Jornada d’artesania del Pirineu

Primera trobada de productors i elaboradors de salers i peces de fusta tradicional del Pirineu

28 d’octubre de 2023. Quadra de Casa Gassia, Ecomuseu de les valls d’Àneu

Al Pallars i al Pirineu existeix una llarga tradició de treball de la fusta per elaborar peces
domèstiques i d’ús quotidià, entre les quals cal destacar els salers, les formatgeres, les
escudelles, etc.
Aquesta Jornada està dirigida a artesans i artesanes del Pirineu, i als estudiosos i interessats en
el món de la fusta. El seu objectiu principal és compartir coneixements, i intercanviar
tècniques, experiències i bones pràctiques.
Les artesanies relacionades amb el territori, com a reflex del seu patrimoni històric i etnològic,
poden considerar-se un interessant àmbit d’activació de processos de desenvolupament local
del Pirineu i, en aquesta trobada, volem analitzar les seves potencialitats i oportunitats a partir
del treball de la fusta.

PROGRAMA
10.15h Presentació de la Jornada
10.30h La Cultura tradicional de la madera en el Pirineo, a càrrec de Luís Salesa. Artesà del
boix a ganivet. Pirineu Aragonès
11.00h El saler al Pirineu en l’obra de Violant i Simorra i Fritz Krüger, a càrrec d’ignasi Ros.
Ecomuseu de les valls d’Àneu
11.20h Pausa-cafè
12.00h Presentació dels diferents artesans i artesanes de la fusta del Pirineu i les seves
produccions
13.00h Debat i intercanvi d’experiències
14.00h Elaboració de conclusions
14.30h Dinar
16.00h Visita a les reserves de l’Ecomuseu de les valls d’Àneu

Inscripcions
Cal enviar un correu a reserves@ecomuseu.com amb el nom, telèfon i la vinculació amb
l’artesania de la fusta.
Places limitades. Inscripció gratuïta.

Organitza

Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Artesania de Catalunya, IDAPA, OPEI, Xarxa de Museus
d’Etnologia de Catalunya
, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Generalitat de
Catalunya.

Passat, present i futur dels èquids a Catalunya

Aprofundir en l’impacte que han tingut els èquids (cavalls i ases) en les societats humanes al llarg del temps i posar sobre la taula els actuals reptes del sector – especialment en relació amb la preservació de les races autòctones, la pèrdua de diversitat genètica i la viabilitat econòmica de la seua cria- són els objectius de les primeres Jornades de Bestiar de Peu Rodó que arrencaran aquest dissabte 21 d’octubre a Esterri d’Àneu. Es tracta d’una iniciativa de la Universitat de Lleida (UdL), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Ajuntament de Salàs de Pallars i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb la col·laboració de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Ramaders, veterinaris i experts del món acadèmic comparteixen un programa descentralitzat, que es desenvoluparà en diversos municipis «fortament relacionats amb la cria i maneig del bestiar de peu rodó», segons els organitzadors. Es tracta d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Salàs de Pallars (Pallars Jussà), Bellver de Cerdanya i Puigcerdà (Cerdanya). «Aquesta elecció no és casual i té una vocació reivindicativa pel que fa al món rural i les fires ramaderes com a punts clau de transferència de coneixements», subratllen.

Les sessions s’emmarquen en el projecte de recerca CENTAURO – PID2020-113369RJ-100, liderat pel Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL. «Les races autòctones d’èquids actuals són el resultat de segles de coexistència i selecció genètica, que han donat lloc a espècimens més eficients i millor adaptats als nostres paisatges mediterranis. Aquest és un patrimoni biològic i cultural de valor incalculable que no podem deixar perdre», destaca la investigadora del GIP, Ariadna Nieto Espinet.

«La rellevància socioeconòmica que han tingut els èquids fins a mitjan segle XX, contribuint al desenvolupament rural, la fixació de la població al territori i la conservació de la biodiversitat i del patrimoni genètic, contrasta amb la seua situació actual en tota Europa, en què la diversitat i continuïtat de moltes races estan amenaçades per l’abandó de la seua explotació», afegeix Nieto Espinet.

Les Jornades de Bestiar de Peu Rodó pretenen ser una plataforma que promogui la presa de decisions informada en la planificació i estratègies futures sobre la gestió i usos de les races autòctones ramaderes a Catalunya; aportant recomanacions per afavorir la seua recuperació i preservació. La fita és sensibilitzar a les institucions i la ciutadania sobre el valor biològic, sociocultural, econòmic i ambiental dels èquids.

Per abordar aquest futur, el programa planteja un enfocament multidisciplinari que permetrà abordar la temàtica des de diferents línies de recerca i coneixement tan diverses com l’arqueologia, la història, la veterinària, l’etnografia, la producció animal i l’agronomia. El programa inclou conferències, debats, comunicacions i activitats pràctiques, com ara una demostració de tracció animal moderna a Salàs de Pallars.

Hi prendran part experts de la UdL -tant del GIP com del departament de Ciència Animal-, l’IDAPA, l’Associació Portuguesa de Tracció Animal, l’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA), l’Associació Nacional de Tracció Animal (ANTA), Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà, l’Escola Agrària del Pallars, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, l’Institut National Asin et Mulassier (INAM), el Centre Européen de Ressources et de Recherches en Traction Animale (CERRTA), el Centre for Anthropobiology and Genomics of Toulouse (CAGT), la Institució Catalana d’Història Natural, l’Associació de criadors d’eugues de muntanya del Ripollès, l’Associació del Foment de la Raça d’Ase Català (AFRAC) i l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).

PROGRAMA

Condimenta’t

Jornades Europees del Patrimoni a Sant Feliu de Guíxols

14 D’OCTUBRE DEL 2023 A LES 11:30

La cuina mediterrània té una llarga tradició en l’ús de les plantes aromàtiques i medicinals a la cuina, fruit de la riquesa i diversitat del territori amb abundància d’espècies i olis vegetals. Utilitzant plantes medicinals en els condiments de cuina tenim l’oportunitat de fer una prevenció i mantenir un bon estat de salut, mentre gaudim dels plaers aromàtics als plats.

A través d’aquest taller podràs aprendre els beneficis nutricionals d’algunes plantes i a elaborar condiments per tal de preservar el màxim el seu valor nutricional i medicinal.

Una manera de preservar un bon estat de salut mentre mengem!

Jornades Europees de Patrimoni: cànters i marraixes de la Galera

Un any més, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni, una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des de 1991 i que està considerada l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. Enguany es portaran a terme els dies 13, 14 i 15 d’octubre amb un gran ventall de propostes que es podran consultar, organitzades temàticament i geogràficament, en l’agenda en línia. Les Jornades Europees de Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per redescobrir el nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

El lema de l’edició d’enguany, proposat pel Consell d’Europa, és “Patrimoni viu”, fent referència a «les pràctiques, els coneixements i les habilitats que es transmeten de generació en generació, i que actualment es continuen mantenint”. La Galera participa d’aquestes Jornades a través d’una visita guiada i audiovisuals (per adults i infants), a l’espai permanent del Museu Terracota (baixos de l’Ajuntament de la Galera) per tal de conèixer l’ofici de terrisser (canterer a la Galera i a les Terres de l’Ebre) i descobrir una artesania mil·lenària que treballa a partir de materials propers, genera pocs residus i és durable en el temps. Cada visitant s’emportarà un bocí de fang per poder provar les seves aptituds artesanes.

Les Jornades Europees de Patrimoni compten amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació Capital de la Cultura Catalana.

Més informació i reserves per a aquesta activitat: 977 71 83 39 i terracota@galera.cat

Edició 2023 del cicle de cinema documental etnogràfic Mar Fràgil

El 20 d’octubre s’inaugura al Museu de la Pesca l’edició 2023 del cicle de cinema documental Mar fràgil, inclòs dins la 13a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic organitzada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner.

Sota el nom Mar Fràgil, la mostra se centra en la projecció de quatre produccions audiovisuals vinculades al paisatge marítim, al patrimoni etnològic a i la història de la vida quotidiana de la gent de mar, amb una voluntat de mostrar l’evolució del territori i reflexionar sobre els canvis accelerats en les formes de vida i treball.

Les sessions estan concebudes com a cinefòrums, on la projecció s’acompanyarà de debats al voltant de les temàtiques protagonistes amb els seus directors o altres especialistes.

Totes les sessions es faran al Museu de la Pesca a les 18 h, gratuïtes i obertes a tothom.

Programa

Divendres 20 d’octubre

Costa Brava, 1955
El fotògraf i director de cinema Narcís Sans va gravar la Costa Brava el 1955 amb el propòsit de crear un viatge visual a un paisatge que avui dia ha desaparegut, i així mostrar les formes de vida i treball tradicionals dels seus habitants. Al costat d’Antoni Martí, debatrem sobre la importància del cinema documental per comprendre les profundes transformacions del paisatge humà de la costa de Girona.

Divendres 27 d’octubre

Pesqueres oblidades. La pesca de les batudes. Una tirada d’art
Seleccionem dos breus documentals de la dècada de 1950, dedicats a dos tipus de pesqueres avui desaparegudes, per reflexionar sobre els canvis en el medi marí, l’evolució de l’activitat pesquera a la Costa Brava i l’art d’enregistrar les formes de treball de la gent de mar. I parlarem amb Salvador Guerra, descendent de l’últim armador d’art de la platja de Roses.

Divendres 3 de novembre

Lobos de la Costa Brava
Presentació de la pel·lícula gravada i dirigida per Ernest Adler el 1945 (Premi Nacional de Cinema Amateur el 1948), centrada en la vida dels germans Puigvert, tres nens orfes que sobreviuen pescant a Lloret de Mar. Mantindrem una conversa amb els responsables del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar sobre la figura del Dr. Adler i sobre la vida quotidiana al municipi durant el període de postguerra.

Divendres 10 de novembre

Pescadors de Terranova
Documental antropològic sobre les duríssimes condicions de vida i treball de la tripulació durant la campanya del bacallà de 1991 als caladors de Terranova, enmig de terribles tempestes i freds glacials. Parlarem amb el seu autor i director, Ferran Llagostera, de l’experiència viscuda a bord durant la filmació de la pel·lícula i de l’ofici de cineasta especialitzat en la mar.

Darrers dies per optar tant a la III Beca de projectes de millora del Concurs com al VII Premi CEPAC de treballs universitaris

El dia 17 d’octubre a les 12:00 del migdia acaba el termini per presentar propostes de millora del Concurs de Castells que optin a la III Beca convocada conjuntament pel CEPAC i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. El dia abans, el 16 d’octubre, és el darrer dia per a presentar-se al VII Premi CEPAC per a treballs de fi de grau o de postgrau de tema casteller. Les dues convocatòries, per tant, viuen els darrers dies en què estan encara obertes a noves candidatures.

La III Beca té com a novetat el fet que a la convocatòria -que fins ara feien el CEPAC i l’ajuntament de Tarragona- s’hi ha afegit la Càtedra, cosa que permet doblar la dotació econòmica, que passa a ser de 8.000 euros. La convocatòria de la Beca busca propostes relatives a la valoració individual dels castells o l’agrupació de castells de dificultat similar, la recerca de diferents alternatives per a la puntuació dels castells, la relació entre els castells carregats i descarregats, el paper de la diversitat en les estructures, i el nombre de premis que s’atorguen, entre altres temes. L’objectiu és “oferir als òrgans que han de prendre decisions sobre l’organització el Concurs de Castells de Tarragona, una base informativa sòlida i útil per al procés de millora d’un esdeveniment ja plenament consolidat i acreditat entre la comunitat castellera”. Les bases es poden consultar aquí.

Quant al premi, que arriba a la VII edició, està dotat amb 1.000 € per al treball guanyador, i amb 500 € per a un accèssit, a més de la publicació del treball en format paper i/o electrònic. El premi es convoca amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona / La Biennal Concurs de Castells i té l’objectiu de contribuir a generar coneixement a l’entorn del fet casteller. Hi poden participar les persones que hagin presentat un treball d’aquestes característiques a qualsevol universitat durant el període acadèmic 2022-2023, la qualificació del qual hagi estat com a  mínim d’aprovat. Les bases es poden consultar aquí.

6è congrés internacional. Patrimoni immaterial i educació: pont entre escola i societat

Ourense (Galícia) i Vilarelho da Raia (Chaves, Portugal)
16, 17 i 18 de novembre de 2023

Coincidint amb el 20è aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, l’associació cultural pedagògica gallega Ponte…Nas Ondas!, la Universitat de Vigo, la Universitat de Trás-os-Montes e Alto Douro i el Centro de Cultura Popular Xaquín Lourenzo organitzen aquest congrés, amb la finalitat principal de reflexionar sobre els efectes de la seva aplicació, i també sobre el paper de l’educació superior en la identificació, valoració, interpretació i dinamització del patrimoni cultural immaterial a través de l’educació.

Crida a la presentació de comunicacions:

S’accepten comunicacions orals, textuals i audiovisuals lliures en relació amb la temàtica de la relació entre el patrimoni cultural immaterial i l’educació des d’una perspectiva àmplia i des d’una mirada multidisciplinària. Les persones interessades hauran d’enviar un resum-abstract amb el límit de 300 paraules en el qual exposaran les seves propostes (tècniques, científiques, acadèmiques…).

Data límit per a la presentació de propostes de comunicació: 31 d’octubre de 2023

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà impulsa un curs oficial de marger

La formació, amb una durada de 140 hores i un examen oficial final, permetrà aconseguir la titulació CQP N1, expedida per ABPS i de validesa europea

Per tal de contribuir a la recuperació i professionalització de l’ofici de marger com a nínxol professional, a la valorització del patrimoni de pedra seca a la Garriga d’Empordà i al desenvolupament local del territori, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà impulsa la tercera edició a Catalunya d’aquesta formació, que permetrà acreditar 12 alumnes.

Des de la seva declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2018, la tècnica constructiva de la pedra seca ha experimentat un important augment d’interès i de demanda, tant a nivell de restauració patrimonial com de noves construccions. Actualment a Catalunya es dóna una mancança estructural de professionals de la construcció en pedra seca, alhora que no disposa d’una formació reglada pròpia en aquest sector.

Per aquest motiu, el curs impulsat des del Consell Comarcal permetrà als assistents, a obtenir uns coneixements i aprofundiment en la tècnica qualitativa de la pedra seca, i acreditar-se amb la certificació CQP N1 ( Certificat de qualificació professional d’intervenció en obra de pedra seca), titulació homologada a nivell europeu.

La formació, teòrica i pràctica, serà gratuïta i tindrà lloc de dilluns a divendres, del 25 d’octubre al 23 de novembre, a Avinyonet de Puigventós. Les persones interessades en el curs poden adreçar-se a turisme@altemporda.cat.

Aquesta acció formativa forma part del projecte PECT “Valorització del patrimoni cultural de la pedra seca a la Garriga d’Empordà: Un patrimoni viu i actiu” que, durant l’any 2023, porta a terme un seguit accions transversals de posada en valor del patrimoni i l’ofici de la pedra seca a la zona de la Garriga d’Empordà com formacions, edició de publicacions, treball amb les escoles o senyalització de rutes i elements, entre d’altres, i està cofinançat per la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i els municipis de la Garriga d’Empordà, que són Biure, Llers, Pont de Molins, Vilanant i Avinyonet de Puigventós.

Més informació:

Àrea de turisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà-Tel 972514431

Josep Fusté; activista, excursionista i fotògraf

En el context de divulgar la trajectòria de persones significatives del Baix Camp, per no
deixar perdre una memòria, prou recent, d’anys de resistència cultural, la nostra
entitat vol apropar-se a la figura de Josep Fusté Grifoll nascut el 1923 a Alforja. 

Ell fou pagès, estudiós i literat autodidacta, i un dels artífexs de l’ensenyament clandestí del català escrit a la població. Va conrear el dibuix, la poesia, la fotografia i va educar el jovent en
l’amor per la muntanya, la llengua i els ideals de justícia social. Els seus deixebles,
incomptables, han perpetuat el seu llegat, de manera que la cultura, a Alforja, no es
pot comprendre avui sense el Fusté.

El maig del 1978 trobaren el seu cos a les Deveses d’Arbolí, quatre mesos després
d’haver desaparegut, qui sap si cercant un comiat a prop de la natura i la divinitat.

El 2023, Any Fusté, Alforja commemora el centenari del seu naixement amb diversos
actes i activitats. De la seva obra fotogràfica, l’Ateneu Cultural Josep Taverna ha
publicat un llibre, coordinat per Marc Barceló, «Germans només de flors i cants» i ha
programat una exposició a la seu, amb el mateix títol, a partir del 4 d’aquest mes
d’octubre d’enguany.

Amb tot això, el proper dia 10 d’octubre, a les 19 h a l’Arxiu Municipal de Reus, parlarem d’ell amb Àngel Martorell, expresident de l’Ateneu Cultural Josep Taverna i marmessor de Josep Fusté; i Marc Barceló, investigador del fons fotogràfic de l’Arxiu Josep Fusté i comissari de «Germans només de flors i cants». 

Us hi esperem!