonials, materials i immaterials, recollits en algunes de les recerques sobre el tema que han dut a terme investigadors del territori; recerques que giren entorn del recull dels testimonis directes dels records, les experiències i els sentiments, dels qui, d’una o altra manera, en van ser protagonistes, immersos en l’àmbit geogràfic del front de guerra i la postguerra.

Al matí M. Teresa Castelló (docent i membre del CERE) presentarà la conferència marc El paper de la dona pagesa, des de la Guerra civil fins als anys 1960. Memòria oral de les Terres de l’Ebre, i es desenvoluparan tres de les comunicacions: Testimonis orals de la Postguerra a la Fatarella, a càrrec de M. Jesús Ardévol (periodista), Estraperlo i estratègies de subsistència a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a càrrec de David Tormo (COMEBE), i Les noies del refugi de la Font Gran de Benissanet, a càrrec d’Albert Pujol, Núria Grau, Jordi Montagut i Mireia Grangé (Associació Cultural Artur Bladé Desunvila).

A la tarda es realitzarà l’activitat complementària: Visita guiada a la Fatarella, a càrrec de l’escriptor Josep Gironès Descarrega; i s’exposaran dos comunicacions més: Temps d’escassetat, temps d’enginy. Recuperació de la memòria oral sobre la Guerra civil, al terme municipal d’Alcanar, a càrrec de M. Hel·lena Fibla (llicenciada en Geografia i Història) i Memorial oral dels veïns refugiats al front de l’Ebre: el cas de Tortosa, a càrrec d’Andreu Caralt i Maite Hernández (Terra Enllà. Serveis turístics).

L’entrada a la Jornada és lliure com a públic oient, però només la inscripció amb pagament (20€) abans del 7 de novembre, donarà dret als assistents a gaudir del dinar que s’organitza dins la Jornada.

Per consultar el programa: http://etnologia.tte.cat

Organitza: Direcció General de Cultura Popular i Acció Cultural, el Museu de Museu de les Terres de l’Ebre, l’IRMU, el COMEBE i l’Ajuntament de la Fatarella.

Data: Dissabte, 10 de novembre del 2018

Lloc: Casal Municipal. Av. Catalunya, 3. La Fatarella

Horaris: De 9h30’ a 18h30’

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat T. 977 702 954

El dibuixant Ramon Noé i la terrissa tradicional de la Galera

índice

L’exposició recull els originals dels apunts de camp realitzats per Ramon Noé Hierro el 1950 a la Galera, quan acompanyava com a dibuixant l’etnògraf Ramon Violant Simorra, en un dels diversos viatges etnogràfics que junts van realitzar, per al llavors Museo de Industrias y Artes Populares, ubicat al recinte del Poble Espanyol de Barcelona. A la Galera van visitar l’obrador de la família Cortiella, encara avui en actiu, després d’iniciar la seva activitat terrissera el segle XVIII. Mentre Violant feia treball de camp, entrevistant els terrissers i adquirint peces per al fons del Museu, Noé hi va dibuixar amb precisió planta i alçats de les instal·lacions, l’exterior de l’antic forn, la disposició de les peces enfornades, els estris dels terrissers, el procés artesà realitzat al torn, les peces d’obra més significatives, etc.

Els apunts de camp han estat cedits per l’Arxiu Ramon Violant Simorra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i els dibuixos definitius són reproduccions dels conservats al fons del Museu Etnològic i de les Cultures del Món, de Barcelona.

Organitza: Terracota Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Lloc: Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera. C/Sant Llorenç, núm. 36, la Galera

Dates: Del 3 d’agost al 30 de setembre de 2018

Horari: Dimecres a divendres de 9h30’ a 13h30’, dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta info@museuterresebre.cat www.museuterresebre.cat    977 702 954

Pensar les fronteres en el segle XXI

Cicle de Seminaris Controlant Moviments:cartell20fronteres-preview Pensar les fronteres en el segle XXI

Organitza Grup de recerca de l’ICA Ciutadanies

Horari: de 18 a 20 h.

Lloc: IEC (Sala Fontserè) C/Carme, 47.Barcelona

1ª Sessió: 19 d’abril de 2016. Debatent el concepte de frontera des de l’Antropologia. Coordina Montse Clua.

2ª Sessió: 24 de maig de 2016. Les fronteres etnogràfiques / Etnografia de la frontera. Coordina Nadia Hakim.

3ª Sessió: 21 de juny de 2016. Pensar des de la frontera. Coordina José Sánchez.

Assaig sobre l’exotisme

12963839_1763410083882706_1076596848103322796_nPresentació del llibre de Victor Segalen Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat.

Lloc: Llibreria Calders (Passatge de Pere Calders, 9. Barcelona

Data: 5 /4/2016, 19:30h

Hi intervindran: Manuel Delgado, antropòleg; Ricard Ripoll, poeta i traductor; Manuel Guerrero, assagista i crític i Joan Puigdefàbrega, traductor de l’obra

Segalen, Victor. Assaig sobre l’exotisme. Una estètica de la diversitat. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2015, 117 p.

El 1902, el primer destí com a metge de la marina va dur Victor Segalen a Tahití just després de la mort de Paul Gauguin. El viatge mateix i la descoberta de l’obra que deixava el pintor, que ell va contribuir a preservar i ordenar, li varen obrir les portes d’una interpretació personal del món, crítica amb el colonialisme i la literatura de viatges del seu temps. Aquesta interpretació, que va anar elaborant al llarg de posteriors expedicions, sobretot a Xina, es fonamentava en una actitud d’assaborir la diversitat más que no pas a intentar assimilar-la. El projecte inacabat d’escriure un “Assaig de l’Exotime”, que va començar en el primer viatge a Tahití i no va abandonar fins a la seva mort el 1919, va deixar un grapat de notes disperses que varen ser publicades per primer cop l’any 1955. Per l’interès que conserven en l’actualitat, s’han succeït diferents edicions des d’aleshores, a les quals s’afegeix avui aquesta versió en català.

 

Compromisos etnogràfics.

08404Del Mármol, Camila; Roigé, Xavier; Bestard, Joan y Contreras, Jesús (eds.). Compromisos etnográficos. Un homenaje a Joan Frigolé. Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, 2016, 308 p.

Aquest llibre editat per Camila del Mármol, Xavier Roigé, Joan Bestard i Jesús Contreras, neix amb la voluntat de retre homenatgea l’antropòleg Joan Frigolé amb ocasió de la seva jubilació del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona. Els capítols estan inspirats en les línies d’estudi que ha desenvolupat el reconegut antropòleg i compleixen amb el propòsit de tot homenatge: reflectir com ens ha influenciat el pensament d’una persona, de manera explícita o implícita, portant-nos cap a noves disciplines i camps desconeguts, temàtiques i perspectives novells que ens permeten repensar els nostres supòsits i obrir nous camins i compromisos etnogràfics.

Hi participen (per ordre d’aparició al llibre): Jesús Contreras, Camila del Mármol, Ferran Estrada, Xavier Roigé, James W. Fermandez, Carles Salazar, Ignasi Terradas, José Luis Garcia, Luis Calvo, Susana Narotzky, Anne Cadoret, Enric Porqueres, Joan Bestard, Dolors Comas, Manuel Gutiérrez, Ramon Sarró, Stanley Brandes, Oriol Beltran, Ismael Vaccaro, Josefina Roma, María Cátedra, Joan Prat.

Eines i feines dels oficis

Amb el títol “Eines i feines dels oficis“, Brau Edicions publica el quart volum de la seva col·lecció Eines i feines, a càrrec de Llorenç Ferrer Alòs. Un llibre dedicat a la gent d’ofici que abans proveïa de tota mena d’objectes i atuells la població, emprant unes tècniques i uns estris específics. Amb l’ajut d’imatges i dibuixos podrem fer un recorregut per les arts de la fusta, el metall, el vidre, el cànem, la pell, la llana o l’espart, i conèixer també uns procediments oblidats i el sentit d’aquestes eines que s’hi empraven.

1a edició: Novembre 2015
Pàgines: 180
ISBN: 978-84-15885-36-8

La comarca del Pallars Sobirà (1945)

Tot i que el títol escollit per aquest llibre és “La comarca del Pallars”, el títol original d’aquesta monografia fou “La comarca del Pallars Sobirà”, dedicada al territori que Ramon Violant entenia es podia considerar Pallars Sobirà, en contraposició a les terres més baixes de la Conca  de Tremp.

Aquest monografia s’estructura en tres blocs o capítols, amb grans diferències metodològiques i formals entre ells: “La Comarca”, és de caire geogràfic, amb apartats clàssics com el relleu, el clima, la vegetació,… ; “Els pobles del Pallars Sobirà”, repassa els pobles alfabèticament, dividits en quatre blocs o subcomarques; “Els habitants i el poblament de la comarca”, es dedicat a l’evolució històrica del poblament de la comarca.

La comarca del Pallars (1945). Notes geogràfiques, històriques, etnològiques i lingüístiques.
Biblioteca Ramon Violant i Simorra. Vol. 4.
Autor: Ramon Violant i Simorra. Edición de Ignasi Ros.
Garsineu edicionsi Ecomuseu de les Valls d’Àneu. 2015. 233 pp.
ISBN. 978-84-942730-4-9
PVP 18€.