Etiqueta: patrimoni industrial

Apropa’t al patrimoni industrial tradicional del Pallars Sobirà

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Segones jornades de dinamització del Patrimoni cultural al Pallars Sobirà. 12,13 i 14 d’abril de 2023

Des de la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal del Pallars Sobirà es celebra una nova edició de les jornades de dinamització del patrimoni cultural de la comarca, dedicades aquest any a visibilitzar el patrimoni industrial tradicional.

Forns de calç, forns de terrissa, forns de pa, pous de gel, serradores, molins, fargues, batans, fàbriques tèxtils, centrals hidroelèctriques,  mines,… han estat presents en el paisatge i en els pobles pirinencs durant segles i són l’expressió d’unes activitats econòmiques i socials que han ajudat a configurar el territori tal com l’entenem. Us proposem reflexionar i debatre sobre aquest àmbit de la nostra realitat històrica i patrimonial per reivindicar-lo com un element bàsic en la construcció del futur del Pallars Sobirà i del Pirineu.

Un dels principals objectius d’aquestes jornades és que la població local conegui millor l’abast, la riquesa i la diversitat d’aquest patrimoni i n’esdevingui el seu principal defensor i difusor, especialment el sector turístic, per a qui aquest patrimoni constitueix un important recurs.

PROGRAMA:

Dimecres, 12 d’abril. Museu de la Sal de Gerri de la sal.

10,30h. Presentació.

10.45h. Visita a l’Alfolí i les salines de Gerri de la Sal.

Dijous, 13 d’abril. Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

10.45h. Benvinguda.

11h. Conferència inaugural a càrrec de Jaume Perarnau. Director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

12h. Pausa cafè.

12,30h. Taula rodona. El Patrimoni industrial del Pallars Sobirà. Reptes i oportunitats.

A càrrec d’Aroa Yagüe (Directora del Museu de la sal de Gerri de la sal), Josep Coll (arquitecte tècnic, especialista en conservació de patrimoni industrial), Òscar Augé arqueòleg, un del ferro de la Vallferrera  i Eva Perisé (Directora del Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella).

Divendres, 14 d’abril. Vall Ferrera

10h. Visita a la ferreria d’Alins i a la col·lecció Xavier Llor de peces de ferro.

11h. Visita a l’Ecomuseu Casa Sintet d’Alins.

12h. Visita a la serradora d’Àreu.

13h. Passeig per Ainet de Besan i presentació sobre la conservació del patrimoni industrial del Pirineu a càrrec de Josep Coll, arquitecte tècnic.

Informació i inscripcions

La inscripció és gratuïta. Per inscriure-us podeu trucar al 973 626436 o enviar un correu a reserves@ecomuseu.com. Totes les visites seran només presencials. Places limitades.

Organitza: Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Col·labora: Diputació de Lleida. Institut d’Estudis Ilerdencs, Ajuntament de Baix Pallars, Ajuntament d’Alins, E.M.D. d’Àreu, Ecomuseu de les valls d’Àneu .

“Que no parin les màquines. Els manyans de les fàbriques del Ter”

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter. El documental, que va ser presentat el passat divendres 17 de febrer i es pot veure al canal de Youtube del Museu del Ter, ara es presenta a Roda de Ter, població on van treballar molts dels manyans entrevistats.

Data: Divendres 17 de març a les 19.30h

Lloc: Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Que no parin les màquines

museudelterDeixa un comentari

Que no parin les màquines és un documental produït pel Museu del Ter que neix de la voluntat de recuperar la memòria d’un dels oficis més lligats a les fàbriques que van omplir la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX fins a les acaballes del XX: els manyans. Aquests eren els professionals que amb els seus coneixements i habilitats garantien el funcionament de les màquines. Eren els que les muntaven, les ajustaven, les reparaven, les adaptaven, en tenien cura… en definitiva, s’encarregaven de que l’engranatge d’aquests centres productius no s’aturés.
A través del testimoni d’un grup d’aquests manyans hem descobert una forma de treballar, de transmetre un coneixement i d’expressar-se. Un preuat llegat que cal reivindicar i conèixer, donant veu als protagonistes d’un destacat episodi del nostre passat més recent.

El documental és fruit del treball de recerca, realitzat amb col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme cultural de la Generalitat de Catalunya i ha estat desenvolupat per les historiades Irene Llop i Núria Sadurní. Elles mateixes en són les guionistes mentre que la realització ha anat a càrrec de Xef Vila. Aquest treball s’incorpora a la línea d’audiovisuals del Museu del Ter i després de ser presentat es trobarà disponible al canal de Youtube del Museu del Ter.

Data: Divendres 17 de febrer a les 19.30h

Lloc: Museu del Ter, Manlleu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre: Els Inicis de la Industrialització

Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La XIX Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre es celebrarà, per itinerància comarcal, a la Ribera d’Ebre, concretament a Flix, i té com a objectiu la difusió dels elements materials i immaterials dels inicis de la industrialització conservats a les Terres de l’Ebre, uns elements, encara avui molt rellevants arreu del territori, que es concreten per igual entorn d’un gran nombre de fàbriques, molins i tallers, i també entorn de treball i memòria viva en camps tan diversos com el cultural, l’econòmic, el social, el patrimonial, etc.

La Jornada inclou aportacions d’estudiosos i investigadors que han realitzat recerques de caràcter etnològic, històric i immaterial entorn d’aquests inicis, i dels qui -en el seu treball diari- mantenen viva l’herència material d’aquests inicis industrials, tant en empreses privades com en la gestió d’activitats i elements culturals i patrimonials.

Al matí, Jaume Perarnau Llorens (director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) farà la conferència marc “El patrimoni industrial a les Terres de l’Ebre”. Tot seguit, es desenvoluparan tres de les cinc comunicacions de la Jornada: “La implantació de la Fàbrica a Flix”, a càrrec de Pere Muñoz Hernández (historiador); “Memòria oral dels oficis ferroviaris tradicionals i el Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, a càrrec de Jordi Sasplugas Deu (Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Móra la Nova), i “La fàbrica de xocolata CREO de Tortosa”, a càrrec de Xavier Benet Valldepérez i Cinta Benet Bel (xocolaters). A la tarda es realitzaran les altres dos comunicacions: “De fusters a fabricants. Talleres Hijos de A. Prades, la Sénia”, a càrrec de M. Mar Villalbí Prades (arqueòloga), i “Viure i treballar al Pinell de Brai. Bòbila, fàbrica i mines de refractari”, a càrrec d’Antonia Serres Buenaventura (Associació Pi del Broi, Pinell de Brai).

La Jornada inclou també dos activitats complementàries: la visita guiada a la Colònia Fàbrica de Flix, l’única colònia química de Catalunya, a càrrec de Cristina Ferrús Tarragó (Associació Cultural La Cana, Flix), i la visita guiada a les exposicions “A toc de pito” i “A l’ombra de la xemeneia”, a Ca Don Ventura. L’inscripció es gratuïta, i l’entrada a la Jornada és lliure per al públic oient. Es farà un certificat d’assistència en cas de sol·licitar-lo.

Organització: Museu de les Terres de l’Ebre, Departament de Cultura, IRMU, Ajuntament de Flix i Associació Cultural La Cana.

Lloc: Ca Don Ventura. C/Major, 16

Població: Flix

Data: dissabte 3 de desembre de 2022.

Horari: Des de les 9.30h fins a les 18.30h.

Inscripcions i informació: https://www.museuterresebre.cat/ i https://etnologia.tte.cat

La Fàbrica Gran: un espai de transformació

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Sala de La Concòrdia. Torrent Roig, 7, Cabrils
Diumenge 9 d’octubre de 2022, a les 10 del matí

A la segona meitat del segle XIX, la Fàbrica Gran o de Can Jorba, pel darrer propietari, i la Fàbrica Petita o de Domènec Carles, pel seu primer propietari, canviaran la fisonomia física i demogràfica de Cabrils. La creació de nous llocs de treball atraurà sobretot a una població malmesa pel daltabaix provocat per la fil·loxera. D’altres vindran de pobles veïns i s’hi establiran definitivament. Es crea una nova classe social en un municipi que fins llavors vivia exclusivament del camp i s’estableixen noves relacions entre veïns de sempre i nouvinguts, entre amos i treballadors. Cabrils evoluciona al ritme de la fàbrica i aquesta es converteix en un fil conductor que explica la història xica o, com deia Pierre Vilar, la història local. Un espai icònic per a la comunitat que resta en silenci des del seu tancament, però que amaga la memòria oral de moltes generacions. Una història pendent de refer.

La fàbrica de Domènec Carles és actualment centre cívic i biblioteca municipal, però quin és el destí de la Fàbrica Gran? El debat de la transformació de l’arquitectura industrial a Catalunya es manté vigent per la necessitat d’implementar nous usos a uns espais massa sovint desitjats per la bombolla urbanística. Bernat Hernàndez planteja en el seu projecte una proposta que obri un espai, no només físicament, sinó també simbòlicament a la comunitat, com espai de confluència per crear i fomentar unes identitats compartides.

De deu a una es podrà visitar l’exposició del projecte, i a dos quarts de dotze es farà la xerrada-col·loqui.

Vegeu una mica més d’informació a la web de Patrimoni Cultural.

Concedits els dos Ajuts a projectes de recerca etnològica de les Terres de l’Ebre per al 2021.

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha concedit els dos Ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre per al 2021, dos investigacions que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta de les recerques “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta i que serà realitzada l’equip local format per Sabina Colomé Ortí i Ariadna Reverté Callarisa; i “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i que anirà a càrrec d’Antoni Cartes Reverté.

La primera recerca va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta, i permetrà descobrir i ampliar les notícies històriques, fotografies i la memòria oral molt més enllà de les recollides fins avui, de manera que possibilitaran la inclusió de majors continguts patrimonials dins el programa de la nova edició de la Festa del Mercat, que estarà dedicada al comerç de proximitat ampostí, que abastia la ciutat i el seu territori d’influència en aquella època de grans canvis econòmics i socials a la ciutat.

La segona recerca posarà en valor les antigues Drassanes de Carceller, a Sant Carles de la Ràpita, que estan documentades des dels principis del segle XIX fins a mitjans de la dècada de 1990, instal·lades en diversos punts de la façana marítima, tot que els inicis de la seva activitat històrica són molt anteriors i es localitzen a Tortosa. L’inventari de les seves eines, estris i equips, que encara es conserven en el darrer emplaçament de drassana, permetrà documentar i explicar com es treballava antigament en aquesta important instal·lació.

Des del 2001, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ha atorgat aquests ajuts econòmics que han permès la realització de 31 projectes de recerca etnològica diferents, donant suport a entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre.

Conèixer el Patrimoni Històric i Etnològic de Flix i Riba-roja d’Ebre

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

Amb motiu de la celebració d’una nova edició de les Jornades Europees del Patrimoni, s’han convocat les XII Jornades del Patrimoni Històric a Flix, programades enguany amb les restriccions causades per la Covid-19. Es limitaran a una jornada de portes obertes a diverses activitats i a algunes visites guiades programades. El seu programa inclou entre les visites guiades diversos punts d’interès etnològic com ara el Refugi antiaeri i el Molí d’Oriol de Flix, un molí d’oli de premses de biga i lliura que ja s’esmenta en documents datats els anys 1400, 1511 i 1624; i també es podrà visitar (del 5 al 25 d’octubre) l’exposició “Els forns d’oli de ginebre. Una indústria de Riba-roja d’Ebre”, activitat que anirà acompanyada de la conferència “Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre” i d’una visita guiada als forns d’oli de ginebre de Riba-roja d’Ebre.

Organitzen: Associació La Cana i Amics de Riba-roja d’Ebre

Dates: del 10 al 18 d’octubre de 2020

Lloc: Diversos indrets i elements patrimonials de Flix i Riba-roja d’Ebre.

Hora: a partir de les 10h

Inscripcions: aforaments limitats.

Més informació i Telèfon: 654 651 966. Web La Cana i Facebook Amics de Riba-roja d’Ebre

Els jardins de la industrialització al Ter

museudelterDeixa un comentari

portada“Els jardins de la industrialització al Ter”, de Pere Casas Trabal, Jordi Cirera Bach, Carles García Hermosilla, Jordi Grané Casellas, Joan Molera González i Manel Vicente Espliguero, és la sisena obra publicada dins de la col·lecció “Patrimoni Industrial. Temes”, dirigida i coordinada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) amb Rafael Dalmau Editors.

El llibre és el resultat d’una recerca del Museu del Ter desenvolupada, en bona part, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya ( IPEC-Anàlisi) concedit l’any 2009.

La industrialització va transformar el món, Catalunya, i és clar, la conca del Ter. Sovint s’ha explicat aquest procés d’industrialització posant l’accent en l’arquitectura i la maquinària dels processos productius, però aquesta obra amplia el focus sobre el patrimoni industrial amb nous centres d’interès: els jardins. Als conjunts industrials de les vores del Ter, descobrim, a banda de rescloses, canals, fàbriques, blocs d’habitatges obrers i residències burgeses, un important conjunt de jardins i verd urbà. Els empresaris i inversors que iniciaven les seves aventures industrials a la vora del Ter no concebien els espais exclusivament per a la producció. Promovien una ocupació simbòlica del territori. I en aquesta ocupació els jardins van adquirir un pes important que s’ha posat poc en relleu.

Els jardins de la industrialització al Ter elabora en una primera part una anàlisi del context cultural i històric en el qual es produeix la proliferació dels enjardinaments en aquests conjunts industrials. En una segona part més extensa els autors hi proposen l’anàlisi particularitzada dels jardins i el verd urbà de vint conjunts industrials de la conca del Ter.

 

Data: Presentació el dimecres 10 de juliol a les 19.30h

Lloc: Auditori Roca. Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

El vidre català

Museu de les Terres de l'EbreDeixa un comentari

llibre vidre

Amb el llibre El vidre català, de Jordi Carreras Barreda, Brau edicions acaba de publicar un nou volum, el vuitè, de la seva col·lecció Eines i feines, orientada a recercar, recuperar i divulgar el coneixement de les arts manuals catalanes, incloent-hi des de les antigues tècniques d’oficis tradicionals als àmbits artesanals més populars.Un llibre de 184 pàgines, profusament il·lustrat amb dibuixos i fotografies històriques i actuals.

Diverses institucions, col·leccionistes i museus catalans amb fons etnològics han aportat al llibre informació i fotografies històriques, entre els quals el Museu de les Terres de l’Ebre.

Jordi Carreras és llicenciat en història de l’art per la UB, és responsable del departament d’antiguitats de la sala de subhastes Balclis de Barcelona i col·laborador del Museu del Disseny de Barcelona, especialment en tasques d’estudi i conservació de la col·lecció de vidre. És autor de diversos estudis i publicacions sobre la història del vidre, i ha col·laborat com a catalogador i documentalista de nombroses exposicions i catàlegs de diferents museus. És el responsable de la selecció i documentació dels objectes de vidre català de l’actual exposició del Museu del Disseny de Barcelona.

Editat: Brau Edicions (Figueres)

ISBN: 978-84-15885-77-1

Més informació: http://www.brauedicions.com/fonseditorial.php

Cultura Viva 2018: V edició Jornada Institut Ramon Muntaner

Institut Ramon MuntanerDeixa un comentari

MóralaNova.IRMUDates: divendres i dissabte 29 i 30 de juny de 2018
Lloc: Móra la Nova
Inscripció gratuïta aqui

Cultura Viva 2018: V edició Jornada Institut Ramon Muntaner

La jornada té com a objectiu posar en valor, la recerca, publicacions, activitats i projectes dels centres i instituts d’estudis de recerca local i comarcal del conjunt dels territoris de parla catalana. Pretén mostrar la diversitat de iniciatives i recerques i d’àmbits
temàtics i perspectives abordats. Al mateix temps, es vol convertir en un espai per a compartir idees i generar-ne de noves, a partir de la presentació de projectes que han comptat o que compten en la majoria de casos amb el suport econòmic de les convocatòries de l’Institut Ramon Muntaner.

Programa de la JornadaLlegeix més »