La Penya Barcelonista de Manlleu és la més antiga d’Osona i el Ripollés. Es va inaugurar l’11 de maig de 1972 amb la presència de l’aleshores president del F.C. Barcelona, Agustí Muntal. Ja des de finals dels anys seixanta el barcelonisme era un moviment emergent a Manlleu. Les primeres imatges gràfiques de celebracions per victòries del Barça a l’antic bar Parramon, primera seu de la penya, són d’aquesta època.

Amb aquesta exposició fotogràfica la Penya Barcelonista de Manlleu us convida a rememorar alguns dels moments més importants dels seus 50 anys d’història. L’exposició està dividida en cinc àmbits: els orígens de la penya, amb el franquisme encara present; els locals que han estat la seu i pal de paller de la penya des del inicis a l’esmentat bar Parramon; els viatges arreu d’Europa seguint al Barça en els moments importants; les activitats que han fet de la penya una entitat viva; i finalment un darrer àmbit dedicat a la gent que amb el seu temps i esforç ens han ajudat a fer Barça i també a fer Manlleu.

Es tracta principalment d’una exposició fotogràfica. Per a la seva producció la Penya ha realitzat tot un procés de recerca, documentació i digitalització de fotografia històrica que ha comptat amb el suport del Museu del Ter. De tot aquest treball s’han seleccionat 110 fotografies que es podran veure en aquesta exposició. Aquest procés de treball no s’esgota amb l’exposició, ja que creiem que aquesta representarà un impuls en aquest procés de recuperació de memòria a través de la fotografia.

L’exposició s’inaugurarà el proper divendres 1 de juliol a les 20h al Museu del Ter i es podrà veure fins al 2 d’octubre.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Gairebé un any després de l’enderrocament, el juliol del 2021, del darrer dels dos blocs dels pisos de can Garcia el passat 19 de juny es va fer un acte de record als pisos amb una trobada d’antics veïns, la presentació d’una escultura de l’artista Eulàlia Sellerés i una exposició fotogràfica exterior en gran format. Un acte organitzat per la Comissió de Veïns dels Pisos de can Garcia, l’Associació de Veïns del Barri de l’Erm, L’Ajuntament de Manlleu i el Museu del Ter.

L’exposició temporal “Reconstruint els pisos de can Garcia” és el darrer acte d’aquest projecte de reivindicació de la memòria d’uns blocs que ja no hi són, però que durant gairebé seixanta anys han marcat la fesomia de Manlleu i han estat icona d’una època que abasta des dels anys seixanta fins a l’actualitat. En un inici van acollir majoritàriament els “altres catalans”, com anomenava Paco Candel les persones arribades d’Andalusia i d’altres comunitats, i a partir del anys noranta els “nous catalans”, procedents d’altres països, sobretot amazics del Marroc en el cas de Manlleu.

La seva desproporció en relació a la resta de la ciutat causava admiració i desconfiança a parts iguals. Per la procedència diversa dels seus habitants, les seves parets han allotjat noves formes de vida, noves músiques, noves gastronomies, noves llengües, noves cultures, noves entitats… Perquè, a pesar de les dificultats del dia a dia, la vida bullia a Can Garcia.

Així, la història dels pisos de Can Garcia és la història de milers de persones que hi van trobar en algun moment la seva llar. L’enderroc dels dos grans blocs és una bona ocasió per exercitar la memòria col·lectiva. Els seus veïns, els que hi van viure, volen acomiadar-se de la que fou casa seva superant l’estigma i els prejudicis que la mirada externa sovint hi ha projectat. Aquest és l’objectiu d’aquesta exposició que neix d’aquesta demanda dels antics veïns, primer a través de l’Associació de veïns del Barri de l’Erm i posteriorment organitzats en la Comissió de veïns de can Garcia.

L’element central de l’exposició és una gran maqueta que reprodueix els dos blocs de can Garcia. Dintre d’aquesta maqueta compta amb 70 calaixos, que els visitants podran tafanejar descobrint dades de la història del pisos i records de la seva vida quotidiana: objectes, cançons, receptes, documents… Al voltant d’aquest element central comptarem amb un recull de fotografies dels pisos i el seu entorn ordenades cronològicament que acabaran amb un time-lapse de l’enderroc del darrer bloc obra del fotògraf David Fajula. En un altre àmbit diferents elements ens serviran per parlar de la vida a l’interior dels blocs acompanyats de dos documentals del fotògraf Sergi Cámara.

L’exposició s’inaugurarà el 30 de juny de 2022 a les 19:30h al Museu del Ter. L’acte també es podrà veure en línia a través del nostre canal de Youtube.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

Dijous 30 de juny de 2022 a les 18:00 al Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Inauguració de l’exposició que el Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha dedicat a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb motiu del centenari d’un projecte que s’inicià l’any 1922, fins al 1936, i que ofereix una font inesgotable de coneixement musical i etnològic de la Catalunya rural de l’època noucentista, i especialment de la nostra música popular, així com danses, tradicions i tot tipus de manifestacions culturals antigues, recollides a través del treball de camp, donacions i concursos i de l’exposició sobre Palmira Jaquetti, que va estar vinculada al llarg de la seva vida a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons.

Palmira Jaquetti i Isant va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i lletres.
La docència va ser sempre la seva vocació. El 1933 va ser contractada com a professora de la xarxa d’Instituts-Escola de la Generalitat de Catalunya i, després de la guerra civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatal de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963, a Els Monjos, en un accident de cotxe.
Al llarg de la seva vida va estar vinculada a importants institucions culturals del país, com l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona i l’Ateneu Barcelonès. Va produir una obra extensa que basta camps com la poesia, la traducció, la música i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons. Enamorada de la Vall d’Ara n’hi va viure llargues temporades. El 1973, amb motiu deis deu anys de la seva mort, se li van dedicar homenatges a Barcelona, Arties i Salardú.
L’exposició “Llum a l’ànima” vol focalitzar l’atenció en un aspecte consubstancial a la seva personalitat: una gran força interior, que la va ajudar a projectar vitalitat i entusiasme en allò que feia, però també a superar les adversitats individuals i col·lectives que li va tocar viure. “Llum a l’ànima” indica una actitud positiva i una voluntat de superació constant, un voler donar sentit a la vida a través, sobretot, de l’espiritualitat i de l’art.

L’any 1722 es va construir la mina que conduïa l’aigua del pou de Dalt Vila cap a l’actual ubicació de la font de la Mare de Déu, en aquells moments en els límits de la Vila i avui entre la plaça de Dalt Vila i la plaça de fra Bernadí al Baix Vila. Va ser una obra cabdal per a la millora de l’abastiment d’aigua al Manlleu del principis de segle XVIII. El nou espai es va posar sota la protecció simbòlica de la Mare de Déu i s’hi va construir una capelleta barroca presidida per una figura de Maria.

Enguany, doncs, es compleixen 300 anys de la construcció de la font. Celebrem aquesta fita amb la publicació del treball de recerca de l’investigador Joan Arimany i Juventeny “La font de la Mare de Déu. L’aigua que sadollava Manlleu”. Joan Arimany és especialista en religiositat popular i un gran coneixedor de la història local de Manlleu. Ja s’havia ocupat de la font de la Mare de Déu amb motiu d’una recerca, exposició i publicació sobre les capelletes de carrer de Manlleu. El treball es va publicar a la col·lecció “La turbina”, també del Museu del Ter amb el títol “Devoció, festa i veïnat. Capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu”, disponible ara també en línia a la web del Museu de Ter. Amb motiu d’aquest 300 aniversari Arimany ha actualitzat i aprofundit en els treballs sobre la font i el resultat és aquesta obra. A banda d’aquests treballs, Joan Arimany també ha publicat dos treballs a les col·leccions del Museu del Ter sobre el Tonis de Manlleu i el Ball del Ciri de Manlleu.

El llibre que presentem inclou una anàlisi sobre l’abastiment històric de l’aigua a Manlleu i sobre la importància pràctica, però també simbòlica, de l’aigua en el nostre univers cultural; una història de la font de la Mare de Déu des de la seva construcció fins a l’actualitat, amb una especial atenció als convulsos anys trenta del segle XX; i finalment una anàlisi de la vida social i la devoció al voltant de la font de la Mare de Déu: associacionisme, festa, goigs, etc… El treball està àmpliament il·lustrat, com és habitual en les publicacions en línia del Museu del Ter.

No volem deixar passar aquesta presentació i la commemoració d’aquests 300 anys d’història sense fer un reconeixement públic al col·lectiu de dones que històricament ha tingut cura de la font: l’agrupació coneguda amb la denominació de “Pabordesses de la font de la Mare de Déu”. Aquesta entitat, sense estar inscrita en cap registre, és segurament el col·lectiu de la societat civil manlleuenca més antic i amb continuïtat fins al present. Les pabordesses solien i solen ésser veïnes properes de la font i se n’han cuidat històricament de forma desinteressada. Per aquests motius, l’Ajuntament de Manlleu vol fer un reconeixement al col·lectiu de dones que encara avui tenen cura de la font de la Mare de Déu.

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat