I Jornadas de buenas prácticas en Museos Etnográficos

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

Dates: 5 i 6 d’octubre de 2023

Lloc: Casa de Cultura de l’Ajuntament de Grandas de Salime (Astúries)

L’eix vertebrador d’aquestes jornades és la presentació d’experiències i «bones pràctiques» d’interès per als professionals dels museus etnogràfics. Des d’un enfocament transversal, multidisciplinari i plural, es combinaran ponències teòriques i metodològiques amb intervencions vinculades a la pràctica professional, i amb sortides de camp que permetran presentar un coneixement directe del patrimoni etnogràfic de l’entorn.

Les jornades tindran entre altres els següents objectius:

-Reflexionar, des d’un punt de vista crític, sobre els problemes de gestió en els museus etnogràfics i presentar i analitzar, a través d’intervencions vinculades a aquest camp, diferents «bones pràctiques», i que la seva replicabilitat pugui ser d’interès per a les institucions museístiques.

-Presentar un marc obert de la situació actual i els reptes que afronten els museus etnogràfics des de la perspectiva de diverses disciplines.

-Fer visible la importància del patrimoni cultural etnogràfic com a motor de desenvolupament en termes territorials i la rellevància de les institucions museístiques com a element indispensable en la difusió patrimonial.

-Proporcionar eines teòriques i pràctiques als i les professionals dels museus etnogràfics com a punt de partida per al possible el desenvolupament de nous mètodes de treball i la creació de noves experiències en aquestes institucions.

Programa i inscripcions

XIII Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs

Ecomuseu de les Valls d'ÀneuDeixa un comentari

El dies 29, 30 de setembre i 1 d’octubre de 2023 se celebrarà a Puigcerdà (Museu Cerdà. C/ d’Higini de Rivera, 4) la tretzena edició del Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs sota el títol “Infraestructures i comunicacions al Pirineu”.

El Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, de caràcter biennal, està organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de Cerdanya, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències.

En aquesta ocasió, el col·loqui se centrarà en l’anàlisi de les infraestructures i les comunicacions al Pirineu. En aquest sentit, la realitat d’un territori la condicionen múltiples variables. Les infraestructures que s’han construït o bé les que s’han programat i no executat, així com les comunicacions de tot tipus, tant les que faciliten els desplaçaments geogràfics com les que permeten els serveis i fluxos digitals, són aspectes fonamentals per entendre l’ordenació territorial, les dinàmiques socials, econòmiques, polítiques i culturals d’un territori, les seves relacions amb d’altres zones i el seu paper en un context més global.

El col·loqui s’estructurarà al voltant dels tres àmbits temàtics següents:

Àmbit 1. Infraestructures i comunicacions al llarg de la història (fins al segle XIX)

Àmbit 2. Comunicacions com a factor d’estructuració del territori

Àmbit 3. Actualitat i perspectives de futur

Més informació: https://www.irmu.org/news/4767

El Càntir del Drac de Breda

Museu Etnològic del MontsenyDeixa un comentari

El proper dissabte 14 d’octubre a les 11 del matí tindrà lloc la inauguració de l’exposició «El Càntir del Drac de Breda» comissariada per Pere Esteve i Masó , Jordi Goñi i Sarsanach i Yago Pons i Mundet

El càntir del Drac va ser una peça de ceràmica decorativa que va donar renom a la vila de Breda durant bona part del segle XX. Començat a fer a partir dels anys quaranta el seu creador, en Joan Bagué i Saurí (1883-1964), va idear-lo basant-se en els «càntirs modernistes» que aleshores es feien a la Bisbal d’Emprodà. Abandonada la seva producció a finals de segle passat, aquesta exposició vol recuperar de l’oblit aquest tipus de cànitr i ser un homentage a tots els terrissers bredencs, veritables artistes que varen fer-ne.

L’exposició es podrà visitar al Centre Cultural Els Forns de Breda del 7 d’octubre al 26 de novembre

Es presenta el tercer títol de la col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal dedicat als arts menors

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

El passat divendres 15 de setembre, en el marc de la 26ena edició de la Festa de la Sal, es presentà a l’Alfolí de la Sal- Museu de l’Escala, el tercer volum d’aquesta col·lecció que va néixer l’any 2021

La col·lecció Els oficis de la Festa de la Sal es va concebre amb la voluntat de recuperar i difondre el patrimoni vinculat a la confecció d’estris, eines, arts i bastiments emprats en els oficis i activitats que es mostren en la Festa de la Sal de l’Escala. L’objectiu és explicar els orígens d’aquestes activitats tradicionals, la seva evolució, els materials naturals emprats i també com han anat desapareixent, fent que estris i objectes creats durant tants anys hagin esdevingut actualment peces de museu.

En aquest tercer volum, que porta per títol “Palangre, tresmall, rall i altres arts menors”, es descriuen diferents pesqueres que s’engloben en aquest grup, donant especial importància al palangre, el tresmall i el rall. A més a més, això es fa amb testimonis de pescadors escalencs i fotografies de les diferents variants d’arts, algunes de les quals ja no es practiquen.

Llegeix més »

4a Setmana de la Pedra Seca

APSATDeixa un comentari

Ja s’han confirmat les primeres activitats per a la 4a Setmana de la Pedra Seca.

L’edició de 2023 es celebrarà del 24 de novembre al 3 de desembre i coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració de la tècnica de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

La Setmana de la Pedra Seca compta ja amb les primeres activitats confirmades per la celebració de la seva quarta edició. Seguint la línia iniciada l’any 2020, les activitats dins la Setmana giren al voltant de tres eixos temàtics: la descoberta, l’aprenentatge i la divulgació.

Per participar a la Setmana de la Pedra Seca només cal organitzar una activitat relacionada amb aquesta tècnica constructiva entre el 24 de novembre i el 3 de desembre de 2023. La convocatòria està oberta a institucions, entitats públiques i privades, col·lectius i grups de voluntaris i voluntàries vinculades al manteniment i difusió del patrimoni i/o l’ofici de la pedra seca. Les inscripcions d’activitats per formar part de la iniciativa estan obertes a través del formulari del web oficial: www.setmanapedraseca.cat, on també pot consultar-se el calendari d’accions confirmades.

Aquest 2023 la Setmana de la Pedra Seca coincidirà amb el cinquè aniversari de la declaració d’aquesta tècnica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.

L’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Ajuntament de Torrebesses assumeixen un any més l’organització de l’esdeveniment que té per objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca. En l’edició de 2022 es va batre el rècord de propostes amb 121 activitats de descoberta, divulgació i formació arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, Andorra, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

La Setmana de la Pedra Seca compta amb el suport i finançament de la Diputació de Lleida, així com amb la col·laboració de diferents entitats públiques i privades d’arreu del territori que contribueixen a la seva difusió.

Veure:

https://www.setmanapedraseca.cat/noticies/primeres-activitats-confirmades-per-la-4a-setmana-de-la-pedra-seca

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Museu de Gavà
Plaça de Dolors Clua, 13-14 Gavà
Exposició del 21 de setembre al 5 de novembre de 2023

Del divendres 21 de setembre al diumenge 5 de novembre de 2023 es farà al Museu de Gavà l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 50 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància.

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), la Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès), Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Cervià de les Garrigues (Garrigues).

Actualment s’està fent a Viladecans (Baix Llobregat).

A continuació, en el 2023: Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental).

En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

Per ara són 60 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024.

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a:

https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Presentació de l’estudi sobre la composició social de les colles castelleres promogut pel CEPAC

Dir. General de Cultura Popular i Associacionisme CulturalDeixa un comentari

Teatre Tarragona. Rambla Nova, 11, Tarragona
Dilluns 4 de setembre, 19.00 h

El vestíbul del Teatre Tarragona acull el pròxim dilluns 4 de setembre, a les set de la tarda, l’acte de presentació dels resultats de l’estudi “Una diapositiva social i cultural de les colles castelleres de Catalunya”, el projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC). El mateix acte, que forma part del programa “Cultura Viva” de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, servirà per a llançar la convocatòria de la tercera edició de la beca, que en aquest cas es fa conjuntament amb la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili.

La recerca guanyadora de la II Beca és el primer estudi complet realitzat sobre la composició social de les colles castelleres, amb una enquesta que va rebre prop de 2.000 respostes vàlides que ofereixen una panoràmica molt precisa de qui són els castellers i les castelleres avui en dia en relació a qüestions com l’origen, el nivell educatiu, la situació familiar o el seu posicionament polític. La recerca l’han dut a terme les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, que seran les encarregades d’explicar les principals conclusions.

En l’acte també hi participaran Miquel Botella, president del CEPAC, Marta Calull, directora de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, i Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’ajuntament de Tarragona, que finança la beca. Tots tres presentaran la tercera edició de la beca, que amb la incorporació de la URV als convocants dobla la seva dotació, pujant als 8000 euros.

L’assistència a l’acte és lliure i gratuïta.

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala d’exposicions de la Torre del Baró
Carrer d’Àngel Guimerà, 2 Viladecans
Exposició del 7 de setembre al 31 d’octubre de 2023

Del dijous 7 de setembre al dimarts 31 d’octubre de 2023 es farà a la Sala d’exposicions de la Torre del Baró de Viladecans l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). 

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 49 vegades a Catalunya. Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. 

Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental), La Nou de Gaià (Tarragonès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).  

Actualment s’està fent a Cervià de les Garrigues (Les Garrigues).  

A continuació, en el 2023: Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès occidental). En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). 

Per ara són 59 indrets en 5 anys. Del novembre de 2019 fins el desembre de 2024. 

El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723

Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya

APSATDeixa un comentari

Sala Cultural de l’Ajuntament

Francesc Palau, 1 Cervià de les Garrigues

Exposició de l’1 al 17 de setembre de 2023

Del divendres 1 de setembre al diumenge 17 de setembre de 2023 es farà a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Cervià de les Garrigues l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya” que organitza la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). 

L’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”, des de l’inici de la seva itinerància, a Torrebesses el novembre de 2019, amb aquesta edició s’haurà fet 48 vegades a Catalunya.

Des de l’abril del 2021 tenim dues còpies fent aquesta itinerància. Anteriorment s’ha fet a Torrebesses (Segrià), Castellar del Vallès (Vallès Occidental), Amposta (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages), Bonastre (Baix Penedès), La Fatarella (Terra Alta), Olot (la Garrotxa), La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), Tortosa (Baix Ebre), Sant Fruitós de Bages (Bages), Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), L’Arboç (Baix Penedès), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Ulldemolins (Priorat), Sitges (Garraf), Mont-roig (Baix Camp), Móra la Nova (Ribera d’Ebre), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Girona (Gironès), Avinyó (Bages), Campredó (Baix Ebre), Tivenys (Baix Ebre), Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), Sant Pere de Ribes (Garraf), Igualada (Anoia), La Morera de Montsant (Priorat), La Sénia (Montsià), Rellinars (Vallès Occidental), Tarragona (Tarragonès), Bellvei (Baix Penedès), Ginestar (Ribera d’Ebre), Bellvís (Pla d’Urgell), Pla de Santa Maria (Alt Camp), Cervelló (Baix Llobregat), Mura (Bages), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Vila-rodona (Alt Camp), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), Roses (Alt Empordà), Subirats (Alt Penedès), Cerdanyola (Vallès Occidental) i La Nou de Gaià (Tarragonès).  

Actualment s’està fent a Vilanova i la Geltrú (Garraf). A continuació, en el 2023: Viladecans (Baix Llobregat), Gavà (Baix Llobregat), Rocafort (Bages) i Sentmenat (Vallès Occidental). En el 2024: Benifallet (Baix Ebre), Begues (Baix Llobregat), Vinaixa (Les Garrigues), La Palma de Cervelló (Baix Llobregat), Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Torroella de Montgrí (Baix Empordà). 

Per ara són 59 indrets en 5 anys, del novembre de 2019 fins el desembre de 2024. El catàleg de l’exposició (10 euros) es pot aconseguir a: https://llibreria.gencat.cat/product_info.php?products_id=9723