Etiqueta: patrimoni industrial

«Aigua, indústria i treball. Història de can Llanas»

museudelterDeixa un comentari

Durant el segle XIX, el riu Ter va esdevenir l’eix vertebrador d’un intens procés d’industrialització que va transformar profundament el territori i les poblacions que l’envolten. Un dels testimonis més significatius d’aquesta metamorfosi és Can Llanas, una fàbrica situada a Manlleu que encara avui continua en actiu. Gràcies a la recerca de les historiadores Irene Llop i Núria Sadurní, podem resseguir l’evolució d’aquest conjunt fabril al llarg de dos segles, aprofundint en la seva petja social, econòmica i patrimonial.

El llibre, una publicació digital del Museu del Ter, ressegueix la trajectòria de Can Llanas, que com moltes fàbriques que van néixer a la vora del riu Ter, Can Llanas té el seu origen en un molí hidràulic. Al llarg de prop de dos segles, l’activitat en aquesta fàbrica no s’ha aturat gairebé mai, fet que la converteix en un cas excepcional a la conca mitjana del Ter. Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop reconstrueixen en aquesta monografia una història fins ara pràcticament inèdita, a través de les diferents societats i empreses que han donat continuïtat a la fàbrica. El treball no només omple aquest buit, sinó que també permet entendre millor el procés d’industrialització que va viure Manlleu des dels inicis del segle XIX.

La publicació, que ha rebut el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, es complementa amb un recull de fotografies que documenten l’evolució històrica del lloc, així com un complet annex documental que permet resseguir i llegir de primera mà algunes de les fons consultades.

Les autores: Irene Llop i Núria Sadurní

Les historiadores Núria Sadurní i Irene Llop són autores de nombrosos articles i llibres de recerca sobre història i etnografia de la Plana de Vic i, més concretament, de la conca mitjana del Ter, entre els quals destaquen Les Masies de Voltregà, un riu d’història; Malars, de molí fariner a colònia industrial;  L’art de la paciència. La pesca fluvial a la conca mitjana del Ter; Els fets de Malars de 1853; La clau de girar el taller. Els manyans de les fàbriques del Ter i, recentment, la monografia Vilagelans. Història d’un castell mil·lenari.

Publicació digital: «Aigua, indústria i treball. Història de can Llanas»

Consulteu les publicacions digitals del Museu del Ter

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

“La clau de girar el taller. Els manyans de les fàbriques del Ter”

museudelterDeixa un comentari

La publicació digital neix de la necessitat de recuperar la memòria d’un dels oficis lligats a les fàbriques: els manyans. L’estudi, convertit en publicació, es basa en les entrevistes fetes a 17 manyans que van fer l’aprenentatge a les dècades de 1950 i 1960 i que van treballar a tallers, fàbriques i colònies de Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Masies de Roda, Gurb i Vic. És el resultat, per tant, de la memòria oral i les converses amb aquests manyans, amb una cronologia i un espai molt concrets. És el segon material de divulgació d’aquest treball de recerca després del documental “Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter”. La presentació comptarà amb la presència de les seves autores: Irene Llop Jordana i Núria Sadurní Puigbò.

Data: Divendres 7 de maig de 2024 a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter. Plaça de les Dones del Ter, 1. 08560 Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – info@museudelter.cat – 938515176

“130 anys de cooperativisme al Berguedà (1881-2011)”

museudelterDeixa un comentari

De la mà de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ens allunyem puntualment del Ter i anem cap a l’altre riu, el Llobregat, riu germà del Ter pel passat industrial compartit. Ho fem amb un treball sobre la història del cooperativisme al Berguedà, de Daniel Raya Crespi.

En aquest treball l’historiador Berguedà Daniel Raya Crespi analitza la trajectòria del cooperativisme al Berguedà i com aquesta interacciona amb el moviment cooperativista català des de finals del segle XIX fins a la democràcia.

Es tracta d’una coedició entre el Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en el marc del projecte “El fil de la cooperació” impulsat per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central amb la col·laboració del Museu del Ter i la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Aquest és el segon treball publicat en aquesta línia. El primer fou la recerca i publicació “La història del cooperativisme a la Catalunya Central, un estat de la qüestió i reptes de futur” dels historiadors osonencs Gerard Vallejo i Joan Torrents, també disponible en línia i en obert al web del Museu del Ter.

“130 de cooperativisme al Berguedà (1881-2011)” es va presentar el 16 de març a l’Espai Santa Eulàlia de Gironella en el marc de la jornada ‘Berguedà Cooperatiu: passat, present i futur de l’Economia social i solidària a la comarca’. L’acte també va comptar amb la inauguració de l’exposició ‘Passat, present i futur del cooperativisme i l’ESS al Berguedà’.

Podeu consultar aquesta nova publicació en línia i en obert al web del Museu del Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

«Les fabriques de Gallifa. Una història a la intempèrie». Nova publicació digital del Museu del Ter

museudelterDeixa un comentari

Durant el segle XIX el riu Ter es va omplir de fàbriques. La instal·lació d’aquestes indústries va comportar canvis a tots els nivells i una transformació total d’aquest paisatge, en especial dels nuclis travessats pel Ter, en aquest cas, Les Masies de Voltregà. En aquest municipi, i sempre al costat del riu, hi tenim documentats fins a sis conjunts industrials durant aquest període. Entre ells a l’alçada de la zona coneguda com el Despujol, el conjunt protagonista d’aquest treball: les fàbriques de Gallifa. Un complex industrial actiu durant més de cent anys, entre 1890 i 1997, que va marcar el ritme de vida de bona part dels habitants de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà, com es pot comprovar gràcies a aquest treball de la historiadora Marina Cirera.

La recerca, realitzada per la historiadora Marina Cirera es va iniciar l’any 2014, després d’obtenir una beca de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). Les entitats impulsores del projecte van ser el mateix Museu del Ter i el Centre d’Estudis del Voltreganès, i la investigadora que la va portar a terme va ser la mateixa Marina Cirera. Des de llavors, una exposició i un documental han servit per anar ampliant el treball i sempre amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Ara, i amb la voluntat de que tota la feina realitzada durant aquests anys estigui disponible i a l’abast de tothom, hem apostat per la publicació digital.  

Aquí podeu consultar la publicació

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Apropa’t al patrimoni industrial tradicional del Pallars Sobirà

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Segones jornades de dinamització del Patrimoni cultural al Pallars Sobirà. 12,13 i 14 d’abril de 2023

Des de la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal del Pallars Sobirà es celebra una nova edició de les jornades de dinamització del patrimoni cultural de la comarca, dedicades aquest any a visibilitzar el patrimoni industrial tradicional.

Forns de calç, forns de terrissa, forns de pa, pous de gel, serradores, molins, fargues, batans, fàbriques tèxtils, centrals hidroelèctriques,  mines,… han estat presents en el paisatge i en els pobles pirinencs durant segles i són l’expressió d’unes activitats econòmiques i socials que han ajudat a configurar el territori tal com l’entenem. Us proposem reflexionar i debatre sobre aquest àmbit de la nostra realitat històrica i patrimonial per reivindicar-lo com un element bàsic en la construcció del futur del Pallars Sobirà i del Pirineu.

Un dels principals objectius d’aquestes jornades és que la població local conegui millor l’abast, la riquesa i la diversitat d’aquest patrimoni i n’esdevingui el seu principal defensor i difusor, especialment el sector turístic, per a qui aquest patrimoni constitueix un important recurs.

PROGRAMA:

Dimecres, 12 d’abril. Museu de la Sal de Gerri de la sal.

10,30h. Presentació.

10.45h. Visita a l’Alfolí i les salines de Gerri de la Sal.

Dijous, 13 d’abril. Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

10.45h. Benvinguda.

11h. Conferència inaugural a càrrec de Jaume Perarnau. Director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

12h. Pausa cafè.

12,30h. Taula rodona. El Patrimoni industrial del Pallars Sobirà. Reptes i oportunitats.

A càrrec d’Aroa Yagüe (Directora del Museu de la sal de Gerri de la sal), Josep Coll (arquitecte tècnic, especialista en conservació de patrimoni industrial), Òscar Augé arqueòleg, un del ferro de la Vallferrera  i Eva Perisé (Directora del Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella).

Divendres, 14 d’abril. Vall Ferrera

10h. Visita a la ferreria d’Alins i a la col·lecció Xavier Llor de peces de ferro.

11h. Visita a l’Ecomuseu Casa Sintet d’Alins.

12h. Visita a la serradora d’Àreu.

13h. Passeig per Ainet de Besan i presentació sobre la conservació del patrimoni industrial del Pirineu a càrrec de Josep Coll, arquitecte tècnic.

Informació i inscripcions

La inscripció és gratuïta. Per inscriure-us podeu trucar al 973 626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com. Totes les visites seran només presencials. Places limitades.

Organitza: Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Col·labora: Diputació de Lleida. Institut d’Estudis Ilerdencs, Ajuntament de Baix Pallars, Ajuntament d’Alins, E.M.D. d’Àreu, Ecomuseu de les valls d’Àneu .

«Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter»

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.

Data: Divendres 17 de març a les 19.30h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Que no parin les màquines

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.

Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.