La declaració de BCIN reconeix la singularitat d’aquest sistema d’explotació del territori ja desaparegut, però de gran valor patrimonial.

Riba-roja d’Ebre esdevé la setena zona d’interès etnològic reconeguda a Catalunya, un reconeixement que omple d’orgull i reforça el compromís de continuar treballant per la cultura i el territori.

La Generalitat de Catalunya ha declarat Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zones d’interès etnològic, deu forns d’oli de ginebre del terme municipal de Riba-roja d’Ebre. Es tracta d’una fita històrica per al patrimoni local i per a la nostra entitat, que des de fa anys treballa per preservar i divulgar aquest llegat singular. Amb aquest reconeixement, Riba-roja esdevé la setena zona d’interès etnològic de Catalunya.

Un patrimoni etnohistòric únic a Catalunya

Els forns d’oli de ginebre, també anomenats ginebreres, servien per destil·lar en sec les soques de càdec -un arbust molt comú- per obtenir un oli amb múltiples usos medicinals, veterinaris i cosmètics. El procés es feia mitjançant la combustió a l’interior d’una cambra (tupí) construïda en pedra seca sobre grans roques, i l’oli es recollia en piques exteriors.

Aquest producte va ser àmpliament comercialitzat entre els segles XVI i XIX, aprofitant els recursos naturals i les condicions socioeconòmiques de la zona. La majoria dels forns de Riba-roja corresponen a la tipologia més gran i complexa de totes les documentades, pensada per a la producció a gran escala.

Al municipi s’han documentat 23 forns, dels quals 14 estan inventariats i protegits com a béns culturals d’interès local i 10 són ara declarats BCIN. El conjunt actua com a testimoni d’un sistema d’explotació del territori desaparegut, però d’alt valor patrimonial, cultural i etnològic, únic a Europa per la seva concentració i tipologia.

Un reconeixement al treball col·lectiu

Aquesta declaració és el resultat de molts anys d’esforç, recerca, voluntariat i dedicació de la nostra entitat i de totes les persones que han treballat per recuperar, preservar i difondre aquest patrimoni excepcional. També representa un punt d’inflexió per continuar avançant en la seva conservació i posada en valor i reforça el compromís de situar aquest patrimoni singular de les Terres de l’Ebre en el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Els forns reconeguts com a Béns Culturals d’Interès Nacional són:

Forn de Sant Francisco

Construït sobre roca natural i amb una pila principal de més de 200 litres, destaca per la boca de sortida de grans dimensions i per les canalitzacions annexes. Es conserva en estat deficient, sense actuacions de manteniment.

Forn de Mariano Agustí de Ca Balances

Un dels més grans identificats, amb tupí troncocònic i mur exterior de pedra seca. Malmès per les pluges de finals de 2024, necessita una consolidació urgent. L’última encesa documentada data dels anys 1928-1930.

Forn de Rosildo

En bon estat i de tipologia esvelta, amb tupí cilíndric-cònic i pedres helicoidals de contrafort. S’hi observen restes de sutge i altes temperatures a l’interior.

Forn de les Cadolles de Carlets

Parcialment enderrocat, vinculat històricament al transport fluvial de l’oli. Conserva el mur exterior, el tupí, la cambra de combustió i la llisera de roca.

Forn del Racó de les Fosses

Un dels més grans i singulars del conjunt. Manté intactes les obertures del mur i del tupí, i conserva l’espai semicircular destinat a la decantació de l’oli.

Forn de la Vall de Valera

En estat regular, amb enderroc parcial de la coberta i tupí reblert. La pila de recollida no s’ha localitzat. Requereix neteja per aprofundir en el seu estudi.

Forn de la Vall del Metxut

En estat deficient i sense restes visibles del tupí. La cúpula, de falsa volta, està enderrocada. El topònim “lo racó del forn” testimonia el seu ús històric.

Forn de Quimet del Recader

Consolidat i en bon estat com a resultat de les intervencions arqueològiques. Es conserven els murs perimetrals, les piles de recollida i la boca de sortida. Les pedres interiors, blanques i arrodonides, evidencien exposició a altes temperatures.

Forn de Miquel del Sim

De planta circular i coberta parcialment enderrocada, mostra clarament el tupí, la cambra de combustió i la pila de recollida. Les intervencions han permès consolidar-ne l’estructura.

Forn de Valldeporcs de Catxap

Malmès però identificable. Manté restes de mur perimetral, la boca d’entrada, la boca de sortida i la pila de recollida d’uns 150 litres. Les pedres blanques evidencien l’ús continuat a altes temperatures.