Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

20 juny 2022 APSATDeixa un comentari

Casal de Cultura “L’Escola”
Plaça Ajuntament, s/n Rellinars
Exposició de l’1 de juliol al 14 d’agost de 2022

Del divendres 1 de juliol al diumenge 14 d’agost de 2022, al Casal de Cultura L’Escola de Rellinars, es farà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

La inauguració oficial es farà el diumenge 3 de juliol a les 12 del migdia.

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 30 vegades a Catalunya. Des del març del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campedró (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia) i la Morera de Montsant (Priorat).

Actualment s’està fent a La Sénia (Montsià).

Durant el 2022 anirà a: Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat) i Mura (Bages).

Durant el 2023: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental).

Per ara són 47 indrets.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Transhumància i camins ramaders de Catalunya

20 juny 2022 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

Fins el 1 de juliol es poden presentar comunicacions en qualsevol dels eixos temàtics del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya sorgeix de la inquietud pel que fa a la situació actual del sector i de la voluntat de continuïtat després de l’èxit i l’acollida que va tenir la primera edició. Els objectius principals d’aquesta edició continuen sent la posada en valor de la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya. Una de les novetats es la major visibilització que tindran els aspectes i reptes actuals pel que fa a la preservació de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global. Hi ha tres eixos: Eix 1.Des(xifrant) la ramaderia extensiva: reptes i estratègies de futur. Es podran presentar comunicacions relacionades amb la situació actual de la ramaderia extensiva, les oportunitats que genera la transhumància, el repte del relleu generacional, la nova PAC, l’accés a la terra, els comunals, la igualtat de gènere, la comercialització entre altres. Eix 2. Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial. Es podran presentar comunicacions relacionades amb projectes que s’estan desenvolupant al territori, tant a escala local com nacional, que estableixen un diàleg entre la recerca present i passada sobre la transhumància i la ramaderia extensiva, la transferència de coneixement científic sobre aquesta temàtica a diferents àmbits de la societat i la valorització d’aquesta pràctica a través de la divulgació. Eix 3. Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. Es podran presentar comunicacions relacionades amb l’activitat ramadera transhumant a Catalunya relacionades amb el seu futur, tenint en compte els condicionants actuals, el canvi climàtic, les infraestructures de les xarxes transhumants, equipament associats, projectes de valorització i recuperació en curs, el marc legal, la gestió i planificació de les actuacions de valorització, manteniment i millora.

Organitzen: Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Arca, Universitat de Lleida, Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, i Grup de Treball de Transhumància i Camins Ramaders.

Dates: el Congrés tindrà lloc durant el mes d’octubre de 2022: el primer eix del 6 fins al 8 a el Pont de Suert, el segon del 13 fins al 15 a Amposta, i el tercer del 27 fins al 29 a Igualada.

Més informació: en el següent enllaç trobareu informació de com presentar les comunicacions a: http://transhumancia.com/ca/comunicacions/

Les bruixes: entre la història i la tradició

20 juny 2022 Museu de les Terres l'EbreDeixa un comentari

La xerrada titulada “Les bruixes: entre la història i la tradició”, a càrrec de l’antropòloga M. Carme Queralt Tomàs, i una breu visita guiada a l’exposició, formaran part de la inauguració de l’exposició itinerant “Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”, produïda pel Museu d’Història de Catalunya i comissariada per Agustí Alcoverro i Josefina Roma. Incidirà en els elements de la doble imatge, positiva i negativa, que han tingut les bruixes, unes velles i altres joves, en la tradició popular catalana, alguns dels quals es contraposen a la imatge dels bruixots.

L’exposició fa difusió de com entre 1450 i 1750 moltes regions d’Europa van patir l’anomenada cacera de bruixes, que, en càlculs ponderats, va comportar 110.000 persones processades i no menys de 60.000 execucions, 400 a Catalunya. També al Bisbat de Tortosa hi ha documentats un nombre de processos inquisitorials contra suposades bruixes. Les víctimes van ser, arreu d’Europa, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles i que vivien soles.

L’acte d’inauguració es farà a la sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller, i finalitzarà amb una breu visita guiada a l’exposició.

Organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials de Cultura i Serveis Territorials d’Igualtat i Feminisme.

Col·laboració: el suport de l’Ajuntament de Tortosa.

Dates: del 22 de juny al 24 de juliol de 2022.

Lloc: Sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller. Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, c/ Jaume Ferran i Clua, 4, de Tortosa.

Inauguració: divendres 22 de juny de 2022, a les 19h.

Horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i dissabtes, diumenges i festius, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 20.00 h. Horari especial per a la Festa del Renaixement: dijous 21 i divendres 22 de juliol, de 18.00 a 24.00 h, dissabte 23 i diumenge 24, d’11.00 a 13.00 h i de 18.00 a 24.00 h.

Més informació: Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre. Tel. 977 44 80 70

PRESENTACIÓ DE LA RECERCA: GEGANTS DE BARRI. Gegants i geganters en la recuperació festiva del carrer a Barcelona després de la dictadura franquista i la transició (1977-1989)

13 juny 2022 Institut Català d'Antropologia (ICA)Deixa un comentari

Data: 15 de juny de 2022 a les 18.30h.

Lloc: Museu Etnològic i de Cultures del Món-Seu Montcada (C.Montcada 12, Barcelona)

Es presentaran els resultats de la recerca que sota el mateix títol es va portar a terme al 2021.

Intervindran: Sandra Anitua, Manuel Delgado i Marc Sierra (Membres de: Cultura popular i conflicte i Antropologia del Conflicte Urbà) #GRUPSTREBALLICA

Organitza: Institut Català d’Antropologia (ICA). Amb la col·laboració de: Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, en el marc del Programa Cultura Viva 2022 #CULTURAVIVAETNOLOGIA

“El Serpent de Manlleu. Un animal fantàstic més viu que mai”. Nova exposició en línia del Museu del Ter

09 juny 2022 museudelterDeixa un comentari

Visita l’exposició

Des de l’any 2006, cada 14 d’agost, Manlleu surt al carrer per celebrar la Festa del Serpent. Però d’on sorgeix aquesta festa? És la representació d’una llegenda que té un gran Serpent de protagonista. La Devesa de Manlleu, un espai natural singular, en un meandre a la riba dreta del Ter, era la residència d’aquest animal fantàstic.

El Serpent de Manlleu és l’exemplar més cèlebre de tots aquells serpents amb cabellera i diamant, que es diu poblaven el nostre país. Si bé molts d’ells han caigut en el pou de l’oblit, el serpent manlleuenc és tot el contrari. La llegenda sobre aquest animal fantàstic ha arribat ben viva fins als nostres dies i l’existència d’una cançó popular que en parla el converteix en un cas únic i excepcional.

Aquesta exposició en línia està dividida en 9 sales virtuals que ens parlen sobre la Devesa de Manlleu, els orígens de la llegenda, l’evolució de la cançó i el procés que porta a la creació de l’actual festa del Serpent de Manlleu. Un recorregut fet per mitjà de textos, fotografies, il·lustracions, àudios i vídeos que es pot visitar al web del Museu del Ter.

L’exposició ha estat comissariada per Toni Donada, estudiós dels orígens de la llegenda i la cançó del Serpent, il·lustrador i activista en el procés de creació de la festa i la reivindicació de la llegenda. Tot això el converteix en el millor coneixedor del fil que ens porta des de l’origen de la llegenda i la cançó fins a la festa actual. El disseny i muntatge del projecte ha anat a càrrec de l’empresa manlleuenca LUEE de serveis de cultura digital.

El projecte ha comptat amb la col·laboració de la DG de Cultura Popular i Associacionisme Cultural en el marc del programa “Etnologia en xarxa” de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

La presentació de l’exposició es farà el 10 de juny a les 19:30h al Museu del Ter, i comptarà amb la presentació del comissari de l’exposició.

Cliqueu aquí per fer la visita en línia de l’exposició

Per a més informació: www.museudelter.cat – 938515176 – info@museudelter.cat

L’Hora dels Infants

08 juny 2022 Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Dijous 9 de juny, a les 22:45, s’estrena al Canal 33 el documental “L’Hora dels Infants. Colònies escolars i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya“, de Goita ! Audiovisuals.

Què té a veure un pavelló de fusta sueca a Berga amb la platja de la Barceloneta? I l’ombra d’una pineda de Calafell amb la Central Hidroelèctrica de Capdella, al cor del Pirineu? En aquests quatre escenaris es van experimentar i aplicar, fa cent any, alguns dels mètodes pedagògics més renovadors d’aquell moment. Tot i que el seu objectiu inicial era una altra, van acabar esdevenint autèntics laboratoris educatius. Alguns s’han mantingut a l’oblit, fins avui, mentre que altres es van convertir en icones d’una època daurada de l’escola catalana. Idees com l’aprenentatge actiu, la importància de la música o de la lectura i, sobretot, situar l’infant al centre de l’ensenyament es van aplicar fins a uns nivells mai vistos i, potser, encara avui no hem tornat a repetir.

El documental recupera la memòria d’algunes experiències pioneres com les de l’Escola de Bosc de Montjuïc o l’Escola del Mar de la Barceloneta i, per primer cop, explica a un públic general alguns fets com les colònies de Capdella, la de Vilamar de Calafell o la colònia permanent de Berga.

El documental ha estat possible gràcies a la participació col·laboració de @tv3cat #eldocumental33 Barcelona.cat Ajuntament de Berga Ajuntament de Calafell Museu Hidroelectric Capdella #torredecapdella Institut Ramon Muntaner @Ecomuseu de les valls d’Àneu @FundacióArturMartorell Associació de Mestres Rosa Sensat, Eduard Miguel, Norbe Fernandez Monteis, Marti Boneta i Carrera, Joan Bramon Mora, i Escola Malagrida Escola del Mar.

XXIII convocatòria Premi de recerca Ricart i Giralt

02 juny 2022 Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Un any més el MMB i l’IRMu han convocat conjuntament el Premi de recerca Ricart i Giralt. Aquest premi accepta a concurs projectes d’investigació a realitzar al llarg d’un any, que tractin sobre el patrimoni i la cultura marítima a les terres de parla catalana, des del punt de vista de les ciències socials. Ha de ser una recerca inèdita, i el jurat concedeix el premi a la proposta que valoren més interessant, més ben pensada i realitzable durant l’any. L’import del premi són 6000 €.

El termini de presentació finalitza l’1 de juliol a les 14 h. Es pot presentar la documentació presencialment al registre del MMB (demanant cita prèvia a informació@mmb.cat ) i també telemàticament a la seu electrònica del MMB, a través de la web, accedint a tràmits i omplint la instància genèrica, a la que s’hauran d’adjuntar la documentació com especifica les bases.

Podeu accedir des de aquí a les bases de convocatòria. Per més informació sobre el premi, la convocatòria i les bases, consulteu el blog de recerca del MMB.

Etnologia.cat

Mes: juny de 2022